Contenido principal
Etapa de configuració normativa (1962 - 1978)
En aquesta etapa, s'aproven les bases d'un sistema integrat de Seguretat Social d'abast professional amb declaració d'universalitat subjectiva i objectiva en intentar emparar tota la població i pel que fa a totes les prestacions.
Les seves fites principals són:
Llei de bases de la Seguretat Social de 1963.
La Llei de bases de la Seguretat Social i els seus textos articulats I i II (1966 i 1974), unifiquen i integren les diferents assegurances socials i emergeix un nou sistema de Seguretat Social que reordena l'acció protectora des de paràmetres eminentment contributius cap al col·lectiu dels treballadors per compte d'altri i les seves famílies, i només compartida en part per d'altres sectors professionals de menor capacitat contributiva.
L'1 de gener de 1967 comença la vigència del nou sistema de Seguretat Social.
Llei de finançament i perfeccionament de 1972.
Per resoldre els problemes financers heretats de l'antic mutualisme, es defineix una estructura de cotització major, calculada en el règim general d'acord amb els salaris reals i en la resta de règims especials, que defineix la Llei de bases, en atenció a la distinta naturalesa i condicions de certes activitats professionals, segons unes bases mínimes o d'acord amb allò acordat en procediments negociats. Així mateix, es millora el camp d'acció protectora i s'inicia l'homologació progressiva entre règims.
Això no obstant i encara que les normes esmentades prevegin que les aportacions de l'Estat tindran caràcter progressiu i que es constitueixin en un recurs ordinari de la Seguretat Social, en la pràctica són les cotitzacions socials les que suporten la major part del finançament dels serveis i prestacions de l'acció protectora. En conseqüència, les prestacions continuen sent insuficients i el sistema de protecció social té una rellevància escassa en el conjunt de l'economia nacional.
Altres notes que caracteritzen aquesta segona etapa són: l'atribució de la gestió de la Seguretat Social a l'Estat i la separació entre un règim general i diversos règims especials.