Consultes

El Reial Decret 463/2020, de 14 de març,  pel qual es declara l’estat d’alarma, va establir la suspensió del còmput dels terminis administratius a partir del dia 15 de març. Ara, el Reial Decret 537/2020, de 22 de maig, pel qual es prorroga l’estat d’alarma, establix que, amb efectes des de l’1 de juny de 2020, el còmput d’estos terminis es reprendrà, o es reiniciarà, si així s’haguera previst en una norma amb rang de llei aprovada durant la vigència de l’estat d’alarma i les seues pròrrogues (art. 9). Això suposa que els terminis administratius suspesos el dia 15 de març es continuaran computant a partir del dia 1 de juny, o s’iniciaran novament quan així ho haguera establert una norma amb rang de llei aprovada durant este període.

Així mateix, amb efectes des del 4 de juny de 2020, s’alçarà la suspensió dels terminis de prescripció i caducitat de drets i accions en l’àmbit administratiu. (art. 10)

Els termes i terminis en l’àmbit dels procediments de gestió recaptadora es reprenen en data  1 de juny  en  l’àmbit administratiu, i  des del  4  de juny,  també en l’ordre  processal amb rellevància en els procediments concursals dels quals la TGSS és part.

Es  reprén, per tant, l’emissió dels actes administratius següents:

• Reclamacions de deute
• Providències de constrenyiment
• Diligències d’embargament
• Qualsevol altre tràmit recaptador, tant en via voluntària com executiva.

Així mateix, es reprenen o inicien tots els terminis relatius a les notificacions dels actes administratius, tant telemàtiques, com postals.

Així mateix, es reprenen o s’inicia el còmput dels terminis per a efectuar al·legacions, aportar documentació o interposar recursos administratius, i també judicials (estos a partir del dia 4).

No és necessari presentar cap sol·licitud, ja que la represa dels terminis s’aplica automàticament d’acord amb el Reial Decret 537/2020, de 22 de maig.

La Seguretat Social posa a la seua disposició els canals d’atenció següents en funció del que necessite:

INFORMACIÓ I CONSULTES GENÈRIQUES:

Si el que vol és obtindre informació o formular una consulta genèrica relativa a alguna de les matèries gestionades per la Seguretat Social pot utilitzar la nostra Bústia de Consultes, l’assistent virtual ISSA o bé la pàgina Web de la Seguretat Social, l’APP Seguretat Social o l’App ISM si és treballador del Mar.

També es pot dirigir al Servicio de atención telefónica:

• Si es tracta de consultes en matèria de prestacions (Institut Nacional de la Seguretat Social, INSS): 901 16 65 65 i 915 42 11 76 en horari ininterromput, de 9 a 20 h, de dilluns a divendres, no festius. Informació sobre ingrés mínim vital al número 020.
• Si es tracta de consultes sobre afiliació, cotització o pagament de deutes (Tresoreria General de la Seguretat Social, TGSS): 901 50 20 50 i 91 541 02 91 en horari ininterromput, de 9:00 a 15:00 h, de dilluns a divendres, no festius.

TRÀMITS I CONSULTES PERSONALS:

• PRESTACIONS SEGURETAT SOCIAL:

Per a la presentació de Sol·licituds i altres tràmits sobre pensions i altres prestacions de la Seguretat Social, té a la seua disposició els Serveis a la Seu Electrònica de la Seguretat Social o a La teua Seguretat Social (cal disposar de certificat electrònic o Cl@ve permanent).

Per a la resta de comunicacions, disposa del Servei de Presentació d’escrits, sol·licituds i comunicacions al Registre Electrònic, al qual pot accedir mitjançant certificat electrònic o usuari cl@ve.

Si no disposa de certificat o usuari cl@ve, té a la Seu Electrònica diversos serveis disponibles utilitzant un número de mòbil registrat a la Seguretat Social o mitjançant l’aportació del dni i una foto en el moment, en la Plataforma de serveis sense certificat.

Si vosté és treballador de la Mar també pot accedir al servei de Presentació d’escrits, sol·licituds i comunicacions sense necessitat d’identificar-se electrònicament, per presentar sol·licituds o documentació davant de l’ISM, per fer les gestions relatives als treballadors de la mar.

• AFILIACIÓ, COTITZACIÓ I RECAPTACIÓ I INFORMES:

Si disposa de certificat electrònic o cl@ve, pot obtindre el seu informe de vida laboral o bases de cotització, tramitar les pròpies altes o baixes com a autònom o les de la seua persona empleada de la llar i fer consultes sobre pagaments i deutes amb la Seguretat Social o sobre les dades personals comunicades a la Seguretat Social accedint al Portal de la Tresoreria General de la Seguretat Social, Import@ss.

Si no disposa d’estos mitjans d’identificació, pot accedir-hi via SMS, introduint la clau que li enviarem al telèfon mòbil, si n’ha facilitat el número a la Seguretat Social.

Si no disposa d’estos mitjans d’identificació pot enviar una sol·licitud.

També pot fer estos tràmits i d’altres a través de la Seu electrònica de la Seguretat Social amb els mateixos mitjans d’autenticació.

Si és autoritzat RED, també pot utilitzar el canal electrònic que li oferix l’Accés al Sistema RED.

ATENCIÓ PRESENCIAL

L’atenció al ciutadà a les oficines de la Seguretat Social es pot fer amb cita prèvia.

Cita prèvia per a prestacions i altres gestions: Amb este servei, es pot obtindre i gestionar una cita prèvia per fer tràmits a les oficines obertes per a l’atenció al públic de l’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) o de l’Institut Social de la Marina (ISM).

OBTENCIÓ DE CERTIFICATS ELECTRÒNICS O CL@VE

Per obtindre una identificació electrònica que li permeta accedir a tots els serveis electrònics de la Seguretat Social pot anar a les Oficines de Registre de certificats electrònics o cl@ve. Trobe l’oficina més propera. Per registrar-se de manera presencial pot sol·licitar una cita i portar el document d’identitat. Li donarem d’alta en el sistema perquè puga operar amb Cl@ve (Mòbil i Permanent) o certificat electrònic de la FNMT.

Pot utilitzar els nostres serveis electrònics mitjançant la representació d’un familiar o persona propera o d’un professional que sí que dispose de certificat digital o d’usuari Cl@ve. Per això, juntament amb la sol·licitud, ha d’incloure el model normalitzat de representació signat que trobarà en la documentació adjunta del servici electrònic corresponent.

Si necessita conéixer el seu Número de Seguretat Social (NUSS), accedisca al servici "Duplicat de document d’afiliació". Este servici l' informa, si s’escau, si no en disposa de cap.
Els servicis electrònics de la Seguretat Social que permeten l’accés amb autenticació per SMS, fonamentalment per a l’obtenció d’informes, requerien fins ara la introducció de la informació relativa al Número de Seguretat Social. Per a facilitar a l’usuari l’ús dels servicis electrònics, s’ha eliminat el requisit d’informar d’esta dada, i es manté la verificació de la identitat amb informació senzilla, DNI o NIE i data de naixement, a més de la introducció d’un codi enviat al mòbil que haja proporcionat a la Seguretat Social.

Si està  percebent la prestació de naixement i cuidat de menor i l’inclouen en un procediment de regulació d’ocupació de suspensió o reducció de jornada per un ERTO, no li afectaran les seues mesures fins que  acabe el període de descans per naixement i cuidat de menor.

• Si ha estat inclòs en un ERTO, tindrà dret a la prestació de naixement i atenció de menor, per a la qual cosa abans haurà de sol·licitar al Servici Públic de Faena Estatal (SEPE) o a l'Institut Social de la Marina la suspensió de la prestació per desocupació i després sol·licitar la prestació de naixement i cura de menor a l’Institut Nacional de la Seguretat Social o a l'Institut Social de la Marina.

• L’import de la prestació serà el 100 % de la base reguladora de la prestació de desocupació que li estava abonant el SEPE o ISM.

• No, el nostre personal funcionari no es posarà en contacte amb vosté en cap cas per a sol·licitar-li la instal·lació d’aplicacions mòbils per a pagaments entre particulars per a pagar-li endarreriments o fer els pagaments ordinaris d’una prestació.

• Les entitats de la Seguretat Social només emeten pagaments a través d’ingrés en el compte bancari que haja facilitat o mitjançant l’emissió de xec, en els casos previstos per a això.

• Si rep una telefonada d’eixes característiques, ho pot fer saber a la nostra Entitat adjuntant les dades del telèfon, descripció de la situació i les seues dades de contacte a través de la nostra Bústia de Consultes.

• IMPORTANT: Si vosté té en tràmit alguna gestió sobre prestacions, és possible que hàgem de posar-nos en contacte amb vosté per a resoldre qualsevol incidència en el seu enviament o gestió de la seua prestació. En estos casos, el funcionari s’identificarà i li podrà donar detalls sobre la comunicació que haja remés i la data de la remissió, com a garantia que es tracta d’una petició de dades oficial i legítima.

• Si disposa de certificat electrònic o cl@ve, utilitze el servici corresponent de la seu electrònica i signe electrònicament la sol·licitud.

• Si no disposa de certificat electrònic o cl@ve, pot utilitzar la plataforma Sol·licitud i tràmits de la seguretat social.
• En aquest últim cas, li demanarem que inserisca una foto, presa en aqueix mateix moment, del seu rostre mostrant el seu document d'identitat i podrà signar la seua sol·licitud en pantalla.

• Si el Servici Públic de Salut ha emés el corresponent comunicat de confirmació o, si escau, comunicat d’alta, l’INSS pagarà la prestació d’incapacitat temporal de manera automàtica sense necessitat de presentar els comunicats de confirmació i/o alta.    
• El període que cobrisquen els comunicats de confirmació i/o alta esmentats serà pagat amb la nòmina mensual centralitzada, com era habitual abans de la situació extraordinària de mesures de contenció de la COVID-19.

• No obstant això, l’Institut Nacional de la Seguretat Social només podrà emetre el pagament si hi ha hagut una emissió prèvia dels comunicats de confirmació i/o alta corresponents.

• Si no rep el pagament, ha de contactar amb el Servici Públic de Salut (SPS) per consultar si s’ha emés el comunicat de confirmació i/o alta i resoldre, si escau, la incidència en l’emissió, ja que el SPS és l’òrgan competent per a l’emissió dels comunicats de confirmació i/o alta.

• El salari íntegre del dia de la baixa serà a càrrec de l’empresari, independentment que hi haja hagut, o no, prestació laboral efectiva el dia de la baixa mèdica.
• A partir de l’endemà, la incapacitat temporal serà a càrrec de l’entitat que protegisca la contingència professional dels treballadors de l’empresa.

L’assistència sanitària i el control de comunicats els durà a terme el Servici Públic de Salut.

• Si està percebent la prestació d’incapacitat temporal  i l'inclouen en un procediment de regulació d’ocupació de suspensió o reducció de jornada per un ERTO, no l'afectaran les seues mesures fins que presente l’alta mèdica.

• Continuarà percebent la prestació d’incapacitat temporal, que continuarà essent abonada per la seua empresa en règim de pagament delegat.

La prestació per incapacitat temporal serà abonada pel Servici Públic de Faena Estatal (SEPE), per delegació de l’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) o per l’Institut Social de la Marina, si és treballador del mar. La quantia serà igual a la prestació de desocupació, amb el consum corresponent de dies de prestació.

En cas que la IT estiga protegida per una MCSS o empresa col·laboradora, el SEPE suspén la prestació per desocupació i la prestació d’IT s’abona en pagament directe per la MCSS o empresa col·laboradora.

• L’INSS no emetrà resolucions d’alta transcorreguts els 365 dies de duració de la situació d’incapacitat temporal fins que acabe l’estat d’alarma.

• També se suspén temporalment l’emissió de resolucions de pròrroga d’incapacitat temporal, per la qual cosa l’empresa continuarà abonant la prestació en la modalitat de pagament delegat fins que l’INSS es pronuncie respecte de l’estat incapacitant d’este treballador, una vegada acabe l’estat d’alarma.

• Per tant, no cal cap tràmit per part del treballador per a continuar percebent la prestació d’incapacitat temporal, ja que l’empresa ha de continuar pagant-lo en pagament delegat com fins abans d’arribar als 365 dies de duració. Tampoc no cal, per a percebre la prestació, sol·licitar els informes de confirmació, ja que els Servicis Públics de Salut, una vegada superat el període de 365 dies de duració, ja no els han d’emetre.

• L’empresa abonarà en pagament delegat la prestació per incapacitat temporal de la part corresponent a la jornada de treball a temps parcial i el Servici Públic de Faena Estatal (SEPE) abonarà la part corresponent a la desocupació, de manera anàloga al que passa en supòsits de pluriocupació.
• La quantia que abonarà el SEPE serà igual a la de la prestació de desocupació, amb el consum dels dies de prestació que corresponguen.

• No, el nostre personal funcionari no es posarà en contacte amb vosté en cap cas per a sol·licitar-li la instal·lació d’aplicacions mòbils per a pagaments entre particulars per a pagar-li endarreriments o fer els pagaments ordinaris d’una prestació.

• Les entitats de la Seguretat Social només emeten pagaments a través d’ingrés en el compte bancari que haja facilitat o mitjançant l’emissió de xec, en els casos previstos per a això.

• Si rep una telefonada d’eixes característiques, ho pot fer saber a la nostra Entitat adjuntant les dades del telèfon, descripció de la situació i les seues dades de contacte a través de la nostra Bústia de Consultes.

• IMPORTANT: Si vosté té en tràmit alguna gestió sobre prestacions, és possible que hàgem de posar-nos en contacte amb vosté per a resoldre qualsevol incidència en el seu enviament o gestió de la seua prestació. En estos casos, el funcionari s’identificarà i li podrà donar detalls sobre la comunicació que haja remés i la data de la remissió, com a garantia que es tracta d’una petició de dades oficial i legítima.

• Si disposa de certificat electrònic o cl@ve, utilitze el servici corresponent de la seu electrònica i firme electrònicament la sol·licitud.        

• Si no disposa de certificat electrònic o cl@ve, pot utilitzar la plataforma Sol·licitud i tràmits de la seguretat social.
• En aquest últim cas, li demanarem que inserisca una foto, presa en aqueix mateix moment, del seu rostre mostrant el seu document d'identitat i podrà signar la seua sol·licitud en pantalla.

• Pot modificar el compte de pagament de la seua prestació directament en la seua entitat financera col·laboradora amb la Seguretat Social. Per a això ha d'autoritzar l'entitat financera a realitzar aquesta gestió i ells s'encarregaran de gestionar el canvi directament davant l'Institut Nacional de la Seguretat Social. Rebrà un sms o correu electrònic amb la confirmació del canvi de compte.
• Si no disposa de mitjans d'identificació electrònica, pot comunicar el canvi de compte de cobrament de la prestació en el servei Modificar dades bancàries del cobrament de la pensió | Sol·licitud i tràmits de la seguretat social.
  

• No obstant això, li recordem que pot fer este tràmit amb certificat electrònic o Cl@ve, si en disposa, o en un altre cas, mitjançant representació d’un familiar o propparent que sí que dispose de certificat digital o Cl@ve a través d’este servici.
  

• Els treballadors autònoms que mantinguen l’activitat de la seua empresa i continuen treballant personalment es podran beneficiar del 100 % de la pensió de jubilació, encara que tots els treballadors per compte d’altri que tenen contractats hagen vist reduïda o suspesa la seua relació laboral a causa d’un ERTO (o per qualsevol altra causa recollida a l’article 45 del TRLET), sempre que l’obligació de cotitzar de l’autònom es mantinga.
• Este mateix criteri s’aplicarà en el cas que l’autònom empresari estiga exonerat de la cotització en virtut de l’article 24 del Reial Decret Llei 8/2020, de 17 de març, de mesures urgents extraordinàries per a fer front a l’impacte econòmic i social de la COVID-19.
  

• Del reconeixement del dret a la prestació contributiva per desocupació, encara que no tinguen el període d’ocupació cotitzat mínim necessari per a això.
  
  
• No computarà el temps en què es perceba la prestació de desocupació de nivell contributiu que porte la seua causa immediata en les circumstàncies extraordinàries, a l’efecte de consumir els períodes màxims de percepció establits.
  

Igualment se’ls reconeixerà un nou dret a la prestació contributiva per desocupació.

La quantia serà el 70 % de la mitjana de les bases dels últims 180 dies cotitzats o, si no n’hi ha, del període de temps inferior immediatament anterior a la situació legal de desocupació, treballats a l’empara de la relació laboral afectada per les circumstàncies extraordinàries que han originat directament la suspensió del contracte o la reducció de la jornada de treball.

La duració de la prestació s’estendrà fins a l’acabament del període de suspensió del contracte de treball o de reducció temporal de la jornada de treball que s’origina.

S’acorden les mateixes mesures que per a treballadors afectats per un ERTO a aquelles persones que tinguen la condició de sòcies treballadores de societats laborals i de cooperatives que hagen cotitzat per desocupació.

Als treballadors i treballadores fixos discontinus que hagen vist suspesos els seus contractes de treball com a conseqüència de l’impacte de la COVID-19 durant períodes que, en cas de no haver-se presentat esta circumstància extraordinària, hagueren sigut d’activitat, se’ls reposarà la prestació de desocupació fins a 90 dies  quan tornen a trobar-se en situació legal de desocupació.

Durant el període de vigència de les mesures extraordinàries, no implicarà que es reduïsca la duració del dret a la prestació corresponent.

Durant el període de vigència de les mesures extraordinàries es prorrogarà d’ofici per l’entitat gestora, per la qual cosa l’interessat no haurà de presentar la sol·licitud de pròrroga.

Tal com establix la disposició final desena del Reial Decret Llei 8/2020, de 17 de març, esta mesura es mantindrà en vigor fins a un mes després de la fi de la vigència de la declaració de l’estat d’alarma, tret que el Govern decidisca prorrogar-lo mitjançant reial decret llei. Per tant, fins que transcórrega un mes des de la data d’acabament de l’estat d’alarma, l’ISM prorrogarà d’ofici tots els subsidis susceptibles de pròrroga, sempre que el dret semestral previ s’haja exhaurit després del dia 31 de gener.

Transcorregut el mes següent a l’acabament de l’estat d’alarma, els beneficiaris han de presentar la sol·licitud de la pròrroga del subsidi en els termes establits a l’article 276.2 del TRLGSS.

Durant el període de vigència de les mesures extraordinàries, no s’interromprà el pagament del subsidi i de la cotització a la Seguretat Social encara que la presentació de la preceptiva declaració anual de rendes es realitze fora del termini establit legalment.

Tal com establix la disposició final desena del Reial Decret Llei 8/2020, de 17 de març, esta mesura es mantindrà en vigor fins a un mes després de la fi de la vigència de la declaració de l’estat d’alarma, tret que el Govern decidisca prorrogar-lo mitjançant reial decret llei.

Durant el període assenyalat al paràgraf anterior, el pagament dels subsidis per a majors de 52 anys i la cotització a la Seguretat Social es mantindrà per l’ISM, encara que els seus beneficiaris no realitzen la declaració anual de rendes. Això s’aplicarà a tots aquells subsidis en els quals els dotze mesos des de la data del naixement del dret o des de la data de la seua última represa s’hagen complit el dia 23 de febrer de 2020 o posteriorment.

Transcorregut el període esmentat, les persones beneficiàries del subsidi per a majors de 52 anys han de presentar la declaració anual de rendes en els termes establits a l’article 276.3 del TRLGSS. En el cas d’aquelles persones que hagueren hagut de presentar la declaració durant la vigència de l’estat d’alarma, se’ls citarà per formalitzar la declaració.

Els servicis autonòmics d’ocupació estan adoptant mesures per a permetre la inscripció telefònica o per canal web. Comprove les instruccions del servici públic d’ocupació de la seua comunitat autònoma per a la renovació o l’alta de la demanda d’ocupació.

Depenent del règim de seguretat social en què es trobe, serà el SEPE o l’ISM per als treballadors del mar.

• Si el treballador està afectat per un ERTO, la gestió de la seua prestació es tramitarà entre l’empresa i l’entitat gestora.
  
  
  • Servici Públic de Faena Estatal (SEPE)

    • Informació sobre el procediment de sol·licitud per part de les empreses.

  • Institut Social de la Marina (ISM)

    • Informació sobre el procediment de sol·licitud per part de les empreses.

    • Guia bàsica sol·licitud col·lectiva d’empreses.
          

• Si el treballador es troba en situació de desocupació no motivada per un ERTO:
  
  
  • Si disposeu de DNI electrònic, certificat digital o usuari cl@ve, pot presentar la sol·licitud a través d’internet. Este servici es troba disponible a la Seu Electrònica del SEPE a l’apartat “persones”, dins de l’opció “procediments i servicis" "tràmits en línia”Sol·licituds de prestacions (contributiva-subsidi-renda activa d’inserció)”.
    
    
  • Si pertany al Règim Especial de Treballadors del Mar i  no  disposa de DNI electrònic, certificat digital o usuari cl@ve, pot presentar la sol·licitud a través de la Seu Electrònica de la Seguretat Social: Presentació d’escrits, sol·licituds i altres documents (Institut Social de la Marina).
    
    
  • Excepcionalment, pot fer la sol·licitud telefònicament: Atenció telefònica Servici Públic de Faena Estatal (SEPE). o trucant a l’ISM si és un treballador del Mar - Directori telefònic de l’Institut Social de la Marina (ISM).
    
    
  • Se li requerirà que remeta, si és possible, el formulari de sol·licitud signat de forma manuscrita per correu electrònic. I si no és possible, es verificaran les dades de filiació del seu DNI/NIE. Posteriorment es realitzaran, si escau, els controls necessaris. 

A continuació, trobarà una Guia Bàsica per comunicar les MODIFICACIONS  que es realitzen sobre els ERTO, degudes a la incorporació progressiva de l’activitat:

• Guia Bàsica Modificacions Mesures ISM
• Esquema quadre variacions ERTO
  

Sí, així que es vagen incorporant al treball, els pot donar de baixa de l’ERTO, però mantenint-los en l’ocupació.

• Guia bàsica FI ERTO  
• Guia bàsica BAIXES ERTO

En la documentació adjunta pot descarregar els documents següents:

• Full informatiu
• Plantilla sol·licitud col·lectiva ERTO RD llei 30/2020
• Plantilla sol·licitud col·lectiva de prestacions d’atur per fi de campanya dels treballadors fixos-discontinus-RD-llei 30/2020
  

S’establix una nova prestació extraordinària per a les persones  treballadores fixes discontínues i per a qui realitze treballs fixos i periòdics que es repetisquen en dates certes, la duració de la qual serà fins al dia 31 de gener de 2021. Podran acollir-se a esta nova prestació:

• Els qui deixen d’estar afectats per un ERTO COVID per a assolir la data en la qual haguera finalitzat el seu període d’activitat. En este cas, l’empresa ha de presentar una sol·licitud col·lectiva en nom dels seus treballadors i treballadores. Se’ls reconeixerà esta prestació ordinària encara que tinguen prou cotitzacions per a accedir a la prestació contributiva ordinària.
  
  
• Les persones treballadores que siguen o hagen sigut beneficiàries d’una o algunes de les mesures que preveuen les lletres b) a d) de l’article 25.6 del Reial decret llei 8/2020 si una vegada esgotades abans del dia 31 de gener de 2021 continuen aturades i sense dret a percebre prestacions d’atur de nivell contributiu ni assistencial. En este cas seran les mateixes persones treballadores qui han de presentar la sol·licitud.
  

A les persones treballadores afectades per ERTO derivats de la COVID-19, els dies que perceben la prestació contributiva a partir del dia 1 d’octubre de 2020 i fins al 31 de gener de 2021 se’ls restaran de la duració de les prestacions que se’ls reconeguen posteriorment la data d’inici de les quals siga anterior a l’1 d’octubre de 2026.

Tanmateix, no es realitzarà este consum a qui accedisca a una nova prestació abans de l’1 de gener de 2022 per haver finalitzat un contracte de duració determinada o per haver sigut acomiadat per causes econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció, o per qualsevol altre motiu si l’acomiadament és improcedent.

La quantia de la prestació serà el 70 % de la base reguladora, sense perjuí de les quanties màximes i mínimes de les prestacions per desocupació, i amb independència que s’hagen percebut més de 180 dies de prestació.

A partir del 30 de setembre de 2020 no es deduirà de la quantia de les prestacions reconegudes a les persones afectades per ERTO la part proporcional a les hores treballades en altres llocs de treball que mantinguen en la data en què van ser afectats per l’ERTO.

• Les persones treballadores afectades per ERTO a qui s’haja deduït de l’import de la seua prestació la part proporcional al temps treballat en altres llocs de treball tenen dret a una compensació econòmica en un sol pagament.

• Les empreses amb persones treballadores afectades per expedients de regulació temporal d’ocupació tramitats conforme al que preveuen els articles 22 o 23 del Reial decret llei 8/2020, de 17 de març, que estiguen vigents a 30 de setembre de 2020, hauran de formular una nova sol·licitud col·lectiva de prestacions per desocupació abans del dia 20 d’octubre de 2020. Les empreses hauran de remetre l'arxiu amb els períodes d’activitat (XML) dels treballadors el mes de setembre de 2020, abans del 20 d’octubre.

• Les empreses que en els procediments de regulació temporal d’ocupació  per les causes que preveu l’article 23 del Reial decret llei 8/2020, de 17 de març, comuniquen a l’autoritat laboral la seua decisió a partir del 30 de setembre de 2020, hauran de formular sol·licitud col·lectiva de prestacions per desocupació en el termini dels quinze dies hàbils següents a la data  de la situació legal de desocupació. A estes persones treballadores se’ls reconeixerà la prestació que preveu l’article 25.1 del Reial decret llei 8/2020 com a màxim fins al 30 de gener de 2021 encara que manquen de prou cotització per a això.

• Les persones afectades pels ERTO que regulen els articles 22 i 23 del Reial decret llei 8/2020, de 17 de març, i les que s’hagen vist afectades a partir del dia 1 de juliol, o ho siguen a partir del dia 1 d’octubre de 2020 per expedients de regulació temporal d’ocupació a causa de força major derivades de la COVID-19 com a conseqüència de l’adopció de noves restriccions o mesures de contenció (rebrots) podran percebre o continuar percebent fins el 31 de gener de 2021 la prestació per desocupació que preveu l’apartat 1 a) de l’article 25 del Reial decret llei 8/2020, de 17 de març, encara que manquen de prou cotitzacions per a això, sempre que l’inici de la relació laboral o societària haja sigut anterior al 18 de març de 2020.

Com a regla general, en els supòsits de suspensió del contracte o reducció de jornada, l’empresa està obligada a ingressar la seua aportació.

Als Reials Decrets llei 8/2020, de 17 de març,  18/2020, de 12 de maig,  i 24/2020 de 26 de juny,  s’establix, com a excepció, que als ERTO  autoritzats per força major temporal vinculada a la COVID-19,  així com  als expedients de regulació d’ocupació per causes econòmiques, tècniques, organitzatives i de producció –ETOP–, l’empresa estarà exonerada de l’abonament de l’aportació empresarial, inclosa la cotització per a desocupació, Fons de Garantia Salarial i Formació Professional en els percentatges i les condicions previstes en la normativa reguladora esmentada abans.

En el cas de les reduccions de jornada de treball, l’empresa manté l’obligació d’ingressar les aportacions tant seua com de la persona treballadora respecte de la part de la jornada de treball en què es presta l’activitat, i queda exonerada del pagament de les quotes de la part de la jornada de treball no realitzada.

Els percentatges d’exempció variaran en funció de si l’empresa, el 29 de febrer de 2020, tenia d’alta a la Seguretat Social un nombre igual o inferior a 50 treballadors o superior.

Mentre dure el període de suspensió de contractes o de reducció de jornada.

Amb caràcter general, no. Tanmateix, si el treballador, durant el període de suspensió de contracte, no percep la prestació de desocupació corresponent, ha de causar baixa a la Seguretat Social. Una vegada finalitzada la suspensió, ha de tornar a causar alta a la Seguretat Social.

Sí.

Si el treballador, durant el període de suspensió de contracte, no percep la prestació d’atur corresponent, ha de causar baixa a la Seguretat Social. Una vegada finalitzada la suspensió, ha de tornar a causar alta a la Seguretat Social.

Si el treballador, durant el període de reducció de jornada, no percep la prestació d’atur per la part de la jornada de treball reduïda, s’ha de mantenir d’alta a la Seguretat Social exclusivament per la part de la jornada treballada.
El Reial Decret Llei 8/2020 establix que les persones treballadores afectades per estos ERTO tenen dret a la prestació contributiva per atur, encara que no tinguen el període d’ocupació cotitzada mínim necessari per a això i, a més, este temps de prestació no se’ls computa a l’efecte de consumir els períodes màxims d’estes prestacions.

Cal tenir en compte que, durant el període de vigència de les mesures extraordinàries en matèria de salut pública adoptades per les autoritats per combatre els efectes de l’extensió de la COVID-19, les sol·licituds de la prestació d’atur realitzades fora dels terminis establerts legalment no implicaran que es reduïsca la durada del dret a la prestació corresponent.

A través dels procediments habituals de variació de dades en l’àmbit d’afiliació.
En funció de les regles previstes en la normativa reguladora aplicable a cada situació, la comunicació es farà segons s’indica a continuació:

1. Exoneracions per ERTO per als mesos de  MARÇ-ABRIL recollides al RDL 8/2020.

   La comunicació s’ha d’efectuar informant en el fitxer AFI, o a través del servici en línia de modificació de contracte, dels valors V, W o X, segons escaiga, del camp TIPUS D’INACTIVITAT, així com de la data d’inici de la situació.

   Mitjançant el valor V es comunica la situació de suspensió del contracte de treball, a través del valor W es comunica la situació de reducció de jornada de treball i, finalment, a través del valor X s’informa la situació en la qual se simultaniegen una reducció de jornada i una vaga a temps parcial.

   En el cas dels valors W i X cal comunicar, a més, el coeficient a temps parcial que identifique la part de la jornada de treball efectivament realitzada.

   Una vegada finalitzada la suspensió del contracte de treball o reducció de jornada de treball, s’ha de comunicar que el camp TIPUS D’INACTIVITAT queda sense contingut.

2. Exoneracions per ERTO per als mesos de  MAIG-JUNY recollides al RDL 18/2020.

   D’acord amb la situació de cadascuna de les persones treballadores, s’han de fer les comunicacions que siguen procedents, segons es detalla a continuació:

   i. Comunicació de la situació de les persones treballadores que mantenen la suspensió del contracte
   S’han de continuar identificant amb els valors V, W o X  del camp TIPUS D’INACTIVITAT, segons corresponga, amb independència que l’empresa es trobe en situació de força major total o parcial. Per tant, respecte d’estes persones treballadores no cal fer cap comunicació específica en l’àmbit d’afiliació fins al moment en què reinicien la seua activitat, totalment o parcialment, o incrementen la jornada de treball prèviament reduïda.
   Amb independència de l’indicat, en tot cas cal fer la Declaració Responsable Força Major Total o Parcial perquè les exempcions resulten d’aplicació.
   ii. Comunicació de  la situació de les persones treballadores  que reinicien la seua activitat totalment o  parcialment en situacions de força major parcial
   Respecte de les persones treballadores que reinicien la seua activitat a partir del moment en què l’empresa passe a una situació de força parcial major i que, per tant, hagen realitzat la corresponent declaració responsable amb la data en què es va poder reiniciar l’activitat –Causa de la Peculiaritat de Cotització 059–, s’ha de variar en l’àmbit d’afiliació, a través dels procediments habituals, el contingut del camp TIPUS d’INACTIVITAT i substituir els valors V, W o X, segons escaiga, pels valors R (TREB.ACTIU TOTAL) o S (TREB.ACTIU PARCIAL).

   iii. Comunicació de la situació de les persones treballadores  que, havent-se reincorporat a l’activitat, tornen de nou a una situació de suspensió o reducció de jornada.
   La comunicació s’ha de fer mitjançant la variació, en l’àmbit d’afiliació, del contingut del camp TIPUS D’INACTIVITAT, i substituir els  valors R o S, segons escaiga, pels valors Y (SUSPENSIÓ TOTAL) o U (SUSPENSIÓ PARCIAL).

3. Exoneracions per ERTO per als mesos de  JULIOL, AGOST I SETEMBRE recollides al RDL 24/2020.

   A més de la presentació de la declaració responsable, és necessari la identificació dels treballadors, període de la suspensió o reducció de jornada i reinici d’activitat afectats pels diferents tipus d’expedients de regulació d’ocupació previstos, s’ha d’efectuar a través dels valors del camp TIPUS D’INACTIVITAT informats a través del BNR 16/2020, de 16 de juliol.

   S’acompanya a continuació una taula d’equivalències dels nous valors del camp TIPUS D’INACTIVITAT.
   

   Taula d’equivalències dels nous valors del camp
   TIPUS D’INACTIVITAT

   TIPUS D’INACTIVITAT	CAUSA DE PECULIARITAT DE COTITZACIÓ
   	CPC59	CPC60		CPC61	CPC62
   SUSPENSIÓ TOTAL	V	A1	E	A7	B4
   SUSPENSIÓ PARCIAL	W	A2	F	A8	B5
   SUS.PAR.+VAGA	X		G
   REINCORPORACIÓ TOTAL	R	A3		A9	B6
   REINCORPORACIÓ PARCIAL	S	A4		B1	B7
   SUSPENSIÓ TOTAL	Y	A5		B2	B8
   SUSPENSIÓ PARCIAL	U	A6		B3	B9

Estes situacions es poden comunicar des del mateix dia en què s’inicie la situació fins al penúltim dia del mes posterior.

Sí. La liquidació de quotes del codi de compte de cotització (CCC) on figuren d’alta els treballadors afectats per estes situacions s’ha de presentar en els terminis establits.

No. La TGSS calcularà automàticament les quotes exonerades i les quotes no exonerades en funció de les dades que consten en el Fitxer General d’Afiliació per a cada treballador. Per això, caldrà que l’usuari comunique prèviament, en l’àmbit d’afiliació, el tipus d’inactivitat corresponent.

Es generarà un rebut per la part exonerada i un altre rebut per la part no exonerada.

En el cas de les suspensions del contracte de treball informades a través del valor V del camp TIPUS D’INACTIVITAT, la Tresoreria General de la Seguretat Social aplicarà automàticament l’exoneració de quotes en funció del nombre de persones treballadores d’alta el 29 de febrer de 2020.

En el cas de les reduccions de jornada de treball informades a través dels valors W o X del camp TIPUS D’INACTIVITAT, la cotització pel període d’activitat es realitzarà conforme a les regles generals aplicables als contractes a temps parcial, per la qual cosa caldrà comunicar en l’àmbit de la cotització el nombre d’hores de treball realitzades en el tram de la reducció de jornada. Pel que fa a la cotització pel període d’inactivitat per la reducció de jornada, la Tresoreria General de la Seguretat Social aplicarà automàticament l’exoneració de quotes en funció del nombre de persones treballadores d’alta el 29 de febrer de 2020.

En el cas de les suspensions totals del contracte de treball, derivades de la COVID-19 informades  convenientment a través dels corresponents valors del camp TIPUS D’INACTIVITAT, la Tresoreria General de la Seguretat Social aplicarà automàticament l’exoneració de quotes en funció del nombre de persones treballadores d’alta en la Seguretat Social el 29 de febrer de 2020.

En el cas de les reduccions de jornada de treball o suspensions parcials del contracte de treball vinculades a la COVID-19 informades a través dels corresponents valors del camp TIPUS D’INACTIVITAT, la cotització pel període d’activitat es realitzarà conforme a les regles generals aplicables als contractes a temps parcial, per la qual cosa caldrà comunicar en l’àmbit de la cotització el nombre d’hores de treball realitzades en el tram de la reducció de jornada. Pel que fa a la cotització pel període d’inactivitat per la reducció de jornada, la Tresoreria General de la Seguretat Social aplicarà automàticament l’exoneració de quotes en funció del nombre de persones treballadores d’alta el 29 de febrer de 2020.

En el cas de reduccions de jornada (ERTO parcial), les bonificacions de quantia fixa s’apliquen sobre la quota no exonerada i l’excés sobre la quota exonerada.

Els requisits exigibles per a l’aplicació de les exoneracions per ERTO per força major o expedients de regulació d’ocupació per causes econòmiques, tècniques, organitzatives i de producció –ETOP– regulats, estos últims, en el RDL 24/2020, vinculats a la COVID-19 varien en funció de la circumstància en què  es trobe l’empresa i cada una de les persones treballadores, així com el període en què es pretenga aplicar l’exempció de quotes.

1. Requisits que s’exigixen per a l’aplicació de les exoneracions recollides al Reial Decret Llei 8/2020, per a l’aplicació de les exoneracions per ERTO de força major per COVID-19, per als mesos de març i abril
   Per a aplicar les exoneracions establides al Reial Decret Llei 8/2020, és necessari identificar cadascuna de les persones treballadores afectades per l’ERTO de força major mitjançant la comunicació dels corresponents valors del camp TIPUS D’INACTIVITAT.
2. Requisits que s’exigixen per a l’aplicació de les exoneracions recollides al Reial Decret Llei 18/2020, per a l’aplicació de les exoneracions per ERTO de força major per COVID-19, per als mesos de maig i juny
   A diferència del que establix el Reial Decret Llei 8/2020, per a aplicar les exoneracions establides al Reial Decret Llei 18/2020 és necessari no només identificar les persones treballadores afectades per l’ERTO de força major mitjançant la comunicació dels corresponents valors del camp TIPUS D’INACTIVITAT, sinó que en virtut del que establix  l’apartat 3 de l’article 4, a més d’això, l’empresa també ha de comunicar a la Tresoreria General de la Seguretat Social que es troba:
   • • en situació de força total major derivada de la COVID-19 per estar afectada per les causes referides a l’article 22 del Reial Decret Llei 8/2020 que impedisquen el reinici de la seua activitat; o
     • en situació de força parcial major derivada de la COVID-19 des del moment en què les causes reflectides a l’article 22 del Reial Decret Llei 8/2020 permeten la recuperació parcial de la seua activitat.
       Esta comunicació s’ha de fer mitjançant una declaració responsable a través del sistema RED, sobre la continuació en la situació de força total major –Causa de la Peculiaritat de Cotització 058– o sobre l’inici de la situació de força parcial major –Causa de la Peculiaritat de Cotització 059. La declaració responsable s’ha de presentar, respecte de cada codi de compte de cotització i mes de meritació, abans de la sol·licitud del càlcul de la liquidació de quotes corresponent.
       Sense la presentació d’esta declaració responsable, les exempcions no resultaran d’aplicació.
3. Requisits que s’exigixen per a l’aplicació de les exoneracions d’ERTO de força major per COVID-19 recollides a l’article 4.1 del Reial Decret Llei 24/2020 per als mesos de juliol, agost i setembre
   De la mateixa manera que establix el  Reial Decret Llei 18/2020 per a l’aplicació de les exempcions per als mesos de maig i juny, el Reial Decret Llei 24/2020 exigix la presentació d’una declaració responsable sobre la situació de força total major –En causa de Peculiaritat de Cotització 58– o força major parcial –Causa de Peculiaritat de Cotització 59.
   Estes declaracions responsables s’han de presentar a través del Sistema RED.
4. Requisits que s’exigixen per a l’aplicació de les exoneracions d’ERTO per causes econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció recollides a l’article 4.2 del Reial Decret Llei 24/2020
   Les empreses que hagen decidit la suspensió de contractes o reducció de la jornada per causes econòmiques, tècniques, organitzatives i de producció relacionades amb la COVID-19, amb les especialitats a què es referix l’article 23 del Reial Decret Llei 8/2020, de 17 de març, abans de l’entrada en vigor d’este Reial Decret Llei, han de presentar una declaració responsable sobre el manteniment de la vigència de l’expedient de regulació d’ocupació –Causa de Peculiaritat de Cotització 60.
   Per tant, no tenen dret a exoneració i no han de presentar la declaració responsable aquelles empreses que hagen decidit  la suspensió de contractes o reducció de la jornada per causes econòmiques, tècniques, organitzatives i de producció relacionades amb la COVID-19, després de l’entrada en vigor del Reial Decret Llei 24/2020, de 26 de juny.
   Esta declaració responsable s’ha de presentar a través del Sistema RED.
5. Requisits que s’exigixen per a l’aplicació de les exoneracions d’ERTO per causes econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció –ETOP– recollides al Reial Decret Llei 24/2020, quan este s’inicie després de l’acabament d’un expedient de regulació d’ocupació per força major basat en l’article 22 del Reial Decret Llei 8/2020
   Aquelles empreses que tinguen un expedient de regulació d’ocupació per causes econòmiques, tècniques, organitzatives i de producció –ETOP– relacionades amb la COVID-19, quan els efectes de l’expedient s’hagen iniciat després de l’acabament d’un expedient de regulació d’ocupació basat en la causa prevista a l’article 22 del Reial Decret Llei 8/2020, han de presentar una declaració responsable –Causa de Peculiaritat de Cotització 61.
   Esta declaració responsable s’ha de presentar a través del Sistema RED.
6. Requisits que s’exigixen per a l’aplicació de les exoneracions per ERTO per força major iniciat a partir de l’1 de juliol de 2020, segons el que disposa l’apartat 2 de la disposició addicional primera del Reial Decret Llei 24/2020
   Aquelles empreses i entitats que, a partir de l’1 de juliol de 2020, vegen impedit l’exercici de la seua activitat per l’adopció de noves restriccions o mesures de contenció que així ho imposen en algun dels seus centres de treball, prèvia autorització d’un expedient de regulació temporal d’ús de força major partint del previst a l’article 47.3 de l’Estatut dels Treballadors, han de presentar  una declaració responsable –Causa de Peculiaritat de Cotització 62.
   Esta declaració responsable s’ha de presentar a través de l’aplicació CASIA, per a la qual cosa cal omplir el formulari posat a disposició de l’usuari.
   Juntament amb el formulari de la declaració responsable, s’ha d’aportar la resolució de l’autoritat laboral per la qual s’autoritza a l’expedient de regulació d’ocupació de força major.
   

En el cas de reduccions de jornada (ERTO parcial), les bonificacions de quantia fixa s’apliquen sobre la quota no exonerada i l’excés sobre la quota exonerada.

Les empreses que hagen renunciat a l’expedient de regulació d’ocupació davant de l’autoritat laboral han de  comunicar esta renúncia expressa a la Tresoreria General de la Seguretat Social, a través del Sistema RED - Causa de Peculiaritat de Cotització 63.

Amb la comunicació de la renúncia expressa, no cal informar de l’acabament de la suspensió del contracte de treball o reducció de jornada de treball de cadascun dels treballadors afectats per l’expedient de regulació d’ocupació, deixant sense contingut el camp TIPUS D’INACTIVITAT, ja que esta actuació la farà automàticament el sistema.

D’acord amb el que establix l’apartat 2 de l’article 5, les societats mercantils o altres persones jurídiques que s’acullen als expedients de regulació temporal d’ocupació relacionats amb la COVID-19 i que utilitzen els recursos públics destinats a estos no poden repartir dividends corresponents a l’exercici fiscal en què s’apliquen estos expedients de regulació temporal d’ocupació, excepte si abonen prèviament l’import corresponent a l’exoneració aplicada a les quotes de la seguretat social i hi han renunciat.

La comunicació a la Tresoreria de la renúncia a les exoneracions per a repartir dividends s’ha de fer a través de l’aplicació CASIA, per a la qual cosa s’ha d'omplir el formulari posat a disposició de l’usuari.

Esta comunicació s’ha de fer a través de l’aplicació CASIA, per a la qual cosa cal omplir el formulari posat a disposició de l’usuari.

La presentació d’esta renúncia comporta la sol·licitud a la Tresoreria General de la Seguretat Social de l’actualització de les liquidacions esmentades a fi d’efectuar l’ingrés de les quanties que resulten com a conseqüència del nou càlcul realitzat.

Esta limitació a repartir dividends no és d’aplicació per a les entitats que, el 29 de febrer de 2020, tingueren menys de cinquanta persones treballadores, o assimilades a estes, en situació d’alta a la Seguretat Social.

Les empreses, llevat de les que pertanyen al sector públic, dedicades a activitats enquadrades en els sectors del turisme, així com els del comerç i l’hostaleria, sempre que es troben vinculades al sector esmentat del turisme, que generen activitat productiva en els mesos de febrer, març, abril, maig i juny i que inicien o mantinguen l’alta durant els mesos esmentats amb l’ocupació dels treballadors amb contractes de caràcter fix discontinu.

La bonificació serà del 50% de les quotes empresarials a la Seguretat Social per contingències comunes, així com pels conceptes de recaptació conjunta d’atur, Fogasa i formació professional.

La bonificació regulada a l’article 13 del Reial Decret Llei 7/2020  i prorrogada en la disposició addicional quarta del Reial Decret Llei  25/2020 serà d’aplicació a tot el territori nacional per als mesos de febrer, març, abril, maig, juny, juliol, agost, setembre i octubre del 2020,  excepte a les Comunitats Autònomes de les Illes Balears i les Canàries, on durant els mesos de febrer i març del 2020 serà d’aplicació la bonificació establerta a l’Article 2 del Reial decret llei 12/2019 d’11 d’octubre, pel qual s’adopten mesures urgents per pal·liar els efectes de l’obertura de procediments d’insolvència del grup empresarial Thomas Cook.

Perquè resulte d’aplicació la bonificació establerta per a este col·lectiu, es requerix per part de l’empresa la prèvia presentació de la declaració responsable. Esta  declaració responsable consistix en l’anotació del valor 017-TURISME-COMERÇ-HOSTALERIA.C/FIX.DISCONT.TURISMHOST.C.FIX.D- en el camp CAUSA DE PECULIARITAT DE CONTIZACIÓN, respecte de cada CCC i mes de meritació afectat.
La presentació de les declaracions responsables a què es referix este article s’ha de fer a través del Sistema de remissió electrònica de dades en l’àmbit de la Seguretat Social (Sistema RED), regulat a l’Ordre ESS/484/2013, de 26 de març.

Addicionalment, s’ha d’informar, respecte als treballadors als quals resulte d’aplicació, el valor 420 en el camp TIPUS SITUACIÓ ADDICIONAL, amb les particularitats següents:

• Treballadors d’empreses no establertes a les Comunitats Autònomes de les Illes Balears i les Canàries durant els mesos de febrer, març, abril, maig, juny, juliol, agost, setembre i octubre de 2020 (RDL 7/2020 i RDL 25/2020):
  • N’hi haurà prou amb la comunicació d’un únic registre amb TIPUS de SAA 420 amb DATA DES DEL mes de febrer. També hi ha la possibilitat de crear un registre TIPUS SAA 420 a cadascun dels mesos bonificats. És a dir, es podran anotar de manera independent entre si.
• Treballadors d’empreses establertes a les Comunitats Autònomes de les Illes Balears i les Canàries:
  • S’exclou d’esta norma (RDL 7/2020)  la incentivació dels mesos de febrer i març a les empreses establertes a les Comunitats Autònomes de les Illes Balears i les Canàries, ja bonificats de conformitat amb el que s’establix a l’Article 2 del Reial Decret Llei 12/2019, d’11 d’octubre, pel qual s’adopten mesures urgents per pal·liar els efectes de l’obertura de procediments d’insolvència del grup empresarial Thomas Cook.
  • A l’empara del Reial Decret Llei 7/2020 i del Reial Decret Llei 25/2020, els resulten d’aplicació les bonificacions corresponents als mesos d’abril, maig i juny, juliol, agost, setembre i octubre del 2020. Per a identificar estos treballadors d’alta entre els mesos d’abril i juny del 2020, n’hi haurà prou amb la comunicació feta, en el seu moment, del valor 420 del camp TIPUS SAA amb DATA DES DEL mes de febrer o març. No obstant això, tal com ja s’ha indicat, també hi ha la possibilitat de comunicació d’un registre TIPUS SAA 420 a cadascun dels mesos bonificats.
    

Les empreses han d’anotar el valor 017 - TURISME-COMERÇ- HOSTALERIA C/FIX. DISCONT., a través del SISTEMA RED, en aquells CCC amb valor 79xx al camp ACTIVITAT ECONÒMICA (CNAE).

En canvi, els usuaris de la  Tresoreria General de la Seguretat Social o ISM poden anotar este valor en els CCC amb activitats enquadrades al sector del comerç i a hostaleria (55xx i 56xx) del camp CNAE.

Com a excepció, aquelles empreses amb CCC pertanyents a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears poden anotar als registres el valor 017 al camp CAUSA DE PECULIARITAT DE COTITZACIÓ per als CCC amb valors de CNAE. 79xx, 46xx, 47xx, 55xx i 56xx.

• Este valor es podrà anotar a partir del dia 25 de març.
• Per als mesos de febrer i març del 2020, el termini per a la comunicació s’ampliarà fins al dia 29 d’abril de 2020.
• I per a abril, maig i juny del 2020, els terminis de comunicació seran els següents:
  Comunicació prèvia: fins a 60 dies de la DATA DES DEL registre amb TIPUS SAA 420
  Resta de comunicacions: Durant tot el mes natural corresponent a la DATA DES DEL i fins al penúltim dia del termini reglamentari d’ingrés.

No, esta bonificació la calcularà automàticament el sistema, una vegada s’haja comunicat la situació addicional 420. En el supòsit que la liquidació ja estiguera confirmada, haurà de mecanitzar la situació addicional i sol·licitar la rectificació de la liquidació perquè s’aplique la bonificació a la liquidació esmentada.

En el supòsit que, en el moment en què estigue disponible l’anotació del valor 420, no s’haja pogut dur a terme l’actuació indicada en el paràgraf anterior, es podrà sol·licitar la devolució de quotes corresponent.

L’anotació, per part dels autoritzats RED, dels registres amb valor 420 constituïx una declaració responsable que es complixen tots i cada un dels requisits exigits per a l’accés al benefici en qüestió i no es presenta cap de les exclusions que determinarien el no-accés a este.

Únicament s’han d’anotar els registres amb valor 420 quan es presenten totes i cadascuna de les condicions i els requisits exigits a l’esmentat article 13 del Reial Decret Llei 7/2020 o disposició addicional quarta del  Reial Decret Llei 25/2020, així com a la resta de normativa d’aplicació per a l’accés i el manteniment a les deduccions de quotes, i també quan no es presente qualsevol de les exclusions aplicables al benefici de què es tracta.

No, es tracta d’una prestació diferent i extraordinària, recollida al Reial Decret Llei 8/2020, de mesures urgents extraordinàries per fer front a l’impacte econòmic i social de la Covid-19 (ARTICLE 17), ja que, entre altres qüestions, s’han modificat la quantia, la durada i els requisits d’accés a esta amb l’objectiu que es puga acollir un nombre més alt de beneficiaris.
La vigència està limitada a un mes a partir de l’entrada en vigor del Reial Decret 463/2020, pel qual s’ha declarat l’estat d’alarma per a la gestió de la crisi ocasionada per la Covid-19.
En tot cas, si l’estat d’alarma es prorroga més enllà del mes de durada inicial, la prestació acabarà l’últim dia del mes en què es finalitze l’estat d’alarma.

Els treballadors per compte propi o autònoms les activitats dels quals hagen quedat suspeses per la declaració de l’estat d’alarma (segons l’annex del RD 463/2020),

O, en un altre cas, quan la facturació del mes anterior en què se sol·licita la prestació es veja reduïda almenys en un 75% en relació amb la mitjana de facturació del semestre anterior.

Sí, els qui tinguen treballadors a càrrec seu i hagen hagut de tancar per la declaració de l’estat d’alarma o hagen patit una reducció de la seua facturació almenys d’un 75% poden presentar un ERTO per als seus treballadors i sol·licitar a la vegada esta prestació extraordinària.

• Estar afiliats i d’alta a la Seguretat Social en la data de la declaració de l’estat d’alarma (14 de març de 2020), ja siga al Règim dels Autònoms o, si escau, al Règim Especial dels Treballadors del Mar.
  
  
• Només en el supòsit que la seua activitat no s’haja suspés per la declaració de l’estat d’alarma, haurà d’acreditar la reducció de la seua facturació el mes natural anterior al que se sol·licita la prestació almenys en un 75% en relació amb la mitjana de facturació del semestre natural anterior a la declaració de l’estat d’alarma.
  
  
• Estar al corrent en el pagament de les quotes a la Seguretat Social. No obstant això, si en la data de la suspensió de l’activitat o de la reducció de la facturació no es complís este requisit, l’òrgan gestor convidarà al pagament a l’autònom perquè en el termini improrrogable de 30 dies naturals ingresse les quotes degudes. La regularització del descobert, una vegada acreditada, produirà plens efectes per a l’adquisició del dret a la protecció.
  
  
• A diferència de la prestació ordinària del Cessament d’Activitat, no s’exigix un període de cotització de 12 mesos per accedir a la prestació.

Durant el període de percepció de la prestació extraordinària per cessament d’activitat, el treballador autònom que suspenga l’activitat no ha de tramitar la baixa de la Seguretat Social i ha de continuar d’alta en la seua activitat econòmica a Hisenda.

Si la causa del dret a la prestació és la reducció de la facturació el mes anterior al que se sol·licita la prestació en un 75 per cent en relació amb l’efectuada el semestre anterior, ha de romandre, en tot cas, d’alta en el corresponent règim de Seguretat Social perquè li siga d’aplicació la normativa excepcional del RDL 8/2020.

Durant el període de percepció de la prestació extraordinària per cessament d’activitat, el treballador autònom que suspenga l’activitat no haurà de tramitar la baixa a la Seguretat Social; per tant, és necessari que continue donat d’alta en el règim d’autònoms.

No. Transcorreguda la durada de la prestació tornaran, si escau, a ser d’aplicació els beneficis en la cotització dels quals es gaudira abans de la concessió d’esta prestació.

No. Eixe període s’entén com a cotitzat segons l’article 17 del RDL 8/2020.

No, este període de prestació no reduirà els períodes de prestació per cessament d’activitat a què el beneficiari puga tindre dret en el futur.

Les quotes ingressades que se superposen a algun dels dies del període durant el qual es té dret a la prestació de caràcter extraordinari han sigut retornades per la Tresoreria General.
La resolució del reconeixement del dret a la devolució s’ha notificat en la SEDESS i l’import s’ha abonat en el mateix compte bancari en què es  va efectuar el càrrec.
En cas que no s’haja tramitat la devolució, la pot sol·licitar a través del corresponent servici de la SEDESS.

Com s’ha comentat, estos treballadors tindran dret a la prestació si acrediten una caiguda en la facturació almenys d’un 75%, ja que no hi ha cap problema en compatibilitzar la prestació i l’activitat.

Es determinarà aplicant el 70% a la base reguladora, calculada igual que en la prestació ordinària del cessament d’activitat, és a dir, la mitjana de les bases per les quals s’haguera cotitzat durant els dotze mesos continuats i immediatament anteriors.

Com que no s’exigix el període de dotze mesos de cotització per a accedir a la prestació, quan este no s’acredite, la quantia de la prestació serà sempre equivalent al 70% de la base mínima de cotització del Règim d’Autònoms, que serà aplicable també als Treballadors del Mar (70% de 944,35 € = 661,04 €).

Tindrà una durada d’un mes, que s’ampliarà fins a l’últim dia del mes en què s’acabe l’estat d’alarma en el cas que la situació esmentada es prorrogue més enllà del mes establit.

A més, durant el temps que dure la seua percepció s’entendrà com a cotitzat i no reduirà els períodes de prestació per cessament d’activitat als quals puga tindre dret en el futur.

El treballador que complisca els requisits tindrà dret a percebre la prestació amb efectes des del 14 de març de 2020, data en què va entrar en vigor el RD 463/2020 que va declarar l’Estat d’Alarma.

Aquells treballadors l’activitat dels quals es troba entre les suspeses pel RD 463/2020:

• Sol·licitud de prestació i declaració jurada.
• Sol·licitud RD-Llei 8/2020, de 17 de març-COVID-19
• Declaració responsable RD-Llei 8/2020, de 17 de març-COVID-19
  
• Model 145 de dades al pagador.
• Fotocòpia DNI/NIE/Passaport.
• Número de Compte Bancari, codi IBAN.
• Els dos últims rebuts de cotització.
• Llibre de família en el cas de fills a càrrec

A més d’esta documentació, quan la causa de la prestació siga la disminució de la facturació hauran d’acreditar la reducció esmentada. En el formulari de la pàgina web s’indicarà la documentació que cal presentar en cada cas.

No, el règim de compatibilitat establit per eixe Reial Decret Llei no afecta esta prestació extraordinària per cessació d’activitat.

Esta prestació serà compatible amb qualsevol altra prestació de seguretat social que el beneficiari estigués percebent i fos compatible amb l’acompliment de l’activitat que desenvolupava.
 
Pel que fa als treballadors per compte propi inclosos en el Règim Especial dels Treballadors del Mar, la prestació per cessament d’activitat serà incompatible amb la percepció de les ajudes per paralització de la flota.

La gestió d'esta prestació correspondrà a les entitats a les quals es referix l'article 346 del Text refós de la Llei General de la Seguretat Social, és a dir, a la Mútua Col·laboradora amb la Seguretat Social o a l'Entitat Gestora (Institut Social de la Marina o Servici Públic de Faena Estatal).

En el supòsit de treballadors autònoms que tinguen coberta la protecció dispensada a les contingències derivades d'accidents de treball i malalties professionals amb una entitat gestora de la Seguretat Social, la tramitació de la sol·licitud i la gestió de la prestació per cessament d'activitat correspondrà:

1. En l'àmbit del Règim Especial de la Seguretat Social dels Treballadors de la Mar, a l'Institut Social de la Marina.
2. En l'àmbit del Règim Especial dels Treballadors per Compte Propi o Autònoms, al Servici Públic de Faena Estatal.

1. Prestación extraordinaria de cese de actividad para trabajadores autónomos por suspender todas sus actividades como consecuencia de resolución de autoridad competente como medida de contención del virus COVID-19...
2. Prestació extraordinària de cessament d’activitat per a treballadors autònoms que no poden causar dret a la prestació ordinària que preveu la disposició addicional quarta del Reial Decret Llei 30/2020 o a la prestació de cessament d’activitat que regulen els articles 327 i següents de la Llei general de Seguretat Social, perquè no reunixen els requisits de carència que exigix la norma (Art. 13.2 Reial Decret Llei 30/2020, de 29 de setembre).
3. Prestació extraordinària de cessament d’activitat per a treballadors de temporada (RD Llei 30/2020 de 29 de setembre. Art. 14).
4. Prestació per cessament d’activitat dels treballadors autònoms compatible amb el treball per compte propi (Disposició Addicional quarta RD Llei 30/2020 de 29 de setembre)
5. PRÒRROGA DE LA PRESTACIÓ DE CESSAMENT D’ACTIVITAT CAUSADA A L’EMPARA DE L’ARTICLE 9 DEL REIAL DECRET LLEI 24/2020 I TREBALL PER COMPTE PROPI (disposició addicional quarta RD Llei 30/2020 de 29 de setembre)

Reial Decret Llei 30/2020, de 29 de setembre, de mesures socials en defensa de l’ocupació

1. Prestació extraordinària de cessament d’activitat per als treballadors autònoms afectats per una suspensió temporal de tota l’activitat com a conseqüència de resolució de l’autoritat competent com a mesura de contenció de la propagació del virus COVID-19. (Art. 5 Reial Decret Llei 2/2021, de 26 de gener).
2. Prestació extraordinària de cessament d’activitat per a aquells treballadors autònoms que no puguen causar dret a la prestació ordinària de cessament d’activitat que preveu l’article 7 del Reial decret Llei 2/2021 o a la prestació de cessament d’activitat regulada en els articles 327 i següents del text refós de la Llei General de la Seguretat Social, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 8/2015, de 30 d’octubre (Art. 6 Reial Decret Llei 2 /2021, de 26 de gener).
3. Dret a la prestació de cessament d’activitat compatible amb el treball per compte propi (Art. 7 RD Llei 2/2021 de 26 de gener).
4. Prestació extraordinària de cessament d’activitat per als treballadors de temporada (Art. 8 RD Llei 2/2021 de 26 de gener).
5. Pròrroga de la prestació extraordinària de cessament d’activitat per als treballadors autònoms afectats per una suspensió temporal de tota l’activitat com a conseqüència de resolució de l’autoritat competent com a mesura de contenció de la propagació del virus COVID-19 que preveu l’apartat 1 de l’article 13 del Reial Decret Llei 30/2020, de 29 de setembre, de mesures socials en defensa de l’ocupació (Disposició transitòria segona RD Llei 2 /2021 de 26 de gener).

23. Quines són les mesures aprovades per a la protecció de treballadors autònoms pel RD-llei 2/2022, de 22 de febrer, pel qual s’adopten mesures urgents per a la protecció dels treballadors autònoms, per a la transició cap als mecanismes estructurals de defensa de l’ocupació i per a la recuperació econòmica i social de l’illa de La Palma, i es prorroguen determinades mesures per fer front a situacions de vulnerabilitat social i econòmica?

Art. 2. Prestació extraordinària per cessament d’activitat per als treballadors autònoms afectats per una suspensió temporal de tota l’activitat com a conseqüència de resolució de l’autoritat competent com a mesura de contenció de la propagació del virus COVID-19.

CARACTERÍSTIQUES

• Treballadors autònoms que es vegen obligats a suspendre totes les seues activitats com a conseqüència d’una resolució adoptada per l’autoritat competent com a mesura de contenció en la propagació del virus COVID-19 o mantinguen pels mateixos motius la suspensió de la seua activitat iniciada abans de l’1 de març de 2022.
• A partir de l’1 de març de 2022
• Els socis treballadors de les cooperatives de treball associat que hagen optat per enquadrar-se com a treballadors per compte propi en el règim especial que corresponga tindran dret igualment a aquesta prestació extraordinària, sempre que reunisquen els requisits que estableix aquest article.

REQUISITS

a) Estar afiliats i en alta en RETA o en el seu cas, en el RETAMAR almenys 30 dies naturals abans de la data de la resolució que acorde la suspensió de l’activitat i, en tot cas, abans de la data d’inici de la mateixa quan aquesta s’haguera decretat abans de l’1 de març de 2022.

b) Estar al corrent en el pagament de les quotes a la Seguretat Social.

QUANTIA

• Amb caràcter general: 70 % BASE MÍNIMA COTITZACIÓ.
•  Persones convivents al mateix domicili unides per vincle familiar o unitat anàloga de convivència fins al primer grau de parentiu per consanguinitat o afinitat i dos o més membres amb dret a aquesta prestació: 40 % BASE MÍNIMA COTITZACIÓ.

COTITZACIÓ

• Durant el temps que l’activitat romanga suspesa es mantindrà l’alta en el règim especial corresponent i el treballador autònom quedarà exonerat de l’obligació de cotitzar. L’exoneració de l’ingrés de les quotes s’estendrà des del primer dia del mes en què s’adopte la mesura de tancament d’activitat o des de l’1 de juny de 2022, quan es mantinga la suspensió d’activitat iniciada abans d’aquesta data, fins a l’últim dia del mes següent a aquell en què s’alce l’esmentada mesura, o fins al 30 de juny de 2022, si aquesta última data fora anterior.
• La base de cotització aplicable durant tot el període de percepció d’aquesta prestació extraordinària serà en tot cas l’establerta en el moment d’inici de l’esmentada prestació.

TERMINI DE SOL·LICITUD - NAIXEMENT DEL DRET I DURADA

El reconeixement de la prestació pot sol·licitar-se dins dels primers vint-i-un dies naturals següents a l’entrada en vigor de l’acord o resolució de tancament d’activitat o abans del 21 de març quan la suspensió d’activitat s’haguera acordat abans de l’1 de març de 2022 i no s’estiguera percebent la prestació extraordinària que preveu l’article 9 del Reial Decret-llei 18/2021, de 28 de setembre.
El dret a la prestació naix des del dia en que siga efectiva la mesura de tancament d’activitat adoptada per l’autoritat competent o des de l’1 de març de 2022 quan es mantinga la suspensió d’activitat iniciada abans d’aquesta data.
En el cas que la sol·licitud es presente fora del termini establert, el dret a la prestació s’inicia el primer dia del mes següent al de la sol·licitud. En aquests casos, el treballador o treballadora quedarà exempt de l’obligació de cotitzar des del dia que tinga dret a percebre la prestació.
La percepció de la prestació tindrà una durada màxima de quatre mesos i el dret a aquesta finalitzarà l’últim dia del mes en què s’acorde l’alçament de les mesures o el 30 de juny de 2022, si aquesta última data fora anterior.

INCOMPATIBILITATS

• La percepció de la prestació és incompatible amb l’exempció en la cotització establerta a l’article 1 del RD-llei 2/2022.
• La percepció de la prestació serà incompatible amb la percepció d’una retribució pel desenvolupament d’un treball per compte aliè, llevat que els ingressos del treball per compte aliè siguen inferiors a 1,25 vegades l’import del SMl;
• Amb l’acompliment d’una altra activitat per compte propi;
• Amb la percepció de rendiments procedents de la societat l’activitat de la qual s’haja vist afectada pel tancament;
• Amb la percepció d’una prestació de Seguretat Social llevat d’aquella que el beneficiari vinguera percebent per ser compatible amb l’acompliment de l’activitat que desenvolupava.
• Pel que fa als treballadors per compte propi inclosos en el Règim Especial dels Treballadors del Mar, la prestació per cessament d’activitat serà, a més, incompatible amb la percepció de les ajudes per paralització de la flota. Sense perjudici d’això, en el supòsit de percepció d’aquests ajuts, i prèvia acreditació de tal extrem, els treballadors autònoms també quedaran exonerats de l’obligació de cotitzar en els termes assenyalats per a aquesta prestació.

Solicitud art. 2 R-D Ley 2/2022

Declaración responsable art 2 R-D Ley 2/2022.pdf

• Art. 9. Prestación extraordinaria cese actividad autónomos afectados por suspensión temporal como consecuencia de resolución autoridad competente (COVID-19)
• Art. 10. Prestación por cese de actividad compatible con el trabajo por cuenta propia.
• Art.11. Prestación extraordinaria cese actividad autónomos que ejercen actividad y a 30 septiembre 2021 vinieran percibiendo alguna de las prestaciones cese actividad previstas en los artículos 7 y 8 del RD Ley 11/2021
• Art.11. Prestación extraordinaria cese actividad autónomos que ejercen actividad y a 30 septiembre 2021 vinieran percibiendo alguna de las prestaciones cese actividad previstas en los artículos 7 y 8 del RD Ley 11/2021, de 27 de maig, sobre mesures urgents per a la defensa de l’ocupació, la reactivació econòmica i la protecció dels treballadors autònoms i no puguen causar dret a la prestació ordinària de cessament d’activitat prevista a l’article 10 d’aquest reial decret-llei.
• Art.12. Prestación extraordinaria de cese de actividad para trabajadores de temporada.
• DISPOSICION ADICIONAL SEXTA. Medidas extraordinarias de Seguridad Social para los trabajadores autónomos afectados por la erupción volcánica registrada en la zona de Cumbre Vieja en La Palma.

Prórroga de las medidas extraordinarias de Seguridad Social para los trabajadores autónomos afectados por la erupción volcánica registrada en la zona de Cumbre Vieja en La Palma

És un subsidi extraordinari de caràcter temporal del qual es poden beneficiar les persones integrades en el Sistema Especial d’Empleats de la Llar del Règim General de la Seguretat Social per falta d’activitat, atesa la declaració de l’estat d’alarma, o reducció d’esta.
La Resolució de 30 d’abril de 2020, publicada al BOE dilluns passat, 4 de maig, desenvolupa el procediment per a la tramitació de les sol·licituds.

L’empleat de la llar té dret al subsidi extraordinari per falta d’activitat sempre que estigués donat d’alta en el Sistema Especial d’Empleats de la Llar del Règim General de la Seguretat Social abans de la declaració de l’estat d’alarma, 14 de març, i es trobe en alguna d’estes situacions:

• Si ha deixat de prestar servicis, totalment o parcialment, amb caràcter temporal, a fi de reduir el risc de contagi, per causes alienes a la seua voluntat, en un o diversos domicilis, amb motiu de la crisi sanitària de la COVID-19.
  
  
• Si s’ha extingit el seu contracte de treball per la causa d’acomiadament recollida a l’art. 49.1 k del Reial Decret Legislatiu 2/2015, de 23 d’octubre, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei de l’Estatut dels Treballadors o pel desistiment de l’ocupador, en els termes previstos a l’article 11.3 del Reial Decret 1620/2011, de 14 de novembre, pel qual es regula la relació laboral de caràcter especial del servici de la llar familiar, amb motiu de la crisi sanitària de la COVID-19.

Si cessa la prestació de servicis, correspondrà tramitar la baixa de l’empleat de la llar. Si es produïx una reducció de jornada, esta circumstància s’ha de comunicar igualment a la Tresoreria General de la Seguretat Social.

Estes comunicacions es poden fer a través dels servicis Baixa en el Sistema Especial per a Empleats de la Llar i Variacions/Correccions de dades de treballadors en el Sistema Especial per a Empleats de la Llar, de la Seu Electrònica de la Seguretat Social.

Provisionalment, mentre es mantinga l’actual situació generada per la COVID-19, si no es disposa de certificat digital o Cl@ve,  es poden fer estos tràmits a través de l’accés sense certificat del servici Presentació d’altres escrits, sol·licituds i comunicacions (Tresoreria General de la Seguretat Social).

El procediment per a la tramitació de les sol·licituds del subsidi no establix com a requisit d’accés a este causar baixa en el Sistema Especial d’Empleats de la Llar.

Sempre que es mantinga l’alta de l’empleat de la llar, hi haurà obligació de cotitzar per part del subjecte responsable de l’ingrés. La Tresoreria General de la Seguretat Social calcularà la quota i emetrà el deute consegüent, amb independència que l’empleat perceba o no el subsidi extraordinari.

Així mateix, en el cas d’haver reduït la jornada, subsistix l’obligació de cotitzar en les condicions indicades.

El Reial Decret llei 11/2020 no establix l’exoneració en el pagament de quotes corresponents al Sistema Especial d’Empleats de la Llar en general,  ni  durant la percepció del subsidi extraordinari.

Per a poder rebre el subsidi i acreditar la situació, l’empleat de la llar necessita una declaració responsable signada per la persona o persones ocupadores, relativa a la disminució total o parcial dels servicis.

En el supòsit d’extinció del contracte de treball, es pot acreditar mitjançant la carta d’acomiadament, la comunicació del desistiment de l’ocupador o la documentació que acredite la baixa en el Sistema Especial d’Empleats de la Llar del Règim General de la Seguretat Social.

Documentació disponible al web del SEPE:

• Full Informatiu del Sistema Especial per a Empleats de la Llar
• Instruccions del model de sol·licitud
• Model de sol·licitud
• Instruccions per omplir la declaració responsable de la persona ocupadora de persones treballadores del Sistema Especial per a Empleats de la Llar.
• Declaració responsable de la persona ocupadora de persones treballadores del Sistema Especial per a Empleats de la Llar.
  

La quantia mensual del subsidi extraordinari per falta d’activitat depén de la retribució que estigués percebent l’empleat i de la reducció de l’activitat.

La seua quantia serà del 70% de la base reguladora corresponent a l’activitat que s’hagués deixat de desenvolupar i no podrà ser superior al Salari Mínim Interprofessional, exclosa la part proporcional de les hores extraordinàries.

En el cas de pèrdua parcial de l’activitat, la quantia es percebrà en proporció directa al percentatge de reducció de jornada que haja experimentat la persona treballadora.

Si foren diversos els treballs exercits en este sistema especial, es calcularà la base reguladora corresponent a cada un dels diferents treballs que s’hagueren deixat d’exercir. En este cas, la quantia total del subsidi serà la suma de les quantitats obtingudes aplicant a les diferents bases reguladores corresponents a cada un dels diferents treballs el percentatge del 70%, tenint esta quantia total el mateix límit previst del Salari Mínim Interprofessional.

El reconeixement del subsidi extraordinari per als empleats de la llar el gestiona el Servici Públic de Faena Estatal. La Resolució de 30 d’abril de 2020, publicada al BOE dilluns passat, 4 de maig, desenvolupa el procediment per a la tramitació de les sol·licituds.

La sol·licitud es pot presentar a partir del dia 5 de maig fins al dia en què acabe el mes següent al dia de final de vigència de l’estat d’alarma. El Servici Públic de Faena Estatal admet la presentació per internet, a través de la seua Seu Electrònica, sempre que es dispose de DNI electrònic, certificat electrònic o cl@ve.

També es pot presentar la sol·licitud, que es pot baixar i imprimir, a qualsevol oficina d’assistència en matèria de registres o a les oficines de correus, adreçant-la a la Unitat Subsidi Empleades de la Llar, Direcció General del Servici Públic de Faena Estatal, carrer Condesa de Venadito, núm. 9, 28027-Madrid, aportant una fotocòpia del document que acredite la identitat.

En ambdós casos, juntament amb la declaració responsable, la carta d’acomiadament, la comunicació del desistiment de l’ocupador o la documentació acreditativa de la baixa, segons corresponga, s’ha d’aportar també fotocòpia d’un document que acredite la identitat de l’ocupador o els ocupadors.

Des de la data en què, atesa la crisi del coronavirus, l’ocupador ha donat de baixa l’empleat en la Seguretat Social o ha reduït la jornada de l’empleat, segons consta en la Declaració Responsable, fins a un mes després de la fi de la vigència de l’estat d’alarma o fins a la data en què l’empleat es reincorpore al treball amb la jornada habitual, sempre que durant tot el període es mantinguen els requisits exigits per ser-ne beneficiari.

El subsidi extraordinari per falta d’activitat serà compatible amb les percepcions derivades de les activitats per compte propi o per compte d’altri que s’estigueren desenvolupant en el moment de la seua meritació, sempre que la suma derivada dels ingressos derivats del subsidi i de la resta d’activitats no siga superior al Salari Mínim Interprofessional, exclosa la part proporcional de les pagues extraordinàries.

No es pot compaginar amb el subsidi per incapacitat temporal ni amb el permís retribuït recuperable introduït pel Govern, entre el 30 de març i el 9 d’abril de 2020, ambdós inclosos, per a les treballadores per compte d’altri que no presten servicis essencials.

En el cas de tripulants enrolats en vaixells de navegació internacional, si el període de validesa del certificat expira durant una travessia, el certificat continuarà sent vàlid fins a la data d’arribada al pròxim port d’escala on el marí interessat puga obtindre un certificat mèdic expedit per un facultatiu de l’Institut Social de la Marina, a condició que esta prolongació de validesa no ultrapasse els tres mesos.

Es pot sol·licitar cita prèvia telefònicament als Centres de Sanitat Marítima o bé de manera telemàtica, a través de la Seu Electrònica de la Seguretat Social.

Es pot sol·licitar esta revisió a través del Registre Electrònic de la Seu Electrònica de la Seguretat Social, annexant-hi la documentació corresponent. La tramitació s’ha de fer de manera telemàtica.

Per a canviar les seues dades personals, s'ha de dirigir a l'Administració de la Tresoreria General de la Seguretat Social més propera. Cal que presente el seu DNI i documentació acreditativa de les seues al·legacions o també pot sol·licitar per telèfon, telefonant al 901 50 20 50 i 91 541 02 91, el formulari d'actualització de dades que du impresa la Direcció Provincial de la Tresoreria General de la Seguretat Social que li corresponga i amb el segell de franqueig pagat perquè, una vegada emplenat i signat, es diposite en una bústia de correus. Esta Direcció Provincial efectuarà el canvi sol·licitat.

L'Informe de vida laboral es pot obtindre, fins i tot des de l'estranger, a través dels mitjans següents:

1. Pot sol·licitar-lo a través de la Seu Electrònica, mitjançant les vies següents:
   
   

   1. Via SMS, si prèviament ha facilitat a la Tresoreria General de la Seguretat Social un número de telèfon mòbil. En este cas i prèvia sol·licitud d'un codi que rebrà per SMS, podrà obtindre, imprimir i/o consultar l'informe de vida laboral en el mateix moment de la petició, a través de l'ordinador.

      
      
   2. Sense certificat digital, en este supòsit:
      
      
      • Les dades del Número de la Seguretat Social, del DNI i del domicili han de coincidir amb les de la base de dades de la Seguretat Social perquè s'envie l'informe al seu domicili a Espanya, que conste en la nostra base de dades.
      • Quan s'haja realitzat la petició, li enviarem un missatge a l'adreça de correu electrònic que ens facilite amb la informació de l'estat d'esta.
      • Quan transcórreguen 24 hores de la recepció del correu, podrà conéixer l'estat de la seua petició a través del servici "Consulta d'estat de sol·licitud d'informes".
        

   3. Usuari + Contrasenya (Cl@ve permanent), sempre que dispose d'un usuari actiu i una contrasenya en vigor. Per a activar l'usuari i generar la contrasenya haurà de disposar d'un Codi d'Activació que s'obté de manera presencial en qualsevol Oficina de Registre Cl@ve  i podrà obtindre, imprimir i/o consultar l'informe de vida laboral en el mateix moment de la petició, a través de l'ordinador.

   4. Amb certificat digital  també el podeu obtenir directament des del seu ordinador.

2. Telefonant al 901 50 20 50 i 91 541 02 91, sempre que en la nostra base de dades tinga un domicili a Espanya.

Si observa alguna incidència o error en la informació subministrada a l'informe de vida laboral i si disposa d'un certificat digital o d'Usuari/Contrasenya (Cl@ve permanent), podrà sol·licitar la rectificació de qualsevol error detectat a l'informe mitjançant el servici de Sol·licitud de rectificació d'informe de vida laboral de la Seu Electrònica.

Si vol, es pot posar en contacte amb l'Administració de la Seguretat Social més propera per a notificar l'error, juntament amb la documentació que acredite el dret al·legat, per tal que, si escau, es facen les modificacions pertinents.

Si es realitzen activitats per compte d'altri i per compte propi simultàniament, que es puguen enquadrar en dos Règims diferents de la Seguretat Social, s'ha de figurar d'alta i cotitzar en els dos Règims.

En primer lloc, s'ha de determinar si és procedent enquadrar la situació del treballador en el Règim Especial de Treballadors Autònoms. L'article 2n del Dret 2530/1970, de 20 d'agost, regulador del Règim Especial de Treballadors Autònoms (RETA), definix al treballador per compte propi o autònom com aquell que realitza de forma habitual, personal i directa, una activitat econòmica a títol lucratiu, sense subjecció per aquesta a contracte de treball i encara que utilitze el servici remunerat d'altres persones. En qualsevol cas, serà l'Administració de la Tresoreria General de la Seguretat Social que li corresponga la que, després de veure la documentació concreta, indique si procedix o no el seu enquadrament en el RETA. 
  
Pel que fa a la cotització, la normativa actual en matèria de Seguretat Social no preveu cap descompte en la cotització si per raó de la seua activitat laboral ha d'estar inclòs simultàniament en els Règims General i de Treballadors Autònoms.

La doble cotització o pluriactivitat podrà donar dret a la meritació de prestacions per cadascun dels Règims en els quals es trobe donat d'alta, quan s'acrediten les corresponents cotitzacions superposades i sempre que es complisquen els requisits exigits per cada Règim per a aconseguir el dret a estes.

• Treballadors per compte alié, retribuïts a salari o a la part, empleats en qualsevol de les activitats següents:
  
  
  • Marina Mercant
  • Pesca marítima en qualsevol de les seues modalitats.
  • Extracció d'altres productes de la mar.
  • Trànsit interior de ports i embarcacions esportives i d'esbargiment.
  • Treballadors de caràcter Administratiu, tècnic i subalterns de les empreses anteriors.
  • Treball d'estibadors portuaris
  • Servici auxiliar sanitari i de fonda i cuina prestat als emigrants espanyols a bord de les embarcacions que els transporten.
  • Personal al servici de las Cofraries de Pescadors i les seues Federacions i de cooperatives de la mar.
  • Qualsevol altra activitat marítimopesquera la inclusió de la qual en aquest Règim siga determinada pel Ministeri d'Ocupació i Seguretat Social.
    
• Els naviliers d'embarcacions de més de 10 tones o que porten enrolats més de cinc tripulants, si figuren en el rol i perceben com a retribucions pel seu treball una participació en el "Monte Menor" o un salari com a tripulant, queden assimilats a treballadors per compte alié, excepte a efectes de desocupació.
  
  
• Treballadors per compte propi que realitze de forma habitual, personal i directa, alguna de les activitats que s'enumeren a continuació, sempre que aquesta constituïsca el seu mitjà fonamental vida:
  
  
  • Naviliers d'embarcacions que no excedisquen de 10 tones de registre brut, no porten més de cinc persones enrolades, inclòs el navilier, i en les quals aquest vaja enrolat com a tècnic o tripulant.
  • Els que es dediquen a l'extracció de productes de la mar.
  • Els teixidors de xarxes que no realitzen les seues faenes per compte d'una empresa pesquera determinada.
  
  
• També es poden incloure el cònjuge i els familiars fins el segon grau de consanguinitat, afinitat o adopció del treballador autònom, si treballen, conviuen i depenen econòmicament d'ell, llevat que hi haja prova que són treballadors per compte alié.

El pot conéixer a través de la Seu Electrònica, mitjançant el Servici Duplicació de Document d'Afiliació

• Per SMS si prèviament ha facilitat a la Tresoreria General de la Seguretat Social un número de telèfon mòbil. En este cas, i prèvia sol·licitud d'un codi que rebrà per SMS, podrà obtindre, imprimir i/o consultar este duplicat en què consta el seu número d'afiliació a la Seguretat Social en el mateix moment de la petició, a través de l'ordinador.
• Usuari + contrasenya (Cl@ve permanent)
• Amb certificat digital

Finalment, també pot conéixer el número d'afiliació a la Seguretat Social si es dirigix a qualsevol Administració de la Seguretat Social, la qual li facilitarà el número i un duplicat del document d'afiliació.

Els Convenis Col·lectius no entren dins de les competències de la Seguretat Social, sinó que competixen a l'autoritat laboral que correspongui en funció de l'àmbit territorial d'aplicació del conveni del qual es tracte, és a dir, la Direcció General de Treball si és un conveni d'àmbit estatal o l'organisme competent en l'àmbit de la Comunitat Autònoma del qual es tracte si és d'aplicació en una determinada Comunitat Autònoma.

Per a qualsevol tema relacionat amb la targeta sanitària de la Seguretat Social, haurà de dirigir-se a l'ambulatori o centre d'atenció primària que li haja assignat l'organisme corresponent encarregat de prestar assistència sanitària en la seua Comunitat Autònoma. No obstant això, aquesta informació no competix a l'àmbit de la nostra web.

Segons establix l'Orde TAS/192/2002, disposició dècima, els treballadors autònoms poden sol·licitar la revaloració automàtica de la seua base de cotització. Pot efectuar este tràmit mitjançant el servici canvi de base de cotització-autònoms. Com que es tracta de dades de caràcter personal protegides per la Llei Orgànica de Protecció de Dades, per a poder utilitzar este servici cal disposar d'un certificat digital Classe 2 CA de la FNMT-RCM que garantisca la seguretat d'estes dades. A la Seu Electrònica d'esta mateixa pàgina també disposa d'informació sobre com obtindre este certificat.

Els documents de cotització i les instruccions corresponents per a l'emplenament es troben en aquesta web. En les distintes Administracions de la Seguretat Social, s'hi troben a disposició dels ciutadans.

Així mateix, quant a la confecció dels butlletins de cotització models TC - 1 i TC -2, el sol·licitant pot acudir a l'Administració de la Tresoreria General de la Seguretat Social més propera al seu domicili, per a que se'ls elaboren a través del programa CALCOTIZ si la seua empresa fa comptes de menys de 10 treballadors. També té la possibilitat, independentment del nombre de treballadors, de transmetre'n la relació nominal a través del RED i efectuar el pagament de quotes mitjançant el sistema de càrrec en compte o pagament electrònic, sense necessitat de confeccionar un TC -1

Pot efectuar la domiciliació per a l'ingrés de quotes a la Seguretat Social a l'Entitat Financera que trie. Mitjançant este servici, també pot sol·licitar el canvi del compte bancari i la cessació en esta modalitat de pagament. Per a això cal disposar d'un certificat digital i podrà fer este tràmit accedint a les seues dades personals a través d'Internet, mitjançant el servici Domiciliació en compte de la Seu Electrònica. Si no disposa d'un certificat digital, en esta mateixa secció trobarà informació sobre com obtindre'l.

Si observa alguna incidència o error en la informació subministrada en l'informe de bases de cotització:

• Si disposa d'un certificat digital, en podrà sol·licitar la rectificació mitjançant el servici de Rectificació d'informe de bases de cotització de la nostra Seu Electrònica. Si no disposa d'un certificat digital, la citada pàgina oferix informació sobre com obtindre'l.
• Si vol, pot comunicar l'error posant-se en contacte amb l'Administració de la Seguretat Social més propera, juntament amb la documentació que acredite el dret al·legat, per tal que, si escau, es facen les modificacions pertinents.

L'empresa està obligada a exposar, en un lloc destacat del centre de treball, a disposició dels treballadors, dins el mes següent al qual corresponga l'ingrés de les quotes, l'exemplar del document de cotització o una còpia autoritzada, i el seu incompliment constituirà una infracció en matèria de Seguretat Social, sancionable econòmicament.

Si no es du a terme, els treballadors podran acudir davant de la Inspecció de Treball i Seguretat Social per a fer la denúncia del fet corresponent.
Respecte de les sol·licituds d'informació sobre el compliment de les obligacions amb la Seguretat Social per part de les empreses que es puguen rebre a les Unitats de la Tresoreria General de la Seguretat Social, únicament es podran atendre si el sol·licitant és l'empresari mateix o una persona que acredite prou poder per a fer la sol·licitud esmentada, ja que es tracta d'informació de caràcter personal protegida amb la confidencialitat exigida en la normativa. Només els representants legals dels treballadors de l'empresa (delegats de personal i comités d'empresa) estaran capacitats per a sol·licitar esta informació.

Pel que fa als treballadors, tindran dret a sol·licitar de la Tresoreria General de la Seguretat Social (TGSS) un informe de les seues bases de cotització.
La sol·licitud es pot fer a través de la Seu Electrònica mitjançant les vies següents:

• Servici "Informe de bases de cotització" via SMS. Omplint el formulari previst a este efecte, cal que les dades d'autenticació coincidisquen exactament amb les registrades en la base de dades de la Tresoreria General de la Seguretat Social. Rebrà un codi per la mateixa via i podrà obtindre, imprimir i/o consultar les bases de cotització corresponents als períodes de liquidació en què ha figurat d'alta, en un exercici determinat, en els diferents règims que formen el Sistema de la Seguretat Social.
  
• Servici "Informe de bases de cotització" sense certificat digital. S'enviarà l'informe esmentat al domicili que figure a la base de dades de la Tresoreria General de la Seguretat Social. Si ha canviat de domicili, ho ha de notificar abans a l'Administració de la Seguretat Social més propera, i si disposa de certificat digital, ho podrà fer a través del servici de sol·licitud de canvi de domicili.
  
• Si disposa de certificat digital, també el pot obtindre directament des del seu ordinador. Si no en té, la pàgina esmentada oferix informació sobre com obtindre'l.

Les empreses usuàries del Sistema RED el poden obtindre a través d'este sistema. També el poden sol·licitar a la Seu Electrònica de la Seguretat Social o en qualsevol Administració de la Tresoreria General de la Seguretat Social.

Qualsevol persona física que tinga assignat un número d'afiliació (NAF), si té un certificat digital, pot sol·licitar un Certificat d'estar al corrent de les obligacions de la Seguretat Social, a través de la Seu Electrònica, des de les rutes detallades a continuació:

• Ciutadans >Informes i Certificats> Certificat d'estar al corrent de les obligacions de la Seguretat Social  
• Ciutadans >Recaptació> Certificat d'estar al corrent de les obligacions de la Seguretat Social

Si es una persona jurídica que té assignat un número de codi de compte de cotització (CCC), hi ha d'accedir a través de les següents rutes situades a "Empreses":

• Empreses >Informes i Certificats> Certificat d'estar al corrent de les obligacions de la Seguretat Social
• Empreses >Recaptació> Certificat d'estar al corrent de les obligacions de la Seguretat Social

Si no té un certificat digital, pot sol·licitar un Informe d'estar al corrent de les obligacions de la Seguretat Social a través de les rutes següents:

• Ciutadans >Informes i Certificats>Informe d'estar al corrent de les obligacions de la Seguretat Social
• Ciutadans >Recaptació> Informe d'estar al corrent de les obligacions de la Seguretat Social

Si vosté és afiliat al Règim Especial d'Autònoms, Agrari Compte d'altri, Empleats de la Llar-discontinus, Mar-Compte propi i Conveni Especial ,i desitja obtindre informació personal sobre els cobraments dels últims exercicis i les seues bases, visite el servici Informe sobre bases i quotes de la Seu Electrònica i seguisca el procediment que s'indica en esta opció.

Per al pagament d'un deute amb la Seguretat Social, pot sol·licitar un ajornament que se li concedirà sempre que es reunisquen una sèrie de condicions. Per a sol·licitar-lo, hi ha un model de sol·licitud que li entregaran a qualsevol de les Administracions de la Tresoreria General de la Seguretat Social on, a més, l'informaran i li resoldran tots els dubtes que tinga sobre això. La forma més senzilla és dirigir-se a l'Administració on s'ha contret el deute i gestionar-hi l'ajornament. El termini màxim per a l'amortització del deute és de cinc anys, però dependrà de l'import del deute i de les circumstàncies existents que se'n concedisca el màxim o un d'inferior. La concessió d'este donarà lloc a la meritació d'interessos, d'acord amb l'interés legal del diner.

Si disposa d'un certificat digital, pot fer la sol·licitud a través del tràmit Ajornament per al pagament de deutes a la Seguretat Social al Registre Electrònic de Sol·licituds de la Seu Electrònica de la Seguretat Social.

No existix un llistat de documents. L'Administració pot sol·licitar documentació econòmica del sol·licitant depenent de la complexitat de l'expedient, de l'import del deute, de la naturalesa del subjecte responsable,IEtc. 

Pot sol·licitar l'ajornament dels deutes que estiguen en termini reglamentari de d'ingrés. El que no pot sol·licitar és l'ajornament de quotes futures quan el seu termini reglamentari d'ingrés no haja arribat encara.

El salari mínim interprofessional és inembargable. No obstant això, els salaris, sous, jornals, retribucions o pensions que siguen superiors al salari mínim interprofessional s'embargaran d'acord amb l'escala següent:

• Per a la primera quantia addicional fins la que suposa l'import del doble del salari mínim interprofessional, el 30%.
• Per a la quantia addicional fins a l'import equivalent a un tercer salari mínim interprofessional, el 50%.
• Per a la quantia addicional fins a l'import equivalent a un quart salari mínim interprofessional, el 60%.
• Per a la quantia addicional fins a l'import equivalent a un cinqué salari mínim interprofessional, el 75%.
• Per a qualsevol quantitat que excedisca a l'anterior quantia, el 90%.

Les subhastes de béns embargats que realitza la Tresoreria General de la Seguretat Social es poden consultar en l'aplicació Subhastes d'esta mateixa pàgina Web.

La falta de presentació dels documents de cotització, així com del pagament del deute fora de termini reglamentari d'ingrés, determinarà l'aplicació del recàrrec i la meritació dels interessos de demora en els termes fixats en la Llei General de la Seguretat Social. Este recàrrec i els interessos de demora quan siguen exigibles, s'ingressaran conjuntament amb els deutes sobre els quals recaiguen.

Quan l'ingrés fora del termini reglamentari siga imputable a un error de l'Administració, sense que actue en qualitat d'empresari, no s'aplicarà cap recàrrec ni meritarà interessos.

Segons el que establixen l’article 30 de la Llei General de Seguretat Social i l’article 10 del Reglament General de Recaptació de la Seguretat Social, aprovat pel Reial Decret 1415/2004, d'11 de juny, els recàrrecs a aplicar per falta d'ingrés en termini reglamentari dels diferents recursos són els següents:

Recàrrecs sobre quotes

Quan els subjectes responsables del pagament hagen complert dins de termini les obligacions establertes als apartats 1 i 2 de l’article 29 de la Llei General de la Seguretat Social:

• Recàrrec del 10% del deute, si s'abonaren les quotes degudes dins del primer mes natural següent al del venciment del termini per al seu ingrés.

• Recàrrec del 20% del deute, si s'abonaren les quotes degudes a partir del segon mes natural següent al del venciment del termini per al seu ingrés.

Quan els subjectes responsables del pagament no hagen complert dins de termini les obligacions establertes als apartats 1 i 2 de l’article 29:

• Recàrrec del 20% del deute, si s'abonen les quotes degudes abans de l'acabament del termini d'ingrés establit en la reclamació de deute o acta de liquidació.

•  Recàrrec del 35% del deute, si s'abonaren les quotes degudes a partir de l'acabament del termini d'ingrés esmentat.

Recàrrecs sobre recursos diferents de quotes

Els deutes amb la Seguretat Social que tinguen caràcter d'ingressos de dret públic i l'objecte dels quals estiga constituït per recursos diferents de quotes, quan no s'abonen dins el termini reglamentari que tinguen establert, s'incrementaran amb el recàrrec del 20%.

La possibilitat que l'Administració de la Seguretat Social aplique la condonació de recàrrecs ha quedat eliminada pel Reial Decret 1415/2004, d'11 de juny, que no va reproduir l'apartat 3r de |l’art. 59 de l'anterior Reglament de Recaptació aprovat pel Reial Decret 1637/1995 en esta matèria.

Els responsables o obligats a cotitzar o al pagament d'altres deutes amb la Seguretat Social tenen dret a la devolució total o parcial de l'import dels ingressos efectuats per error.

Si disposa d'un certificat digital, pot presentar la sol·licitud a través del tràmit Devolució d'Ingressos Indeguts Règim General i Assimilats, situat a la Seu Electrònica de la Seguretat Social, o dirigint-se a l'Administració de la Tresoreria General de la Seguretat Social corresponent al domicili de l'obligat al pagament. En cas que este tinga autoritzada la gestió centralitzada en una Administració, esta serà la competent.

El formulari de sol·licitud de devolució es troba a la seua disposició en esta pàgina web, en la ruta d'accés següent:

Empresaris/Treballadors > Cotització/Recaptació > Àrea informativa > Recaptació de quotes > Devolució d'ingressos indeguts

No. Els treballadors autònoms a qui s’estiga aplicant el benefici conegut com a “tarifa plana” no poden cotitzar per cessació d’activitat ni per formació professional fins que finalitze el període màxim de gaudi de les esmentades reduccions.

A partir del dia primer del mes següent al seu acabament s’haurà de cotitzar per totes les prestacions protegides.

Tant l’exclusió de la cotització per cessació de l’activitat i per formació professional, com la cotització per estes contingències una vegada finalitzat el període màxim de la “tarifa plana” es realitzarà d’ofici per la Tresoreria General de la Seguretat Social.

Sí, llevat que tinga coberta esta contingència en una altra activitat realitzada en un altre règim de la Seguretat Social en situació de pluriactivitat, i en este cas sí que pot renunciar a ella.

A més, queden exceptuats de la inclusió de les esmentades cobertures:

• Els socis de cooperatives que disposen d’un sistema intercooperatiu de prestacions socials complementari al sistema públic.
• Els membres d’instituts de vida consagrada a l’Església Catòlica.
• Els treballadors inclosos al Sistema Especial per a Treballadors per Compte Propi Agraris.

En estos supòsits estos professionals també es troben subjectes a una cotització de solidaritat del 9 % sobre la base mínima de cotització del tram 1 de la taula general.

Esta cotització no és computable a efectes de prestacions.

La quota resultant es dedueix mensualment de la pensió.

Únicament es cotitzarà per incapacitat temporal i contingències professionals més una cotització especial de solidaritat del 9 % sobre la base de cotització per contingències comunes.

La base de cotització serà la que resulte d’aplicar les regles del nou sistema de cotització en funció de rendiments.

Assolida l’edat de jubilació que en cada cas resulte d’aplicació segons l’art 205.1.a LGSS queden exempts de cotitzar a la Seguretat Social llevat de per incapacitat temporal i contingències professionals.

La base de cotització serà la que resulte d’aplicar les regles del nou sistema de cotització en funció de rendiments.

Els treballadors autònoms han de cotitzar a partir de gener de 2023 en funció dels rendiments econòmics obtinguts, amb independència del temps de treball que utilitzen per obtindre'ls.

Fins que no exerciten l’opció, continuaran cotitzant durant l’any 2023, sobre la base que correspondria el gener d’eixe any, aplicant a la base de cotització el desembre de 2022 els canvis i increments que, d’acord amb la Llei de pressupostos generals de l’Estat per a l’any 2022 i la legislació anterior, els poguera correspondre.

No. La base superior per la qual es vinga cotitzant a 31 de desembre de 2022, ha ser-ho en el RETA.

Sí, sempre que a 31 de desembre de 2022 vingueren cotitzant per una base de cotització superior a la que correspondria per raó dels seus rendiments podran mantindre l’esmentada base de cotització, o una d’inferior a esta, encara que els seus rendiments determinen l’aplicació d’una base de cotització inferior a qualsevol d’elles.

Este supòsit és possible, sempre que estiguera d’alta el 31 de desembre de 2022 i mantinga l’alta al RETA.

Hi haurà regularització, però es podrà renunciar a la devolució de quotes, adquirint en este cas les bases de cotització provisionals amb la condició de definitives sense que les mateixes puguen superar, en cap cas, l’import de la base de cotització corresponent a 31 de desembre de 2022.

La renúncia a la devolució de quotes s’haurà de sol·licitar fins a l’últim dia del mes natural immediatament posterior a aquell en el qual es comunique el resultat de la regularització.

A continuació se’n mostren alguns exemples:

Ejemplo1:

Treballador que amb data 31 de desembre de 2022 cotitzava per una base de cotització de 2.500 euros.

Durant l’any 2023, el treballador autònom no sol·licita canviar la base de cotització.

L’any 2024, l’AEAT comunica a la TGSS els rendiments nets del treballador i, una vegada aplicada la reducció corresponent (7 % o 3 %, si escau), l’import dels rendiments nets del treballador es troba en el tram 2 de rendiments de la taula general, la qual cosa suposa que la seua base de cotització durant tot l’any 2023 ha d’estar compresa entre una base mínima de 960,78 euros i una base màxima de 1.500 euros.

No obstant això, com que el treballador autònom, amb data 31 de desembre de 2022, estava cotitzant per una base de cotització de 2.500 euros i ha mantingut la seua alta en el RETA, pot optar per:

• Cotitzar per la base de cotització que li correspon en funció dels seus rendiments nets anuals, és a dir, per la base màxima del tram 2 de la taula general de bases de cotització, ja que és el tram en el qual es troben els seus rendiments i la mitjana mensual de les bases de cotització per les quals ha estat cotitzant provisionalment és superior a la base màxima establida per al tram d’estos rendiments, de manera que es procedix a la devolució de les diferències que corresponga.
• Mantindre la base de cotització provisional de l’any 2023, de manera que es convertisca en base definitiva, ja que l’import d’esta base és igual que el de la base de cotització per la qual cotitzava a 31 de desembre de 2022. En este supòsit ha de renunciar a la devolució.

Exemple 2:

Treballador que amb data 31 de desembre de 2022 cotitzava per una base de cotització de 2.500 euros.

Durant l’any 2023, el treballador autònom el mes de febrer sol·licita un canvi de base, el qual es fa efectiu l’1 de març. Este canvi de base és per un import de 2.000 euros.

L’any 2024, l’AEAT comunica a la TGSS els rendiments nets del treballador i, una vegada aplicada la reducció corresponent (7 % o 3 %, si escau), l’import dels rendiments nets del treballador es troba en el tram 3 de rendiments de la taula general, la qual cosa suposa que la seua base de cotització durant tot l’any 2023 ha d’estar compresa entre una base mínima de 960,78 euros i una base màxima de 1.700 euros.

No obstant això, com que el treballador autònom, amb data 31 de desembre de 2022, estava cotitzant per una base de cotització de 2.500 euros i ha mantingut la seua alta en el RETA, pot optar per:

• Cotitzar per la base de cotització que li correspon en funció dels seus rendiments nets anuals, és a dir, per la base màxima del tram 3 de la taula general de bases de cotització, ja que és el tram en el qual es troben els seus rendiments i la mitjana mensual de les bases de cotització per les quals ha estat cotitzant provisionalment és superior a la base màxima establida per al tram d’estos rendiments, de manera que es procedix a la devolució de les diferències que corresponga.
• Mantindre la base de cotització provisional de l’any 2023, de manera que es convertisca en base definitiva, ja que l’import d’esta base és igual que el de la base de cotització a 31 de desembre de 2022. En este supòsit ha de renunciar a la devolució.

Exemple 3:

Treballador que amb data 31 de desembre de 2022 cotitzava per una base de cotització de 2.500 euros.

Durant l’any 2023, el treballador autònom el mes de març sol·licita un canvi de base, el qual es fa efectiu l’1 de maig. Este canvi de base és per un import de 4.000 euros.

L’any 2024, l’AEAT comunica a la TGSS els rendiments nets del treballador i, una vegada aplicada la reducció corresponent (7 % o 3 %, si escau), l’import dels rendiments nets del treballador es troba en el tram 5 de rendiments de la taula general, la qual cosa suposa que la seua base de cotització durant l’any 2023 ha d’estar compresa entre una base mínima de 1.029,41 euros i una base màxima de 2.030 euros i ha mantingut la seua alta en el RETA; per tant, pot optar per:

• Cotitzar per la base de cotització que li correspon en funció dels seus rendiments nets anuals, és a dir, per la base màxima del tram 5 de la taula general de bases de cotització, ja que és el tram en el qual es troben els seus rendiments i la mitjana mensual de les bases de cotització per les quals ha estat cotitzant provisionalment és superior a la base màxima establida per al tram d’estos rendiments, de manera que es procedix a la devolució de les diferències que corresponga.
• Cotitzar per la base de cotització per la qual cotitzava el 31 de desembre de 2022, ja que, en este cas, la mitjana mensual de les bases de cotització per les quals ha cotitzat provisionalment supera l’import de la base de cotització per la qual cotitzava el 31 de desembre de 2022, de manera que, d’una banda, la TGSS tornarà d’ofici les diferències que corresponguen per l’excés, tenint en compte com a límit màxim la base de 2.500 euros, base per la qual cotitzava el 31 de desembre de 2022 i, d’altra banda, el treballador ha de renunciar a la devolució per mantindre la seua base de cotització de 2.500 euros, que és superior a la base màxima de cotització del tram 5 de la taula general de bases.

El nou sistema començarà a aplicar-se a partir de l’01/01/2023.

Per als anys 2023, 2024 i 2025 el Reial Decret-llei 13/2022 ja ha establit les bases de cotització mínima i màxima aplicables als diferents trams de rendiments nets que es vagen a obtindre en els esmentats anys.

L’any 2023 està previst modificar la base màxima del tram 11 i 12 de la taula general, en quanties establides per la LPGE de 2023.

L’any 2025 es procedirà a la revisió del nou sistema de cotització per a treballadors autònoms per a l’any 2026 i següents.

Esta revisió es repetirà cada 3 anys fins a la implantació definitiva del nou sistema a partir de l’any 2032.

Si la persona treballadora autònoma està gaudint anteriorment d’una bonificació, de les que s’han modificat a partir de l’1 de gener de 2023 es manté la forma de càlcul i requisits anteriors o s’apliquen els establits en el nou model?

S’apliquen les noves regles, excepte si es tracta de l’antiga tarifa plana, en el cas de la qual, es regirà per la normativa anterior fins a la seua extinció.

Depén del tipus de bonificació.

No es veuran afectats:

• Conciliació de la vida professional i familiar.
• Descans per naixement, adopció, guarda, acolliment, risc embaràs o lactància natural.
• Reincorporació al treball.
• Assistència de menors amb malaltia greu.

Pot ser modificat en la resta dels casos si la base de cotització definitiva és inferior a la base mínima del tram 1 de la taula general de bases.

Sí.

Es mantindrà esta bonificació durant el període de percepció de l’esmentada prestació, fins als 23 anys si persistira patiment del càncer o malaltia greu, diagnosticat abans d’assolir la majoria d’edat, i subsistira la necessitat d’hospitalització, tractament i de cura durant el mateix.

Es tindran en compte, en relació amb el càlcul de la bonificació a les treballadores autònomes que es reincorporen al seu treball a partir de l’1/1/2023 amb la base mitjana de cotització efectuades en els últims 12 mesos en el cas que la treballadora autònoma porte menys de l’esmentat període d’alta continuada però completada anteriorment en altres règims l’esmentat termini de 12 mesos?

En el cas que la treballadora autònoma portara menys de 12 mesos d’alta continuada abans del cessació d’activitat, la base mitjana de cotització es calcularà des de l’última data d’alta, sent el resultat de multiplicar per 30 la quantia resultant de dividir la suma de les bases de cotització entre el nombre de dies d’alta del període d’alta continuada.

A diferència de la legislació anterior, la bonificació del 100 per cent de la quota per contingències comunes resultant s’aplicarà a la base mitjana que tinguera el treballador en els dotze mesos en què s’inicie esta bonificació i el tipus de cotització per a contingències comunes vigent en cada moment excloent en este càlcul el tipus corresponent a la incapacitat temporal derivada de les esmentades contingències.

Els canvis soferts de percentatge en els beneficis en la cotització de quotes a favor de familiars del titular de l’explotació agrària es produiran a partir de l’1/1/2023 tant a les persones donades d’alta a data 31/12/2022 com per a noves incorporacions?

Sí, tant el canvi de benefici de cotització en passar de reducció a bonificació com el seu import del 40 per cent de la quota per contingències comunes corresponent a la base mínima de cotització del tram 1 de la taula general de bases, s’apliquen a partir de l’1 de gener de 2023 tant als treballadors que ja venien gaudint d'esta bonificació abans de l’1 de gener de 2023 com als treballadors que causen alta posteriorment a l’esmentada data.

A partir de l’1 de gener de 2023, la bonificació es determinarà en funció de la base provisional o definitiva que resulte d’aplicació de conformitat amb l’article 308.1 de la LGSS. La modificació afecta tant els treballadors amb el benefici nascut abans de l’01/01/2023 (el qual es manté en esta data) com els treballadors que inicien este benefici a partir de l’01/01/2023.

La quantia de la bonificació s’aplicarà sobre la base mínima de cotització del tram 1 de la taula general de bases.

La quantia de la bonificació a les persones treballadores autònomes per conciliació de la vida professional i familiar vinculada a la contractació, la de la bonificació per a treballadors autònoms durant el descans per naixement, adopció, guarda amb finalitats d’adopció, acolliment, risc durant l’embaràs o risc durant la lactància natural, la de la bonificació a les treballadores autònomes que es reincorporen al treball en determinats supòsits o la de la bonificació en la cotització per cura de menor afectat per càncer o una altra malaltia greu, pateixen alguna variació si es produeix la regularització de les bases de cotització?

No, ja que la seua quantia no és objecte de modificació com a conseqüència de la regularització de les bases provisionals.

En el càlcul de la bonificació a les persones treballadores autònomes per conciliació de la vida professional i familiar vinculada a la contractació es té en compte el tipus de cotització corresponent a les cobertures d’incapacitat temporal derivada de contingències comunes?

No, ja que s’exclou per a aplicació de la bonificació del 100 per cent de la quota per contingències comunes el tipus de cotització corresponent a la incapacitat temporal de derivada de contingències comunes.

La base de cotització que s’utilitzarà per al càlcul de les prestacions serà la base mínima vigent del tram 1 de la taula general de bases.

Sí, els treballadors autònoms podran renunciar expressament a l’aplicació de la quota reduïda. L’efecte d’esta renúncia serà a partir del dia primer del mes següent al de la comunicació de la renúncia.

Els treballadors autònoms inclosos en el Règim Especial per a treballadors per compte propi, així com els treballadors autònoms inclosos en el grup primer del Règim Especial del Mar.

Es troben inclosos els socis de societats de capital i de societats laborals, així com els socis treballadors de cooperatives que tinguen la consideració de treballadors autònoms.

No és aplicable als col·laboradors familiars ni als membres d’Instituts de vida consagrada de l’Església Catòlica.

Sí. El treballador autònom ha de sol·licitar l’aplicació de la reducció (nova “tarifa plana”) tant en el moment de l’alta per a l’aplicació d’este benefici durant els 12 primers mesos naturals complets, com abans de l’inici del segon període de 12 mesos, sempre i quan, en este segon període el treballador autònom preveja que els rendiments econòmics nets anuals seran inferiors al salari mínim interprofessional anual que corresponga a cada període anual en què es gaudisca estos 12 mesos.

Sí, resulta d’aplicació l’esmentat benefici, encara que el treballador autònom, en el moment de l’alta o en qualsevol moment posterior, ocupe a treballadors per compte d'altri.

No. Este col·lectiu de treballadors autònoms té la seua pròpia bonificació de quotes específica, que es regula a l’article 35 de la Llei 20/2007, de l’Estatut del Treball Autònom.

Es deroga expressament l’actual denominada “tarifa plana” en les seues diferents modalitats.

No obstant això, per a aquells autònoms que es donen d’alta a partir de gener de 2023, sent l’esmentada alta la primera alta en el RETA o no haurien estat d’alta en el règim en els dos anys anteriors a la nova alta s’estableix una nova modalitat de tarifa plana de quota reduïda fixada en la LPGE (actualment 80 €), amb una durada inicial de 12 mesos ampliable a 24 mesos si no s’obtenen ingressos superiors al SMI superat el període inicial.

La base de cotització, durant l’aplicació d'esta nova modalitat de tarifa plana, serà la base mínima del tram 1 de la taula general.

Les prestacions econòmiques que pogueren tindre dret els autònoms que es beneficien d’esta quota reduïda es determinarà d’acord amb la base mínima del tram inferior de la taula general.

Estes cotitzacions no seran objecte de regularització.

Encara que la llei ha derogat expressament la denominada TARIFA PLANA en les seues diferents modalitats, es podrà continuar gaudint d’estos beneficis en la cotització fins que s’esgote la seua durada màxima a qui foren beneficiaris d’estos abans de l’1 de gener de 2023.

Encara que s’hagen derogat els articles de l’Estatut del Treballador Autònom que regulaven les diferents modalitats de tarifa plana (arts. 31, 31bis, 32 i 32bis) aquells autònoms que tingueres reconeguts estos beneficis en la cotització a 31/12/2022 mantindran els mateixos fins a la seua extinció per transcurs dels seus terminis.

A les diferències entre les bases provisionals i definitives s’aplicaran els tipus i altres condicions de cotització corresponents als períodes de liquidació objecte de regularització.

Els membres d’instituts de vida consagrada de l’Església Catòlica inclosos al Règim Especial de la Seguretat Social dels treballadors per Compte Propi o Autònoms.

Els treballadors per compte propi inclosos en els grups segon i tercer de cotització del Règim Especial de la Seguretat Social dels Treballadors del Mar.

• Els períodes en situació d’Incapacitat Temporal.
• Els períodes en situació de risc durant l'embaràs i durant la lactància natural.
• Els períodes de descans per naixement i cura del menor.
• Els períodes en els que s’exerciten el dret de la cura del lactant.
• Els períodes de cessació d’activitat o per a la sostenibilitat de l’activitat de les persones treballadores per compte propi o autònomes en la seua modalitat cíclica o sectorial, en els supòsits en els quals hagen de romandre en alta com a treballador autònom.
• Els períodes compresos entre l’inici de l’activitat i el mes en què se sol·licite l’alta quan l’esmentada sol·licitud s’haja produït en qualsevol mes posterior al de l’inici de l’activitat.
• Els períodes compresos entre l’inici de l’activitat i l’últim dia del mes natural anterior en què haja produït efectes l’esmentada alta com a conseqüència de l’actuació de la Inspecció de Treball i Seguretat Social o de la Tresoreria General de la Seguretat Social.
• Els dies dels mesos utilitzats per al càlcul de la base reguladora d’una prestació econòmica de la Seguretat Social.
• Els dies compresos entre el primer dia posterior als dies dels mesos utilitzats per al càlcul de la base reguladora de la prestació econòmica de la Seguretat Social i el mes en què es produïsca el fet causant.
• Els períodes en què es tinga dret al benefici conegut com a nova “tarifa plana” (Quota Reduïda de l’Art. 38ter de la Llei 20/2007).
  

A les diferències entre les bases provisionals i les definitives se’ls aplicaran els tipus i altres condicions de cotització corresponents als períodes de liquidació objecte de la regularització.

Queden excloses del procés de regularització les cotitzacions corresponents als mesos les bases de cotització del qual hagen sigut tingudes en compte per al càlcul de la base reguladora de qualsevol prestació econòmica del sistema de la Seguretat Social.

La regularització estarà en funció de la base de cotització provisional, de mitjana mensual, per la que s’haja cotitzat al llarg de l’any corresponent:

• Si la base de cotització provisional, de mitjana mensual, fora inferior a la base de cotització mínima establida per al tram de rendiments nets obtinguts, la base de cotització definitiva serà l’esmentada base mínima, havent d’ingressar-se la diferència entre la base de cotització provisional i l’esmentada base mínima.
• Si la base de cotització provisional, de mitjana mensual, estiguera compresa entre la base de cotització mínima i la màxima establides per al tram de rendiments nets obtinguts, la base de cotització provisional passarà a tindre automàticament la condició de base definitiva, sense que haja d’ingressar-se ni tornar-se cap diferència de quotes.
• Si la base de cotització provisional, de mitjana mensual, fora superior a la base de cotització màxima establida per al tram de rendiments nets obtinguts, la base de cotització definitiva serà la base màxima esmentada i es tornarà d’ofici la diferència entre la base màxima esmentada i la base de cotització provisional.

A les persones treballadores autònomes que en l’any han estat almenys 90 dies en alta com a autònoms societaris tant de societats de capital com laborals.

Per al còmput dels 90 dies d’alta com a societaris, se sumen els dies en alta en qualsevol dels dos supòsits.

No. Els períodes de gaudi de prestacions econòmiques de la Seguretat Social, així com els mesos que s’hagen tingut en compte per a calcular-ne la base reguladora, no són objecte de regularització i es consoliden com a bases definitives.

No és procedent, per esta raó, la revisió de les prestacions.

La Base de cotització esdevé definitiva.

Poden passar dos casos com a resultat de la regularització:

• Si la Base Definitiva, calculada d’acord amb els rendiments nets anuals, és inferior a l’import de la Base Provisional (és a dir, la base per la qual estava cotitzant aquell mes i per la qual s’ha generat el deute en període voluntari):

• • L’import de la Base Definitiva per a aquell mes serà un import igual a la Base Provisional i, per tant, no hi haurà devolució de quotes ni modificació de la base.
    

• Si la Base Definitiva, calculada d’acord amb els rendiments nets anuals, és inferior a l’import de la Base Provisional (és a dir, la base per la qual estava cotitzant aquell mes i per la qual s’ha generat el deute en període voluntari):

• • Es reclamarà la diferència de quotes per a aquell mes, que ha de ser ingressada en els terminis establits normativament.
    

En cap cas no seran objecte de devolució Recàrrecs i Interessos.

Com a regla general es computaran els rendiments procedents de totes les activitats econòmiques, empresarials o professionals, exercides en cada exercici, a títol individual o en qualitat de soci.

Els rendiments computables es calcularan segons les regles de l’IRPF:

• Estimació directa:
  • Rendiment net + Import quotes SS.
• Estimació objectiva:
  • Rendiment net previ.
  • Rendiment net previ minorat (activitats agrícoles, forestals i ramaderes).
• Socis mercantils:
  • Rendiments del treball derivats de l’activitat en la societat.
  • Rendiments del capital (dineraris o en espècie) derivats de les participacions en la societat.
• Cooperatives:
  • Rendiments del treball derivats de la prestació de servicis a la cooperativa.
  • Rendiments derivats de la seua condició de socis treballadors.
• Socis civils, col·lectius, comanditaris, laborals i comuners:
  • Rendiments de l’activitat econòmica (atribució de rendes).
  • Rendiments derivats de la seua condició de socis treballadors.

A partir d’estos rendiments es calcula la mitjana mensual, és a dir es divideixen els rendiments nets anuals entre els dies d’alta efectiva (no computen aquells dies en els que es gaudisca de prestació econòmica de la SS ni aquells altres que s’hagen tingut en compte per al càlcul de la base reguladora de l’esmentada prestació) descomptant com a despeses generals el 7 % amb caràcter general i el 3 % en el cas de socis mercantils i laborals.

El resultat d’esta operació es multiplica per 30 obtenint-se la mitjana mensual de rendiments nets reals.

Es tracta d’un procés a través del qual es determinen les bases de cotització definitives procedint a ajustar les cotitzacions mensuals de les bases provisionals de l’any anterior.

Si l’Administració Tributària efectua modificacions posteriors, una vegada comunicats a la Tresoreria General de la Seguretat Social per al càlcul de la base de cotització definitiva, en l’import dels rendiments anuals del treballador autònom, com afectaria el canvi per a la determinació de la base de cotització definitiva?

En el cas que la corresponent Administració Tributària efectue modificacions posteriors, ja siga d’ofici o a sol·licitud del treballador, en l’import dels rendiments anuals del treballador, que s’han computat per a la regularització:

• Si el nou import és inferior a l’inicialment establit, el treballador autònom podrà sol·licitar a la Tresoreria General de la Seguretat Social, la devolució de les quotes per les possibles diferències, una vegada la corresponent Administració Tributària haja comunicat a la TGSS estes modificacions.

• Si el nou import és superior, es comunicarà a la Inspecció de Treball i Seguretat Social per tal que determine els imports a ingressar per part del treballador autònom.

L’Administració tributària comunicarà estes modificacions tant a la Tresoreria General de la Seguretat Social com a l’Organisme Estatal Inspecció de Treball i Seguretat Social, a través de mitjans telemàtics, a la Inspecció de Treball i Seguretat Social perquè determine els imports a ingressar.

En cap supòsit no es modificarà l’import de les prestacions de Seguretat Social que haja pogut percebre la persona treballadora autònoma en el període.

Es tindrà en compte la mitjana mensual de la totalitat dels rendiments nets anuals obtinguts, una vegada deduït el percentatge del 7 % (regla general), o 3 % (autònoms societaris de societats de capital o de societats laborals), dividit pel nombre de dies naturals d’alta com a treballadors autònoms, l’any que es tracte.

Els dies d’alta són aquells susceptibles de regularització, és a dir, es descompten:

• el període comprés entre la data d’inici d’activitat i l’últim dia del mes immediatament anterior a aquell en què se sol·licite l’alta, de formular-se la sol·licitud a partir del mes següent a l’inici de l’activitat,
• els dies compresos entre l’inici de l’activitat i l’últim dia del mes natural anterior a la data d’efectes de l’alta, quan esta siga a conseqüència de l’actuació de la Tresoreria General de la Seguretat Social o a l’actuació de la Inspecció de Treball i Seguretat Social;
• els dies dels mesos utilitzats per al càlcul de la base reguladora d’una prestació econòmica de la Seguretat Social;
• els dies compresos entre el primer dia posterior als dies dels mesos utilitzats per al càlcul de la base reguladora de la prestació econòmica de la Seguretat Social i el mes en què es produïsca el fet causant, els dies en què s’hagen percebut estes prestacions econòmiques o els dies en què s’haja gaudit del benefici en la cotització conegut com a “tarifa plana”.

Quina base de cotització definitiva resultarà d’aplicació en cas que la persona treballadora autònoma no presente la declaració de l’IRPF o, si s’haguera presentat, el contribuent no haguera declarat ingressos per les seues activitats econòmiques o professionals?

La base de cotització definitiva serà la base mínima per a contingències comunes per als treballadors inclosos en el Règim General de la Seguretat Social per a grup de cotització 7.

No obstant això, transitòriament, s’establix per a estes situacions el 2023 una base de cotització de 1.000 €.

No, només caldrà que ho faça quan necessite ajustar l’import de la seua base de cotització provisional per a situar-lo entre els imports fixats en el tram de la Taula de Rendiments en què quede enquadrat per les seues previsions.

Sí, amb l’única excepció dels membres d’instituts de vida consagrada de l’Església Catòlica i els treballadors per compte propi inclosos en els grups segon i tercer de cotització del Règim Especial de la Seguretat Social dels Treballadors del Mar que no cotitzaran per rendiments.

No obstant això, els familiars i socis de societats mercantils de capital o societats laborals tenen una base de cotització mínima específica, encara que els seus rendiments nets determinaren, conforme a les taules general o reduïda de bases, una base inferior i sempre que no determinaren el seu enquadrament en un tram de la taula amb una base mínima de cotització superior.

Durant l’any 2023, esta base de cotització serà de 1.000 euros.

En les altes a partir de l’1 de gener de 2023, la base de cotització serà, amb caràcter general, l’establida en funció dels rendiments anuals obtinguts a l’exercici de les seues activitats econòmiques, empresarials o professionals.

No obstant això, amb independència de l’anterior, els treballadors en situació de pluriactivitat podran sol·licitar com a base de cotització aquella que, conforme a les seues previsions de rendiments nets anuals i bases de cotització que prevegen els vaja a resultar d’aplicació com a treballadors per compte d'altri, permeta ajustar la seua cotització en el Règim Especial per a Treballadors Autònoms conforme al resultat del procediment de reintegrament de quotes establit per als treballadors autònoms en esta situació.

Si un treballador autònom en situació d’alta a 31/12/2022 preveu que els seus rendiments anuals, de mitjana mensual, durant l’any 2023 estaran compresos a la taula reduïda, han de cotitzar per la base mínima de 960 euros corresponent a desembre de 2022?

No. A partir del mes de gener de 2023, hauran de sol·licitar el canvi de base de cotització, que tindrà efectes l’1 de març, entre la mínima i la màxima establides per al tram de rendiments que prevegen obtindre, encara que siga inferior a la base de 960 euros.

Si es preveu, que els rendiments nets anuals, de mitjana mensual, són diferents als previstos inicialment, s’haurà de sol·licitar el canvi de la base de cotització.

El canvi de base provisional es podrà sol·licitar fins a sis vegades a l’any, sent els terminis i els efectes els següents:

• 1 de març, si la sol·licitud es formula entre l’1 de gener i l’últim dia natural del mes de febrer.
• 1 de maig, si la sol·licitud es formula entre l’1 de març i el 30 d’abril.
• 1 de juliol, si la sol·licitud es formula entre l’1 d’abril i el 30 de juny.
• 1 de setembre, si la sol·licitud es formula entre l’1 de juliol i el 31 d’agost.
• 1 de novembre, si la sol·licitud es formula entre l’1 de setembre i el 31 d’octubre.
• 1 de gener de l’any següent, si la sol·licitud es formula entre l’1 de novembre i el 31 de desembre.

Amb el nou model no existeix cap límit per a l’elecció de les bases de cotització provisionals ni per a la determinació de les bases de cotització definitives, en funció de l’edat dels treballadors autònoms.

No, seran provisionals fins que, a partir de l’any següent, l’Administració Tributària o les Diputacions Forals de Navarra, Guipúscoa, Biscaia i Àlaba, comuniquen telemàticament a la Tresoreria General de la Seguretat Social els rendiments anuals nets efectius i esta realitze el procés de regularització de quotes.

A partir de l’1 de gener de 2023, els treballadors autònoms tindran l’obligació de declarar els seus rendiments quan s’estime que la mitjana de les bases de cotització per la qual s’ha cotitzat des de gener de 2023 no està compresa entre la mínima i la màxima assignades al tram de rendiments que es prevegen obtindre en eixe any. Esta comunicació la poden fer en el servici de canvi de base quan hagen de sol·licitar este canvi.

Per als treballadors autònoms que es donen d’alta a partir d’esta data, se sol·licitarà esta informació en el procés d’alta.

En tant el treballador autònom no elegisca una base de cotització provisional, cotitzarà durant l’any 2023 sobre la base que li correspondria el gener de l’esmentat any conforme a la base de cotització de desembre de 2022 o, en el seu cas, la base de cotització resultant de l’aplicació a aquella dels canvis sol·licitats abans del 31 de desembre de 2022.

Esta base de cotització tindrà el caràcter de base de cotització provisional a efectes del procediment de regularització de quotes.

Podrà elegir una base de cotització inferior a la base mínima del tram 1 de la taula general dins de la taula reduïda de bases que es determinarà a l’efecte anualment en la Llei de Pressupostos Generals de l’Estat.

Estes bases tindran caràcter provisional fins que no es produïsca la regularització en funció dels rendiments nets reals obtinguts, de mitjana mensual, una vegada hagen sigut comunicats per les Administracions Tributàries a l’exercici següent.

Com a regla general, per als familiars col·laboradors i per als socis, de societats mercantils de capital i societats laborals, conforme als criteris establits a l’article 305 de la Llei General de la Seguretat Social, la base de cotització provisional, o definitiva, no podrà ser inferior a la base mínima del grup 7 del Règim General, sempre que hagen estat en situació d’alta, amb qualsevol d'estes condicions, durant més de 90 dies en cada any i els seus rendiments nets no impliquen l’enquadrament en un tram de la taula que determine una base de cotització mínima superior.

No obstant això, la llei preveu un període transitori en què els col·lectius anteriors no podran triar, l’any 2023, una base de cotització inferior a 1.000 euros.

Durant els anys 2024 i 2025, la llei preveu també l’aplicació de bases de cotització mínimes inferiors a la de l’esmentat grup 7.

En el procediment de regularització de quotes, estos treballadors no podran tindre com a base de cotització definitiva una inferior a les indicades anteriorment, encara que els rendiments nets obtinguts, de mitjana mensual, determinaren una base de cotització mínima inferior.

En el cas de les altes d’ofici a instàncies de la Inspecció de Treball i Seguretat Social -ITSS- o de la Tresoreria General de la Seguretat Social, durant el període comprés entre la data de l’alta i l’últim dia del mes natural immediatament anterior a la data d’efectes de l’alta, la base serà la mínima del tram 1 de la taula general, llevat que l’ITSS haguera fixat expressament una altra base de cotització superior.

El treballador no podrà triar en este període la base de cotització provisional ni li resultarà d’aplicació la base de cotització definitiva calculada en funció dels rendiments nets obtinguts.

Durant el període comprès entre l’inici de l’activitat per compte propi i el mes en què se sol·licite l’alta, si es formula esta sol·licitud a partir del mes següent al de l’inici de l’activitat, la base de cotització mensual aplicable serà la base mínima del Tram 1 de la Taula general.

Respecte d’estos períodes el treballador no podrà triar base de cotització provisional ni li resultarà d’aplicació la base de cotització definitiva calculada en funció dels rendiments nets obtinguts.

En el cas d’una alta nova, la persona treballadora autònoma haurà d’elegir una base de cotització provisional en funció dels rendiments nets anuals, de mitjana mensual, que tinga previst obtindre.

Posteriorment a la sol·licitud de l’alta els treballadors autònoms hauran de sol·licitar el canvi de la seua base de cotització per ajustar la cotització completa de l’any natural de què es tracte, a les previsions, que vagen tenint en els seus rendiments nets anuals de mitjana mensual.

Es tindran en compte els rendiments nets obtinguts durant cada any natural per la realització de totes les activitats professionals o econòmiques realitzades, tant si es realitzen a títol individual o com a socis o integrants de qualsevol tipus d’entitat, tinga o no l’esmentada entitat personalitat jurídica.

Les entitats de les quals se siga soci o integrant podran tindre personalitat jurídica, com, per exemple, una societat limitada, o podran no tindre personalitat jurídica, com, per exemple, una comunitat de béns.

S’exclouen aquells rendiments nets obtinguts per la realització d’activitats per les quals s’haja d’estar d’alta en la Seguretat Social com a treballadors per compte d'altri o assimilats.

En el cas que es realitzen, simultàniament, altres activitats econòmiques o professionals, per les quals no s’haja d’estar inclòs en el RETA ni com a treballador per compte d'altri o assimilat, els rendiments nets obtinguts es computen per al càlcul de la base de cotització.

El rendiment net computable de cadascuna de les activitats exercides es calcularà d’acord amb el previst a les normes de l’IRPF i amb algunes particularitats en funció del col·lectiu al qual pertanyen.

Una vegada fixats estos rendiments, s’acudirà a les taules establides anualment per llei (general i reduïda) i s’elegirà entre la base mínima i la màxima, segons el tram de rendiments, que corresponguen tenint en compte la mitjana mensual de rendiments nets anuals.

Per als anys 2023, 2024 i 2025 estan establits 15 trams de rendiments, amb les seues corresponents bases de cotització mínima i màxima.

A partir de l’any 2026 s’establiran per llei els trams de rendiments i bases de cotització mínimes i màximes aplicables als mateixos.

No obstant això, i llevat que els seus rendiments nets determinen un tram amb base mínima de cotització superior, s’estableixen unes bases de cotització mínimes específiques per als següents col·lectius, sempre i quan hagen romàs d’alta un mínim de 90 dies l’any: familiars i socis, de societats mercantils de capital i societats laborals.

Els familiars col·laboradors i els autònoms societaris no podran triar una base inferior a la base mínima del grup 7 de cotització (SMI incrementat en 1/6). Transitòriament i per a l’exercici 2023 no es podrà triar una base inferior a 1.000 €. A este efecte, la base de cotització definitiva no podrà ser inferior a esta base mínima en qualsevol cas si es manté l’alta durant un període mínim de 90 dies en l’any natural objecte de regularització.

El nou sistema de cotització en el RETA no modifica les condicions d’enquadrament. Si l’activitat econòmica o professional, és realitzada per la persona treballadora a títol lucratiu, de forma habitual, personal i directa, fora de l’àmbit de direcció i organització d’una altra persona, haurà de donar-se d’alta en el RETA, donen o no ocupació a treballadors per compte d'altri.

En este sentit, la taula reduïda de bases de cotització establides per als anys 2023, 2024 i 2025 determina bases de cotització mínimes i màximes per a rendiments inferiors, en còmput mensual, al límit inferior del tram 1 de rendiments de la taula general de bases.

S’haurà de realitzar una previsió de la mitjana mensual dels rendiments nets anuals i, en funció de la mateixa, triar una base compresa entre la base mínima i la base màxima del tram corresponent a esta previsió.

En el cas que esta previsió resulte inferior al tram 1 de la taula general s'ha de triar la base de cotització respecte els trams establits per a la taula reduïda.

S’ha de cotitzar per una base escollida entre la base mínima i la base màxima del tram corresponent als ingressos mensuals previstos. Esta base, quan està basada en previsions d’ingressos, tindrà la consideració de provisional i es regularitzarà segons els ingressos reals determinant la base definitiva a efectes de prestacions.

Amb vista a esta regularització, segons les previsions d’ingressos, es poden modificar les bases de cotització fins a sis vegades a l’any triant un tram superior o inferior a l’assenyalat inicialment, de manera que es pot optar per qualsevol base de cotització de les establides a les taules.

Quina base mínima de cotització s’aplicaria en el supòsit d’una persona treballadora autònoma que en un any natural està d’alta 45 dies com col·laborador familiar i 45 dies com a soci d’una societat de capital o d’una societat laboral?

Com que la suma dels dies en alta en estos supòsits és de 90, s’aplica la base del grup 7 de cotització del règim general (transitòriament, el 2023, 1.000 €), llevat que dels seus rendiments definitius li resultara d'aplicació una base mínima de cotització superior.

A les persones treballadores autònomes que tinguen contractat al seu servici un nombre de deu o més treballadors per compte d’altri, se’ls continuarà aplicant la base mínima de cotització determinada en la Llei de Pressupostos Generals per al 2022?

No. La seua base de cotització estarà, com als treballadors autònoms que no hagen contractat treballadors per compte d'altri, en funció dels rendiments obtinguts.

El pensionista ha de comunicar a la seua Entitat gestora, dins dels 30 dies següents al fet que es produïsquen, les variacions següents:

• Canvis de domicili: residència habitual o fiscal.
• Inici d'activitats laborals.
• Canvis en la situació econòmica: rendes de treball i/o cobrament d'altres prestacions o pensions nacionals o estrangeres o un altre tipus de rendes.
• Canvis de la situació familiar: estat civil, naixements, defuncions...

Si el pensionista residix a l’estranger, ha d’enviar així mateix el certificat de fe de vida dins del primer trimestre natural de cada any, per a acreditar la seua vivència i així poder continuar percebent la seua pensió i evitar-ne la suspensió.

Igualment, i sempre abans de l'1 de març de cada any, els pensionistes que tinguen assignats complements per mínims en la seua pensió i que hagen obtingut ingressos bruts per rendes de treball, capital o altres conceptes (superiors a la quantia que anualment s'establisca), han de presentar declaració expressa de tots estos.

Per a notificar estos canvis, el pensionista pot fer-ho a través de la Seu Electrònica de la Seguretat Social  o a través del Portal Tu Seguridad Social, en l’apartat “Gestiona la teua prestació”. Per a això, ha de disposar de certificat digital, DNI electrònic o cl@ve. Si no es disposa de cap d’estos mitjans, el pensionista té a la seua disposició una sèrie de formularis que pot trobar en esta pàgina web. Una vegada omplit i firmat el formulari corresponent pel mateix pensionista, es pot enviar per correu ordinari o bé presentar-lo en qualsevol dels Centres d’Atenció i Informació de la Seguretat Social (CAISS).

Per notificar aquests canvis, el pensionista pot fer-ho a través de la Seu Electrònica de la Seguretat Social  o a través del Portal Tu Seguridad Social, en l’apartat “Gestiona la teua prestació”. Per a això, ha de disposar de certificat digital, DNI electrònic o cl@ve. En cas de no disposar de cap d’aquests mitjans, el pensionista té a la seua disposició un formulari denominat Modificació de dades bancàries i de domicili.

Si el pensionista resideix a l’estranger, ha d’emplenar les dades bancàries i afegir-hi el BIC o SWIFT depenent del país de residència.

Un cop emplenat i signat el formulari pel mateix pensionista, es pot enviar per correu ordinari o bé presentar-lo en qualsevol dels Centres d’Atenció i Informació de la Seguretat Social (CAISS).

La mort s’ha de comunicar en qualsevol cas aportant el certificat de defunció del pensionista, a través de la Seu Electrònica de la Seguretat Social (per a la qual cosa cal disposar de certificat digital, DNI electrònic o Cl@ve) o presencialment en qualsevol dels Centres d’Atenció i Informació de la Seguretat Social (CAISS).

Si el pensionista residix a l’estranger, s’haurà de notificar la mort a la Direcció Provincial de l’INSS que li gestiona la pensió o, en defecte d'això, a la Conselleria Laboral de l’Ambaixada d’Espanya del lloc de residència.

• Si disposa de certificat digital, DNI electrònic o cl@ve, pot obtindre directament el certificat acreditatiu del fet que percep pensió o, si escau, que no figura com a titular de pensió pública a través del servici de la Seu Electrònica denominat “Certificats de prestacions” o a través del Portal Tu Seguridad Social.

• Si no disposa de cap d’estos mitjans, per a sol·licitar el certificat que acredita que percep o no una pensió de la Seguretat Social, té a la seua disposició un formulari anomenat Sol·licitud de certificats". Una vegada omplit i firmat el formulari, es pot enviar per correu ordinari o bé presentar-lo en qualsevol dels Centres d'Atenció i Informació de la Seguretat Social (CAISS).

• Si residix a l’estranger i no disposa de certificat digital, pot obtindre directament el certificat a través de la Direcció Provincial de l’INSS que gestiona la seua pensió.

• Si disposa de certificat digital, DNI electrònic o cl@ve, l’interessat pot obtindre directament la informació sobre l’estat en què es troba la seua sol·licitud de prestació a través del servici de la Seu Electrònica denominat “Com va la meua prestació?” o a través del Portal Tu Seguridad Social, en l’apartat “Les teues Dades – Gestions”.

• Si no disposa de cap d’estos mitjans, per a obtindre esta informació, l’interessat s’ha de dirigir a qualsevol dels Centres d’Atenció i Informació de la Seguretat Social (CAISS).

• Si disposa de certificat electrònic o cl@ve, utilitze el servici corresponent de la seu electrònica i firme electrònicament la sol·licitud.        

• Si no disposa de certificat electrònic o cl@ve, pot utilitzar la plataforma Sol·licitud i tràmits de la seguretat social.
• En aquest últim cas, li demanarem que inserisca una foto, presa en aqueix mateix moment, del seu rostre mostrant el seu document d'identitat i podrà signar la seua sol·licitud en pantalla.

El dret al reconeixement de les prestacions prescriu al cap de cinc anys, comptats des del dia següent al dia en què tinga lloc el fet causant de la prestació de què es tracte, sense el perjudici que els efectes d'este reconeixement es produïsquen a partir dels tres mesos anteriors a la data en què es presente la sol·licitud corresponent.

No prescriuen les pensions de jubilació, viudetat, orfandat i en favor de familiars.

El dret de percebre prestacions reconegudes caduca al cap d'un any si no s'han fet efectives:

• Si es tracta de prestacions a preu fet i per una sola vegada, caduquen al cap d'un any, a comptar des del dia següent en què la persona interessada ha sigut notificada de la concessió.
  
  
• Si es tracta de prestacions de pagament periòdic, el dret de percebre cada mensualitat caduca al cap d'un any del seu respectiu venciment.
  

Quan les pensions deriven d'accident de treball o malaltia professional, les dos pagues extraordinàries de juny i novembre estan prorratejades en les mensualitats ordinàries, ja que estes pensions s'abonen en 12 pagues.

Els períodes de meritació estaran compresos entre:

• L'1 de desembre i el 31 de maig de l'exercici següent, ambdós inclusivament, si es tracta de la paga extraordinària de juny.
• Entre l'1 de juny i el 30 de novembre, també ambdós inclusivament, si es tracta de la paga extraordinària de novembre.

Serà suficient un dia d'abonament de la pensió per al còmput de la sisena part íntegra del pagament extraordinari corresponent.

En els casos d'extinció, baixa o suspensió de la percepció d'una prestació, qualsevol que siga la causa, la paga extraordinària s'entendrà vençuda el dia 1 del mes en què s'acorde la baixa o suspensió o es produïsca la causa d'extinció. 

S'abonarà una sisena part per cada un dels mesos compresos entre el mes de desembre (paga extraordinària de juny) o el mes de juny (paga extraordinària de novembre), i el mes en què es produïsca la suspensió o extinció de la pensió. Cada sisena part es calcularà prenent la quantia de la pensió ordinària corresponent al mes en què s'acorde la suspensió o extinció.

Només en els casos en què el titular de la prestació econòmica de què es tracte no dispose, en la seua localitat de residència, d'un altre mitjà o modalitat de cobrament.

La materialització del pagament de la pensió es pot fer, a petició del seu titular, per trimestres o semestres naturals vençuts, encara que la meritació d'esta siga mensual i, en cap cas, es poden generar interessos a favor del beneficiari.

És necessària la sol·licitud de pensió meritada i no percebuda en els casos de defunció d'un beneficiari de prestacions econòmiques de la Seguretat Social, l'abonament dels quals s'efectue a través d'una modalitat diferent del sistema d'abonament en compte corrent o llibreta d'estalvi o en el cas que esta estiguera cancel·lada.

La sol·licitud es produirà a instàncies de part legítima i s'abonarà, si és procedent, en nom de la comunitat hereditària.

• No, el nostre personal funcionari no es posarà en contacte amb vosté en cap cas per a sol·licitar-li la instal·lació d’aplicacions mòbils per a pagaments entre particulars per a pagar-li endarreriments o fer els pagaments ordinaris d’una prestació.

• Les entitats de la Seguretat Social només emeten pagaments a través d’ingrés en el compte bancari que haja facilitat o mitjançant l’emissió de xec, en els casos previstos per a això.

• Si rep una telefonada d’eixes característiques, ho pot fer saber a la nostra Entitat adjuntant les dades del telèfon, descripció de la situació i les seues dades de contacte a través de la nostra Bústia de Consultes.

• IMPORTANT: Si vosté té en tràmit alguna gestió sobre prestacions, és possible que hàgem de posar-nos en contacte amb vosté per a resoldre qualsevol incidència en el seu enviament o gestió de la seua prestació. En estos casos, el funcionari s’identificarà i li podrà donar detalls sobre la comunicació que haja remés i la data de la remissió, com a garantia que es tracta d’una petició de dades oficial i legítima.

• Pot modificar el compte de pagament de la seua prestació directament en la seua entitat financera col·laboradora amb la Seguretat Social. Per a això ha d'autoritzar l'entitat financera a realitzar aquesta gestió i ells s'encarregaran de gestionar el canvi directament davant l'Institut Nacional de la Seguretat Social. Rebrà un sms o correu electrònic amb la confirmació del canvi de compte.
• Si no disposa de mitjans d'identificació electrònica, pot comunicar el canvi de compte de cobrament de la prestació en el servici Modificar dades bancàries del cobrament de la pensió | Sol·licitud i tràmits de la seguretat social.
  

• No obstant això, li recordem que pot fer este tràmit amb certificat electrònic o Cl@ve, si en disposa, o en un altre cas, mitjançant representació d’un familiar o propparent que sí que dispose de certificat digital o Cl@ve a través d’este servici.
  

• Si el registre de la mort es tramita abans que s’emeta la nòmina mensual següent, la liquidació s’ingressarà en el compte bancari del pensionista: la quantia de la pensió íntegra del mes de la mort (independentment del dia del mes en què s’haja produït la mort, correspondrà la mensualitat íntegra) i la quantia de les sisenes parts de la paga extra que corresponguen al període comprés entre l’1 de desembre i el mes de la defunció (per a les morts produïdes fins al 31 de maig) o bé al període comprés entre l’1 de juny i el mes de la defunció (per a les morts produïdes fins al 30 de novembre). En este cas, no s’ha de fer cap tràmit addicional amb l’INSS per percebre-la.

• Si la defunció es registra després de l’emissió de la nòmina del mes següent al de la mort, s’haurà abonat de manera indeguda la mensualitat posterior al mes de la defunció, per la qual cosa es gestionarà la devolució d’este import. En este cas, els hereus han de sol·licitar el pagament de la liquidació de la part de paga extra corresponent. Per això, ho han de sol·licitar a través del servici Prestacions vençudes i no percebudes per defunció | sol·licitud i tràmits de la seguretat social. 
• En els supòsits en què el pagament corresponent no s’haja rebut per estar cancel·lat el compte bancari del mort, ha de sol·licitar l’abonament a través del formulari indicat al punt anterior.

Per al càlcul de la base anual de la pensió, determinant del tipus impositiu de l'IRPF, es tindrà en compte l'import de la prestació pel nombre de pagues que li corresponen, incloses les pagues extraordinàries, fins al final de l'exercici.

Quan es perceben per un mateix titular prestacions en l'estranger i a Espanya, se sumaran les dos, de manera que s'aplicarà a la base anual conjunta la normativa de l'impost corresponent a la residència fiscal del titular.

Sí, hi ha eixa possibilitat, sempre que el tipus voluntari sol·licitat siga superior al que li corresponga en cada moment de conformitat amb la seua situació econòmica, personal i familiar. Pot sol·licitar-ho a través de la Seu Electrònica de la Seguretat Social o del Portal Tu Seguridad Social, en l’apartat “Gestiona la teua prestació”. Per a això, ha de disposar de certificat digital, DNI electrònic o cl@ve.

En cas de no disposar de cap d’estos mitjans, hi ha un formulari denominat “Increment voluntari de la retenció per IRPF”. Un cop omplit i firmat el formulari, es pot enviar per correu ordinari o bé presentar-lo en qualsevol dels Centres d'Atenció i Informació de la Seguretat Social (CAISS).

El tipus de retenció voluntari sol·licitat s'aplicarà, com a mínim, fins al final de l'exercici econòmic i fins que no renuncie per escrit a l'esmentat percentatge o no sol·licite un tipus de retenció superior, durant els exercicis successius, llevat que es produïsca variació de les circumstàncies que determinen un tipus superior al sol·licitat voluntàriament.

Els titulars de prestacions residents en l'estranger no han d'indicar les seues circumstàncies personals i familiars, ja que no es tindran en compte als efectes de la retenció de l'IRPF.

A més, es tindrà en compte si existix o no conveni bilateral subscrit per Espanya per a evitar la doble imposició fiscal. Si existix, no s'aplica la retenció pe l'IRPF i regixen, amb caràcter general, les normes previstes en cada conveni.

Les pensions del sistema de la Seguretat Social es poden embargar, d'acord amb l'escala prevista en l'art. 607 de la Llei d'Enjudiciament Civil, mentre que la quantia de la prestació supere l'import del SMI  vigent en cada moment. 

Si els salaris, sous, pensions o retribucions estigueren gravats amb descomptes permanents o transitoris de caràcter públic, pel que fa a la legislació fiscal, tributària o de Seguretat Social, la quantitat líquida que percep el titular, deduïts aquests, serà la que servisca de tipus per a regular l'embargament.

S'exceptuen de la regla general els supòsits d'execució de sentència que condemne al pagament d'aliments en tots els casos en què l'obligació de satisfer-los nasca directament de la Llei, entre els quals s'inclouen els pronunciaments de les sentències dictades en processos de nul·litat, separació o divorci sobre aliments deguts al cònjuge o als fills. En estos casos, així com en els casos de les mesures cautelars corresponents, l'òrgan judicial fixarà la quantitat que pot ser embargada.

Amb caràcter general, és inembargable la quantia de la pensió que no excedisca del SMI   vigent en cada moment, de manera que s'apliquen els corresponents percentatges a embargar sobre els imports que superen l'esmentat SMI.

Las retencions s'efectuen de forma escalonada mitjançant l'aplicació de l'escala prevista en l'art. 607 de la Llei d'Enjudiciament Civil.

Se seguirà el procediment general, per la qual cosa ha de ser declarat per resolució o acord de l'entitat o organisme competent, procedir a revisar els actes en què s'haguera declarat amb anterioritat i comunicar-ho als obligats al reintegrament i a la resta d'interessats.

Quan la resolució siga ferma per esgotament de la via administrativa, es remet a la TGSS  perquè inste als subjectes responsables del pagament l'import a reintegrar mitjançant la corresponent reclamació de deute.

No es remetran a la TGSS per a la seua reclamació les resolucions definitives en via administrativa en què es declare la procedència de reintegraments amb una quantia que no excedisca del 20% de l' IPREM  mensual, en tractar-se de responsabilitat per successió "mortis causa".

L'obligació de reintegrament de l'import de les prestacions indegudament percebudes prescriu al cap de 4 anys, comptats a partir de la data del seu cobrament, o des que es va poder exercitar l'acció per a exigir la seua devolució, amb independència de la causa que va originar la percepció indeguda, inclosos els supòsits de revisió de les prestacions per error imputable a l'Entitat gestora.

Quan no siga possible aplicar el procediment especial, mitjançant el qual l'entitat gestora efectua els descomptes sobre les prestacions que abona, i quan una vegada aplicat este,  no fóra possible efectuar les deduccions necessàries per a cancel·lar el deute en el termini màxim previst per defunció del deutor, per extinció de la prestació que aquell percebera o per qualsevol altra causa.

• La pensió del SOVI absorbirà totalment o parcialment el complement mínim que poguera tindre la pensió de viudetat del sistema.

• La suma de la pensió de viudetat i la del SOVI no pot ser superior al doble de la pensió mínima de viudetat dels beneficiaris amb 65 o més anys, vigent en cada moment, en còmput anual. En cas de superar-se el límit indicat, es minorarà la quantia de la pensió SOVI en l'import necessari.
  

Als efectes d'aplicar el límit màxim  de pensió establit en la corresponent Llei de Pressupostos Generals de l'Estat, no es computen:

• Les pensions derivades d'actes de terrorisme.
• L'increment del 50% de la pensió de gran invalidesa. 
  

Com a norma general, és necessari acreditar l'edat real establida en cada cas. No obstant això, en els col·lectius que hagen previst coeficients reductors de l'edat de jubilació en funció de l'activitat realitzada, als efectes de determinació del dret als complements per mínims, s'entendrà que s'ha complit l'edat de 65 anys quan, per aplicació d'estos coeficients, resulte una edat igual o superior a 65 anys. La mateixa norma s'aplicarà en els supòsits de jubilació especial als 64 anys.

En les pensions d'incapacitat permanent, als efectes dels complements per mínims, el requisit d'edat s'aplicarà d'esta manera:

• Còmput dels 65 anys per a les pensions IP total: es tindrà en compte l'edat teòrica.
• Còmput dels 60 anys per a les pensions d'IP total qualificada: es considera l'edat real.
  

Sí, en els supòsits d'opció a favor d'un subsidi per desocupació, així com per a accedir a una pensió no contributiva per invalidesa en grau igual o superior al 75%..

Si es tracta de concurrència amb una pensió contributiva del sistema, la supressió dels efectes econòmics dels mínims reconeguts es realitzarà des del dia primer del mes següent a la data de la resolució de la prestació concurrent, o si és el cas, de la resolució per la qual s'incrementa l'import de l'altra pensió.

En els casos en què la pensió fóra aliena a les gestionades per les entitats gestores (INSS i ISM), els efectes seran des del dia primer del mes següent a la data de resolució de la prestació aliena que figure en el Registre de Prestacions Públiques.

Es computaran els corresponents als seus rendiments nets, de manera que hi queden excloses les despeses deduïbles d'estes activitats d'acord amb a la legislació fiscal.

En els supòsits en què existiren rendiments procedents de fons de pensions, quan estos es perceben en forma de capital, i sempre que hagen transcorregut més de dos anys des de la primera aportació al fons, únicament es computarà el 60% del capital percebut.

Els pensionistes de la Seguretat Social espanyola que resideixen a l’estranger han d’acreditar periòdicament que estan vius i per això han de presentar cada any, dins del primer trimestre natural, una fe de vida emesa per l’Autoritat Competent del país de residència, en l’any del control, que acredite que estan vius per seguir percebent la pensió que tingueren reconeguda.

La fe de vida s’ha de presentar a la Direcció Provincial de l’INSS que gestiona la seua pensió, informació que ha sigut comunicada als pensionistes en la notificació del revalorament de la pensió, durant el primer trimestre de cada any.

Alternativament, els pensionistes residents a l’estranger poden acreditar que estan vius davant dels Encarregats del Registre Civil Consular i mitjançant la compareixença presencial o telemàtica davant les Conselleries o les Seccions de Treball, Migracions i Seguretat social. Es relaciona l’enllaç per a més informació sobre les Conselleries: Conselleria de Treball, Migracions i Seguretat Social. Ministeri de Treball i Economia Social.

Com a mitjà complementari als anteriors, pot acreditar que està viu amb una nova aplicació mòbil denominada VIVESS, basada en el reconeixement biomètric facial.

VIVESS és una aplicació totalment gratuïta, disponible per a telèfon mòbil amb sistemes operatius Android i Apple, que permetrà acreditar als pensionistes de l’Institut Nacional de la Seguretat Social residents a l’exterior que estan vius, des de qualsevol lloc del món i sense desplaçaments. El pensionista, una vegada haja completat l’acreditació de vida mitjançant esta aplicació, rebrà una justificació immediata de la realització d’este tràmit i la confirmació posterior de l’INSS, sense tràmits addicionals.

Pot trobar més detalls sobre VIVESS ací:

Android

Apple

Totes les persones que perceben una pensió de l’INSS i de l’ISM residents a l’exterior. 

Sí.

No. L’aplicació només la poden utilitzar els pensionistes residents a l'exterior.

Si està registrat a VIVESS perquè vivia a l’estranger i posteriorment s'ha mudat a Espanya, pot utilitzar VIVESS per comunicar, si correspon, el seu canvi de domicili a l’estranger. 

VIVESS és una aplicació mòbil disponible per a Apple i Android que poden utilitzar els pensionistes que residixen a l’estranger per complir el tràmit anual d’acreditació de vida.

L’aplicació permet fer el tràmit sense desplaçaments i obtenint confirmació immediata.

També es pot utilitzar l’aplicació per canviar la modalitat de pagament de xec a transferència bancària, canviar el compte bancari de pagament, modificar el domicili de residència i remetre el certificat de residència fiscal. 

No. La baixada i utilització de l’aplicació és totalment gratuïta.

Per utilitzar VIVESS cal seguir estos passos:

A) Baixar l’aplicació. Disponible a Apple Store i Google Play.
B) Fer el registre. Este pas només s'ha de fer una vegada.

Per registrar-se, cal aportar el número del DNI o bé el número d’expedient de la pensió. També s'hi pot registrar amb Cl@ve.

Així mateix, ha d’introduir el país de residència i la data de naixement.

A continuació, haurà de seleccionar el document amb el qual es farà la videoidentificació. Per a això, cal mostrar el revers i l’anvers del document a la càmera i mostrar el rostre i el millor somriure, seguint les instruccions que s'indiquen a l’aplicació.

C) L’acreditació de vida. Com a darrer pas, cal fer clic a “prem per acreditar la seua fe de vida” i torne a somriure a la càmera.
D) L’aplicació emetrà un justificant immediat de l’acreditació de la seua vida.

El termini d’acreditació de vida s’estén des de l’1 de gener fins al 31 de març de 2025.

Abans d’esta data, pot baixar l’aplicació i fer el registre, però no acreditar la fe de vida.

La pensió quedarà suspesa fins que acredite la fe de vida, i això ho podrà fer en qualsevol moment de l’any.

A Google Play, si el telèfon mòbil té el sistema operatiu Android, o a Apple Store, si és iOs.

Pot baixar aplicació i fer el registre i l’acreditació de vida des de qualsevol dispositiu mòbil.

Si el telèfon mòbil no li permet descarregar l’aplicació, pot utilitzar el d’una persona de la seua confiança.

L’aplicació està disponible en castellà, anglès, francès i alemany. Se seleccionarà automàticament l’idioma predeterminat al seu telèfon mòbil. No obstant això, si vol, sempre es pot modificar.

Per poder baixar l’aplicació és necessària una versió 8.1 d’Android.

Comprove que té activats tots els permisos de càmera i assegure's de fer la videoidentificació en un lloc amb bona llum i sense altres persones a prop.

La presentació de la fe de vida realitzada per l’aplicació produïx efectes en les dues pensions que perceba.

Això és vàlid fins i tot si s'ha registrat a l’app amb el número d’expedient d’una de les seues pensions.

No, només el titular de la pensió pot acreditar que està viu amb VIVESS.

Sí, l’aplicació funciona des de qualsevol lloc del món. 

Sí, en mostrar el document, l’aplicació verifica el rostre i el número d’este. A este efecte exclusiu, és indiferent que el Document Nacional d’Identitat no estiga vigent.

Sí. Es pot registrar a l’aplicació introduint el número d’expedient de la seua pensió i, en el pas posterior, usar el document d’identitat del país que seleccione i que estiga permès per l’App Mòbil.
Estos documents varien en funció del país.

El número d’expedient es troba a la resolució per la qual es reconeix la seua pensió.
També el pot trobar a la carta de revaloració de la pensió que se li envia cada any, així com a la carta informativa que li ha enviat la seua entitat.

No. Un cop l’aplicació li haja confirmat que ha acreditat correctament que està viu i s’haja emès el justificant, no haurà de fer cap tràmit addicional. L’endemà obtindrà a la mateixa aplicació la resolució emesa per l’INSS (o ISM, si correspon), en la qual es considera acreditada la seu fe de vida. 
No ha d’enviar cap document per correu a la Direcció Provincial que gestiona la seu pensió.

No. Esta aplicació és un mitjà addicional per acreditar la fe de vida, que pretén evitar-li desplaçaments innecessaris i facilitar esta gestió. 

No obstant això, podrà utilitzar els altres mitjans disponibles si ho preferix, és a dir:

• Remetre la Fe de Vida per correu ordinari a la Direcció Provincial de l’INSS (o ISM, si escau) que gestiona la seua pensió.

• La compareixença a les Conselleries de Treball, Migracions i Seguretat Social d’Espanya a l’estranger. Conselleria de Treball, Migracions i Seguretat Social. Ministeri de Treball i Economia Social. 

• Els mitjans específics admesos al país de residència. 

Si l’aplicació no funciona correctament, tot i complir amb totes les indicacions assenyalades, pot escriure a l’adreça electrònica següent: vivess@seg-social.es

Sí. Si disposa d’un certificat de residència fiscal, pot adjuntar-lo a través de l’aplicació. 

Així mateix, podrà consultar la data de validesa dels certificats que ha presentat. 

Tota la documentació estarà sempre a la seua disposició en l’aplicació, des d’on la pot baixar.

Un vegada premut el botó “prem per acreditar la fe de vida” i realitzada la videoidentificació, rebrà un JUSTIFICANT d’acreditació de vida que podrà consultar quan vulga. En un termini aproximat de 24 hores, rebrà la RESOLUCIÓ signada per l’Institut Nacional de la Seguretat Social d’acreditació de vida.

Pot consultar el període següent d’acreditació de vida a la mateixa aplicació.

Sempre que tinga l’aplicació descarregada, rebrà missatges per recordar-li l’inici del període d’acreditació de vida.

Sí, sempre que haja comunicat a la Direcció Provincial que gestiona la seua pensió quin és el seu país de residència.

Sí. Pot modificar el compte bancari prement al botó de “Dades bancàries” disponible a l’apartat de “Més Gestions” de la pantalla d’inici.

Per modificar el compte, ha de ser el titular del nou compte aportat i, a més, este ha de correspondre amb el país de residència o ser d’Espanya.

No, excepte que aporte un compte espanyol. El compte en què s’abona la pensió ha de coincidir amb el país de residència. 

No, estes dades les ha de modificar el tutor.

Sí, pot cobrar les pensions en comptes diferents, sempre que siguen del seu país de residència o Espanya. A VIVESS podrà seleccionar cadascuna de les seues pensions i actualitzar les dades bancàries que determine.

Rebrà un avís a l’app quan s’haja produït el canvi. A més, quan la modificació s’haja realitzat, veurà la informació actualitzada a l’apartat “dades de pagament” o “dades de domicili”. 

L'edat d'accés a la pensió de jubilació depén de l'edat de l'interessat i de les cotitzacions acumulades al llarg de la seua vida laboral.

Les edats de jubilació i els períodes de cotització s'aplicaran de manera gradual fins al 2027.

L'edat mínima es pot rebaixar o anticipar, només per a treballadors donats d'alta o en situació assimilada a la d'alta, en determinats supòsits especials.

En primer lloc, reconeixerà la pensió el règim en què la persona interessada estiga en alta en el moment del fet causant o l'últim en què es va produir aquesta circumstància, sempre que reunisca tots els requisits. En cas de no correspondre el dret, s'aplicarà la mateixa fórmula en els règims anteriors.

Si en cap d'ells s'acrediten els requisits necessaris, resoldrà el règim en què la persona interessada acredite un nombre més gran de cotitzacions, prèvia totalització de totes les que acredite l'interessat.

Si el treballador no acredita el requisit de l'edat exigit en el règim en què acredite el nombre més gran de cotitzacions, es podrà reconéixer la pensió per aquest règim sempre que complisca el requisit d'edat en algun dels altres règims que s'hagen tingut en compte per a la totalització de períodes de cotització, a més de la resta de requisits que s'hi exigixen (5 anys o 1/4 de les cotitzacions en el règim que permet la jubilació anticipada).

Si el treballador "té la condició de mutualista", podria jubilar-se a partir dels 60 anys sempre que complisca determinats requisits.

Si el treballador "no té la condició de mutualista", i cessa com a Autònom, podria jubilar-se a una edat inferior en dos anys, com a màxim, a l'edat que reglamentàriament li seria d'aplicació, sempre que complisca la resta dels requisits exigits.

Els períodes efectivament treballats (com a treballador per compte d'altri inclòs al Règim General, així com als règims especials de Treballadors del Mar i de la Mineria del Carbó) en què el treballador acredite un grau de discapacitat igual o superior al 65% es multipliquen pel coeficient reductor que corresponga:

• El coeficient del 0,25, en els casos en què el treballador tinga acreditat un grau de discapacitat igual o superior al 65%.
  
• El coeficient del 0,50, en els casos en què el treballador tinga acreditat un grau de discapacitat igual o superior al 65% i acredite la necessitat del concurs d'una altra persona per a la realització dels actes essencials de la vida ordinària.

El resultat en dies se suma a l'edat real del treballador i s'obté l'edat fictícia que serà la que es tindrà en compte a l'efecte de la pensió de jubilació.
 

La jubilació parcial  és aplicable als treballadors per compte d'altres, a temps complet, integrats en qualsevol règim per compte d'altres de la Seguretat Social. No és aplicable al personal amb relació funcionarial o estatutària, consellers o administradors assimilats a treballadors per compte d'altres, representants de comerç i artistes.

Respecte dels treballadors per compte propi, l'article 318 del Text Refós  de la LGSS disposa que la jubilació parcial serà aplicable als treballadors per compte propi inclosos en els Règims Especials de Treballadors del Mar i de Treballadors Autònoms, en els termes i condicions que s'establisquen reglamentàriament. Com no ha tingut lloc este desenrotllament reglamentari, estos treballadors no poden causar, en l'actualitat, este tipus de jubilació.

Si accedix a la pensió des d'una situació assimilada a la d'alta sense obligació de cotitzar (per exemple, està desocupat involuntàriament amb demanda d'ocupació ininterrompuda des que va finalitzar la prestació per desocupació), el període específic de cotització de 2 anys haurà d'estar comprés dins els últims 15 anteriors a la data en què va cessar l'obligació de cotitzar (acabament de la prestació per desocupació).

Si el treballador "té la condició de mutualista", es podrà jubilar a partir dels 60 anys, sempre que complisca els requisits exigits.

Si el treballador "no té la condició de mutualista" i la cessació en l'últim treball es produïx per la lliure voluntat del treballador, es podrà jubilar a una edat inferior a dos anys, com a màxim, a l'edat aplicable reglamentàriament, i sempre que complisca la resta de requisits exigits.

Sí, en determinats supòsits amb regulació específica, com ara determinats artistes i professionals taurins.

Tampoc no s'aplicaran coeficients reductors en els casos en què, per aplicació de bonificacions per treballs penosos o per minusvalidesa, s'arribe als anys ficticis reglamentaris.

No cal esperar a l'edat reglamentària de jubilació. El treballador que s'acull a la jubilació parcial podrà sol·licitar la pensió de jubilació ordinària o anticipada, en qualsevol de les seues modalitats, sempre que reunisca tots els requisits per a això.

Sí. En este cas, no serà necessari que es formalitze simultàniament un contracte de relleu.

La regla general és que el gaudi de la pensió és incompatible amb la realització d’una activitat per compte d’altri o propi que done lloc a l’alta en la Seguretat Social. Tanmateix, hi ha diverses excepcions:

• La jubilació parcial permet al treballador, de comú acord amb la seua empresa, reduir la jornada de treball entre un 25% i un 50% i passar a percebre la pensió de jubilació en quantia proporcional inversa a la reducció de jornada. Si el treballador no té complida l'edat reglamentària de jubilació, l'empresa ha de concertar un contracte de relleu amb un altre treballador.
• La jubilació activa permet compatibilitzar la pensió de jubilació amb un treball per compte d’altri o propi, a jornada completa o parcial, sempre que la jubilació s’haja produït almenys un any després d’haver compleit l’edat ordinària (sense bonificacions o anticipacions de l’edat de jubilació que puguen ser d’aplicació) i, a més, a la persona interessada li siga aplicable un percentatge a la base reguladora del 100 % per tindre una carrera de cotització completa. Durant la jubilació activa es cobra el 50% de la pensió. No obstant això, si l’activitat es fa per compte propi i s’acredita tindre contractat, almenys, un treballador per compte d'altri, la quantia de la pensió compatible amb la faena arribarà  al 100%.
• La jubilació flexible permet a qui ja és pensionista de jubilació iniciar una faena a temps parcial amb una reducció de jornada compresa entre un 25% i un 50% sobre la jornada habitual en l’activitat, i compatibilitzar-la amb la pensió que estava cobrant, reduïda en proporció amb el percentatge de jornada exercida a temps parcial.
• La pensió de jubilació també és compatible amb la realització de faenes per compte propi els rendiments totals anuals de les quals no superen l’import del salari mínim interprofessional en còmput anual.
• La pensió contributiva de jubilació també es pot compatibilitzar amb l'exercici d’una activitat de creació artística per la qual es perceben ingressos derivats de la titularitat de drets de propietat intel·lectual.

• Els facultatius d’atenció primària, metges de família i pediatres adscrits al Sistema Nacional de Salut amb nomenament estatutari o funcionari poden, fins al 28 de desembre de 2025, continuar exercint les seues funcions durant la pròrroga en el servici actiu i, simultàniament, accedir a la jubilació i percebre el 75 % de l’import de la pensió per este concepte, sempre que complisquen els requisits establits en la llei.

• De la mateixa manera, fins al 28 de desembre de 2025, els facultatius d’atenció primària adscrits al sistema nacional de salut amb nomenament estatutari o funcionari que hagen accedit a la pensió contributiva de jubilació poden compatibilitzar l’activitat amb el 75 % de la pensió de jubilació quan es reincorporen al servici actiu, sempre que el fet causant de la pensió haja tingut lloc a partir de l’1 de gener de 2022, o si s’han acollit al seu dia a la compatibilitat de la pensió de jubilació amb el nomenament com a personal estatutari o funcionari de les persones professionals sanitàries, realitzat a l’empara del Reial Decret Llei 8/2021, de 4 de maig, sempre que es complisquen la resta de requisits establits en la llei.  

D’altra banda, la pensió de jubilació de l'empresari és compatible amb el manteniment de la titularitat del negoci o l'establiment mercantil, sempre que no hi duga a terme cap faena.

Per a una informació personalitzada, seria convenient anar a qualsevol dels Centres d’Atenció i Informació de la Seguretat Social (CAISS).

La regla general és que el gaudi de la pensió és incompatible amb la realització de treballs per compte d'altri/propi o amb la realització d'activitats per a les Administracions Públiques.

Com a excepcions a esta incompatibilitat, la pensió de jubilació serà compatible amb la realització de: 

• Faenes a temps parcial en els termes establits per a la modalitat de la jubilació flexible. L'import de la pensió de jubilació es reduirà en proporció inversa a la reducció aplicable a la jornada laboral.
• Faenes per compte propi, els ingressos anuals totals de les quals no superen el salari mínim interprofessional (SMI) en còmput anual.
• Qualsevol treball per compte d'altri o per compte propi del pensionista, sempre que s'haja accedit a la pensió almenys un any després d’haver complit l’edat ordinària (sense bonificacions ni anticipacions de l'edat) i el percentatge aplicable a la respectiva base reguladora per a determinar la quantia de la pensió arribe al 100 %. Com a norma general, la quantia de la pensió serà equivalent al 50% de l'import de la pensió.

En qualsevol cas, el pensionista haurà de comunicar a l'entitat gestora que iniciarà l'activitat laboral.

• Fins al 28 de desembre de 2025, els facultatius d’atenció primària adscrits al sistema nacional de salut amb nomenament estatutari o funcionari tenen la possibilitat de compatibilitzar l’activitat amb el 75 % de la pensió de jubilació, quan es reincorporen al servici actiu, sempre que el fet causant de la seua pensió haja tingut lloc a partir de l’1 de gener de 2022, o si s’han acollit al seu dia a la compatibilitat de la pensió de jubilació amb el nomenament com a personal estatutari o funcionari de les persones professionals sanitàries, realitzat a l’empara del Reial Decret Llei 8/2021, de 4 de maig, sempre que es complisquen la resta de requisits establits en la llei.

Si es concerta un contracte de treball a temps parcial, dins els límits de reducció establits legalment en la "jubilació flexible", es minorarà la pensió de jubilació en proporció inversa a la reducció aplicable a la jornada laboral. La realització de jornades inferiors al 50% o superiors al 75% suposarà la suspensió de la pensió.

En determinades circumstàncies, a partir del 17-03-2013, és possible compatibilitzar la pensió de jubilació (una vegada reduïda al 50% de la seua quantia) amb un treball a temps complet o a temps parcial, sense limitació de la jornada laboral.

Pot  tindre dret a dos pensions, sempre que  complisca els requisits exigits per separat en cada règim. Si no està en situació d'alta o assimilada en algun dels règims esmentats en el moment de la jubilació, serà necessari que les cotitzacions acreditades en cadascun d'ells se superposen, almenys, durant 15 anys.

En cas que no cause pensió en un dels règims, les bases de cotització acreditades en este últim, podran ser acumulades a les del règim en què es cause la dret, exclusivament per a determinar la base reguladora, sense que la suma de les bases puguen excedir el límit màxim de cotització vigent en cada moment.

La pensió de jubilació és compatible amb la titularitat d'un negoci i amb les funcions inherents a aquesta titularitat, per la qual cosa és necessari delimitar les funcions inherents a la titularitat segons la normativa mercantil relativa a l'activitat de l'empresari.

En principi, el titular del negoci pot realitzar qualsevol funció convenient o necessària per a la consecució dels seus fins, si bé allò més habitual és que utilitze el concurs d'altres persones, bé perquè no puga, bé perquè no vulga actuar personalment, ja que la titularitat d'un negoci o empresa no exigeix que l'empresari desenvolupe una activitat empresarial directament i personalment, sinó sols que aquesta es realitze en nom seu, és a dir, de tal forma que se li atribueixen les relacions jurídiques amb tercers que es generen i tots els drets i obligacions que es produïsquen, assumint el titular el risc i ventura del negoci.

Tot el que supose gestió, administració i direcció ordinària de l'empresa ha de reputar-se com a activitat incompatible amb la pensió de jubilació del RETA  tant per a l'empresari individual com per a l'empresari de fet d'una societat mercantil capitalista, ja que donarà lloc a l'alta en el sistema de la Seguretat Social, es podrà citar, a títol d'exemple, la signatura de contractes en general, de convenis col·lectius, representació en judicis i fora d'ells de l'empresa, signatura d'avals...

El percentatge aplicable a la base reguladora per al càlcul de la pensió és variable en funció dels anys de cotització a la Seguretat Social, i s'aplica una escala que comença amb el 50% als 15 anys, i augmenta a partir del setzé any un 0,19% per cada mes addicional de cotització, entre els mesos 1 i 248, i un 0,18% els que ultrapassen el mes 248, sense que el percentatge aplicable a la base reguladora supere el 100%, excepte en els casos en què s'accedisca a la pensió amb una edat superior a l'aplicable.

Fins al 2027, l'aplicació d'estos percentatges es fa de manera gradual i progressiva.

El percentatge fixat en el moment del reconeixement de la pensió de jubilació no patix cap variació pel fet que el beneficiari arribe a l'edat reglamentària de jubilació. No obstant això, si en complir l'edat esmentada, l'import de la pensió és inferior a la pensió mínima establida, se li garantirà esta pensió, sempre que reunisca els requisits exigits.

Als efectes d'acreditar el període mínim de cotització (carència) exigit per a accedir a una prestació, només es computen, amb caràcter general,  les cotitzacions efectivament realitzades i les assimilades per pagues extraordinàries (són els denominats dies-quota).

El temps de bonificació que es reconeix al treballador segons l'edat que tinguera el 1-1-1967 no serveix per a acreditar el període mínim de cotització exigit; només es tindrà en compte per a la determinació del percentatge de la pensió.

La quantia de la pensió serà el resultat d'aplicar el percentatge de reducció de jornada a l'import de la pensió que li correspondria, segons els anys cotitzats, en la data del fet causant.

Als efectes de determinar el percentatge aplicable a la base reguladora de la pensió de jubilació parcial, quan s'accedisca a esta abans del compliment dels 65 anys, no s'aplicaran coeficients reductors en funció de l'edat.

Les cotitzacions efectuades en les activitats dutes a terme, durant la suspensió parcial de la percepció de la pensió de jubilació, esdevindran efectives per a la millora de la pensió una vegada produïda la cessació en el treball.

A este efecte, una vegada comunicada la cessació en la realització de les activitats a l'entitat gestora competent, es restablirà la percepció íntegra de la pensió de jubilació, previ recàlcul de la seua quantia segons les regles següents:

• Servixen per a calcular de nou la base reguladora, mitjançant el còmput de les noves cotitzacions i aplicant les normes vigents en el moment de la cessació en l'activitat. Si el resultat és una base reguladora inferior a l'anterior, es manté la fixada abans, aplicant a la pensió resultant les revaloritzacions des de la data de determinació de la base reguladora fins a la cessació en el treball.
  
• També donaran lloc a la modificació del percentatge aplicable a la base reguladora, en funció del nou període de cotització acreditat, i esdevindran efectives per a disminuir o, si escau, suprimir el coeficient reductor que s'haja aplicat en el moment d'obtindre el dret a la pensió de jubilació anticipada pel fet de tindre o no la condició de mutualista.

• Esta prestació està inclosa dins de l'acció protectora del Règim general de la Seguretat Social i dels Règims especials de treballadors del mar, Treballadors Autònoms i de la Mineria del carbó. Particularitats dels treballadors autònoms:

Han d'estar acollits a la millora voluntària de l'acció protectora derivada de les contingències d'accidents de treball i malalties professionals i a més, prèvia o simultàniament, haver optat per la cobertura de la prestació econòmica per incapacitat temporal.

Han de trobar-se al corrent en el pagament de quotes.

Cal distingir si la incapacitat ve sobrevinguda com a conseqüència d'un accident (laboral o no) o malaltia (comuna o professional):

• En cas d'accident, es considerarà per professió habitual l'exercida normalment pel treballador quan va patir l'accident.
  
• En els casos de malaltia (comuna o professional), és aquella a què el treballador dedicava la seua activitat fonamental, durant el període de 12 mesos anteriors a la data en què s'haguera iniciat la incapacitat temporal de què es derive la incapacitat permanent.
  
  

Quan la incapacitat derive d’accident o malaltia professional, no s’exigix període de cotització, llevat que es tracte d’una incapacitat permanent absoluta o gran incapacitat per accident no laboral i el treballador no es trobara en situació d’alta ni assimilada; en este cas, se li exigirà un període genèric de cotització  de 15 anys i un període específic de cotització de 3 anys cotitzats en els 10 darrers anys.

Per a acreditar el període mínim de cotització exigit, tant genèric com específic, es computaran els “dies quota” (pagues extraordinàries).

La incapacitat permanent només arriba a existir si la constatació de les lesions incapacitants està acompanyada del reconeixement a percebre la prestació, reunint amb això els requisits establits (període de cotització,...).

En conseqüència, no és procedent la declaració d'incapacitat permanent, en cap dels seus graus,  si el treballador no acredita la resta de requisits que causen dret a la prestació econòmica.

Si el treballador no ha esgotat el termini màxim de durada de la IT  (545 dies), s'assimilen a dies cotitzats els que falten per a esgotar el període esmentat, per tal d'acreditar el període mínim de cotització.

El període dels 10 anys, dins dels quals ha d'estar comprès, almenys, una cinquena part del període de cotització exigible, es computarà cap arrere, des de la data en què va cessar l'obligació de cotitzar.

Un dels requisits exigits per a tindre dret a esta pensió és no haver complit l'edat d'accés a la jubilació; no obstant això:

• Si la pensió deriva d'un accident laboral o d'una malaltia professional, sí que es pot reconéixer la pensió d'incapacitat permanent, encara que en la data del fet causant el treballador, complida l'edat d'accés a la jubilació, complisca els altres requisits per a accedir a la pensió de jubilació del sistema de la Seguretat Social.
  
• Si la pensió deriva d'un accident no laboral o d'una malaltia comuna i en la data del fet causant (extinció de la IT, emissió del dictamen de l'EVI o, si s'escau, la sol·licitud) no complix els requisits per a accedir a la pensió de jubilació del sistema, el treballador té dret a la pensió d'incapacitat permanent en una quantia equivalent al resultat d'aplicar a la base reguladora el percentatge que corresponga al període mínim de cotització establit en cada moment per a accedir a pensió de jubilació (50%).

Només seran vàlides, a aquests efectes, les cotitzacions efectuades amb motiu de la realització d'una activitat laboral i/o desocupació contributiu.

Si es formalitza un conveni especial, una vegada dictada la resolució denegatòria inicial, aquestes cotitzacions no es poden computar per a acreditar el període de cotització si la situació clínica del treballador és idèntica a la que va servir de base a la proposta de l'EVI.

El percentatge del 55% de la base reguladora pot incrementar-se en un 20% més, en els casos de treballadors majors de 55 anys, declarats en situació d'incapacitat permanent total, quan es presumisca, per l'edat, falta de preparació general o especialitzada i per les circumstàncies socials i laborals del lloc de residència, que tenen dificultat per a obtenir una ocupació en una activitat diferent de l'habitual.

En el cas dels treballadors per compte propi, s'exigix com a requisit complementari que el pensionista no siga titular d'una explotació agrària o maritimopesquera o d'un establiment mercantil o industrial com a propietari, arrendatari, usufructuari o un altre concepte similar.

A petició del gran incapacitat o dels seus representants legals es podrà autoritzar, sempre que es considere convenient, en benefici seu, la substitució de l’increment pel seu allotjament i atenció en règim d’internat en una institució assistencial pública del sistema de la Seguretat Social, finançada amb càrrec als seus pressupostos (|art. 139.4 de la LGSS ).

Esta autorització serà a càrrec de l’Entitat gestora o Mútua, si escau, que haguera tingut al seu càrrec la protecció de la incapacitat permanent. La petició d’esta substitució la podran formular, en qualsevol moment,  el gran incapacitat o els seus representants legals, els quals podran decidir, en qualsevol moment i amb caràcter vinculant per a l’Entitat gestora o Mútua que haja autoritzat esta substitució, que esta quede sense efecte.

Quan l’internament vinga referit a institucions assistencials, la gestió de les quals es trobe transferida a una comunitat autònoma, no serà procedent la substitució. L’article 69 de la Llei 21/2001 dona una nova redacció a l’article 86 LGSS i es produïx una desvinculació del finançament de les institucions públiques assistencials la gestió de les quals haja estat transferida a les Comunitats Autònomes, per tant, buida de contingut la possibilitat de substitució.

Ambdues pensions són compatibles amb l’exercici d’aquelles activitats, siguen lucratives o no, compatibles amb l’estat de la incapacitat, sempre que no representen un canvi en la capacitat de treball del pensionista que puga donar lloc a revisió per part de l’entitat gestora. Si les activitats realitzades excedixen les condicions establides, seran incompatibles i es podrà suspendre la pensió.

Si es realitzen treballs susceptibles d’inclusió en algun Règim de la Seguretat Social, hi ha obligació d’alta i cotització, i cal comunicar a l’Institut Nacional de la Seguretat Social l’inici de qualsevol treball per compte d’altri o propi, excepte en el cas que derive de malaltia professional, en què serà necessària l’autorització prèvia.

La percepció d'una pensió d'incapacitat permanent total és incompatible amb l'exercici d'un lloc de la mateixa categoria o grup professional, sent compatible amb un altre tipus d'activitat laboral en la mateixa empresa o en una altra distinta.

Ara bé, la percepció de l'increment del 20% de la base reguladora de la incapacitat permanent total és incompatible amb la realització de treballs per compte d'altri o propi, així com amb les prestacions de Seguretat Social que puguen derivar-se d'estos treballs, com són el subsidi d'incapacitat temporal o de maternitat que persisteix més enllà de la relació laboral o l'activitat professional, o les prestacions de desocupació que pogueren correspondre.

La realització de qualsevol treball pel pensionista ha de ser comunicada a l'Institut Nacional de la Seguretat Social, excepte en el cas que derive de malaltia professional, que serà necessària l'autorització prèvia.

En els supòsits en què estant incapacitat, el perceptor d'una incapacitat permanent total perda o se li suspenga un treball compatible amb la seua situació de pensionista, tindrà dret a percebre la prestació o subsidi per desocupació que li corresponga, a més de la pensió.

• És incompatible amb la pensió de jubilació del mateix règim, havent d'optar per una d'elles.
  
  
• La pensió d'incapacitat permanent pot ser compatible amb una pensió de jubilació d'un altre règim distint, excepte que, per a acreditar el dret, o per al perfeccionament d'este s'haja d'acudir al règim que reconega la jubilació (situació d'alta o assimilada, acreditació de la carència, import de la base reguladora), i en este cas, cal  optar per una d'estes.
  
  No obstant això, si les cotitzacions del règim pel qual es reconeix la jubilació van servir únicament per a quantificar l'import de la incapacitat permanent, podent prescindir d'elles per a generar el dret, és possible el reconeixement de dues pensions compatibles entre si i calcular cada una d'elles amb les cotitzacions de cada un dels règims. Per a això, seria necessari recalcular la pensió d'incapacitat, sense tenir en compte les cotitzacions del règim que reconeix la jubilació. 
  
  
• En el cas que es tractara d'una pensió d'incapacitat derivada d'AT  concedida a l'empara de l'antic Reglament d'Accidents de Treball de 22-06-1956, seria compatible amb qualsevol altra pensió.
  

• És incompatible amb les prestacions econòmiques establides per a la incapacitat permanent, llevat que les lesions, mutilacions o deformitats siguen totalment independents de les preses en consideració per a declarar la incapacitat permanent i el seu grau.
  
  
• És compatible amb el treball en la mateixa empresa.

Amb independència de la compatibilitat o incompatibilitat que, si és el cas, puga produir l'exercici d'una activitat, només es requereix, en principi, la comunicació de l'activitat laboral a l'entitat gestora competent.

No obstant això, els pensionistes d'incapacitat permanent derivada de malaltia professional, només podran realitzar treballs per compte d'altri si han obtingut, prèviament, l'autorització de l'INSS.

En els supòsits que el sol·licitant residisca fora del territori nacional,  la competència per a la qualificació i revisions correspondrà a la Direcció Provincial de l'INSS de la província en què el causant acredite o al·legue les últimes cotitzacions.

L'article 1 del Reial Decret 1300/95 estableix que és competència de l'Institut Nacional de la Seguretat Social l'avaluació, qualificació i revisió, siga quina siga l'entitat gestora (INSS o ISM ) o col·laboradora que cobrisca la contingència de què es tracte.

Correspon a l'INSS verificar l'existència d'estes lesions i reconéixer el dret a les prestacions corresponents.

Les empreses, per si mateixes, només estan legitimades per a iniciar el procediment si són col·laboradores en la gestió. En qualsevol altre cas, només estan legitimades, sempre que siguen responsables de les prestacions, per a instar el procediment de la revisió però no el de la declaració inicial.

Les tres vies per a iniciar el dit reconeixement són: d'ofici, a sol·licitud del treballador o el seu representant, i la instada a sol·licitud de les entitats col·laboradores (Mútua d'Accidents de Treball i Malalties Professionals o empresa col·laboradora).

Independentment, a la via exposada com d'ofici es contempla, entre altres supòsits, les peticions raonades de la Inspecció de Treball i Seguretat Social a què l'empresa podria dirigir-se a este efecte.

La renúncia formulada pel propi treballador es considera exclosa de l'àmbit de l'acció protectora de la Seguretat Social, ja que les prestacions econòmiques del sistema tenen la consideració de irrenunciables.

Segons l'Iart.  4 del R.D.  1300/1995, de 21 de juliol, el procediment de la incapacitat laboral és impulsat d'ofici en tots els tràmits fins a la seua terminació.

La incapacitat pot ser revisada sempre que la incapacitat no haja complit l'edat establida per a accedir a la pensió de jubilació (en estos moments 65 anys).

Com a excepció a este principi, l'entitat gestora podrà revisar el grau d'incapacitat permanent i, per tant, la prestació econòmica inicialment reconeguda, en el cas que esta incapacitat derive de malaltia professional, encara que tinga més de 65 anys.

Sí, es poden causar prestacions de viudetat, orfandat i en favor de familiars sempre que, a més dels restants requisits exigibles, el difunt acredite un període mínim de cotització de 15 anys.

No es podrà causar Auxili per Defunció , ja que per a tenir dret a aquesta prestació és requisit imprescindible que el causant mort es trobe en alta o en situació assimilada.

No es poden computar per a carència els períodes de bonificació per treballs penosos o per minusvalidesa.

Tampoc no es computaran les cotitzacions fetes pel SEPE, mentres es percep el subsidi per a majors de 52 anys, ja que només cotitzen per a la jubilació. Sí que seran computables eixes cotitzacions si el causant difunt, durant la percepció, ha subscrit un conveni especial de cotització per a cobrir la resta de les prestacions.

Només tindran validesa si el seu ingrés és anterior al succés del fet causant o, sent posterior, tal ingrés s'efectua dins del termini reglamentari per a això o en virtut d'ajornament o fraccionament concedit amb anterioritat.

En els règims de treballadors per compte d'altre, els accidents in itinere (els que patisca el treballador en anar o tornar del treball), es consideren accident de treball.
 
En canvi, en els règims de treballadors per compte propi (autònoms i mar compte propi ), els accidents in itinere queden exclosos del concepte d'accident de treball. 

El suïcidi ha de qualificar-se com a accident. Per a determinar si aquest és laboral o no caldrà tenir en compte el règim jurídic aplicable a ambdues contingències.

Les defuncions que tinguen la seua causa en una concreta ingestió de substàncies tòxiques en quantitat excessiva (sobredosi) o de qualitat deficient (adulteració o mal estat), es consideren derivats d'accident no laboral. La connexió entre la defunció i la ingestió de les esmentades substàncies, ha de quedar, en tot cas, prou acreditada a través del certificat emés pel facultatiu o metge forense, si és el cas, que intervinga en cada supòsit

En els supòsits en què hi haja acord de la mútua denegatori de les prestacions, basat en el fet que no es tracta d'accident laboral, sempre que els beneficiaris hagen interposat una demanda per a sol·licitar que es declare l'existència de tal contingència, poden reconéixer-se les prestacions de mort i supervivència sol·licitades a l'INSS donant-los el tractament de contingències comunes, condicionant la resolució al contingut de la sentència judicial.

Es donaran per difunts els treballadors desapareguts en accident, siga o no laboral, en circumstàncies que facen presumibles la seua mort, i dels que no s'haja tingut notícies durant els 90 dies naturals següents a l'accident.

En aquests supòsits, es podrà causar dret a les prestacions de mort i supervivència, amb l'excepció del subsidi de defunció, sempre que se sol·liciten dins dels 180 dies naturals següents a la data en què expira el termini dels 90 dies esmentats, prenent-se com a data del fet causant el dia de l'accident.

De deixar transcórrer aquest termini, serà necessari que prèviament es produïsca la declaració de la defunció d'acord amb el que disposa la legislació civil, prenent-se com a data del fet causant la que s'indique en la declaració com la de defunció.

Si el causant era perceptor d'incapacitat permanent absoluta o gran invalidesa derivada d'AT , es considerarà que la defunció és deguda a aquesta contingència.
 
Si el causant era perceptor d'incapacitat permanent total  derivada d'AT, haurà de provar-se que la defunció ha sigut deguda a aquesta contingència. S'admetrà la prova sempre que no haja transcorregut més de 5 anys des de la data en què es va produir l'accident. Si la defunció té lloc transcorregut el termini, no es considerarà difunt a conseqüència d'AT, encara que es demostrara que ha sigut conseqüència d'aquest.

Si el causant era perceptor d'incapacitat permanent absoluta o gran invalidesa derivada d'MP , es considerarà que la defunció és deguda a aquesta contingència.

Si el causant era perceptor d'incapacitat permanent total  derivada d'MP, haurà de provar-se que la defunció ha sigut deguda a aquesta contingència. S'admetrà la prova siga quin siga el temps transcorregut fins a la defunció.

Quan l'últim règim siga el d'Autònoms i el fet causant de la prestació es produïsca dins dels citats 90 dies, es considerarà el treballador en situació assimilada a la d'alta encara que haja de resoldre un règim distint, ja que, d'acord amb les normes de còmput recíproc de cotitzacions, la situació formal d'alta o assimilada ve sempre referida a l'últim règim i és apropiada pel règim que reconeix el dret.

Sí, sempre que aquest s'haguera celebrat dos anys abans de la defunció del causant, hagueren conviscut a càrrec d'ell i no tinguen dret a una altra pensió de la Seguretat Social ni queden familiars amb obligació i possibilitat de prestar aliments segons la legislació civil.

Sí. Quan el beneficiari no haguera arribat a meritar quantitat alguna de la pensió d'orfandat abans d'arribar a l'edat límit per a ser-ne perceptor, per haver-la sol·licitat en data posterior al compliment de l'edat, se li abonarà una anualitat de la pensió incloses les pagues extres, sempre que haguera reunit les condicions per a ser beneficiari en la data del fet causant.

Tindran dret a percebre el subsidi a favor de familiars, els fills/les filles o germans/es majors de 22 anys, fadrins, viudos, separats judicialment o divorciats, que sense acreditar les condicions per a ser pensionistes reunisquen els requisits exigits:

• Haver conviscut amb el causant i a compte d'ell amb 2 anys d'antelació a la defunció d'aquell o des de la mort del familiar amb què convisqueren, si aquesta haguera ocorregut dins d'aquest període.
  
  
• No tenir dret a pensió pública.
  
  
• No tindre mitjans de subsistència, per tenir ingressos econòmics iguals o inferiors al salari mínim interprofessional, i de familiars amb obligació i possibilitat de prestar-los aliments.
  

Poden ser beneficiaris de la pensió d'orfandat els fills que complisquen els requisits exigits el dia de la mort del pare i/o la mare i que es troben en alguna de les situacions següents:

• Fills menors de 21 anys.
  
• Fills amb una reducció de la capacitat de treball en un percentatge valorat en un grau d'incapacitat permanent absoluta o gran invalidesa.
  
• Fills majors de 21 anys i menors de 25, quan no exercisquen un treball lucratiu per compte propi o d’altri o, si l'exercixen, que els ingressos que obtinguen resulten inferiors en còmput anual a la quantia vigent per al salari mínim interprofessional, també en còmput anual (incloses dos pagues extraordinàries).
  
• Si l'orfe cursa estudis i fa els 25 anys  durant el curs escolar, es manté la percepció de la pensió d'orfandat fins al primer dia del mes immediatament posterior al de l'inici del següent curs acadèmic.

D'acord amb les modificacions introduïdes a partir de l'1 de gener de 2008, la persona supervivent d'una parella de fet pot causar dret a la pensió de viudetat sempre que reunisca els requisits establerts per la Llei.

Els fills de pensionistes de jubilació o incapacitat permanent, majors de 45 anys, fadrins, viudos, separats judicialment o divorciats, podran ser beneficiaris d'una pensió en favor de familiars quan, acreditant dedicació prolongada a cura del difunt, hagen conviscut amb ell i a compte d'ell, amb una antelació de dos anys a la data de la defunció.

La defunció d'un pensionista de jubilació o incapacitat permanent de nivell contributiu donarà dret a percebre una quantia en concepte d'auxili per defunció als qui hagen suportat les despeses del sepeli.

Es computen exclusivament les cotitzacions efectuades en funció de les hores treballades (ordinàries i complementàries), calculant l'equivalència en dies teòrics de cotització. Per a això es dividirà per 5 el nombre d'hores efectivament treballades. 
 
 Dies teòrics de cotització = Nombre d'hores (ordinàries i complementàries)/ 5

El període de 5 anys en el qual han d'acreditar-se els 500 dies de cotització s'incrementarà en la mateixa proporció en què es reduïsca la jornada efectivament treballada respecte a la jornada habitual en l'activitat corresponent.

Es tindrà dret al percentatge esmentat, sempre que durant tot el període de percepció es complisquen, simultàniament, els requisits següents: 

• Que el pensionista tinga càrregues familiars. És a dir:

• Que convisca amb fills menors de 26 anys o majors incapacitats (amb un grau de discapacitat superior al 33%) o menors acollits.

• Que els rendiments de la unitat familiar, inclòs el propi pensionista, dividit entre el nombre de membres que la componen, no superen en còmput anual el 75% del SMI  vigent en cada moment exclosa la part proporcional de les pagues extres. 

• Que la pensió de viudetat  constituïsca la principal o l'única font d'ingressos, entenent que es compleix aquest requisit quan l'import de la pensió siga superior al 50% del total dels ingressos del pensionista.

• Que els rendiments anuals del pensionista per tots els conceptes no superen la quantia resultant de sumar al límit, que en cada exercici econòmic estiga previst per al reconeixement de mínims de les pensions contributives, l'import anual que en cada exercici econòmic corresponga a la pensió mínima de viudetat amb càrregues familiars. 

La pensió de viudetat en còmput anual més els rendiments anuals del pensionista no poden excedir el límit d'ingressos  establit. En cas contrari, es reduirà la quantia de la pensió de viudetat a fi de no superar aquest límit.

La pèrdua d'un dels requisits motivarà l'aplicació del percentatge del 52% a l'efecte del dia 1 del mes següent a aquell en què deixe de concórrer el requisit.

Un sol beneficiari:

• Si es tracta de separació judicial o divorci: li correspon percebre la pensió en quantia íntegra.

• Si es tracta d'una persona el matrimoni de la qual s'ha declarat nul: percebrà la pensió en quantia proporcional al temps conviscut amb el mort.

Diversos beneficiaris:

• Si havent existit divorci o nul·litat es produeix una concurrència de beneficiaris amb dret a pensió, esta es reconeixerà a cada un en quantia proporcional a la convivència amb el causant.

• Es garantirà, en qualsevol cas, el 40% al cònjuge supervivent (encara que estiga separat) o a qui, sense ser cònjuge, convisquera amb el causant en el moment de la defunció i resultara beneficiari de la pensió de viudetat. Queden exclosos d'esta garantia els divorciats. 
  

Sempre que s'haja compartit la jubilació parcial amb un contracte de relleu es tindran en compte les bases de cotització corresponents al període treballat a temps parcial, incrementades fins al 100% de la quantia que li haguera correspost d'haver treballat a temps complet durant aquest període.

No s'incrementaran quan es tracte de períodes en què no s'haja simultaniejat la jubilació parcial amb un contracte de relleu, encara que aquesta situació siga conseqüència de l'incompliment empresarial de mantenir un rellevista.

Sí, tant si a la mort del causant no queda cònjuge sobrevivent com si aquest mor estant en el gaudi de la pensió, el percentatge del 52% de la pensió de viudetat  es distribuirà entre els òrfens amb dret a pensió per parts iguals. S'equipara a inexistència de cònjuge sobrevivent:

• La inexistència registral de progenitor.
• L'abandonament del fill declarat judicialment.

No procedeix l'increment, quan el cònjuge supervivent no genera pensió de viudetat ni quan la prestació s'extingeix per contraure el beneficiari noves noces, ja que no es dóna la situació d'orfandat absoluta.

La suma de les quanties de totes les pensions de viudetat i orfandat derivades del mateix causant no podrà excedir l'import del 100% de la base reguladora que corresponga.

La limitació de la base reguladora afectarà les pensions d'orfandat el fet causant de les quals es produïsca a partir de l'1-1-2002.

La diferència entre el 100% de la base reguladora i el percentatge de la viudetat serà distribuït en parts iguals entre tots els òrfens amb dret a pensió d'orfandat.

• Es multiplicarà el percentatge aplicable a cada una de les viudetats pel temps de convivència (52% o 70%  pel temps de convivència).
  
• Se sumaran els percentatges que resulten.
  
• La diferència entre els percentatges que resulten i el 100% es prorratejarà entre els òrfens.

Quan mora el titular de la pensió de viudetat, aquesta acreixerà en parts iguals entre els òrfens. Si no hi haguera òrfens i sí perceptors de favor de familiars, acreixerà el dret d'aquests a parts iguals per aquest ordre:

• Néts i germans del causant.
• Ascendents i fills i germans del pensionista de jubilació o incapacitat permanent.
  

La quantia s'obté aplicant el percentatge del 20 % a la base reguladora (calculada de la mateixa manera que la de viudetat). S'abona durant 12 mesos i dues pagues extraordinàries.

Sí, amb un límit: si hi ha diversos beneficiaris, la suma de les quanties de les prestacions de mort i supervivència no pot excedir el 100% de la base reguladora que corresponga. Aquesta limitació s'aplica a la determinació inicial de les esmentades quanties, però no afecta les revaloracions periòdiques que procedisquen d'ara en avant.

Les pensions d'orfandat tenen preferència sobre les pensions en favor d'altres familiars. Això no obstant, aquesta limitació no impedirà el reconeixement del subsidi temporal en favor de familiars, ja que aquest no es veu afectat per aquest límit.

Sí, però l'increment amb el percentatge corresponent a la viudetat només podrà aplicar-se a les pensions originades per un dels causants. El màxim de pensió, per cada un d'ells (pare/ mare), és el 100% de la base reguladora.

És compatible amb el treball de l’orfe menor de 21 anys o d'un orfe més gran amb una capacitat de treball reduïda en un percentatge valorat en grau d'incapacitat permanent absoluta o gran invalidesa.
 
Si es tracta d'orfes més grans de 21 anys i menors de 25 anys no incapacitats, la pensió d’orfandat serà compatible amb un treball lucratiu per compte propi o alié, sempre que els ingressos que obtinga no superen, en còmput anual, el 100% de l'SMI també en còmput anual, inclosos els dos pagaments extraordinaris.
 
Si l’orfe presenta una discapacitat en un grau igual o superior al 33%, pot ser beneficiari fins als 25 anys, sempre que no efectue un treball o quan, fent-ho, els ingressos resulten inferiors en còmput anual a la quantia vigent de l’SMI.

Si durant l'any natural s'alternen períodes de treball amb períodes d'inactivitat, el dret es mantindrà sempre que no se sobrepasse el límit establit. 

Es podrà mantenir el dret de la pensió de viudetat, encara que el pensionista contraga nou matrimoni, sempre que s'acrediten els requisits següents:

• Ser major de 61 anys o menor i tindre reconeguda també una pensió d'incapacitat permanent absoluta o de gran invalidesa o acreditar una minusvalidesa en grau superior al 65%.
  
  
• La pensió de viudetat  ha de constituir la principal o única font d'ingressos del pensionista. S'entén que constitueix la principal font d'ingressos quan l'import d'aquesta represente, com a mínim, el 75% del total d'ingressos del pensionista en còmput anual.
  
  
• Tindre el matrimoni uns ingressos anuals, de qualsevol naturalesa, inclosa la pensió de viudetat, que no superen 2 vegades l'import, en còmput anual, del SMI  vigent en cada moment.

• En cas de pensió dels néts i germans, per les mateixes causes que l'orfandat.
  
  
• Si es tracta d'ascendents, fills/filles i germans/es majors de 45 anys:
  
  • En contraure matrimoni.
    
  • Defunció.
    
  • Per comprovar-se que no va morir el treballador desaparegut en accident.
    

Si el treballador es va donar de baixa mèdica abans de la vaga legal, continuarà percebent el subsidi d'incapacitat temporal; esta mateixa situació també és vàlida en cas de tancament patronal.

En canvi, si s'inicia la baixa mèdica durant la vaga legal o el tancament patronal, no es percebrà el subsidi fins que finalitzen. No obstant això, si la incapacitat temporal està causada per un accident laboral, sí que es reconeix i es paga la prestació.

Si la vaga té la consideració d'il·legal, no es tindrà dret al subsidi i la denegació subsistix encara que el treballador es trobe d'alta en el règim de què es tracte.

No és procedent, ja que no es cotitza per aquesta contingència en situació de Conveni Especial, amb l'excepció dels diputats i senadors de les Corts Generals, diputats del Parlament Europeu i membres dels parlaments i governs de les CA.

Les quotes no pagades o prescrites no es computen.

Les abonades fora de termini només són vàlides si s'han ingressat abans del mes en què es produeix el fet causant. En el cas contrari, només compten si s'abonen dins del termini reglamentari o en virtut d'un ajornament o fraccionament concedit amb anterioritat al fet causant.

En principi, si el treballador és responsable de l'abonament de les cotitzacions, ha d'estar sempre al dia, encara que la prestació siga reconeguda com a conseqüència del còmput recíproc en un règim de treballadors per compte aliè.

Per considerar si el pagament està al dia, es té en compte l'últim règim en què haja figurat en alta abans de causar la prestació:

• Si en l'últim règim el treballador era el responsable del pagament, no pot tindre cap deute pendent en cap règim a què haja pertangut al llarg de la seua vida laboral per causar dret a la prestació.
  
  
• Si en l'últim règim el treballador no era el responsable del pagament però ha pertangut a altres règims en què sí el va ser, s'exigeix que estiga al dia només si les cotitzacions d'aquests règims tenen repercussions sobre l'accés o la quantia de la prestació.
  

Una vegada produït un accident de treball en una determinada activitat, si el treballador, a causa de la seua pluriocupació o pluriactivitat, estiguera en una altra empresa o en algun altre Règim de la Seguretat Social, les prestacions es reconeixeran de la manera següent:

a) Si l'altra activitat o ocupació és per compte d'altres, es considera accident laboral.

b) Si l'altra activitat és per compte propi:

• Si és un accident, es considera accident no laboral.

c) Si l'altra activitat és per compte propi i el treballador no haguera optat per la cobertura de les contingències professionals:

• Si és una malaltia protegida com a accident de treball (infart), es considera malaltia comuna.

d) Si l'altra activitat és per compte propi i el treballador haguera optat per la cobertura de les contingències professionals:

• Si és una malaltia protegida com a accident de treball (infart), es considera accident laboral. Les anomenades malalties del treball tenen la consideració d'accident de treball, sempre que en el règim especial per compte propi es tinguen cobertes les contingències professionals, i això en virtut de la identitat existent entre el concepte que d'estes fixa l'article 3.2.c) del Reial Decret 1273/2003 i l'article 115.2.e) de la Llei General de la Seguretat Social.

TREBALLADOR A TEMPS PARCIAL I PERCEPTOR DE PRESTACIONS DE DESOCUPACIÓ

L'accident de treball patit per un treballador a temps parcial que a més és perceptor de prestacions de desocupació, es considerarà com a tal pel treball a temps parcial però derivada de contingència comuna des de la situació de percepció de prestacions de desocupació, ja que en esta situació la cotització a la Seguretat Social  no comprén les quotes corresponents a accidents de treball i malaltia professional.

Es denega la prestació perquè no està al corrent en el pagament de les cotitzacions a la Seguretat Social i se li notifica la invitació al pagament.

Si en el termini de 30 dies naturals, comptats des de la recepció de la notificació, efectua davant la Tresoreria General de la Seguretat Social l'ingrés que siga necessari per a complir este requisit, se'l considerarà al corrent i es reconeixerà la prestació.

No obstant això, si l'ingrés es fa després dels 30 dies, però dins el termini de prescripció de 5 anys,  s'abonarà la prestació des de la data d'efecte, minorada en un 20%.

Els treballadors a temps parcial es troben d'alta durant tota la vigència del seu contracte, doncs, si la baixa mèdica es dóna un dia en què no han de treballar, la situació d'IIT  naix com si es tractara d'un treballador a temps complet.

Quan el fet causant d'IT  es produeix durant els períodes d'inactivitat, no es merita el subsidi. És una situació assimilada a l'alta i l'empresa abona al principi de la campanya el percentatge de la prestació que corresponga en règim de pagament delegat. El còmput del període d'IT comença en la data de la baixa mèdica.

Els dies teòrics de cotització es calculen dividint per 5 el nombre d'hores efectivament treballades, és a dir, l'equivalent diari del total de 1.826 hores anuals.

El període de 5 anys en què han d'estar compreses les cotitzacions, s'amplia en la mateixa proporció en què es redueix la jornada efectivament treballada respecte de la jornada habitual de l'activitat de què es tracte.

Per arribar al període de cotització exigit (180 dies en els 5 anys immediatament anteriors a la data del fet causant), a més de les cotitzacions efectivament realitzades o les expressament assimilades a aquestes, també són computables els dies quota o la part proporcional de les pagues extraordinàries, llevat els realitzats sota un contracte de formació, perquè en aquest cas es cotitza per una quantitat fixa i no es prorrateja la part proporcional de les pagues extraordinàries.

• L’empresa abonarà en pagament delegat la prestació per incapacitat temporal de la part corresponent a la jornada de treball a temps parcial i el Servici Públic d'Ocupació Estatal (SEPE) abonarà la part corresponent a la desocupació, de manera anàloga al que passa en supòsits de pluriocupació.
• La quantia que abonarà el SEPE serà igual a la de la prestació de desocupació, amb el consum dels dies de prestació que corresponguen.

• Si està percebent la prestació d’incapacitat temporal  i l'inclouen en un procediment de regulació d’ocupació de suspensió o reducció de jornada per un ERTO, no l'afectaran les seues mesures fins que presente l’alta mèdica.

• Continuarà percebent la prestació d’incapacitat temporal, que continuarà essent abonada per la seua empresa en règim de pagament delegat.

La prestació per incapacitat temporal serà abonada pel Servici Públic de Faena Estatal (SEPE), per delegació de l’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) o per l’Institut Social de la Marina, si és treballador del mar. La quantia serà igual a la prestació de desocupació, amb el consum corresponent de dies de prestació.

En cas que la IT estiga protegida per una MCSS o empresa col·laboradora, el SEPE suspén la prestació per desocupació i la prestació d’IT s’abona en pagament directe per la MCSS o empresa col·laboradora.

En este cas, només es tindrà en compte el període anterior si entre l'alta mèdica i la següent baixa mèdica no han passat més de 180 dies.

Si han passat més de 180 dies des del procés anterior, siguen o no les mateixes lesions, es tracta d'un nou reconeixement i s'han d'acreditar, en cas de malaltia comuna, 180 dies de cotització en els últims 5 anys.

Si són lesions diferents, encara que no hagen transcorregut 180 dies, també és procedent un nou reconeixement i s'han de complir els requisits esmentats.

Esta nova baixa genera un nou procés d'incapacitat temporal amb dret al subsidi en els supòsits següents:

• Si està causada per la mateixa patologia o una de similar i no ha transcorregut un període de 180 dies d'activitat laboral,  només es reconeix el dret si s'inicia amb una baixa mèdica posterior en el temps a la data de denegació de la situació d'incapacitat permanent. Esta nova baixa haurà de ser emesa pel Servici Públic de Salut (SPS) en contingències comunes  o el SPS o la Mútua Col·laboradora amb la Seguretat Social si es tracta de contingències professionals.
  
  
• Si està causada per una patologia diferent, es té dret a la prestació, sempre que es reunisquen els requisits generals d'esta prestació (alta o assimilada i període de cotització de 180 dies en els últims 5 anys si deriva de malaltia comuna).