Contenido principal

Com hem analitzat, la Constitució espanyola va consagrar el dret a la protecció de la salut de tots els ciutadans i, en el seu desenvolupament, es va procedir a l'elaboració d'un nou concepte 'universalista' de la prestació d'assistència sanitària, en tots els casos de pèrdua de la salut.

A més, es garanteix la igualtat substancial de tota la població quant a les prestacions sanitàries i la inexistència de qualsevol tipus de discriminació en l'accés, administració i règim de prestació dels servicis sanitaris.

El marc normatiu definit pels preceptes constitucionals i legals, garanteix la protecció de la salut, l'equitat i l'accessibilitat a una atenció sanitària adequada, a la qual tenen accés tots els ciutadans, independentment del seu lloc de residència, fent efectives les prestacions a través de la cartera de servicis comuns del Sistema Nacional de Salut, en què es recullen les tècniques, tecnologies o procediments que cobreix el Sistema.

Amb la Llei General de Sanitat, s'estén la cobertura de la prestació a les persones sense recursos econòmics no incloses en l'assistència sanitària del Sistema de Seguretat Social.

No obstant això, és en l'any 1989, quan es materialitza i es reconeix el dret a les prestacions de l'assistència sanitària de la Seguretat Social als espanyols que tinguen establida la seua residència al territori nacional i que no tinguen recursos econòmics suficients. Aquesta assistència es reconeix amb extensió i contingut idèntics que la prevista en el Règim General de la Seguretat Social

Després de l'entrada en vigor de la llei sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seua integració social, els que es troben a Espanya, inscrits en el padró del municipi on residisquen habitualment, tenen dret a l'assistència sanitària en les mateixes condicions que els espanyols.

També, els estrangers que es troben a Espanya (encara que no siguen residents) tenen dret a l'assistència sanitària pública d'urgència davant de malalties greus o accidents, independentment de la seua causa, així com a la continuïtat d'eixa atenció fins a la situació d'alta mèdica; si es tracta d'un menor de 18 anys, l'assistència sanitària es reconeix en les mateixes condicions que als espanyols i, per últim, les estrangeres embarassades que es troben a Espanya tenen dret a l'assistència sanitària durant l'embaràs, part i postpart.