Contenido principal

Tal com hem analitzat, la Constitució espanyola va consagrar el dret a la protecció de la salut de tots els ciutadans i, en el seu desenvolupament es va elaborar un nou concepte "universalista" de la prestació d'assistència sanitària, en tos els casos de pèrdua de la salut.

A més a més, es garanteix la igualtat substancial de tota la població pel que fa a les prestacions sanitàries i la inexistència de qualsevol mena de discriminació en l'accés, administració i règim de prestació dels serveis sanitaris.

El marc normatiu definit pels preceptes constitucionals i legals, garanteix la protecció de la salut, l'equitat i l'accessibilitat a una atenció sanitària adequada, a la que tenen dret tots els ciutadans independentment del lloc de residència. Les prestacions es fan efectives a través de la cartera de serveis comuns del Sistema Nacional de Salut, en què es recullen les tècniques, tecnologies o procediments que cobreix el sistema.

Amb la Llei general de sanitat, s'estén la cobertura de la prestació a les persones sense recursos econòmics no incloses en l'assistència sanitària del sistema de Seguretat Social.

No obstant això, l'any 1989, és quan es materialitza i es reconeix el dret a les prestacions de l'assistència sanitària de la Seguretat Social als espanyols que tinguin establerta la residència en territori nacional i no tinguin recursos econòmics suficients. Aquesta assistència es reconeix amb idèntica extensió i contingut que la que es preveu en el règim general de la Seguretat Social.

Després de l'entrada en vigor de la Llei sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la integració social, els que siguin a Espanya, inscrits en el padró del municipi on resideixin habitualment, tenen dret a l'assistència sanitària en les mateixes condicions que els espanyols.

Així mateix, els estrangers que siguin a Espanya (encara que no siguin residents) tenen dret a l'assistència sanitària pública d'urgència per malalties greus o accidents, sigui quina sigui la seva causa, i a la continuïtat d'aquesta atenció fins assolir la situació d'alta mèdica; si es tracta d'un menor de 18 anys, l'assistència sanitària es reconeix en les mateixes condicions que als espanyols i, per últim, les estrangeres embarassades que es trobin a Espanya tenen dret a l'assistència sanitària durant l'embaràs, part i postpart.