Pensionistes i Pensions Nacionals

El pensionista ha de comunicar a la seva Entitat gestora, dins dels 30 dies següents al fet que es produeixin, les variacions següents:

• Canvis de domicili: residència habitual o fiscal.
• Inici d'activitats laborals.
• Canvis en la situació econòmica: rendes de treball i/o cobrament d'altres prestacions o pensions nacionals o estrangeres o un altre tipus de rendes.
• Canvis de la situació familiar: estat civil, naixements, defuncions...

Si el pensionista resideix a l’estranger, ha d’enviar així mateix el certificat de fe de vida dins del primer trimestre natural de cada any, per acreditar la seva vivència i així poder continuar percebent la seva pensió i evitar-ne la suspensió.

Igualment, i sempre abans de l'1 de març de cada any, els pensionistes que tinguin assignats complements per mínims en la seva pensió i que hagin obtingut ingressos bruts per rendes de treball, capital o altres conceptes (superiors a la quantia que anualment s'estableixi), han de presentar declaració expressa de tots aquests.

Per notificar aquests canvis, el pensionista pot fer-ho a través de la Seu Electrònica de la Seguretat Social o del Portal Tu Seguridad Social, en l’apartat “Gestiona la teva prestació”. Per a això, ha de disposar de certificat digital, DNI electrònic o cl@ve. Si no es disposa de cap d’aquests mitjans, el pensionista té a la seva disposició una sèrie de formularis, que pot trobar en aquesta pàgina web. Un cop emplenat i signat el formulari corresponent pel mateix pensionista, es pot enviar per correu ordinari o bé presentar-lo en qualsevol dels Centres d’Atenció i Informació de la Seguretat Social (CAISS).

Per notificar aquests canvis, el pensionista pot fer-ho a través de la Seu Electrònica de la Seguretat Social  o a través del Portal Tu Seguridad Social, en l’apartat “Gestiona la teva prestació”. Per a això, ha de disposar de certificat digital, DNI electrònic o cl@ve. En cas de no disposar de cap d’aquests mitjans, el pensionista té a la seva disposició un formulari denominat Modificació de dades bancàries i de domicili.

Si el pensionista resideix a l’estranger, ha d’emplenar les dades bancàries i afegir-hi el BIC o SWIFT depenent del país de residència.

Un cop emplenat i signat el formulari pel mateix pensionista, es pot enviar per correu ordinari o bé presentar-lo en qualsevol dels Centres d’Atenció i Informació de la Seguretat Social (CAISS).

La mort s’ha de comunicar en qualsevol cas, aportant el certificat de defunció del pensionista, a través de la Seu Electrònica de la Seguretat Social (per a la qual cosa cal disposar de certificat digital, DNI electrònic o cl@ve) o presencialment en qualsevol dels Centres d’Atenció i Informació de la Seguretat Social (CAISS).

Si el pensionista resideix a l’estranger, s’haurà de notificar la mort a la Direcció Provincial de l’INSS que li gestiona la pensió o, en el seu defecte,  a la Conselleria Laboral de l’Ambaixada d’Espanya del lloc de residència.

• Si disposeu de certificat digital, DNI electrònic o cl@ve, podeu obtenir directament el certificat acreditatiu del fet que percebeu pensió o, si s’escau, que no figureu com a titular de pensió pública a través del servei de la Seu Electrònica denominat “Certificats de prestacions” o a través del Portal Tu Seguridad Social.

• Si no disposeu de cap d’aquests mitjans, per sol·licitar el certificat que acredita que percebeu o no una pensió de la Seguretat Social, teniu a la vostra disposició un formulari anomenat Sol·licitud de certificats". Un cop emplenat i signat el formulari, es pot enviar per correu ordinari o bé presentar-lo en qualsevol dels Centres d'Atenció i Informació de la Seguretat Social (CAISS).

• Si residiu a l’estranger i no disposeu de certificat digital, podeu obtenir directament el certificat a través de la Direcció Provincial de l’INSS que gestiona la vostra pensió.

• Si disposa de certificat digital, DNI electrònic o cl@ve, l’interessat pot obtenir directament la informació sobre l’estat en què es troba la seva sol·licitud de prestació a través del servei de la Seu Electrònica denominat “Com va la meva prestació?” o a través del Portal Tu Seguridad Social, en l’apartat “Les teves Dades – Gestions”.

• Si no disposa de cap d’aquests mitjans, per obtenir aquesta informació, l’interessat s’ha de dirigir a qualsevol dels Centres d’Atenció i Informació de la Seguretat Social (CAISS).

El dret al reconeixement de les prestacions prescriu al cap de cinc anys, comptats des del dia següent al dia en què tingui lloc el fet causant de la prestació de què es tracti, sens perjudici que els efectes d'aquest reconeixement es produeixin a partir dels tres mesos anteriors a la data en què es presenti la sol·licitud corresponent.

No prescriuen les pensions de jubilació, viduïtat, orfandat i en favor de familiars.

El dret de percebre Prestacions reconegudes caduca al cap d'un any si no s'han fet efectives:

• Si es tracta de prestacions a preu fet i per una sola vegada, caduquen al cap d'un any, a comptar des del dia següent en què la persona interessada ha estat notificada de la concessió.
  
  
• Si es tracta de prestacions de pagament periòdic, el dret de percebre cada mensualitat caduca al cap d'un any del seu respectiu venciment.
  

Quan les pensions deriven d'accident de treball o malaltia professional, les dues pagues extraordinàries de juny i novembre estan prorratejades en les mensualitats ordinàries, ja que aquestes pensions s'abonen en 12 pagues.

Els períodes de meritació estaran compresos entre:

• L'1 de desembre i el 31 de maig de l'exercici següent, ambdós inclusivament, si es tracta de la paga extraordinària de juny.
• Entre l'1 de juny i el 30 de novembre, també ambdós inclusivament, si es tracta de la paga extraordinària de novembre.

Serà suficient un dia d'abonament de la pensió per al còmput de la sisena part íntegra del pagament extraordinari corresponent.

En els casos d'extinció, baixa o suspensió de la percepció d'una prestació, sigui quina sigui la causa, la paga extraordinària es considerarà meritada el dia 1 del mes en què s'acordi la baixa o suspensió o es produeixi la causa d'extinció. 

S'abonarà pel que fa a una sexta part per cada un dels mesos compresos entre el mes de desembre (paga extraordinària de juny) o el mes de juny (paga extraordinària de novembre) i el mes en què es produeix la suspensió o extinció de la pensió. Cada sisena part es calcularà prenent la quantia de la pensió ordinària corresponent al mes en què s'acordi la suspensió o extinció.

Només en els casos en què el titular de la prestació econòmica de què es tracti no disposi, en la seva localitat de residència, d'un altre mitjà o modalitat de cobrament.

La materialització del pagament de la pensió es pot fer, a petició del seu titular, per trimestres o semestres naturals vençuts, encara que la meritació d'aquesta sigui mensual i, en cap cas, es poden generar interessos a favor del beneficiari.

És necessària la sol·licitud de pensió meritada i no percebuda en els casos de defunció d'un beneficiari de Prestacions econòmiques de la Seguretat Social, l'abonament dels quals s'efectuï a través d'una modalitat diferent del sistema d'abonament en compte corrent o llibreta d'estalvi o en el cas que aquesta estigués cancel·lada.

La sol·licitud es produirà a instàncies de part legítima i s'abonarà, si és procedent, en nom de la comunitat hereditària.

Per al càlcul de la base anual de la pensió, determinant del tipus impositiu de l'IRPF , es tindrà en compte l'import de la prestació pel nombre de pagues que li corresponen, incloses les pagues extraordinàries, fins al final de l'exercici.

Quan es percebin per un mateix titular prestacions en l'estranger i a Espanya, se sumaran les dues, de manera que s'aplicarà a la base anual conjunta la normativa de l'impost corresponent a la residència fiscal del titular.

Sí, hi ha aquesta possibilitat sempre que el tipus voluntari sol·licitat sigui superior al que li correspongui en cada moment de conformitat amb la seva situació econòmica, personal i familiar. Pot sol·licitar-ho a través de la Seu Electrònica de la Seguretat Social o del Portal Tu Seguridad Social, en l’apartat “Gestiona la teva prestació”. Per a això, ha de disposar de certificat digital, DNI electrònic o cl@ve.

En cas de no disposar de cap d’aquests mitjans, hi ha un formulari denominat “Increment voluntari de la retenció per IRPF”. Un cop emplenat i signat el formulari, es pot enviar per correu ordinari o bé presentar-lo en qualsevol dels Centres d'Atenció i Informació de la Seguretat Social (CAISS).

El tipus de retenció voluntari sol·licitat s'aplicarà, com a mínim, fins al final de l'exercici econòmic i fins que no renunciï per escrit a l'esmentat percentatge o no sol·liciti un tipus de retenció superior, durant els exercicis successius, llevat que es produeixi variació de les circumstàncies que determinin un tipus superior al sol·licitat voluntàriament.

Els titulars de Prestacions residents en l'estranger no han d'indicar les seves circumstàncies personals i familiars, ja que no es tindran en compte als efectes de la retenció de l'IRPF.

A més, es tindrà en compte si existeix o no conveni bilateral subscrit per Espanya per tal d'evitar la doble imposició fiscal. Si existeix, no s'aplica la retenció pe l'IRPF i regeixen, amb caràcter general, les normes previstes en cada conveni.

Les pensions del sistema de la Seguretat Social es poden embargar, d'acord amb l'escala prevista en l'art. 607 de la Llei d'Enjudiciament Civil, mentre que la quantia de la prestació superi l'import del SMI  vigent en cada moment. 

Si els salaris, sous, pensions o retribucions estiguessin gravats amb descomptes permanents o transitoris de caràcter públic, pel que fa a la legislació fiscal, tributària o de Seguretat Social, la quantitat líquida que percep el titular, deduïts aquests, serà la que serveixi de tipus per a regular l'embargament.

S'exceptuen de la regla general els supòsits d'execució de sentència que condemni al pagament d'aliments en tots els casos en què l'obligació de satisfer-los neixi directament de la Llei, entre els quals s'inclouen els pronunciaments de les sentències dictades en processos de nul·litat, separació o divorci sobre aliments deguts al cònjuge o als fills. En aquests casos, així com en els casos de les mesures cautelars corresponents, l'òrgan judicial fixarà la quantitat que pot ser embargada.

Amb caràcter general, és inembargable la quantia de la pensió que no excedeixi del SMI   vigent en cada moment, de manera que s'apliquen els corresponents percentatges a embargar sobre els imports que superin l'esmentat SMI.

Las retencions s'efectuen de forma escalonada mitjançant l'aplicació de l'escala prevista en l'art. 607 de la Llei d'Enjudiciament Civil.

Cal seguir el procediment general, segons el qual s'ha de declarar per resolució o acord de l'entitat o l'organisme competent, i s'han de revisar els documents en què s'hagi declarat anteriorment i comunicar-ho a les parts obligades a fer efectiu el reintegrament i a la resta de parts interessades.

Quan la resolució sigui ferma, un cop esgotada la via administrativa, s'ha de remetre a la TGSS per tal que insti les persones responsables del pagament de l'import a reintegrar-lo amb la reclamació de deute corresponent.

No es trametran a la TGSS per tal de reclamar-les les resolucions definitives de la via administrativa en què es declari la procedència de reintegraments amb un import que no superi el 20% de l'IPREM mensual, ja que es tractaria de responsabilitat per successió "mortis causa".

L'obligació de reintegrament de l'import de les prestacions indegudament percebudes prescriu al cap de 4 anys, comptats a partir de la data del seu cobrament, o des que es va poder exercitar l'acció per exigir la seva devolució, amb independència de la causa que va originar la percepció indeguda, inclosos els supòsits de revisió de les prestacions per error imputable a l'Entitat gestora.

Quan no sigui possible aplicar el procediment especial, mitjançant el qual l'entitat gestora efectua els descomptes sobre les prestacions que abona, i quan, un cop aplicat aquest,  no fos possible efectuar les deduccions necessàries per cancel·lar el deute en el termini màxim previst per defunció del deutor, per extinció de la prestació que aquell percebés o per qualsevol altra causa.

• La pensió del SOVI absorbirà totalment o parcialment el complement mínim que pogués tenir la pensió de viduïtat del sistema.

• La suma de la pensió de viduïtat i la del SOVI no pot ser superior al doble de la pensió mínima de viduïtat dels beneficiaris amb 65 o més anys, vigent en cada moment, en còmput anual. En cas de superar-se el límit indicat, es minorarà la quantia de la pensió SOVI en l'import necessari.
  

Als efectes d'aplicar el límit màxim de pensió establert a la Llei de pressupostos generals de l'estat, no es computen:

• Les pensions derivades d'actes de terrorisme.
• L'increment del 50% de la pensió de gran invalidesa. 
  

Com a norma general, és necessari acreditar l'edat real establerta en cada cas. No obstant això, en els col·lectius que hagin previst coeficients reductors de l'edat de jubilació en funció de l'activitat realitzada, als efectes de determinació del dret als complements per mínims, s'entendrà que s'ha complert l'edat de 65 anys quan, per aplicació d'aquests coeficients, resulti una edat igual o superior a 65 anys. La mateixa norma s'aplicarà en els supòsits de jubilació especial als 64 anys.

En les pensions d'incapacitat permanent, als efectes dels complements per mínims, el requisit d'edat s'aplicarà d'aquesta manera:

• Còmput dels 65 anys per a les pensions IP total: es tindrà en compte l'edat teòrica.
• Còmput dels 60 anys per a les pensions d'IP total qualificada: es considera l'edat real.
  

Sí, en els supòsits d'opció a favor d'un subsidi per desocupació, així com per a accedir a una pensió no contributiva per invalidesa en grau igual o superior al 75%.

Si es tracta de concurrència amb una pensió contributiva del sistema, la supressió dels efectes econòmics dels mínims reconeguts es realitzarà des del dia primer del mes següent a la data de la resolució de la prestació concurrent, o si escau, de la resolució per la qual s'incrementa l'import de l'altra pensió.

En els casos en què la pensió fos aliena a les gestionades per les entitats gestores (INSS i ISM), els efectes seran des del dia primer del mes següent a la data de resolució de la prestació aliena que figuri en el Registre de Prestacions Públiques.

Es computaran els corresponents als seus rendiments nets, de manera que hi quedin excloses les despeses deduïbles d'aquestes activitats d'acord amb a la legislació fiscal.

En els supòsits en què existissin rendiments procedents de fons de pensions, quan aquests es percebin en forma de capital, i sempre que hagin transcorregut més de dos anys des de la primera aportació al fons, únicament es computarà el 60% del capital percebut.

L'edat d'accés a la pensió de jubilació depèn de l'edat de l'interessat i de les cotitzacions acumulades al llarg de la seva vida laboral.

Les edats de jubilació i els períodes de cotització s'aplicaran de manera gradual fins al 2027.

L'edat mínima es pot rebaixar o anticipar, només per a treballadors donats d'alta o en situació assimilada a la d'alta, en determinats supòsits especials.

En primer lloc, reconeixerà la pensió el règim en què la persona interessada estigui en alta en el moment del fet causant o l'últim en què es va produir aquesta circumstància, sempre que reuneixi tots els requisits. En cas de no correspondre el dret, s'aplicarà la mateixa fórmula en els règims anteriors.

Si en cap d'ells s'acrediten els requisits necessaris, resoldrà el règim en què la persona interessada acrediti un nombre més gran de cotitzacions, prèvia totalització de totes les que acrediti l'interessat.

Si el treballador no acredita el requisit de l'edat exigit en el règim en què acrediti el nombre més gran de cotitzacions, es podrà reconèixer la pensió per aquest règim sempre que compleixi el requisit d'edat en algun dels altres règims que s'hagin tingut en compte per a la totalització de períodes de cotització, a més de la resta de requisits que s'hi exigeixen (5 anys o 1/4 de les cotitzacions en el règim que permet la jubilació anticipada).

Si el treballador "té la condició de mutualista", podria jubilar-se a partir dels 60 anys sempre que compleixi determinats requisits.

Si el treballador "no té la condició de mutualista", i cessa com a Autònom, podria jubilar-se a una edat inferior en dos anys, com a màxim, a l'edat que reglamentàriament li seria d'aplicació, sempre que compleixi la resta dels requisits exigits.

Els períodes efectivament treballats (com a treballador per compte d'altri inclòs al Règim General, així com als règims especials de Treballadors del Mar i de la Mineria del Carbó) en què el treballador acrediti un grau de discapacitat igual o superior al 65% es multipliquen pel coeficient reductor que correspongui:

• El coeficient del 0,25, en els casos en què el treballador tingui acreditat un grau de discapacitat igual o superior al 65%.
  
• El coeficient del 0,50, en els casos en què el treballador tingui acreditat un grau de discapacitat igual o superior al 65% i acrediti la necessitat del concurs d'una altra persona per a la realització dels actes essencials de la vida ordinària.

El resultat en dies se suma a l'edat real del treballador i s'obté l'edat fictícia que serà la que es tindrà en compte a l'efecte de la pensió de jubilació.
 

La jubilació parcial  és aplicable als treballadors per compte d'altri, a temps complet, integrats en qualsevol règim per compte d'altri de la Seguretat Social. No és aplicable al personal amb relació funcionarial o estatutària, consellers o administradors assimilats a treballadors per compte d'altri, representants de comerç i artistes.

Respecte dels treballadors per compte propi, l'article 318 del Text Refós  de la LGSS disposa que la jubilació parcial serà aplicable als treballadors per compte propi inclosos als Règims Especials de Treballadors del Mar i de Treballadors Autònoms, en els termes i condicions que s'estableixin reglamentàriament. Com que no ha tingut lloc aquest desenvolupament reglamentari, aquests treballadors no poden accedir, actualment, a aquest tipus de jubilació.

Si accedeix a la pensió des d'una situació assimilada a la d'alta sense obligació de cotitzar (per exemple, està a l'atur involuntàriament amb demanda d'ocupació ininterrompuda des que va finalitzar la prestació d'atur), el període específic de cotització de 2 anys haurà d'estar comprès dins els últims 15 anteriors a la data en què va cessar l'obligació de cotitzar (acabament de la prestació d'atur).

Si el treballador "té la condició de mutualista", es podrà jubilar a partir dels 60 anys, sempre que compleixi els requisits exigits.

Si el treballador "no té la condició de mutualista" i el cessament en l'última feina es produeix per la lliure voluntat del treballador, es podrà jubilar a una edat inferior a dos anys, com a màxim, a l'edat aplicable reglamentàriament, i sempre que compleixi la resta de requisits exigits.

Sí, en determinats supòsits amb regulació específica, com ara determinats artistes i professionals taurins.

Tampoc no s'aplicaran coeficients reductors en aquells casos en què, per aplicació de bonificacions per treballs penosos o per minusvalidesa, s'arribi als anys ficticis reglamentaris.

No cal esperar a l'edat reglamentària de jubilació. El treballador que s'acull a la jubilació parcial podrà sol·licitar la pensió de jubilació ordinària o anticipada, en qualsevol de les seves modalitats, sempre que reuneixi tots els requisits per a això.

Sí. En aquest cas, no serà necessari que es formalitzi simultàniament un contracte de relleu.

La regla general és que el gaudi de la pensió és incompatible amb la realització d’una activitat per compte d’altri o propi que doni lloc a l’alta en la Seguretat Social. Tanmateix, hi ha diverses excepcions:

• La jubilació parcial permet al treballador, de comú acord amb la seva empresa, reduir la seva jornada de treball entre un 25 % i un 50 %, i passar a percebre la pensió de jubilació en quantia proporcional inversa a la reducció de jornada. Si el treballador no té complerta l'edat reglamentària de jubilació, l'empresa ha de concertar un contracte de relleu amb un altre treballador.
• La jubilació activa permet compatibilitzar la pensió de jubilació amb un treball per compte d’altri o propi, a jornada completa o parcial, sempre que la jubilació s’hagi produït almenys un any després d’haver complert l’edat ordinària (sense bonificacions o anticipacions de l’edat de jubilació que puguin ser d’aplicació) i, a més, a la persona interessada li sigui aplicable un percentatge a la base reguladora del 100 % per tenir una carrera de cotització completa. Durant la jubilació activa es cobra el 50 % de la pensió. No obstant això, si l’activitat es fa per compte propi i s’acredita tenir contractat, almenys, un treballador per compte aliè, la quantia de la pensió compatible amb la feina arribarà  al 100 %.
• La jubilació flexible permet a qui ja és pensionista de jubilació iniciar una feina a temps parcial amb una reducció de jornada compresa entre un 25 % i un 50 % sobre la jornada habitual en l’activitat, i compatibilitzar-la amb la pensió que venia cobrant, reduïda en proporció amb el percentatge de jornada exercida a temps parcial.
• La pensió de jubilació també és compatible amb la realització de feines per compte propi els rendiments totals anuals de les quals no superin l’import del salari mínim interprofessional en còmput anual.
• La pensió contributiva de jubilació també pot compatibilitzar-se amb el desenvolupament d’una activitat de creació artística per la qual es percebin ingressos derivats de la titularitat de drets de propietat intel·lectual.

• Els facultatius d’atenció primària, metges de família i pediatres adscrits al Sistema Nacional de Salut amb nomenament estatutari o funcionari poden, fins al 28 de desembre de 2025, continuar exercint les seves funcions durant la pròrroga en el servei actiu i, simultàniament, accedir a la jubilació i percebre el 75 % de l’import de la pensió per aquest concepte, sempre que compleixin els requisits establerts en la llei.

• De la mateixa manera, fins al 28 de desembre de 2025, els facultatius d’atenció primària adscrits al sistema nacional de salut amb nomenament estatutari o funcionari que hagin accedit a la pensió contributiva de jubilació poden compatibilitzar l’activitat amb el 75 % de la pensió de jubilació quan es reincorporin al servei actiu, sempre que el fet causant de la pensió hagi tingut lloc a partir de l’1 de gener de 2022, o si s’han acollit al seu dia a la compatibilitat de la pensió de jubilació amb el nomenament com a personal estatutari o funcionari de les persones professionals sanitàries, realitzat a l’empara del Reial Decret Llei 8/2021, de 4 de maig, sempre que es compleixin la resta de requisits establerts en la llei.  

D’altra banda, la pensió de jubilació de l'empresari és compatible amb el manteniment de la titularitat del negoci o l'establiment mercantil, sempre que no hi dugui a terme cap feina.

Per a una informació personalitzada, seria convenient anar a qualsevol dels Centres d’Atenció i Informació de la Seguretat Social (CAISS).

La regla general és que el gaudi de la pensió és incompatible amb la realització de treballs per compte d'altri/propi o amb la realització d'activitats per a les Administracions Públiques.

Com a excepcions a l'esmentada incompatibilitat, la pensió de jubilació serà compatible amb la realització de: 

• Treballs a temps parcial en els termes establerts per a la modalitat de la jubilació flexible. L'import de la pensió de jubilació es reduirà en proporció inversa a la reducció aplicable a la jornada de treball.
• Treballs per compte propi, els ingressos anuals totals dels quals no superin el salari mínim interprofessional (SMI) en còmput anual.
• Qualsevol treball per compte d'altri o per compte propi del pensionista, sempre que s'hagi accedit a la pensió almenys un any després d’haver complert l’edat ordinària (sense bonificacions ni anticipacions de l'edat) i el percentatge aplicable a la respectiva base reguladora per determinar la quantia de la pensió arribi al 100 %. Com a norma general, la quantia de la pensió serà equivalent al 50 % de l'import de la pensió.

En qualsevol cas, el pensionista haurà de comunicar a l'entitat gestora que iniciarà l'activitat laboral.

• Fins al 28 de desembre de 2025, els facultatius d’atenció primària adscrits al sistema nacional de salut amb nomenament estatutari o funcionari tenen la possibilitat de compatibilitzar l’activitat amb el 75 % de la pensió de jubilació, quan es reincorporin el servei actiu, sempre que el fet causant de la seva pensió hagi tingut lloc a partir de l’1 de gener de 2022, o si s’han acollit al seu dia a la compatibilitat de la pensió de jubilació amb el nomenament com a personal estatutari o funcionari de les persones professionals sanitàries, realitzat a l’empara del Reial Decret Llei 8/2021, de 4 de maig, sempre que es compleixin la resta de requisits establerts en la llei.

Si es concerta un contracte de treball a temps parcial, dins els límits de reducció establerts legalment en la "jubilació flexible", es minorarà la pensió de jubilació en proporció inversa a la reducció aplicable a la jornada de treball. La realització de jornades inferiors al 50% o superiors al 75% suposarà la suspensió de la pensió.

En determinades circumstàncies, a partir del 17-03-2013, és possible compatibilitzar la pensió de jubilació (una vegada reduïda al 50% de la seva quantia) amb un treball a temps complet o a temps parcial, sense limitació de la jornada de treball.

Podeu tenir dret a dues pensions, sempre que compleixi els requisits exigits per separat en cada règim. Si no esteu en situació d'alta o assimilada en algun dels règims esmentats en el moment de la jubilació, cal que les cotitzacions acreditades en cadascun d'ells se superposin, almenys, durant 15 anys.

Quan no causi pensió en un dels règims, les bases de cotització acreditades en aquest darrer es poden acumular a les del règim en què s'origini el dret, exclusivament per determinar la base reguladora, sense que la suma de les bases pugui superar el límit màxim de cotització vigent en cada moment.

La pensió de jubilació és compatible amb la titularitat d'un negoci i amb les funcions que se'n deriven i, per tant, cal delimitar les funcions inherents a la titularitat segons la normativa mercantil per la qual es regeix l'activitat de l'empresari.

En principi, el titular del negoci pot dur a terme qualsevol funció necessària per assolir els seus objectius, tot i que el més habitual és que recorri a la participació d'altres persones, perquè no pot fer-ho tot sol o bé perquè no vol actuar personalment. La titularitat d'un negoci o una empresa no exigeix a l'empresari desenvolupar una activitat empresarial d'una manera directa i personal, ja que només cal que es faci en nom seu, és a dir, de manera que se li atribueixin les relacions jurídiques establertes amb tercers i tots els drets i obligacions que se'n derivin, com també els riscos relacionats amb el negoci.

Tot el que tingui relació amb la gestió, l'administració i la direcció ordinària de l'empresa s'ha de considerar com una activitat incompatible amb la pensió de jubilació del RETA tant pel que fa a l'empresari individual com a l'empresari de fet d'una societat mercantil capitalista, ja que originarà l'alta al sistema de la Seguretat Social. Alguns exemples d'aquestes situacions podrien ser la signatura de contractes en general, de convenis col·lectius, representació de l'empresa en judicis i altres contextos, signatura d'avals, etc.

El percentatge aplicable a la base reguladora per al càlcul de la pensió és variable en funció dels anys de cotització a la Seguretat Social, i s'aplica una escala que comença amb el 50% als 15 anys, i augmenta a partir del setzè any un 0,19% per cada mes addicional de cotització, entre els mesos 1 i 248, i un 0,18% els que ultrapassin el mes 248, sense que el percentatge aplicable a la base reguladora superi el 100%, excepte en els casos en què s'accedeixi a la pensió amb una edat superior a l'aplicable.

Fins al 2027, l'aplicació d'aquests percentatges es fa de manera gradual i progressiva.

El percentatge fixat en el moment del reconeixement de la pensió de jubilació no pateix cap variació pel fet que el beneficiari arribi a l'edat reglamentària de jubilació. No obstant això, si en complir l'esmentada edat, l'import de la pensió és inferior a la pensió mínima establerta, se li garantirà aquesta pensió, sempre que reuneixi els requisits exigits.

Als efectes d'acreditar el període mínim de cotització (carència) exigit per accedir a una prestació, només es computen, amb caràcter general,   les cotitzacions efectivament realitzades i les assimilades per pagues extraordinàries (són els anomenats dies-quota).

El temps de bonificació que se li concedeix al treballador segons l'edat que tingués el 1-1-1967 no serveix per acreditar el període mínim de cotització exigit; només es tindrà en compte per a la determinació del percentatge de la pensió.

La quantia de la pensió serà el resultat d'aplicar el percentatge de reducció de jornada a l'import de la pensió que li correspondria, segons els anys cotitzats, en la data del fet causant.

Als efectes de determinar el percentatge aplicable a la base reguladora de la pensió de jubilació parcial, quan s'accedeixi a aquesta abans del compliment dels 65 anys, no s'aplicaran coeficients reductors en funció de l'edat.

Les cotitzacions efectuades en les activitats dutes a terme, durant la suspensió parcial de la percepció de la pensió de jubilació, esdevindran efectives per a la millora de la pensió una vegada produït el cessament en el treball.

A aquest efecte, una vegada comunicat el cessament en la realització de les activitats a l'entitat gestora competent, es restablirà la percepció íntegra de la pensió de jubilació, previ recàlcul de la seva quantia segons les regles següents:

• Serveixen per calcular de nou la base reguladora, mitjançant el còmput de les noves cotitzacions i aplicant les normes vigents en el moment del cessament en l'activitat. Si el resultat és una base reguladora inferior a l'anterior, es manté la fixada abans, aplicant a la pensió resultant les revaloracions des de la data de determinació de la base reguladora fins al cessament en el treball.
  
• També donaran lloc a la modificació del percentatge aplicable a la base reguladora, en funció del nou període de cotització acreditat, i esdevindran efectives per disminuir o, si s'escau, suprimir el coeficient reductor que s'hagi aplicat en el moment d'obtenir el dret a la pensió de jubilació anticipada pel fet de tenir o no la condició de mutualista.

• Aquesta prestació es troba inclosa dins de l'acció protectora del Règim general de la Seguretat Social i dels Règims especials de treballadors del mar, treballadors autònoms i de la mineria del carbó. Particularitats dels treballadors autònoms:

Han d'estar acollits a la millora voluntària de l'acció protectora derivada de les contingències d'accidents de treball i malalties professionals i, a més, prèviament o simultàniament, han d'haver optat per la cobertura de la prestació econòmica per incapacitat temporal.

Han d'estar al corrent en el pagament de les quotes.

Cal distingir si la incapacitat es produeix com a conseqüència d'un accident (laboral o no) o malaltia (comuna o professional):

• En cas d'accident professional, es considerarà professió habitual la que el treballador exerceixi normalment en el moment de tenir l'accident.
  
• En els casos de malaltia (comuna o professional), es considera professió la ocupació que constituïa l'activitat principal del treballador durant el període de 12 mesos anteriors a la data en què va començar la incapacitat temporal de què deriva la incapacitat permanent.
  
  

Quan la incapacitat sigui causada per un accident o malaltia professional, no s'exigeix un període de cotització, tret que es tracti d'una incapacitat permanent absoluta o d'una gran invalidesa per un accident no laboral i el treballador no es trobés en una situació d'alta ni assimilada a la d'alta. En aquest cas, se li exigirà un període genèric de cotització de 15 anys i un període específic de cotització de 3 anys cotitzats en els darrers 10 anys.

Per acreditar el període mínim de cotització, tant genèric com específic, es computaran els "dies quota" (pagaments extraordinaris).

La incapacitat permanent només existeix si la constatació de les lesions incapacitants s'acompanya del reconeixement del dret a percebre la prestació, per la qual cosa cal complir els requisits estipulats (període de cotització, etc.).

Per tant, no es podrà declarar la incapacitat permanent en cap grau si el treballador no acredita la resta de requisits que donen dret a la prestació econòmica.

Si el treballador no ha esgotat el termini màxim de durada de la IT  (545 dies), s'assimilen a dies cotitzats els que falten per esgotar el període esmentat, per tal d'acreditar el període mínim de cotització.

El període de 10 anys, en el qual ha d'estar compresa com a mínim una cinquena part del temps de cotització exigible, es computarà cap enrere, des de la data en què es va acabar l'obligació de cotitzar.

Un dels requisits exigits per tenir dret a aquesta pensió és no haver complert l'edat d'accés a la jubilació; no obstant això:

• Si la pensió deriva d'un accident de treball o d'una malaltia professional, sí que es pot reconèixer la pensió d'incapacitat permanent, encara que en la data del fet causant el treballador, complerta l'edat d'accés a la jubilació, compleixi els altres requisits per accedir a la pensió de jubilació del sistema de la Seguretat Social.
  
• Si la pensió deriva d'un accident no laboral o d'una malaltia comuna i en la data del fet causant (extinció de la IT, emissió del dictamen de l'EVI o, si s'escau, la sol·licitud) no compleix els requisits per accedir a la pensió de jubilació del sistema, el treballador té dret a la pensió d'incapacitat permanent en una quantia equivalent al resultat d'aplicar a la base reguladora el percentatge que correspongui al període mínim de cotització establert en cada moment per accedir a pensió de jubilació (50%).

En aquest cas només seran vàlides les cotitzacions que responguin a una activitat laboral i/o a una desocupació contributiva.

Si es formalitza un conveni especial, un cop dictada la resolució denegatòria inicial, aquestes cotitzacions no es poden computar per acreditar el període de cotització si la situació clínica del treballador és idèntica a la que va servir de base per a la proposta de l'EVI.

El percentatge del 55% de la base reguladora pot incrementar-se en un 20% en el cas dels treballadors de més de 55 anys declarats en situació d'incapacitat permanent total quan es consideri que, per l'edat, la manca de preparació general o especialitzada i per les circumstàncies socials i laborals del lloc de residència, tenen dificultats per aconseguir una feina en una activitat diferent de l'habitual.

En el cas dels treballadors per compte propi, s'exigeix com a requisit complementari que el pensionista no sigui titular d'una explotació agrària o maritimopesquera o d'un establiment mercantil o industrial com a propietari, arrendatari, usufructuari o un altre concepte similar.

A petició del gran invàlid o dels seus representants legals es podrà autoritzar, sempre que es consideri convenient en benefici d'aquest, la substitució de l'increment pel seu allotjament i atenció en règim d'internat en una institució assistencial pública del sistema de la Seguretat Social, finançada amb càrrec als seus pressupostos (|art. 139.4 de la LGSS ).

Aquesta autorització serà responsabilitat de l'entitat gestora o mútua, segons que correspongui, que hagués tingut al seu càrrec la protecció de la incapacitat permanent. La petició d'aquesta substitució podran presentar-la, en qualsevol moment, el gran invàlid o els seus representants legals, que podran sol·licitar-ne l'anul·lació quan vulguin i amb caràcter vinculant per a l'entitat gestora o la mútua que hagin autoritzat la substitució.

Quan l'internament es refereixi a institucions assistencials, la gestió de la qual s'hagi transferit a una comunitat autònoma, no procedirà la sustitució. L'article 69 de la Llei 21/2001 reformula l'article 86 de la LGSS i desvincula el finançament de les institucions públiques assistencials la gestió de les quals s'hagi transferit a les comunitats autònomes i, per tant, elimina de facto la possibilitat que s'apliqui una substitució.

Totes dues pensions són compatibles amb l'exercici de les activitats, ja siguin lucratives o no, compatibles amb l'estat de la persona invàlida, sempre que no representin un canvi en la capacitat de treball del pensionista que pugui motivar una revisió del cas per part de l'entitat gestora. Si les activitat realitzades superen les condicions establertes, seran incompatibles i es pot suspendre la pensió.

Si es duen a terme treballs que es puguin incloure en algun règim de la Seguretat Social, és obligatori donar-se d'alta i cotitzar. Així mateix, cal comunicar a l'Institut Nacional de la Seguretat Social l'inici de qualsevol activitat per compte propi o d'altri, tret del cas que la incapacitat sigui conseqüència d'una malaltia professional, en què cal l'autorització prèvia.

La percepció d'una pensió d'incapacitat permanent total és incompatible amb l'exercici d'una activitat de la mateixa categoria o grup professional, mentre que és compatible amb altres activitats laborals dins de la mateixa empresa o en una altra.

Tanmateix, la percepció de l'increment del 20% de la base reguladora de la incapacitat permanent total és incompatible amb la possibilitat de treballar per compte propi o d'altri, com també amb les prestacions de la Seguretat Social que puguin derivar-se d'aquestes feines, com ara el subsidi d'incapacitat temporal o de maternitat que es prolonguen un cop acabada la relació laboral o l'activitat professional, o les prestacions per desocupació pertinents.

El pensionista ha de comunicar a l'Institut Nacional de la Seguretat Social qualsevol feina que dugui a terme, tret dels casos de malaltia professional, en què és necessària una autorització prèvia.

En els supòsits en què, en una situació d'incapacitat, el perceptor d'una incapacitat permanent total perdi o se li suspengui una feina compatible amb la situació de pensionista té dret a rebre la prestació o subsidi per desocupació que li pertoqui, a més de la pensió.

• És incompatible amb la pensió de jubilació del mateix règim i, per tant, ha de triar-ne una.
  
  
• La pensió d'incapacitat permanent pot ser compatible amb una pensió de jubilació d'un altre règim, tret que per tal d'acreditar el dret o per perfeccionar-lo calgui recórrer al règim que reconegui la jubilació (situació d'alta o assimilada, acreditació de la carència, import de la base reguladora). En aquest cas, s'haurà d'optar per una de les dues pensions.
  
  Tanmateix, si les cotitzacions del règim pel qual es reconeix la jubilació serveixen només per quantificar l'import de la incapacitat permanent i, per tant, se'n pot prescindir per generar el dret, és possible reconèixer dues pensions compatibles entre si, calculant cada pensió amb les cotitzacions de cada règim. Per fer-ho, caldria recalcular la pensió d'incapacitat sense tenir en compte les cotitzacions del règim que reconeix la jubilació. 
  
  
• Si es tracta d'una pensió d'incapacitat derivada d'un AT, concedida en virtut de l'antic Reglament d'Accidents Laborals de 22 de juny de 1956, és compatible amb qualsevol altra pensió.
  

• És incompatible amb les prestacions econòmiques establertes per a la incapacitat permanent, excepte quan les lesions, mutilacions o deformitats siguin totalment independents de les tingudes en compte per declarar la incapacitat permanent i el grau corresponent.
  
  
• És compatible amb treballar a la mateixa empresa.

Independentment de la compatibilitat o incompatibilitat que pugui generar l'exercici d'una activitat, en principi només és obligatori comunicar l'activitat laboral a l'Entitat Gestora competent.

No obstant això, els pensionistes d'incapacitat permanent derivada d'una malaltia professional, només podran treballar per compte d'altri si abans han rebut l'autorització de l'INSS.

En els supòsits en què el sol·licitant visqui fora del territori nacional, la qualificació i les revisions seran competència de la Direcció Provincial de l'INSS de la província on el causant acrediti o al·legui les darreres cotitzacions.

L'article 1 del Reial decret 1300/95 estableix que serà competència de l'Institut Nacional de la Seguretat Social l'avaluació, qualificació i revisió, independentment de quina sigui l'entitat gestora (INSS o ISM ) o col·laboradora que cobreixi la contingència en qüestió.

És responsabilitat de l'INSS comprovar l'existència d'aquestes lesions i reconèixer el dret a les prestacions corresponents.

Les empreses per si soles només estan legitimades per iniciar el procediment si col·laboren en la gestió. En un altre cas, només estan legitimades, sempre que siguin responsables de les prestacions, a instar el procediment de la revisió, però no el de la declaració inicial.

Les tres vies per iniciar el reconeixement són: d'ofici, a petició del mateix treballador o del seu representant i a petició de les Entitats Col·laboradores (Mútua d'Accidents Laborals i Malalties Professionals o una empresa col·laboradora).

Independentment, a la via considerada d'ofici es tenen en compte, entre altres supòsits, les peticions raonades de la Inspecció de Treball i Seguretat Social a la qual l'empresa podria adreçar-se per al cas en qüestió.

La renúncia presentada pel mateix treballador es considera exclosa de l'àmbit de l'acció protectora de la Seguretat Social, ja que les prestacions econòmiques del sistema tenen la consideraciód'irrenunciables.

Segons l'|art.  4 del RD  1300/1995, de 21 de juliol, el procediment relatiu a la incapacitat laboral és impulsat d'ofici en tots els tràmits fins al final.

La incapacitat pot revisar-se en qualsevol moment fins que la persona incapacitada no hagi arribat a l'edat estipulada per accedir a la pensió de jubilació (que en aquests moments és de 65 anys).

Tanmateix, com a excepció a aquest principi, l'Entitat Gestora podrà revisar el grau d'incapacitat permanent i, per tant, la prestació econòmica reconeguda inicialment, en cas que la incapacitat sigui causada per una malaltia professional, encara que la persona tingui més de 65 anys.

Sí, es pot tenir dret a prestacions de viduïtat, orfandat i a favor de familiars sempre que, a més de complir la resta de requisits exigibles, el difunt acrediti un període mínim de cotització de 15 anys.

No es tindrà dret a l'auxili per defunció , ja que per tenir dret a aquesta prestació és imprescindible que el causant difunt es trobés en situació d'alta o assimilada.

No poden computar-se per a carència els períodes de bonificació per treballs penosos o per minusvalidesa.

Tampoc no es computaran les cotitzacions fetes pel SEPE, mentre es percep el subsidi per a majors de 52 anys, ja que només cotitzen per a la jubilació. Sí que seran computables aquestes cotitzacions si el causant difunt, durant la percepció, ha subscrit un conveni especial de cotització per cobrir la resta de les prestacions.

Només seran vàlides si l'ingrés es fa abans que es produeixi el fet causant o, si tot i ser posterior a aquest fet, l'ingrés es fa dins del termini reglamentari o a l'empara d'un ajornament o fraccionament concedit anteriorment.

En els règims de treballadors per compte d'altri, els accidents in itinere (els que té el treballador quan va o torna de la feina) es consideren accidents de treball.
 
En canvi, en els règims de treballadors per compte propi (autònoms i mar per compte propi), els accidents in itinere queden exclosos del concepte d'accident de treball. 

El suïcidi ha de considerar-se un accident. Para determinar si és laboral o no caldrà tenir en compte el règim jurídic aplicable a totes dues contingències.

Les morts provocades per una ingestió concreta de substàncies tòxiques en una quantitat excessiva (sobredosi) o de qualitat deficient (adulteració o mal estat) es consideraran derivades d'un accident no laboral. De totes maneres, la connexió entre la mort i la ingestió d'aquestes substàncies ha de quedar suficientment acreditada en la certificació estesa pel doctor o metge forense que intervingui en cada supòsit.

En els casos en què hi hagi una resolució de la mútua que denegui les prestacions perquè considera que no es tracta d'un accident laboral, sempre que els beneficiaris hagin presentat una demanda per sol·licitar que es declari l'existència d'aquesta contingència, es poden reconèixer les prestacions de mort i supervivència sol·licitades a l'INSS dins la categoria de contingències comunes. La resolució sobre aquestes prestacions dependrà del contingut de la sentència judicial.

Es donaran per morts els treballadors desapareguts en accident, ja sigui laboral o no, en circumstàncies que en facin presumible la mort i dels quals no s'hagi tingut notícies durant els 90 dies naturals posteriors a l'accident.

En aquests casos, es podrà tenir dret a les prestacions de mort i supervivència, tret del subsidi de defunció, sempre que se sol·licitin en el termini dels 180 dies naturals següents a la data en què acaba el termini dels 90 dies esmentats. La data del fet causant serà el dia de l'accident.

Més enllà d'aquest termini, caldrà disposar de la declaració de defunció segons el que estipula la legislació civil. En aquest cas, la data del fet causant serà la que s'indica en aquesta declaració com a data de la defunció.

Si el causant era perceptor d'incapacitat permanent absoluta o gran invalidesa derivada d'un AL, es considerarà que la mort és conseqüència d'aquesta contingència.
 
Si el causant era perceptor d'incapacitat permanent total  derivada d'un AL, caldrà demostrar que la mort ha estat causada per aquesta contingència. S'admetrà la prova sempre que no hagin passat més de cinc anys des de la data en què es va produir l'accident.. Si la mort s'esdevé després d'aquest termini, no es considerarà que sigui conseqüència de l'AL, encara que es demostri que sí que n'ha estat la causa.

Si el causant era perceptor d'incapacitat permanent absoluta o gran invalidesa derivada d'una MP, es considerarà que la mort és conseqüència d'aquesta contingència.

Si el causant era perceptor d'incapacitat permanent total  derivada d'una MP, caldrà demostrar que la mort ha estat causada per aquesta contingència. S'admetrà la prova independentment del temps que hagi passat fins a la mort.

Quan el darrer règim sigui el d'autònoms i el fet causant de la prestació es produeixi en el termini dels 90 dies indicats, es considerarà que el treballador es troba en una situació assimilada a la d'alta, tot i que la resolució depengui d'un altre règim, ja que segons les normes de còmput recíproc de cotitzacions, la situació formal d'alta o assimilada sempre ha d'estar vinculada al darrer règim i és adequada per al règim que reconeix el dret.

Sí, sempre que el matrimoni s'hagués celebrat dos anys abans de la defunció del causant, els fills aportats haguessin viscut a càrrec seu i no tinguin dret a cap altra pensió de la Seguretat Social ni quedin familiars amb l'obligació i la possibilitat de prestar aliments segons la legislació civil.

Sí. Si el beneficiari no ha arribat a meritar cap quantitat de la pensió d'orfandat abans d'arribar a l'edat límit per ser-ne perceptor, perquè la va sol·licitar després d'haver assolit aquesta edat, se li abonarà una anualitat de la pensió, inclosos els pagaments extraordinaris, sempre que compleixi les condicions per ser-ne beneficiari en la data del fet causant.

Tindran dret a rebre el subsidi a favor de familiars els fills o germans més grans de 22 anys que siguin solters, vidus, separats judicialment o divorciats i que, sense acreditar les condicions per ser pensionistes, compleixin els requisits exigits que s'esmenten tot seguit:

• Haver conviscut amb el causant i a càrrec seu des de com a mínim dos abans de la defunció del causant o des de la mort del familiar amb el qual convisquessin, si aquesta mort hagués tingut lloc durant el període esmentat.
  
  
• No tenir dret a una pensió pública.
  
  
• No tenir mitjans de subsistència, perquè els ingressos econòmics amb què compten són iguals o inferiors al salari mínim interprofessional, i no tenir familiars amb l'obligació i la possibilitat de prestar-los aliments.
  

Poden ser beneficiaris de la pensió d'orfandat els fills que compleixin els requisits exigits el dia de la mort del pare i/o la mare i que es trobin en alguna de les situacions següents:

• Fills menors de 21 anys
  
• Fills amb una reducció de la capacitat de treball en un percentatge valorat en un grau d'incapacitat permanent absoluta o gran invalidesa.
  
• Fills majors de 21 anys i menors de 25, quan no duguin a terme un treball lucratiu per compte propi o d’altri o, si el fan, que els ingressos que obtinguin resultin inferiors en còmput anual a la quantia vigent per al salari mínim interprofessional, també en còmput anual (incloses dues pagues extraordinàries).
  
• Si l'orfe cursa estudis i fa els 25 anys  durant el curs escolar, es manté la percepció de la pensió d'orfandat fins al primer dia del mes immediatament posterior al de l'inici del següent curs acadèmic.

D'acord amb les modificacions introduïdes a partir de l'1 de gener de 2008, la persona supervivent d'una parella de fet pot accedir al dret a la pensió de viduïtat sempre que compleix els requisits establerts per la llei.

Els fills de pensionistes de jubilació o incapacitat permanent més grans de 45 anys solters, vidus, separats judicialment o divorciats podran ser beneficiaris d'una pensió a favor de familiars quan, demostrant una dedicació prolongada a la cura del difunt, hi hagin conviscut a càrrec seu des de com a mínim dos anys abans de la data de la defunció.

La defunció d'un pensionista de jubilació o d'incapacitat permanent de nivell contributiu donarà dret a percebre una quantitat en concepte d'auxili per defunció a les persones que hagin sufragat les despeses del sepeli.

Es computen únicament les cotitzacions realitzades en funció de les hores treballades (ordinàries i complementàries), calculant-ne l'equivalència en dies teòrics de cotització. Per fer-ho, es dividirà per cinc el nombre d'hores treballades de manera efectiva. 
 
 Dies teòrics de cotització = nombre d'hores (ordinàries i complementàries)/ 5

El període de cinc anys en el qual han d'acreditar-se els 500 dies de cotització s'incrementarà en la mateixa proporció en què es redueixi la jornada treballada efectivament en relació amb la jornada habitual de l'activitat en qüestió.

Es té dret a aquest percentatge sempre que durant tot el període de percepció  es compleixin simultàniament els requisits següents: 

• Que el pensionista tingui càrregues familiars. És a dir:

• Que convisqui amb fills menors de 26 anys o més, incapacitats (amb un grau de discapacitat superior al 33%) o menors acollits.

• Que els rendiments de la unitat familiar, inclòs el mateix pensionista, dividits pel nombre de membres que la integren, no superin, en còmput anual, el 75% de l'SMI  vigent en cada moment,  exclosa la part proporcional de les pagues extraordinàries. 

• Que la pensió de viduïtat constitueixi la principal o única font d'ingress os. S'entendrà que es compleix aquest requisit quan l'import anual de la pensió sigui superior al 50% del total dels ingressos del pensionista.

• Que els rendiments anuals del pensionista per tots els conceptes no superin la quantia que s'obté de sumar al límit que, en cada exercici econòmic, s'estableixi per al reconeixement de mínims de les pensions contributives, l'import anual que, en cada exercici econòmic, correspongui a la pensió mínima de viduïtat amb càrregues familiars. 

La pensió de viduïtat en còmput anual més els rendiments anuals del pensionista no poden superar el límit d'ingressos  estipulat. Si se sobrepassa el límit, es reduirà la quantia de la pensió de viduïtat per tal de no superar-lo.

Si s'incompleix un dels requisits, s'aplicarà el percentatge del 52% a partir del dia 1 del mes següent al mes en què deixi de concórrer el requisit en qüestió.

Un sol beneficiari:

• Si es tracta de separat judicial o divorciat: li correspon percebre la pensió en quantia íntegra.

• Si es tracta d'una persona el matrimoni de la qual ha esta declarat nul: perceb la pensió en quantia proporcional al temps que hagi conviscut amb el finat.

Diversos beneficiaris:

• Si hi ha hagut divorci o nul·litat i hi ha concurrència de beneficiaris amb dret a pensió, aquest es reconeix a cada un en quantia proporcional a la convivència amb el causant.

• En tot cas, es garanteix el 40% al cònjuge supervivent (encara que estigui separat) o a qui, sense ser cònjuge, convisqui amb el causant en el moment de la mort i resulti beneficiari de la pensió de viduïtat. Queden excloses d'aquesta garantia les persones divorciades. 
  

Sempre que s'hagi compartit la jubilació parcial amb un contracte de relleu es tindran en compte les bases de cotització del període treballat a temps parcial, augmentades fins al 100% de la quantia que li hagués pertocat si hagués treballat a temps complet durant aquell període.

No s'augmentaran quan en aquests períodes no s'hagin simultaniejat la jubilació parcial amb un contracte de relleu, encara que aquesta situació sigui conseqüència de l'incompliment empresarial de tenir un treballador rellevista.

Sí, tant si quan mor el causant no queda cap cònjuge supervivent com si el cònjuge supervivent mor mentre percebia la pensió, el percentatge del 52% de la pensió de viduïtat  es distribuirà entre els orfes amb dret a pensió a parts iguals. S'equipara a inexistència de cònjuge supervivent:

• La inexistència de progenitor al Registre
• L'abandonament del fill declarat judicialment

L'increment no s'aplicarà si el cònjuge supervivent no genera pensió de viduïtat ni tampoc si la prestació s'extingeix perquè el beneficiari torna a casar-se, ja que no es produeix una situació d'orfandat absoluta.

La suma de les quanties de totes les pensions de viduïtat i orfandat derivades del mateix causant no pot sobrepassar l'import del 100% de la base reguladora aplicable.

La limitació de la base reguladora afecta les pensions d'orfandat el fet causant de les quals es produeixi a partir de 1-1-2002.

La diferència entre el 100% de la base reguladora i el percentatge de la viduïtat es distribueix a parts iguales entre tots els orfes amb dret a pensió d'orfandat.

• Es multiplicarà el percentatge aplicable a cada una de les viduïtats pel temps de convivència (52% o 70% pel temps de convivència).
  
• Se sumaran els percentatges que s'obtinguin.
  
• La diferència entre els percentatges que s'obtinguin i el 100% es prorratejarà entre els orfes.

Quan mori el titular de la pensió de viduïtat, la pensió es distribuirà en parts iguals entre els orfes. Si no hi hagués orfes però sí perceptors de favor de familiars, els perceptors tindran dret d'acréixer en parts iguals per aquest ordre:

• Néts i germans del causant
• Ascendents i fills i germans del pensionista de jubilació o incapacitat permanent.
  

La quantia s'obté aplicant el percentatge del 20% a la base reguladora (calculada igual que la viduïtat). S'abona durant 12 mesos i dos pagaments extraordinaris..

Sí, amb un límit: si hi ha diversos beneficiaris, la suma de les quanties de les prestacions de mort i supervivència no pot sobrepassar el 100% de la base reguladora corresponent. Aquesta limitació s'aplica a la determinació inicial de les quanties esmentades, però no afecta les revaloracions periòdiques que siguin aplicables en endavant.

Les pensions d'orfandat tenen preferència sobre les pensions a favor d'altres familiars. Tanmateix, aquesta limitació no impedirà el reconeixement del subsidi temporal a favor dels familiars, ja que no està afectat per aquest límit.

Sí, però el percentatge d'increment en concepte de viduïtat només podrà aplicar-se a la pensió originada per un dels causants. El màxim de pensió per cada progenitor (pare/mare) és del 100% de la base reguladora.

És compatible amb treballar de l’orfe menor de 21 anys o d'un orfe més gran amb una capacitat de treball reduïda en un percentatge valorat en grau d'incapacitat permanent absoluta o gran invalidesa.
 
Si es tracta d'orfes més grans de 21 anys i menors de 25 anys no incapacitats, la pensió d’orfandat serà compatible amb un treball lucratiu per compte propi o d’altri, sempre que els ingressos que obtingui no superin, en còmput anual, el 100% de l'SMI també en còmput anual, inclosos els dos pagaments extraordinaris.
 
Si l’orfe presenta una discapacitat en un grau igual o superior al 33%, pot ser beneficiari fins als 25 anys, sempre que no dugui a terme una feina o quan, fent-la, els ingressos resultin inferiors en còmput anual a la quantia vigent de l’SMI.

Si durant l'any natural s'alternen períodes de treball amb períodes d'inactivitat, el dret es mantindrà sempre que no se sobrepassi el límit establert. 

Es podrà mantenir el dret a la pensió de viduïtat, encara que el pensionista es torni a casar, sempre que s'acreditin els requisits següents:

• Ser major de 61 anys o menor i tenir reconeguda també una pensió d'incapacitat permanent absoluta o de gran invalidesa o acreditar una minusvalidesa d'un grau superior al 65%.
  
  
• La pensió de viduïtat  ha de ser la principal o l'única font d'ingressos del pensionista. S'entén que la pensió constitueix la principal font d'ingressos quan l'import de la pensió representa, com a mínim, el 75% del total d'ingressos del pensionista en còmput anual.
  
  
• Que el matrimoni tingui uns ingressos anuals del tipus que sigui, inclosa la pensió de viduïtat, que no superin dues vegades l'import, en còmput anual, de l'SMI  vigent en cada moment.

• En el cas de la pensió dels néts i germans, per les mateixes causes que la d'orfandat.
  
  
• Si es tracta d'ascendents, fills i germans més grans de 45 anys:
  
  • En contreure matrimoni
    
  • Per defunció
    
  • Si es descobreix que un treballador desaparegut en un accident és mort.