Contenido principal

El desenvolupament de la Seguretat Social té com a punt culminant l'aprovació de la Constitució Espanyola de 1978, alguns dels preceptes de la qual es refereixen de forma explícita a la Seguretat Social, especialment l'article 41, considerat clau per entendre el sistema públic de protecció a Espanya i que dissenya l'actual model de Seguretat Social. En este es declara, com a principi rector de la política social i econòmica, el manteniment pels poders públics d'un règim públic de Seguretat Social per a tots els ciutadans que garantisca prestacions suficients en situacions de necessitat, especialment en cas de desocupació. L'assistència i prestacions complementàries seran lliures.

Esta etapa democràtica es caracteritza per la presència dels elements següents:

• Reforma financera, que es tradueix en la plena integració dels pressupostos de la Seguretat Social en els Pressupostos Generals de l'Estat, el que permetrà una transparència major en existir un control parlamentari de la despesa i dels ingressos de la Seguretat Social i la consolidació de la naturalesa pública del Sistema.
• Participació i control dels interlocutors socials (sindicats i organitzacions empresarials) en el funcionament del sistema de la Seguretat Social, a través de la seua participació en els òrgans de direcció i control de les entitats de la Seguretat Social.
• Increment dels recursos financers amb l'objectiu d'aconseguir els nivells mitjans de despesa en protecció social respecte dels països del nostre mateix nivell socioeconòmic.
• Diferenciació de les prestacions, no contributives vinculades a la condició de ciutadania i finançades amb recursos procedents dels impostos, i les contributives, pròpies dels treballadors cotitzants i les seues famílies.

Les prestacions reconegudes a tots els ciutadans amb caràcter universal i amb els requisits establerts per a cada situació són:

• L'assistència sanitària
• Els servicis socials
• Les pensions no contributives de vellesa i invalidesa
• Les prestacions per naixement de fill o adopció i les reconegudes a les famílies vulnerables, (amb membres discapacitats, monoparentals, nombroses, amb carència de recursos) així com la maternitat no contributiva.
• Les prestacions del sistema de dependència.

Són prestacions reconegudes en el nivell contributiu:

• Les prestacions econòmiques temporals per accident de treball i malaltia professional o comuna.
• Les prestacions contributives de jubilació, incapacitat permanent, viudetat, orfandat i favor de familiars
• Les prestacions de maternitat, risc durant l'embaràs, paternitat i risc durant la lactància.
• La prestació per desocupació per a treballadors per compte d'altre.
• Les prestacions acostumen a estendre's, cobrint les llacunes legals que provocaven situacions de desprotecció, i a l'atenuació de diferències entre col·lectius de treballadors per compte d'altre o també entre treballadors dependents i per compte propi.
• Les prestacions de la protecció social pública es completen amb la creació i ordenació de la previsió social complementària a través d'instruments individuals (Plans i Fons de Pensions) vinculats a la negociació col·lectiva i a l'estalvi personal.

Entre les mesures dutes a terme en esta etapa, poden destacar-se per la seua importància qualitativa les dirigides a la conciliació de la vida familiar i laboral de les persones treballadores, les millores de la protecció familiar, la jubilació parcial gradual i flexible i les mesures per a la igualtat efectiva de dones i homes reconeixement del dret a la conciliació de la vida personal i laboral i a una major coresponsabilitat entre dones i homes en l'acompliment de les obligacions familiars.

Finalment, la recent Llei de Mesures en matèria de Seguretat Social, vol garantir el sosteniment financer i el perfeccionament dels nivells de benestar del conjunt dels ciutadans. Estes mesures estan basades en una sèrie de circumstàncies com l'envelliment de la població, la incorporació de les dones al mercat de treball i el fenomen de la immigració.

Es pot concloure que l'ampliació de l'àmbit de cobertura en la protecció social experimentat en els últims anys i alineat amb els canvis de la societat del segle XXI contribueixen a consolidar i perfeccionar l'Estat de Benestar a Espanya.