Contenido principal

En l'àmbit de la Seguretat Social, les prestacions econòmiques, eminentment contributives, constitueixen un dret de contingut dinerari que, un cop reconegut quan es compleixen determinades condiciones, s'integra en el patrimoni del beneficiari, en les contingències o situacions protegides previstes a la Llei.

Les prestacions poden ser de dues classes:

• Pensions, són prestacions econòmiques de meritació periòdica i de durada vitalícia o fins assolir una edat determinada.
• Subsidis, prestacions de meritació periòdica i de durada temporal.
• Indemnitzacions, prestacions econòmiques abonables una sola vegada.
• Altres prestacions, com les prestacions per desocupació i la protecció familiar de caràcter no econòmic.

A més a més de les prestacions econòmiques cal esmentar l'assistència sanitària, la prestació farmacèutica i els serveis socials que, en realitat, són prestacions en espècie però que tenen una repercussió econòmica inqüestionable.

Com a caràcters de les prestacions econòmiques del Sistema de la Seguretat Social cal esmentar els següents:

• Són públiques, ja que integren el règim públic de Seguretat Social a què es refereix l'article 41 de la Constitució.
• Són intransmissibles i irrenunciables, ja que els beneficiaris no poden transmetre el seu dret ni renunciar-hi, independentment de l'exercici del dret d'opció en cas d'incompatibilitat de prestacions.
• Gaudeixen de garanties davant de tercers, és a dir, que no poden ser objecte de retenció, compensació ni descompte, excepte en els casos establerts (obligacions alimentàries, deutes contrets amb la mateixa Seguretat Social...).
• Només poden ser embargades en el termes i quanties fixats per la Llei d'enjudiciament civil per a les pensions i rendes de naturalesa salarial.
• Són de cobrament preferent, tenen el caràcter de crèdit amb privilegi general.
• Tenen un tractament fiscal específic, en estar subjectes a tributació en els termes establerts en les normes regulades de cada impost.