Contenido principal

La pensió de jubilació és la prestació econòmica que es reconeix, quan s'arriba a l'edat establerta, als qui cessen o hagueren cessat, total o parcialment, en l'activitat per la que estaven inclosos en el Sistema de la Seguretat Social i acrediten el període de cotització fixat. Existeixen diverses modalitats de jubilació:

Jubilació ordinària

És la que es produeix quan el treballador cessa completament, a causa de l'edat, en la seua activitat laboral i compleix els requisits generals per a l'accés a la pensió.

Jubilació parcial

És la iniciada després de complir els 60 anys, simultània amb un contracte a temps parcial i vinculada o no amb un contracte de relleu. Cal distingir entre treballadors més majors i menors de 65 anys d'edat:

Treballadors majors de 65 anys.

Els treballadors que hagen complert 65 anys i reunisquen els requisits per causar pensió de jubilació, podran accedir a la jubilació parcial sense necessitat de la celebració simultània d'un contracte de relleu, sempre que es produïsca una reducció de la seua jornada de treball entre un mínim d'un 25% i un màxim d'un 75%.

Treballadors menors de 65 anys

Els treballadors a temps complet podran accedir a la jubilació parcial sempre que, amb caràcter simultani, se celebre un contracte de relleu, amb una duració igual al temps que li falte al treballador substituït per complir els 65 anys i reunisca els següents requisits:

• Haver complit 61 anys d'edat, o 60 si el treballador tenia la condició de mutualista en 1-1-1967.
• Acreditar un període d'antiguitat en l'empresa de, al menys, 6 anys immediatament anteriors a la data de la jubilació parcial.
  
• Que la reducció de la seua jornada es trobe compresa entre un mínim d'un 25% i un màxim del 75%, o del 85% per als casos que es contracte el treballador rellevista a jornada completa mitjançant un contracte de duració indefinida, i s'acrediten 6 anys d'antiguitat en l'empresa i 30 anys de cotització a la Seguretat Social.
• Acreditar un període previ de cotització de 30 anys.
• Que, en els casos en què, a causa dels requeriments específics del treball realitzat pel jubilat parcial, el lloc de treball d'este no puga ser el mateix o semblant al que el que desenvoluparà el trabador rellevista, haurà d'existir una correspondència entre les bases de cotització dels dos, de manera que la corresponent al treballador rellevista no podria ser inferior al 65 % de la base per la qual cotitzava el treballador que accedisca a la jubilació parcial.

Jubilació flexible

Es considera com a situació de jubilació flexible la derivada de la possibilitat de compatibilitzar, una vegada causada, la pensió de jubilació amb un contracte a temps parcial (reducció de la jornada entre un 25% i un 85% - 75%), amb la conseqüent minoració de la pensió en proporció inversa a la reducció aplicable a la jornada de treball del pensionista, amb relació a la d'un treballador a temps complet comparable.

Jubilació anticipada

• Per als treballadors en alta o assimilada, l'edat de 65 anys es pot rebaixar, en determinats casos, també fins als 60 anys o menys, (discapacitats, normes transitòries, treballs de naturalesa penosa, mineria, ferroviaris, etc.); jubilació especial als 64 anys…
• Des de l'1 de gener de 2002, existeix la possibilitat d'accedir a la jubilació anticipada a partir dels 61 anys d'edat, quan el treballador tinga acreditats 30 anys de cotització, l'extinció del contracte de treball no s'haja produït per causa imputable a ell i es trobe inscrit com a demandant d'ocupació durant un termini de, al menys, 6 mesos immediatament anteriors a la jubilació.

Requisits generals per a la jubilació

Són beneficiaris els treballadors que reunisquen les següents condicions:

• Camp d'aplicació i alta. Estiguen o hagen estat inclosos en el camp d'aplicació del Sistema, afiliats, i en situació d'alta (o no) en causar la pensió.
• Edat. Com a regla general, i llevat de les excepcions indicades, s'exigeix tindre els 65 anys.
• Període de cotització. El període mínim de cotització exigit és de 15 anys, dels quals, almenys 2, han d'estar compresos dins dels 15 immediatament anteriors al moment de causar el dret; en els casos en els quals s'accedisca a la pensió de jubilació des d'una situació d'alta o assimilada, sense obligació de cotitzar, el període dels 2 anys haurà d'estar comprès dins dels 15 anys anteriors a la data en la qual va cessar l'obligació de cotitzar.
• Fet causant. Ha de produir-se el fet causant, és a dir, el cessament en l'activitat laboral quan el treballador està en alta, o la presentació de la sol·licitud de la pensió en els altres casos.