Pensionistes i Pensions Nacionals

El pensionista ha de comunicar a la seua Entitat gestora, dins dels 30 dies següents al fet que es produïsquen, les variacions següents:

• Canvis de domicili: residència habitual o fiscal.
• Inici d'activitats laborals.
• Canvis en la situació econòmica: rendes de treball i/o cobrament d'altres prestacions o pensions nacionals o estrangeres o un altre tipus de rendes.
• Canvis de la situació familiar: estat civil, naixements, defuncions...

Si el pensionista residix a l’estranger, ha d’enviar així mateix el certificat de fe de vida dins del primer trimestre natural de cada any, per a acreditar la seua vivència i així poder continuar percebent la seua pensió i evitar-ne la suspensió.

Igualment, i sempre abans de l'1 de març de cada any, els pensionistes que tinguen assignats complements per mínims en la seua pensió i que hagen obtingut ingressos bruts per rendes de treball, capital o altres conceptes (superiors a la quantia que anualment s'establisca), han de presentar declaració expressa de tots estos.

Per a notificar estos canvis, el pensionista pot fer-ho a través de la Seu Electrònica de la Seguretat Social  o a través del Portal Tu Seguridad Social, en l’apartat “Gestiona la teua prestació”. Per a això, ha de disposar de certificat digital, DNI electrònic o cl@ve. Si no es disposa de cap d’estos mitjans, el pensionista té a la seua disposició una sèrie de formularis que pot trobar en esta pàgina web. Una vegada omplit i firmat el formulari corresponent pel mateix pensionista, es pot enviar per correu ordinari o bé presentar-lo en qualsevol dels Centres d’Atenció i Informació de la Seguretat Social (CAISS).

Per notificar aquests canvis, el pensionista pot fer-ho a través de la Seu Electrònica de la Seguretat Social  o a través del Portal Tu Seguridad Social, en l’apartat “Gestiona la teua prestació”. Per a això, ha de disposar de certificat digital, DNI electrònic o cl@ve. En cas de no disposar de cap d’aquests mitjans, el pensionista té a la seua disposició un formulari denominat Modificació de dades bancàries i de domicili.

Si el pensionista resideix a l’estranger, ha d’emplenar les dades bancàries i afegir-hi el BIC o SWIFT depenent del país de residència.

Un cop emplenat i signat el formulari pel mateix pensionista, es pot enviar per correu ordinari o bé presentar-lo en qualsevol dels Centres d’Atenció i Informació de la Seguretat Social (CAISS).

La mort s’ha de comunicar en qualsevol cas aportant el certificat de defunció del pensionista, a través de la Seu Electrònica de la Seguretat Social (per a la qual cosa cal disposar de certificat digital, DNI electrònic o Cl@ve) o presencialment en qualsevol dels Centres d’Atenció i Informació de la Seguretat Social (CAISS).

Si el pensionista residix a l’estranger, s’haurà de notificar la mort a la Direcció Provincial de l’INSS que li gestiona la pensió o, en defecte d'això, a la Conselleria Laboral de l’Ambaixada d’Espanya del lloc de residència.

• Si disposa de certificat digital, DNI electrònic o cl@ve, pot obtindre directament el certificat acreditatiu del fet que percep pensió o, si escau, que no figura com a titular de pensió pública a través del servici de la Seu Electrònica denominat “Certificats de prestacions” o a través del Portal Tu Seguridad Social.

• Si no disposa de cap d’estos mitjans, per a sol·licitar el certificat que acredita que percep o no una pensió de la Seguretat Social, té a la seua disposició un formulari anomenat Sol·licitud de certificats". Una vegada omplit i firmat el formulari, es pot enviar per correu ordinari o bé presentar-lo en qualsevol dels Centres d'Atenció i Informació de la Seguretat Social (CAISS).

• Si residix a l’estranger i no disposa de certificat digital, pot obtindre directament el certificat a través de la Direcció Provincial de l’INSS que gestiona la seua pensió.

• Si disposa de certificat digital, DNI electrònic o cl@ve, l’interessat pot obtindre directament la informació sobre l’estat en què es troba la seua sol·licitud de prestació a través del servici de la Seu Electrònica denominat “Com va la meua prestació?” o a través del Portal Tu Seguridad Social, en l’apartat “Les teues Dades – Gestions”.

• Si no disposa de cap d’estos mitjans, per a obtindre esta informació, l’interessat s’ha de dirigir a qualsevol dels Centres d’Atenció i Informació de la Seguretat Social (CAISS).

El dret al reconeixement de les prestacions prescriu al cap de cinc anys, comptats des del dia següent al dia en què tinga lloc el fet causant de la prestació de què es tracte, sense el perjudici que els efectes d'este reconeixement es produïsquen a partir dels tres mesos anteriors a la data en què es presente la sol·licitud corresponent.

No prescriuen les pensions de jubilació, viudetat, orfandat i en favor de familiars.

El dret de percebre prestacions reconegudes caduca al cap d'un any si no s'han fet efectives:

• Si es tracta de prestacions a preu fet i per una sola vegada, caduquen al cap d'un any, a comptar des del dia següent en què la persona interessada ha sigut notificada de la concessió.
  
  
• Si es tracta de prestacions de pagament periòdic, el dret de percebre cada mensualitat caduca al cap d'un any del seu respectiu venciment.
  

Quan les pensions deriven d'accident de treball o malaltia professional, les dos pagues extraordinàries de juny i novembre estan prorratejades en les mensualitats ordinàries, ja que estes pensions s'abonen en 12 pagues.

Els períodes de meritació estaran compresos entre:

• L'1 de desembre i el 31 de maig de l'exercici següent, ambdós inclusivament, si es tracta de la paga extraordinària de juny.
• Entre l'1 de juny i el 30 de novembre, també ambdós inclusivament, si es tracta de la paga extraordinària de novembre.

Serà suficient un dia d'abonament de la pensió per al còmput de la sisena part íntegra del pagament extraordinari corresponent.

En els casos d'extinció, baixa o suspensió de la percepció d'una prestació, qualsevol que siga la causa, la paga extraordinària s'entendrà vençuda el dia 1 del mes en què s'acorde la baixa o suspensió o es produïsca la causa d'extinció. 

S'abonarà una sisena part per cada un dels mesos compresos entre el mes de desembre (paga extraordinària de juny) o el mes de juny (paga extraordinària de novembre), i el mes en què es produïsca la suspensió o extinció de la pensió. Cada sisena part es calcularà prenent la quantia de la pensió ordinària corresponent al mes en què s'acorde la suspensió o extinció.

Només en els casos en què el titular de la prestació econòmica de què es tracte no dispose, en la seua localitat de residència, d'un altre mitjà o modalitat de cobrament.

La materialització del pagament de la pensió es pot fer, a petició del seu titular, per trimestres o semestres naturals vençuts, encara que la meritació d'esta siga mensual i, en cap cas, es poden generar interessos a favor del beneficiari.

És necessària la sol·licitud de pensió meritada i no percebuda en els casos de defunció d'un beneficiari de prestacions econòmiques de la Seguretat Social, l'abonament dels quals s'efectue a través d'una modalitat diferent del sistema d'abonament en compte corrent o llibreta d'estalvi o en el cas que esta estiguera cancel·lada.

La sol·licitud es produirà a instàncies de part legítima i s'abonarà, si és procedent, en nom de la comunitat hereditària.

Per al càlcul de la base anual de la pensió, determinant del tipus impositiu de l'IRPF, es tindrà en compte l'import de la prestació pel nombre de pagues que li corresponen, incloses les pagues extraordinàries, fins al final de l'exercici.

Quan es perceben per un mateix titular prestacions en l'estranger i a Espanya, se sumaran les dos, de manera que s'aplicarà a la base anual conjunta la normativa de l'impost corresponent a la residència fiscal del titular.

Sí, hi ha eixa possibilitat, sempre que el tipus voluntari sol·licitat siga superior al que li corresponga en cada moment de conformitat amb la seua situació econòmica, personal i familiar. Pot sol·licitar-ho a través de la Seu Electrònica de la Seguretat Social o del Portal Tu Seguridad Social, en l’apartat “Gestiona la teua prestació”. Per a això, ha de disposar de certificat digital, DNI electrònic o cl@ve.

En cas de no disposar de cap d’estos mitjans, hi ha un formulari denominat “Increment voluntari de la retenció per IRPF”. Un cop omplit i firmat el formulari, es pot enviar per correu ordinari o bé presentar-lo en qualsevol dels Centres d'Atenció i Informació de la Seguretat Social (CAISS).

El tipus de retenció voluntari sol·licitat s'aplicarà, com a mínim, fins al final de l'exercici econòmic i fins que no renuncie per escrit a l'esmentat percentatge o no sol·licite un tipus de retenció superior, durant els exercicis successius, llevat que es produïsca variació de les circumstàncies que determinen un tipus superior al sol·licitat voluntàriament.

Els titulars de prestacions residents en l'estranger no han d'indicar les seues circumstàncies personals i familiars, ja que no es tindran en compte als efectes de la retenció de l'IRPF.

A més, es tindrà en compte si existix o no conveni bilateral subscrit per Espanya per a evitar la doble imposició fiscal. Si existix, no s'aplica la retenció pe l'IRPF i regixen, amb caràcter general, les normes previstes en cada conveni.

Les pensions del sistema de la Seguretat Social es poden embargar, d'acord amb l'escala prevista en l'art. 607 de la Llei d'Enjudiciament Civil, mentre que la quantia de la prestació supere l'import del SMI  vigent en cada moment. 

Si els salaris, sous, pensions o retribucions estigueren gravats amb descomptes permanents o transitoris de caràcter públic, pel que fa a la legislació fiscal, tributària o de Seguretat Social, la quantitat líquida que percep el titular, deduïts aquests, serà la que servisca de tipus per a regular l'embargament.

S'exceptuen de la regla general els supòsits d'execució de sentència que condemne al pagament d'aliments en tots els casos en què l'obligació de satisfer-los nasca directament de la Llei, entre els quals s'inclouen els pronunciaments de les sentències dictades en processos de nul·litat, separació o divorci sobre aliments deguts al cònjuge o als fills. En estos casos, així com en els casos de les mesures cautelars corresponents, l'òrgan judicial fixarà la quantitat que pot ser embargada.

Amb caràcter general, és inembargable la quantia de la pensió que no excedisca del SMI   vigent en cada moment, de manera que s'apliquen els corresponents percentatges a embargar sobre els imports que superen l'esmentat SMI.

Las retencions s'efectuen de forma escalonada mitjançant l'aplicació de l'escala prevista en l'art. 607 de la Llei d'Enjudiciament Civil.

Se seguirà el procediment general, per la qual cosa ha de ser declarat per resolució o acord de l'entitat o organisme competent, procedir a revisar els actes en què s'haguera declarat amb anterioritat i comunicar-ho als obligats al reintegrament i a la resta d'interessats.

Quan la resolució siga ferma per esgotament de la via administrativa, es remet a la TGSS  perquè inste als subjectes responsables del pagament l'import a reintegrar mitjançant la corresponent reclamació de deute.

No es remetran a la TGSS per a la seua reclamació les resolucions definitives en via administrativa en què es declare la procedència de reintegraments amb una quantia que no excedisca del 20% de l' IPREM  mensual, en tractar-se de responsabilitat per successió "mortis causa".

L'obligació de reintegrament de l'import de les prestacions indegudament percebudes prescriu al cap de 4 anys, comptats a partir de la data del seu cobrament, o des que es va poder exercitar l'acció per a exigir la seua devolució, amb independència de la causa que va originar la percepció indeguda, inclosos els supòsits de revisió de les prestacions per error imputable a l'Entitat gestora.

Quan no siga possible aplicar el procediment especial, mitjançant el qual l'entitat gestora efectua els descomptes sobre les prestacions que abona, i quan una vegada aplicat este,  no fóra possible efectuar les deduccions necessàries per a cancel·lar el deute en el termini màxim previst per defunció del deutor, per extinció de la prestació que aquell percebera o per qualsevol altra causa.

• La pensió del SOVI absorbirà totalment o parcialment el complement mínim que poguera tindre la pensió de viudetat del sistema.

• La suma de la pensió de viudetat i la del SOVI no pot ser superior al doble de la pensió mínima de viudetat dels beneficiaris amb 65 o més anys, vigent en cada moment, en còmput anual. En cas de superar-se el límit indicat, es minorarà la quantia de la pensió SOVI en l'import necessari.
  

Als efectes d'aplicar el límit màxim  de pensió establit en la corresponent Llei de Pressupostos Generals de l'Estat, no es computen:

• Les pensions derivades d'actes de terrorisme.
• L'increment del 50% de la pensió de gran invalidesa. 
  

Com a norma general, és necessari acreditar l'edat real establida en cada cas. No obstant això, en els col·lectius que hagen previst coeficients reductors de l'edat de jubilació en funció de l'activitat realitzada, als efectes de determinació del dret als complements per mínims, s'entendrà que s'ha complit l'edat de 65 anys quan, per aplicació d'estos coeficients, resulte una edat igual o superior a 65 anys. La mateixa norma s'aplicarà en els supòsits de jubilació especial als 64 anys.

En les pensions d'incapacitat permanent, als efectes dels complements per mínims, el requisit d'edat s'aplicarà d'esta manera:

• Còmput dels 65 anys per a les pensions IP total: es tindrà en compte l'edat teòrica.
• Còmput dels 60 anys per a les pensions d'IP total qualificada: es considera l'edat real.
  

Sí, en els supòsits d'opció a favor d'un subsidi per desocupació, així com per a accedir a una pensió no contributiva per invalidesa en grau igual o superior al 75%..

Si es tracta de concurrència amb una pensió contributiva del sistema, la supressió dels efectes econòmics dels mínims reconeguts es realitzarà des del dia primer del mes següent a la data de la resolució de la prestació concurrent, o si és el cas, de la resolució per la qual s'incrementa l'import de l'altra pensió.

En els casos en què la pensió fóra aliena a les gestionades per les entitats gestores (INSS i ISM), els efectes seran des del dia primer del mes següent a la data de resolució de la prestació aliena que figure en el Registre de Prestacions Públiques.

Es computaran els corresponents als seus rendiments nets, de manera que hi queden excloses les despeses deduïbles d'estes activitats d'acord amb a la legislació fiscal.

En els supòsits en què existiren rendiments procedents de fons de pensions, quan estos es perceben en forma de capital, i sempre que hagen transcorregut més de dos anys des de la primera aportació al fons, únicament es computarà el 60% del capital percebut.

L'edat d'accés a la pensió de jubilació depén de l'edat de l'interessat i de les cotitzacions acumulades al llarg de la seua vida laboral.

Les edats de jubilació i els períodes de cotització s'aplicaran de manera gradual fins al 2027.

L'edat mínima es pot rebaixar o anticipar, només per a treballadors donats d'alta o en situació assimilada a la d'alta, en determinats supòsits especials.

En primer lloc, reconeixerà la pensió el règim en què la persona interessada estiga en alta en el moment del fet causant o l'últim en què es va produir aquesta circumstància, sempre que reunisca tots els requisits. En cas de no correspondre el dret, s'aplicarà la mateixa fórmula en els règims anteriors.

Si en cap d'ells s'acrediten els requisits necessaris, resoldrà el règim en què la persona interessada acredite un nombre més gran de cotitzacions, prèvia totalització de totes les que acredite l'interessat.

Si el treballador no acredita el requisit de l'edat exigit en el règim en què acredite el nombre més gran de cotitzacions, es podrà reconéixer la pensió per aquest règim sempre que complisca el requisit d'edat en algun dels altres règims que s'hagen tingut en compte per a la totalització de períodes de cotització, a més de la resta de requisits que s'hi exigixen (5 anys o 1/4 de les cotitzacions en el règim que permet la jubilació anticipada).

Si el treballador "té la condició de mutualista", podria jubilar-se a partir dels 60 anys sempre que complisca determinats requisits.

Si el treballador "no té la condició de mutualista", i cessa com a Autònom, podria jubilar-se a una edat inferior en dos anys, com a màxim, a l'edat que reglamentàriament li seria d'aplicació, sempre que complisca la resta dels requisits exigits.

Els períodes efectivament treballats (com a treballador per compte d'altri inclòs al Règim General, així com als règims especials de Treballadors del Mar i de la Mineria del Carbó) en què el treballador acredite un grau de discapacitat igual o superior al 65% es multipliquen pel coeficient reductor que corresponga:

• El coeficient del 0,25, en els casos en què el treballador tinga acreditat un grau de discapacitat igual o superior al 65%.
  
• El coeficient del 0,50, en els casos en què el treballador tinga acreditat un grau de discapacitat igual o superior al 65% i acredite la necessitat del concurs d'una altra persona per a la realització dels actes essencials de la vida ordinària.

El resultat en dies se suma a l'edat real del treballador i s'obté l'edat fictícia que serà la que es tindrà en compte a l'efecte de la pensió de jubilació.
 

La jubilació parcial  és aplicable als treballadors per compte d'altres, a temps complet, integrats en qualsevol règim per compte d'altres de la Seguretat Social. No és aplicable al personal amb relació funcionarial o estatutària, consellers o administradors assimilats a treballadors per compte d'altres, representants de comerç i artistes.

Respecte dels treballadors per compte propi, l'article 318 del Text Refós  de la LGSS disposa que la jubilació parcial serà aplicable als treballadors per compte propi inclosos en els Règims Especials de Treballadors del Mar i de Treballadors Autònoms, en els termes i condicions que s'establisquen reglamentàriament. Com no ha tingut lloc este desenrotllament reglamentari, estos treballadors no poden causar, en l'actualitat, este tipus de jubilació.

Si accedix a la pensió des d'una situació assimilada a la d'alta sense obligació de cotitzar (per exemple, està desocupat involuntàriament amb demanda d'ocupació ininterrompuda des que va finalitzar la prestació per desocupació), el període específic de cotització de 2 anys haurà d'estar comprés dins els últims 15 anteriors a la data en què va cessar l'obligació de cotitzar (acabament de la prestació per desocupació).

Si el treballador "té la condició de mutualista", es podrà jubilar a partir dels 60 anys, sempre que complisca els requisits exigits.

Si el treballador "no té la condició de mutualista" i la cessació en l'últim treball es produïx per la lliure voluntat del treballador, es podrà jubilar a una edat inferior a dos anys, com a màxim, a l'edat aplicable reglamentàriament, i sempre que complisca la resta de requisits exigits.

Sí, en determinats supòsits amb regulació específica, com ara determinats artistes i professionals taurins.

Tampoc no s'aplicaran coeficients reductors en els casos en què, per aplicació de bonificacions per treballs penosos o per minusvalidesa, s'arribe als anys ficticis reglamentaris.

No cal esperar a l'edat reglamentària de jubilació. El treballador que s'acull a la jubilació parcial podrà sol·licitar la pensió de jubilació ordinària o anticipada, en qualsevol de les seues modalitats, sempre que reunisca tots els requisits per a això.

Sí. En este cas, no serà necessari que es formalitze simultàniament un contracte de relleu.

La regla general és que el gaudi de la pensió és incompatible amb la realització d’una activitat per compte d’altri o propi que done lloc a l’alta en la Seguretat Social. Tanmateix, hi ha diverses excepcions:

• La jubilació parcial permet al treballador, de comú acord amb la seua empresa, reduir la jornada de treball entre un 25% i un 50% i passar a percebre la pensió de jubilació en quantia proporcional inversa a la reducció de jornada. Si el treballador no té complida l'edat reglamentària de jubilació, l'empresa ha de concertar un contracte de relleu amb un altre treballador.
• La jubilació activa permet compatibilitzar la pensió de jubilació amb un treball per compte d’altri o propi, a jornada completa o parcial, sempre que la jubilació s’haja produït almenys un any després d’haver compleit l’edat ordinària (sense bonificacions o anticipacions de l’edat de jubilació que puguen ser d’aplicació) i, a més, a la persona interessada li siga aplicable un percentatge a la base reguladora del 100 % per tindre una carrera de cotització completa. Durant la jubilació activa es cobra el 50% de la pensió. No obstant això, si l’activitat es fa per compte propi i s’acredita tindre contractat, almenys, un treballador per compte d'altri, la quantia de la pensió compatible amb la faena arribarà  al 100%.
• La jubilació flexible permet a qui ja és pensionista de jubilació iniciar una faena a temps parcial amb una reducció de jornada compresa entre un 25% i un 50% sobre la jornada habitual en l’activitat, i compatibilitzar-la amb la pensió que estava cobrant, reduïda en proporció amb el percentatge de jornada exercida a temps parcial.
• La pensió de jubilació també és compatible amb la realització de faenes per compte propi els rendiments totals anuals de les quals no superen l’import del salari mínim interprofessional en còmput anual.
• La pensió contributiva de jubilació també es pot compatibilitzar amb l'exercici d’una activitat de creació artística per la qual es perceben ingressos derivats de la titularitat de drets de propietat intel·lectual.

• Els facultatius d’atenció primària, metges de família i pediatres adscrits al Sistema Nacional de Salut amb nomenament estatutari o funcionari poden, fins al 28 de desembre de 2025, continuar exercint les seues funcions durant la pròrroga en el servici actiu i, simultàniament, accedir a la jubilació i percebre el 75 % de l’import de la pensió per este concepte, sempre que complisquen els requisits establits en la llei.

• De la mateixa manera, fins al 28 de desembre de 2025, els facultatius d’atenció primària adscrits al sistema nacional de salut amb nomenament estatutari o funcionari que hagen accedit a la pensió contributiva de jubilació poden compatibilitzar l’activitat amb el 75 % de la pensió de jubilació quan es reincorporen al servici actiu, sempre que el fet causant de la pensió haja tingut lloc a partir de l’1 de gener de 2022, o si s’han acollit al seu dia a la compatibilitat de la pensió de jubilació amb el nomenament com a personal estatutari o funcionari de les persones professionals sanitàries, realitzat a l’empara del Reial Decret Llei 8/2021, de 4 de maig, sempre que es complisquen la resta de requisits establits en la llei.  

D’altra banda, la pensió de jubilació de l'empresari és compatible amb el manteniment de la titularitat del negoci o l'establiment mercantil, sempre que no hi duga a terme cap faena.

Per a una informació personalitzada, seria convenient anar a qualsevol dels Centres d’Atenció i Informació de la Seguretat Social (CAISS).

La regla general és que el gaudi de la pensió és incompatible amb la realització de treballs per compte d'altri/propi o amb la realització d'activitats per a les Administracions Públiques.

Com a excepcions a esta incompatibilitat, la pensió de jubilació serà compatible amb la realització de: 

• Faenes a temps parcial en els termes establits per a la modalitat de la jubilació flexible. L'import de la pensió de jubilació es reduirà en proporció inversa a la reducció aplicable a la jornada laboral.
• Faenes per compte propi, els ingressos anuals totals de les quals no superen el salari mínim interprofessional (SMI) en còmput anual.
• Qualsevol treball per compte d'altri o per compte propi del pensionista, sempre que s'haja accedit a la pensió almenys un any després d’haver complit l’edat ordinària (sense bonificacions ni anticipacions de l'edat) i el percentatge aplicable a la respectiva base reguladora per a determinar la quantia de la pensió arribe al 100 %. Com a norma general, la quantia de la pensió serà equivalent al 50% de l'import de la pensió.

En qualsevol cas, el pensionista haurà de comunicar a l'entitat gestora que iniciarà l'activitat laboral.

• Fins al 28 de desembre de 2025, els facultatius d’atenció primària adscrits al sistema nacional de salut amb nomenament estatutari o funcionari tenen la possibilitat de compatibilitzar l’activitat amb el 75 % de la pensió de jubilació, quan es reincorporen al servici actiu, sempre que el fet causant de la seua pensió haja tingut lloc a partir de l’1 de gener de 2022, o si s’han acollit al seu dia a la compatibilitat de la pensió de jubilació amb el nomenament com a personal estatutari o funcionari de les persones professionals sanitàries, realitzat a l’empara del Reial Decret Llei 8/2021, de 4 de maig, sempre que es complisquen la resta de requisits establits en la llei.

Si es concerta un contracte de treball a temps parcial, dins els límits de reducció establits legalment en la "jubilació flexible", es minorarà la pensió de jubilació en proporció inversa a la reducció aplicable a la jornada laboral. La realització de jornades inferiors al 50% o superiors al 75% suposarà la suspensió de la pensió.

En determinades circumstàncies, a partir del 17-03-2013, és possible compatibilitzar la pensió de jubilació (una vegada reduïda al 50% de la seua quantia) amb un treball a temps complet o a temps parcial, sense limitació de la jornada laboral.

Pot  tindre dret a dos pensions, sempre que  complisca els requisits exigits per separat en cada règim. Si no està en situació d'alta o assimilada en algun dels règims esmentats en el moment de la jubilació, serà necessari que les cotitzacions acreditades en cadascun d'ells se superposen, almenys, durant 15 anys.

En cas que no cause pensió en un dels règims, les bases de cotització acreditades en este últim, podran ser acumulades a les del règim en què es cause la dret, exclusivament per a determinar la base reguladora, sense que la suma de les bases puguen excedir el límit màxim de cotització vigent en cada moment.

La pensió de jubilació és compatible amb la titularitat d'un negoci i amb les funcions inherents a aquesta titularitat, per la qual cosa és necessari delimitar les funcions inherents a la titularitat segons la normativa mercantil relativa a l'activitat de l'empresari.

En principi, el titular del negoci pot realitzar qualsevol funció convenient o necessària per a la consecució dels seus fins, si bé allò més habitual és que utilitze el concurs d'altres persones, bé perquè no puga, bé perquè no vulga actuar personalment, ja que la titularitat d'un negoci o empresa no exigeix que l'empresari desenvolupe una activitat empresarial directament i personalment, sinó sols que aquesta es realitze en nom seu, és a dir, de tal forma que se li atribueixen les relacions jurídiques amb tercers que es generen i tots els drets i obligacions que es produïsquen, assumint el titular el risc i ventura del negoci.

Tot el que supose gestió, administració i direcció ordinària de l'empresa ha de reputar-se com a activitat incompatible amb la pensió de jubilació del RETA  tant per a l'empresari individual com per a l'empresari de fet d'una societat mercantil capitalista, ja que donarà lloc a l'alta en el sistema de la Seguretat Social, es podrà citar, a títol d'exemple, la signatura de contractes en general, de convenis col·lectius, representació en judicis i fora d'ells de l'empresa, signatura d'avals...

El percentatge aplicable a la base reguladora per al càlcul de la pensió és variable en funció dels anys de cotització a la Seguretat Social, i s'aplica una escala que comença amb el 50% als 15 anys, i augmenta a partir del setzé any un 0,19% per cada mes addicional de cotització, entre els mesos 1 i 248, i un 0,18% els que ultrapassen el mes 248, sense que el percentatge aplicable a la base reguladora supere el 100%, excepte en els casos en què s'accedisca a la pensió amb una edat superior a l'aplicable.

Fins al 2027, l'aplicació d'estos percentatges es fa de manera gradual i progressiva.

El percentatge fixat en el moment del reconeixement de la pensió de jubilació no patix cap variació pel fet que el beneficiari arribe a l'edat reglamentària de jubilació. No obstant això, si en complir l'edat esmentada, l'import de la pensió és inferior a la pensió mínima establida, se li garantirà esta pensió, sempre que reunisca els requisits exigits.

Als efectes d'acreditar el període mínim de cotització (carència) exigit per a accedir a una prestació, només es computen, amb caràcter general,  les cotitzacions efectivament realitzades i les assimilades per pagues extraordinàries (són els denominats dies-quota).

El temps de bonificació que es reconeix al treballador segons l'edat que tinguera el 1-1-1967 no serveix per a acreditar el període mínim de cotització exigit; només es tindrà en compte per a la determinació del percentatge de la pensió.

La quantia de la pensió serà el resultat d'aplicar el percentatge de reducció de jornada a l'import de la pensió que li correspondria, segons els anys cotitzats, en la data del fet causant.

Als efectes de determinar el percentatge aplicable a la base reguladora de la pensió de jubilació parcial, quan s'accedisca a esta abans del compliment dels 65 anys, no s'aplicaran coeficients reductors en funció de l'edat.

Les cotitzacions efectuades en les activitats dutes a terme, durant la suspensió parcial de la percepció de la pensió de jubilació, esdevindran efectives per a la millora de la pensió una vegada produïda la cessació en el treball.

A este efecte, una vegada comunicada la cessació en la realització de les activitats a l'entitat gestora competent, es restablirà la percepció íntegra de la pensió de jubilació, previ recàlcul de la seua quantia segons les regles següents:

• Servixen per a calcular de nou la base reguladora, mitjançant el còmput de les noves cotitzacions i aplicant les normes vigents en el moment de la cessació en l'activitat. Si el resultat és una base reguladora inferior a l'anterior, es manté la fixada abans, aplicant a la pensió resultant les revaloritzacions des de la data de determinació de la base reguladora fins a la cessació en el treball.
  
• També donaran lloc a la modificació del percentatge aplicable a la base reguladora, en funció del nou període de cotització acreditat, i esdevindran efectives per a disminuir o, si escau, suprimir el coeficient reductor que s'haja aplicat en el moment d'obtindre el dret a la pensió de jubilació anticipada pel fet de tindre o no la condició de mutualista.

• Esta prestació està inclosa dins de l'acció protectora del Règim general de la Seguretat Social i dels Règims especials de treballadors del mar, Treballadors Autònoms i de la Mineria del carbó. Particularitats dels treballadors autònoms:

Han d'estar acollits a la millora voluntària de l'acció protectora derivada de les contingències d'accidents de treball i malalties professionals i a més, prèvia o simultàniament, haver optat per la cobertura de la prestació econòmica per incapacitat temporal.

Han de trobar-se al corrent en el pagament de quotes.

Cal distingir si la incapacitat ve sobrevinguda com a conseqüència d'un accident (laboral o no) o malaltia (comuna o professional):

• En cas d'accident, es considerarà per professió habitual l'exercida normalment pel treballador quan va patir l'accident.
  
• En els casos de malaltia (comuna o professional), és aquella a què el treballador dedicava la seua activitat fonamental, durant el període de 12 mesos anteriors a la data en què s'haguera iniciat la incapacitat temporal de què es derive la incapacitat permanent.
  
  

Quan la incapacitat derive d'accident o malaltia professional, no s'exigeix període de cotització, llevat que es tracte d'una incapacitat permanent absoluta o gran invalidesa per accident no laboral i el treballador no es trobara en situació d'alta ni assimilada, i en este cas, se li exigirà un període genèric de cotització  de 15 anys i un període específic de cotització  de 3 anys cotitzats en els últims 10.

Per a acreditar el període mínim de cotització exigit, tant genèric com específic, es computaran els "dies quota" (pagues extraordinàries).

La incapacitat permanent només arriba a existir si la constatació de les lesions incapacitants està acompanyada del reconeixement a percebre la prestació, reunint amb això els requisits establits (període de cotització,...).

En conseqüència, no és procedent la declaració d'incapacitat permanent, en cap dels seus graus,  si el treballador no acredita la resta de requisits que causen dret a la prestació econòmica.

Si el treballador no ha esgotat el termini màxim de durada de la IT  (545 dies), s'assimilen a dies cotitzats els que falten per a esgotar el període esmentat, per tal d'acreditar el període mínim de cotització.

El període dels 10 anys, dins dels quals ha d'estar comprès, almenys, una cinquena part del període de cotització exigible, es computarà cap arrere, des de la data en què va cessar l'obligació de cotitzar.

Un dels requisits exigits per a tindre dret a esta pensió és no haver complit l'edat d'accés a la jubilació; no obstant això:

• Si la pensió deriva d'un accident laboral o d'una malaltia professional, sí que es pot reconéixer la pensió d'incapacitat permanent, encara que en la data del fet causant el treballador, complida l'edat d'accés a la jubilació, complisca els altres requisits per a accedir a la pensió de jubilació del sistema de la Seguretat Social.
  
• Si la pensió deriva d'un accident no laboral o d'una malaltia comuna i en la data del fet causant (extinció de la IT, emissió del dictamen de l'EVI o, si s'escau, la sol·licitud) no complix els requisits per a accedir a la pensió de jubilació del sistema, el treballador té dret a la pensió d'incapacitat permanent en una quantia equivalent al resultat d'aplicar a la base reguladora el percentatge que corresponga al període mínim de cotització establit en cada moment per a accedir a pensió de jubilació (50%).

Només seran vàlides, a aquests efectes, les cotitzacions efectuades amb motiu de la realització d'una activitat laboral i/o desocupació contributiu.

Si es formalitza un conveni especial, una vegada dictada la resolució denegatòria inicial, aquestes cotitzacions no es poden computar per a acreditar el període de cotització si la situació clínica del treballador és idèntica a la que va servir de base a la proposta de l'EVI.

El percentatge del 55% de la base reguladora pot incrementar-se en un 20% més, en els casos de treballadors majors de 55 anys, declarats en situació d'incapacitat permanent total, quan es presumisca, per l'edat, falta de preparació general o especialitzada i per les circumstàncies socials i laborals del lloc de residència, que tenen dificultat per a obtenir una ocupació en una activitat diferent de l'habitual.

En el cas dels treballadors per compte propi, s'exigix com a requisit complementari que el pensionista no siga titular d'una explotació agrària o maritimopesquera o d'un establiment mercantil o industrial com a propietari, arrendatari, usufructuari o un altre concepte similar.

A petició del gran invàlid o dels seus representants legals, es podrà autoritzar, sempre que es considere convenient en benefici d'aquest, la substitució de l'increment pel seu allotjament i cura en règim d'internat en una institució assistencial pública del sistema de la Seguretat Social, finançada amb càrrec als seus pressupostos(Iart. 139.4 de la LGSS).

Aquesta autorització va a càrrec de l'Entitat gestora o Mútua, en aquest cas, que haguera tingut al seu càrrec la protecció de la incapacitat permanent. La petició d'aquesta substitució podrà ser formulada, en qualsevol moment, pel gran invàlid o els seus representants legals, els quals podran decidir, en qualsevol moment i amb caràcter vinculant per a l'Entitat gestora o Mútua que haja autoritzat aquesta substitució, que aquesta quede sense efecte.

Quan l'internament siga referit a institucions assistencials, la gestió de les quals es trobe transferida a una Comunitat Autònoma, no procedirà la substitució. L'article 69 de la Llei 21/2002, dona nova redacció a l'article 86 LGSS i es produix una desvinculació del finançament de les institucions públiques assistencials, la gestió de les quals haja sigut transferida a les Comunitats Autònomes, per tant, la possibilitat de substitució és buida de contingut.

Ambdues pensions són compatibles amb l'exercici de les activitats, siguen o no lucratives, compatibles amb l'estat de l'invàlid, sempre que no representen un canvi en la capacitat de treball del pensionista que puga donar lloc a revisió per part de l'entitat gestora. Si les activitats realitzades excedeixen les condicions establertes, seran incompatibles i es pot suspendre la pensió.

Si es realitzen treballs susceptibles d'inclusió en algun Règim de la Seguretat Social, hi ha obligació d'alta i cotització, i ha de comunicar a l'Institut Nacional de la Seguretat Social l'inici de qualsevol treball per compte d'altre o propi, llevat del cas que derive de malaltia professional, en què serà necessària l'autorització prèvia.

La percepció d'una pensió d'incapacitat permanent total és incompatible amb l'exercici d'un lloc de la mateixa categoria o grup professional, sent compatible amb un altre tipus d'activitat laboral en la mateixa empresa o en una altra distinta.

Ara bé, la percepció de l'increment del 20% de la base reguladora de la incapacitat permanent total és incompatible amb la realització de treballs per compte d'altri o propi, així com amb les prestacions de Seguretat Social que puguen derivar-se d'estos treballs, com són el subsidi d'incapacitat temporal o de maternitat que persisteix més enllà de la relació laboral o l'activitat professional, o les prestacions de desocupació que pogueren correspondre.

La realització de qualsevol treball pel pensionista ha de ser comunicada a l'Institut Nacional de la Seguretat Social, excepte en el cas que derive de malaltia professional, que serà necessària l'autorització prèvia.

En els supòsits en què estant incapacitat, el perceptor d'una incapacitat permanent total perda o se li suspenga un treball compatible amb la seua situació de pensionista, tindrà dret a percebre la prestació o subsidi per desocupació que li corresponga, a més de la pensió.

• És incompatible amb la pensió de jubilació del mateix règim, havent d'optar per una d'elles.
  
  
• La pensió d'incapacitat permanent pot ser compatible amb una pensió de jubilació d'un altre règim distint, excepte que, per a acreditar el dret, o per al perfeccionament d'este s'haja d'acudir al règim que reconega la jubilació (situació d'alta o assimilada, acreditació de la carència, import de la base reguladora), i en este cas, cal  optar per una d'estes.
  
  No obstant això, si les cotitzacions del règim pel qual es reconeix la jubilació van servir únicament per a quantificar l'import de la incapacitat permanent, podent prescindir d'elles per a generar el dret, és possible el reconeixement de dues pensions compatibles entre si i calcular cada una d'elles amb les cotitzacions de cada un dels règims. Per a això, seria necessari recalcular la pensió d'incapacitat, sense tenir en compte les cotitzacions del règim que reconeix la jubilació. 
  
  
• En el cas que es tractara d'una pensió d'incapacitat derivada d'AT  concedida a l'empara de l'antic Reglament d'Accidents de Treball de 22-06-1956, seria compatible amb qualsevol altra pensió.
  

• És incompatible amb les prestacions econòmiques establides per a la incapacitat permanent, llevat que les lesions, mutilacions o deformitats siguen totalment independents de les preses en consideració per a declarar la incapacitat permanent i el seu grau.
  
  
• És compatible amb el treball en la mateixa empresa.

Amb independència de la compatibilitat o incompatibilitat que, si és el cas, puga produir l'exercici d'una activitat, només es requereix, en principi, la comunicació de l'activitat laboral a l'entitat gestora competent.

No obstant això, els pensionistes d'incapacitat permanent derivada de malaltia professional, només podran realitzar treballs per compte d'altri si han obtingut, prèviament, l'autorització de l'INSS.

En els supòsits que el sol·licitant residisca fora del territori nacional,  la competència per a la qualificació i revisions correspondrà a la Direcció Provincial de l'INSS de la província en què el causant acredite o al·legue les últimes cotitzacions.

L'article 1 del Reial Decret 1300/95 estableix que és competència de l'Institut Nacional de la Seguretat Social l'avaluació, qualificació i revisió, siga quina siga l'entitat gestora (INSS o ISM ) o col·laboradora que cobrisca la contingència de què es tracte.

Correspon a l'INSS verificar l'existència d'estes lesions i reconéixer el dret a les prestacions corresponents.

Les empreses, per si mateixes, només estan legitimades per a iniciar el procediment si són col·laboradores en la gestió. En qualsevol altre cas, només estan legitimades, sempre que siguen responsables de les prestacions, per a instar el procediment de la revisió però no el de la declaració inicial.

Les tres vies per a iniciar el dit reconeixement són: d'ofici, a sol·licitud del treballador o el seu representant, i la instada a sol·licitud de les entitats col·laboradores (Mútua d'Accidents de Treball i Malalties Professionals o empresa col·laboradora).

Independentment, a la via exposada com d'ofici es contempla, entre altres supòsits, les peticions raonades de la Inspecció de Treball i Seguretat Social a què l'empresa podria dirigir-se a este efecte.

La renúncia formulada pel propi treballador es considera exclosa de l'àmbit de l'acció protectora de la Seguretat Social, ja que les prestacions econòmiques del sistema tenen la consideració de irrenunciables.

Segons l'Iart.  4 del R.D.  1300/1995, de 21 de juliol, el procediment de la incapacitat laboral és impulsat d'ofici en tots els tràmits fins a la seua terminació.

La incapacitat pot ser revisada sempre que la incapacitat no haja complit l'edat establida per a accedir a la pensió de jubilació (en estos moments 65 anys).

Com a excepció a este principi, l'entitat gestora podrà revisar el grau d'incapacitat permanent i, per tant, la prestació econòmica inicialment reconeguda, en el cas que esta incapacitat derive de malaltia professional, encara que tinga més de 65 anys.

Sí, es poden causar prestacions de viudetat, orfandat i en favor de familiars sempre que, a més dels restants requisits exigibles, el difunt acredite un període mínim de cotització de 15 anys.

No es podrà causar Auxili per Defunció , ja que per a tenir dret a aquesta prestació és requisit imprescindible que el causant mort es trobe en alta o en situació assimilada.

No es poden computar per a carència els períodes de bonificació per treballs penosos o per minusvalidesa.

Tampoc no es computaran les cotitzacions fetes pel SEPE, mentres es percep el subsidi per a majors de 52 anys, ja que només cotitzen per a la jubilació. Sí que seran computables eixes cotitzacions si el causant difunt, durant la percepció, ha subscrit un conveni especial de cotització per a cobrir la resta de les prestacions.

Només tindran validesa si el seu ingrés és anterior al succés del fet causant o, sent posterior, tal ingrés s'efectua dins del termini reglamentari per a això o en virtut d'ajornament o fraccionament concedit amb anterioritat.

En els règims de treballadors per compte d'altre, els accidents in itinere (els que patisca el treballador en anar o tornar del treball), es consideren accident de treball.
 
En canvi, en els règims de treballadors per compte propi (autònoms i mar compte propi ), els accidents in itinere queden exclosos del concepte d'accident de treball. 

El suïcidi ha de qualificar-se com a accident. Per a determinar si aquest és laboral o no caldrà tenir en compte el règim jurídic aplicable a ambdues contingències.

Les defuncions que tinguen la seua causa en una concreta ingestió de substàncies tòxiques en quantitat excessiva (sobredosi) o de qualitat deficient (adulteració o mal estat), es consideren derivats d'accident no laboral. La connexió entre la defunció i la ingestió de les esmentades substàncies, ha de quedar, en tot cas, prou acreditada a través del certificat emés pel facultatiu o metge forense, si és el cas, que intervinga en cada supòsit

En els supòsits en què hi haja acord de la mútua denegatori de les prestacions, basat en el fet que no es tracta d'accident laboral, sempre que els beneficiaris hagen interposat una demanda per a sol·licitar que es declare l'existència de tal contingència, poden reconéixer-se les prestacions de mort i supervivència sol·licitades a l'INSS donant-los el tractament de contingències comunes, condicionant la resolució al contingut de la sentència judicial.

Es donaran per difunts els treballadors desapareguts en accident, siga o no laboral, en circumstàncies que facen presumibles la seua mort, i dels que no s'haja tingut notícies durant els 90 dies naturals següents a l'accident.

En aquests supòsits, es podrà causar dret a les prestacions de mort i supervivència, amb l'excepció del subsidi de defunció, sempre que se sol·liciten dins dels 180 dies naturals següents a la data en què expira el termini dels 90 dies esmentats, prenent-se com a data del fet causant el dia de l'accident.

De deixar transcórrer aquest termini, serà necessari que prèviament es produïsca la declaració de la defunció d'acord amb el que disposa la legislació civil, prenent-se com a data del fet causant la que s'indique en la declaració com la de defunció.

Si el causant era perceptor d'incapacitat permanent absoluta o gran invalidesa derivada d'AT , es considerarà que la defunció és deguda a aquesta contingència.
 
Si el causant era perceptor d'incapacitat permanent total  derivada d'AT, haurà de provar-se que la defunció ha sigut deguda a aquesta contingència. S'admetrà la prova sempre que no haja transcorregut més de 5 anys des de la data en què es va produir l'accident. Si la defunció té lloc transcorregut el termini, no es considerarà difunt a conseqüència d'AT, encara que es demostrara que ha sigut conseqüència d'aquest.

Si el causant era perceptor d'incapacitat permanent absoluta o gran invalidesa derivada d'MP , es considerarà que la defunció és deguda a aquesta contingència.

Si el causant era perceptor d'incapacitat permanent total  derivada d'MP, haurà de provar-se que la defunció ha sigut deguda a aquesta contingència. S'admetrà la prova siga quin siga el temps transcorregut fins a la defunció.

Quan l'últim règim siga el d'Autònoms i el fet causant de la prestació es produïsca dins dels citats 90 dies, es considerarà el treballador en situació assimilada a la d'alta encara que haja de resoldre un règim distint, ja que, d'acord amb les normes de còmput recíproc de cotitzacions, la situació formal d'alta o assimilada ve sempre referida a l'últim règim i és apropiada pel règim que reconeix el dret.

Sí, sempre que aquest s'haguera celebrat dos anys abans de la defunció del causant, hagueren conviscut a càrrec d'ell i no tinguen dret a una altra pensió de la Seguretat Social ni queden familiars amb obligació i possibilitat de prestar aliments segons la legislació civil.

Sí. Quan el beneficiari no haguera arribat a meritar quantitat alguna de la pensió d'orfandat abans d'arribar a l'edat límit per a ser-ne perceptor, per haver-la sol·licitat en data posterior al compliment de l'edat, se li abonarà una anualitat de la pensió incloses les pagues extres, sempre que haguera reunit les condicions per a ser beneficiari en la data del fet causant.

Tindran dret a percebre el subsidi a favor de familiars, els fills/les filles o germans/es majors de 22 anys, fadrins, viudos, separats judicialment o divorciats, que sense acreditar les condicions per a ser pensionistes reunisquen els requisits exigits:

• Haver conviscut amb el causant i a compte d'ell amb 2 anys d'antelació a la defunció d'aquell o des de la mort del familiar amb què convisqueren, si aquesta haguera ocorregut dins d'aquest període.
  
  
• No tenir dret a pensió pública.
  
  
• No tindre mitjans de subsistència, per tenir ingressos econòmics iguals o inferiors al salari mínim interprofessional, i de familiars amb obligació i possibilitat de prestar-los aliments.
  

Poden ser beneficiaris de la pensió d'orfandat els fills que complisquen els requisits exigits el dia de la mort del pare i/o la mare i que es troben en alguna de les situacions següents:

• Fills menors de 21 anys.
  
• Fills amb una reducció de la capacitat de treball en un percentatge valorat en un grau d'incapacitat permanent absoluta o gran invalidesa.
  
• Fills majors de 21 anys i menors de 25, quan no exercisquen un treball lucratiu per compte propi o d’altri o, si l'exercixen, que els ingressos que obtinguen resulten inferiors en còmput anual a la quantia vigent per al salari mínim interprofessional, també en còmput anual (incloses dos pagues extraordinàries).
  
• Si l'orfe cursa estudis i fa els 25 anys  durant el curs escolar, es manté la percepció de la pensió d'orfandat fins al primer dia del mes immediatament posterior al de l'inici del següent curs acadèmic.

D'acord amb les modificacions introduïdes a partir de l'1 de gener de 2008, la persona supervivent d'una parella de fet pot causar dret a la pensió de viudetat sempre que reunisca els requisits establerts per la Llei.

Els fills de pensionistes de jubilació o incapacitat permanent, majors de 45 anys, fadrins, viudos, separats judicialment o divorciats, podran ser beneficiaris d'una pensió en favor de familiars quan, acreditant dedicació prolongada a cura del difunt, hagen conviscut amb ell i a compte d'ell, amb una antelació de dos anys a la data de la defunció.

La defunció d'un pensionista de jubilació o incapacitat permanent de nivell contributiu donarà dret a percebre una quantia en concepte d'auxili per defunció als qui hagen suportat les despeses del sepeli.

Es computen exclusivament les cotitzacions efectuades en funció de les hores treballades (ordinàries i complementàries), calculant l'equivalència en dies teòrics de cotització. Per a això es dividirà per 5 el nombre d'hores efectivament treballades. 
 
 Dies teòrics de cotització = Nombre d'hores (ordinàries i complementàries)/ 5

El període de 5 anys en el qual han d'acreditar-se els 500 dies de cotització s'incrementarà en la mateixa proporció en què es reduïsca la jornada efectivament treballada respecte a la jornada habitual en l'activitat corresponent.

Es tindrà dret al percentatge esmentat, sempre que durant tot el període de percepció es complisquen, simultàniament, els requisits següents: 

• Que el pensionista tinga càrregues familiars. És a dir:

• Que convisca amb fills menors de 26 anys o majors incapacitats (amb un grau de discapacitat superior al 33%) o menors acollits.

• Que els rendiments de la unitat familiar, inclòs el propi pensionista, dividit entre el nombre de membres que la componen, no superen en còmput anual el 75% del SMI  vigent en cada moment exclosa la part proporcional de les pagues extres. 

• Que la pensió de viudetat  constituïsca la principal o l'única font d'ingressos, entenent que es compleix aquest requisit quan l'import de la pensió siga superior al 50% del total dels ingressos del pensionista.

• Que els rendiments anuals del pensionista per tots els conceptes no superen la quantia resultant de sumar al límit, que en cada exercici econòmic estiga previst per al reconeixement de mínims de les pensions contributives, l'import anual que en cada exercici econòmic corresponga a la pensió mínima de viudetat amb càrregues familiars. 

La pensió de viudetat en còmput anual més els rendiments anuals del pensionista no poden excedir el límit d'ingressos  establit. En cas contrari, es reduirà la quantia de la pensió de viudetat a fi de no superar aquest límit.

La pèrdua d'un dels requisits motivarà l'aplicació del percentatge del 52% a l'efecte del dia 1 del mes següent a aquell en què deixe de concórrer el requisit.

Un sol beneficiari:

• Si es tracta de separació judicial o divorci: li correspon percebre la pensió en quantia íntegra.

• Si es tracta d'una persona el matrimoni de la qual s'ha declarat nul: percebrà la pensió en quantia proporcional al temps conviscut amb el mort.

Diversos beneficiaris:

• Si havent existit divorci o nul·litat es produeix una concurrència de beneficiaris amb dret a pensió, esta es reconeixerà a cada un en quantia proporcional a la convivència amb el causant.

• Es garantirà, en qualsevol cas, el 40% al cònjuge supervivent (encara que estiga separat) o a qui, sense ser cònjuge, convisquera amb el causant en el moment de la defunció i resultara beneficiari de la pensió de viudetat. Queden exclosos d'esta garantia els divorciats. 
  

Sempre que s'haja compartit la jubilació parcial amb un contracte de relleu es tindran en compte les bases de cotització corresponents al període treballat a temps parcial, incrementades fins al 100% de la quantia que li haguera correspost d'haver treballat a temps complet durant aquest període.

No s'incrementaran quan es tracte de períodes en què no s'haja simultaniejat la jubilació parcial amb un contracte de relleu, encara que aquesta situació siga conseqüència de l'incompliment empresarial de mantenir un rellevista.

Sí, tant si a la mort del causant no queda cònjuge sobrevivent com si aquest mor estant en el gaudi de la pensió, el percentatge del 52% de la pensió de viudetat  es distribuirà entre els òrfens amb dret a pensió per parts iguals. S'equipara a inexistència de cònjuge sobrevivent:

• La inexistència registral de progenitor.
• L'abandonament del fill declarat judicialment.

No procedeix l'increment, quan el cònjuge supervivent no genera pensió de viudetat ni quan la prestació s'extingeix per contraure el beneficiari noves noces, ja que no es dóna la situació d'orfandat absoluta.

La suma de les quanties de totes les pensions de viudetat i orfandat derivades del mateix causant no podrà excedir l'import del 100% de la base reguladora que corresponga.

La limitació de la base reguladora afectarà les pensions d'orfandat el fet causant de les quals es produïsca a partir de l'1-1-2002.

La diferència entre el 100% de la base reguladora i el percentatge de la viudetat serà distribuït en parts iguals entre tots els òrfens amb dret a pensió d'orfandat.

• Es multiplicarà el percentatge aplicable a cada una de les viudetats pel temps de convivència (52% o 70%  pel temps de convivència).
  
• Se sumaran els percentatges que resulten.
  
• La diferència entre els percentatges que resulten i el 100% es prorratejarà entre els òrfens.

Quan mora el titular de la pensió de viudetat, aquesta acreixerà en parts iguals entre els òrfens. Si no hi haguera òrfens i sí perceptors de favor de familiars, acreixerà el dret d'aquests a parts iguals per aquest ordre:

• Néts i germans del causant.
• Ascendents i fills i germans del pensionista de jubilació o incapacitat permanent.
  

La quantia s'obté aplicant el percentatge del 20 % a la base reguladora (calculada de la mateixa manera que la de viudetat). S'abona durant 12 mesos i dues pagues extraordinàries.

Sí, amb un límit: si hi ha diversos beneficiaris, la suma de les quanties de les prestacions de mort i supervivència no pot excedir el 100% de la base reguladora que corresponga. Aquesta limitació s'aplica a la determinació inicial de les esmentades quanties, però no afecta les revaloracions periòdiques que procedisquen d'ara en avant.

Les pensions d'orfandat tenen preferència sobre les pensions en favor d'altres familiars. Això no obstant, aquesta limitació no impedirà el reconeixement del subsidi temporal en favor de familiars, ja que aquest no es veu afectat per aquest límit.

Sí, però l'increment amb el percentatge corresponent a la viudetat només podrà aplicar-se a les pensions originades per un dels causants. El màxim de pensió, per cada un d'ells (pare/ mare), és el 100% de la base reguladora.

És compatible amb el treball de l’orfe menor de 21 anys o d'un orfe més gran amb una capacitat de treball reduïda en un percentatge valorat en grau d'incapacitat permanent absoluta o gran invalidesa.
 
Si es tracta d'orfes més grans de 21 anys i menors de 25 anys no incapacitats, la pensió d’orfandat serà compatible amb un treball lucratiu per compte propi o alié, sempre que els ingressos que obtinga no superen, en còmput anual, el 100% de l'SMI també en còmput anual, inclosos els dos pagaments extraordinaris.
 
Si l’orfe presenta una discapacitat en un grau igual o superior al 33%, pot ser beneficiari fins als 25 anys, sempre que no efectue un treball o quan, fent-ho, els ingressos resulten inferiors en còmput anual a la quantia vigent de l’SMI.

Si durant l'any natural s'alternen períodes de treball amb períodes d'inactivitat, el dret es mantindrà sempre que no se sobrepasse el límit establit. 

Es podrà mantenir el dret de la pensió de viudetat, encara que el pensionista contraga nou matrimoni, sempre que s'acrediten els requisits següents:

• Ser major de 61 anys o menor i tindre reconeguda també una pensió d'incapacitat permanent absoluta o de gran invalidesa o acreditar una minusvalidesa en grau superior al 65%.
  
  
• La pensió de viudetat  ha de constituir la principal o única font d'ingressos del pensionista. S'entén que constitueix la principal font d'ingressos quan l'import d'aquesta represente, com a mínim, el 75% del total d'ingressos del pensionista en còmput anual.
  
  
• Tindre el matrimoni uns ingressos anuals, de qualsevol naturalesa, inclosa la pensió de viudetat, que no superen 2 vegades l'import, en còmput anual, del SMI  vigent en cada moment.

• En cas de pensió dels néts i germans, per les mateixes causes que l'orfandat.
  
  
• Si es tracta d'ascendents, fills/filles i germans/es majors de 45 anys:
  
  • En contraure matrimoni.
    
  • Defunció.
    
  • Per comprovar-se que no va morir el treballador desaparegut en accident.