Contenido principal

El desenvolupament de la Seguretat Social té com a punt àlgid l'aprovació de la Constitució espanyola de 1978, diversos preceptes de la qual es refereixen de manera explícita a la seguretat social, en especial l'article 41, considerat clau per entendre el sistema públic de protecció a Espanya i que dissenya el model actual de Seguretat Social. En aquest model es declara com a principi rector de la política social i democràtica el manteniment per part dels poders públics d'un règim públic de Seguretat Social per a tots els ciutadans que garanteixi unes prestacions suficients quan hi ha situacions de necessitat, en particular, en cas de desocupació. L'assistència i prestacions complementàries són lliures.

Aquesta etapa democràtica es caracteritza per la presència dels elements següents:

• Reforma financera, que es tradueix en la plena integració dels pressupostos de la Seguretat Social en els pressupostos generals de l'Estat, el que permet una major transparència pel fet d'existir un control parlamentari de la despesa i dels ingressos de la Seguretat Social i la consolidació de la naturalesa pública del sistema.
• Participació i control dels interlocutors socials (sindicats i organitzacions empresarials) en el funcionament del sistema de la Seguretat Social, a través de la seva participació en els òrgans de direcció i de control de les entitats de la Seguretat Social.
• Increment dels recursos financers amb l'objectiu d'assolir els nivells mitjans de despesa en protecció social respecte dels països amb un mateix nivell socioeconòmic.
• Diferenciació de les prestacions, no contributives vinculades a la condició de ciutadania i finançades amb recursos procedents dels impostos, i les contributives, pròpies dels treballadors cotitzants i les seves famílies.

Les prestacions reconegudes a tots els ciutadans amb caràcter universal i amb els requisits establerts per a cada situació són:

• L'assistència sanitària
• Els serveis socials
• Les pensions no contributives de vellesa i invalidesa
• Les prestacions per naixement de fill o adopció i les reconegudes a les famílies vulnerables (amb membres discapacitats, monoparentals, nombroses, amb carència de recursos), i també la maternitat no contributiva.
• Les prestacions dels sistema de dependència.

Són prestacions reconegudes en el nivell contributiu:

• Les prestacions econòmiques temporals per accident de treball i malaltia professional o comuna.
• Les prestacions contributives de jubilació, incapacitat permanent, viduïtat, orfandat i a favor de familiars.
• Les prestacions de maternitat, risc durant l'embaràs, paternitat i risc durant la lactància.
• La prestació per desocupació per a treballadors per compte d'altri.
• Les prestacions tendeixen a la seva extensió, amb la cobertura de les llacunes legals que provocaven situacions de desprotecció i a l'atenuació de diferències entre col·lectius de treballadors per compte d'altri o fins i tot entre treballadors dependents i pel seu compte.
• Les prestacions de la protecció social pública es completen amb la creació o ordenació de la previsió social complementària a través d'instruments individuals (plans i fons de pensions) vinculats a la negociació col·lectiva i a l'estalvi personal.

Ente les mesures aplicades en aquesta etapa, cal destacar per la seva importància qualitativa les que s'adrecen a la conciliació familiar i laboral de les persones treballadores, les millores de la protecció familiar, la jubilació parcial gradual i flexible i les mesures per a la igualtat efectiva de dones i homes pel que fa al reconeixement del dret a la conciliació de la vida personal i laboral i a una major coresponsabilitat entre homes i dones en compliment de les obligacions familiars.

Per últim, la Llei de mesures en matèria de Seguretat Social actual, vol garantir la sostenibilitat financera i el perfeccionament dels nivells de benestar del conjunt dels ciutadans. Aquestes mesures es basen en un seguit de circumstàncies como és ara l'envelliment de la població, la incorporació de les dones al mercat de treball i el fenomen de la immigració.

Es pot concloure que l'ampliació de l'àmbit de cobertura en la protecció social experimentat en els darrers anys i alineat amb els canvis de la societat del segle XXI contribueixen a consolidar i perfeccionar l'Estat del benestar a Espanya.