Contenido principal

Per sistemes de finançament, s'entenen les tècniques financeres utilitzades per planificar la cobertura dels costs de l'acció protectora de la Seguretat Social. Fonamentalment són: capitalització i repartiment

Capitalització

Les tècniques de capitalització impliquen la formació d'un capital integrat per les quotes o primes més els interessos acumulatius, destinat a satisfer les prestacions futures. Així concebut, el mètode capitalitzador ha sigut el principal vehicle financer dels sistemes de previsió social, especialment mentre estos s'han mantingut enganxats a les tècniques actuarials i als esquemes jurídics de l'assegurança privada. No debades la tècnica capitalitzadora té en l'assegurança privada les seues arrels.

S'ha explicat esta tècnica com a compte particular obert a cada assegurat, on ingressen les cotitzacions i els seus interessos. No obstant això, són nombrosos els inconvenients que es desprenen d'este sistema (depreciació monetària, llarg període de temps, complexa administració gestora…).

Repartiment

Les tècniques financeres de repartiment suposen la distribució immediata o a curt termini de les cotitzacions i ingressos generals de la Seguretat Social que, sense temps per ser capitalitzats, es converteixen en prestacions a percebre pels subjectes beneficiaris. Les tècniques de repartiment són les que millor s'adeqüen a un sistema de seguretat social, i permeten plasmar el principi de solidaritat financera.

En la mesura en la qual aconsegueix corregir les deficiències del sistema de capitalització, estes correccions apareixen com a avantatges del sistema de repartiment.

L'actual sistema de finançament de la Seguretat Social, si s'hi pensa bé, es basa en la idea de la solidaritat, solidaritat que, alhora, opera en tres eixos diferents:

• solidaritat entre generacions.
• solidaritat dels actius respecte dels passius.
• solidaritat entre els diferents territoris de la Nació.

L'article 87 de la Llei General de la Seguretat Social assenyala que el sistema financer de la Seguretat Social és el de repartiment, és a dir, que imposa sacrificis als joves respecte dels vells; als sans respecte dels malalts; als ocupats respecte dels que es troben en situació de desocupació; als vius respecte de les famílies dels morts; els que tenen càrregues familiars respecte dels que no les tenen; als d'activitats econòmiques en expansió i prosperitat, en fi, respecte dels sectors deprimits.

A estos vincles de solidaritat entre els cotitzants actuals i els receptors, en temps present, de les prestacions, s'uneixen els no menys importants llaços de solidaritat que es produeixen entre els diferents territoris de la Nació.

Un determinat territori podria ser deficitari, si solament es considerara aïlladament els cotitzants i pensionistes que viuen allà en un determinat moment. En esta ocasió, són les cotitzacions procedents dels residents en altres territoris els que salven la situació, conformant el que el Tribunal Constitucional ha denominat solidaritat interterritorial.

També des del punt de vista del finançament cal indicar que l'article 41 de la Constitució preveu "un règim públic de Seguretat Social", el que en interpretació del Tribunal Constitucional suposa "un règim únic i unitari de Seguretat Social per a tots els ciutadans que garantisca al temps la igualtat de tots els espanyols en l'exercici dels drets i deures en matèria de Seguretat Social".

Perquè esta igualtat dels espanyols en la Seguretat Social siga real i efectiva cal assegurar, almenys, el següent:

• Que les cotitzacions realitzades al llarg del temps, en qualsevol part del territori nacional, siguen, arribat el moment, transcendents per satisfer les corresponents prestacions, qualsevol que siga el lloc on estes es sol·liciten.
• Que els requisits exigits per a la inscripció de les empreses, afiliació, altes baixes, variacions i el règim de les corresponents prestacions siguen uniformes en tot el territori nacional.
• Que les cotitzacions tinguen el mateix import i que siguen exigides d'igual manera en qualsevol part.
• Que quan arribe el moment els beneficiaris puguen gaudir de les seues prestacions en qualsevol part del territori nacional.

L'obtenció d'aquests objectius també implicarà la consecució d'altres beneficis molt importants, que poden suposar el compliment de determinacions legals i constitucionals i també exigides per distints Tractats de la Unió Europea.

En efecte, la transcendència de les cotitzacions realitzades en qualsevol territori, permet assegurar la llibertat de residència dels espanyols en qualsevol part del territori nacional i contribueix a la lliure circulació de treballadors en l'espai de la Unió Europea.

La identitat de cost de la Seguretat Social amb independència del lloc on es presten els servicis ajuda a impedir el fraccionament del mercat de treball.

La importància de la consecució d'estos objectius no solament es manifesta durant la vida laboral dels treballadors, sinó que es prolonga una vegada produïda la jubilació. L'efecte Florida, entenent per este el fet que molts jubilats elegeixen durant la vellesa una residència distinta - no seria possible sense el principi de la possibilitat d'exportació de les prestacions exigit per les normes comunitàries en la matèria.