Contenido principal
Introducció
La Constitució Espanyola estableix en el seu article 41 que, "Els poders públics mantindran un règim públic de Seguretat Social per a tots els ciutadans, que garantisca l'assistència i prestacions socials suficients en situacions de necessitat”. La Seguretat Social, a través de les seues Entitats Gestores (Institut Nacional de la Seguretat Social, Institut Social de la Marina, Institut de migració i servicis socials, Institut Nacional de gestió sanitària), Entitats Col·laboradores (Mútues d'Accidents de Treball i Malalties Professionals), Servicis Comuns (Tresoreria General de la Seguretat Social i la Gerència d'Informàtica) i Organismes Autònoms com el Servici Públic d'Ocupació Estatal i el Fons de Garantia Salarial, entre altres, és l'encarregada de gestionar el sistema públic de protecció que garantisca als ciutadans la subsistència en situacions de necessitat. Esta garantia se sosté principalment a través dels ingressos que per les cotitzacions socials abonen els empresaris i treballadors. Per això un dels reptes més importants del Sistema públic de pensions és compaginar que siguen suficients per a la subsistència dels seus titulars i sostenible, és a dir, amb garantia de futur.
La Tresoreria General de la Seguretat Social (com a caixa única del Sistema) és l'encarregada de recaptar prèviament i mes a mes les cotitzacions socials dels subjectes obligats a cotitzar, amb l'únic fi d'atendre els riscos o situacions de necessitat, garantint a qui cotitza que en un futur obtindrà les mateixes prestacions que està pagant a qui el van antecedir (Sistema denominat de Repartiment, en què cada generació suporta els seus riscos actuals i els actuals de generacions passades, a canvi de que els seus futurs els suporten generacions futures).
La font bàsica i principal de finançament del Sistema públic de pensions és la cotització en forma de quota a pagar pels empresaris i treballadors dels distints Règims que componen el Sistema. Segons el Règim on estiguen inclosos per l'activitat que desenvolupen, així variarà la forma, el mode i la quantia a pagar de les seues quotes obligatòries. Una constant i conseqüència d'això és que a major salari, major quota i millor pensió, en definitiva a major esforç, més retribució en el futur.
L'obligació de cotitzar implica la realització de les activitats necessàries mitjançant les que els subjectes obligats aporten recursos econòmics al Sistema de la Seguretat Social, estant els seus elements bàsics la base de cotització, el tipus de cotització i la quota.
La fórmula seria: Quota = Base x Tipus / 100 - Deduccions
La liquidació de les quotes de la Seguretat Social, que hagen estat reportades durant el període que es refereix la liquidació i, si escau, de les deduccions i dels recàrrecs que procedeixen, s'efectuarà mitjançant l'emplenament, per part dels subjectes responsables de l'obligació de cotitzar, dels documents de cotització que determine el Ministeri d'Ocupació i Seguretat Social.
Passem a desenvolupar els diferents conceptes que conformen la dinàmica de la cotització.