Contenido principal
Introducció
La Constitució espanyola estableix en el seu article 41 que, "Els poders públics mantindran un règim públic de seguretat social per a tots els ciutadans, que garanteixi l'assistència i prestacions socials suficients en les situacions de necessitat.". La Seguretat Social, a través de les entitats gestores (Institut Nacional de la Seguretat Social, Institut Social de la Marina, Institut de Migració i Serveis Socials, Institut nacional de Gestió Sanitària), les entitats col·laboradores (mútues d'accidents de treball i malalties professionals), serveis comuns (Tresoreria General de la Seguretat Social i la Gerència d'Informàtica) i organismes autònoms com el servei Públic d'Ocupació Estatal i el Fons de Garantia Salarial, entre d'altres, és l'encarregada de gestionar el sistema públic de protecció que garanteix als ciutadans la subsistència en situacions de necessitat. Aquesta garantia se sustenta principalment a través dels ingressos que per les cotitzacions socials abonen els empresaris i treballadors. Per aquest motiu, un dels reptes més importants del sistema públic de pensions és compaginar que siguin suficients per a la subsistència dels seus titulars i sostenible, és a dir, amb garantia de futur.
La Tresoreria General de la Seguretat Social (com a caixa única del sistema) és l'encarregada de recaptar prèviament i mes a mes les cotitzacions socials dels subjectes obligats a cotitzar, amb l'única finalitat d'atendre els riscos o situacions de necessitat i garantint a qui cotitza que en un futur obtindrà les mateixes prestacions que està pagant a qui li van precedir (sistema denominat de repartiment, en què cada generació suporta els seus riscos actuals i els actuals de generacions passades, a canvi que els seus en el futur se suportin per generacions futures).
La font bàsica i principal de finançament del sistema públic de pensions és la cotització en forma de quota a pagar pels empresaris i treballadors dels diferents règims que componen el sistema. Segons el règim en què estan inclosos per l'activitat que desenvolupen, d'aquesta manera és com variarà la forma, el mode i la quantia que cal pagar de les seves quotes obligatòries. Una constant i conseqüència de tot això és que com més gran sigui el salari, més quota i millor pensió; en definitiva, com més gran sigui l'esforç, més retribució en el futur.
L'obligació de cotitzar implica la realització de les activitats necessàries mitjançant les quals els subjectes obligats aporten recursos econòmics al sistema de la Seguretat Social. Els seus elements bàsics són: la base de cotització, el tipus de cotització i la quota.
La fórmula és: Quota = Base x Tipus / 100 – Deduccions
La liquidació de les quotes de la Seguretat Social que s'hagin meritat durant el període a què es refereix la liquidació i, si escau, de les deduccions i dels recàrrecs que pertoquin, s'efectua mitjançant l'emplenament, per part del subjectes responsables de l'obligació de cotitzar, dels documents de cotització que determini el Ministeri d'Ocupació i Seguretat Social.
Tot seguit, desenvolupem els diferents conceptes que formen la dinàmica de la cotització.