Avís Cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui una millor experiència d’usuari. Les cookies no s’utilitzen per recollir informació de caràcter personal. Per a més informació consulti la nostra política de cookies.

Contenido principal

Sistema de financiació

Per sistemes de finançament, es consideren les tècniques financeres utilitzades per planificar la cobertura dels costos de l'acció protectora de la Seguretat Social. Són fonamentalment els següents: capitalització i repartiment

Capitalització

Les tècniques de capitalització impliquen la formació d'un capital integrat per les quotes o primes més els interessos acumulatius, destinat a satisfer les prestacions futures. Tal com es concep, el mètode capitalitzador ha estat el principal vehicle financer dels sistemes de previsió social, en especial mentre aquests han estat vinculats a les tècniques actuarials i als esquemes jurídics de l'assegurança privada. No en va la tècnica capitalitzadora té en l'assegurança privada les seves arrels.

S'ha explicat aquesta tècnica com a compte particular oberta a cada assegurat, en què ingressen les cotitzacions i els seus interessos. Tanmateix, aquest sistema té un gran nombre d'inconvenients (depreciació monetària, llarg període de temps, administració gestora complexa, etc.).

Repartiment

Les tècniques financeres de repartiment suposen la distribució immediata o a curt termini de les cotitzacions i ingressos generals de la Seguretat Social que, sense temps per a ser capitalitzats, es converteixen en prestacions a percebre pels subjectes beneficiaris. Les tècniques de repartiment són les que millor s'adeqüen a un sistema de seguretat social i permeten plasmar el principi de solidaritat financera.

En la mesura en què aconsegueix corregir les deficiències del sistema de capitalització, aquestes correccions apareixen com avantatges del sistema de repartiment.

L'actual sistema de finançament de la Seguretat Social es recolza, pensant-ho bé, en la idea de la solidaritat, solidaritat que, al seu torn, opera en tres eixos diferents:

  • solidaritat entre generacions.
  • solidaritat dels actius respecte dels passius.
  • solidaritat entre els diferents territoris de la nació.

L'article 87 de la Llei general de la Seguretat Social assenyala que el sistema financer de la Seguretat Social és el de repartiment, és a dir, que imposa sacrificis als joves respecte de la gent gran; als sans respecte dels malalts; als ocupats respecte dels desocupats; als vius respecte de les famílies de qui s'ha mort; als que tenen càrregues familiars respecte dels que no les tenen i, per últim, als sectors d'activitats econòmiques en auge i prosperitat respecte dels sectors deprimits.

A aquests vincles de solidaritat entre els cotitzants actuals i els receptors, en temps present, de les prestacions, s'uneixen els llaços no menys importants de la solidaritat que es produeixen entre els diferents territoris de la nació.

Un determinat territori pot ser deficitari si només es consideren aïlladament els cotitzants i pensionistes que viuen en aquest territori en un moment determinat. En aquesta ocasió, són les cotitzacions procedents dels residents d'altres territoris qui salven la situació, el que ve a ser el que el Tribunal Constitucional ha denominat solidaritat interterritorial.

També des del punt de vista del finançament cal indicar que l'article 41 de la Constitució preveu "un règim públic de Seguretat Social", i segons la interpretació del Tribunal Constitucional això vol dir "un règim únic i unitari de Seguretat Social per a tots els ciutadans que garanteixi alhora la igualtat de tots els espanyols en l'exercici dels drets i deures en matèria de Seguretat Social".

Perquè aquesta igualtat dels espanyols pel que fa a la Seguretat Social sigui real i efectiva cal assegurar, almenys, el següent:

  • Que les cotitzacions efectuades al llarg del temps, en qualsevol lloc del territori espanyol siguin, arribat el moment, transcendents per satisfer les prestacions corresponents, sigui quin sigui el lloc on se sol·licitin.
  • Que els requisits exigits per a la inscripció de les empreses, afiliació, altes, baixes, variacions i el règim de les prestacions corresponents siguin uniformes arreu del territori espanyol.
  • Que les cotitzacions tinguin el mateix import i que siguin exigides d'igual manera a qualsevol lloc.
  • Que, arribat el moment, els beneficiaris puguin gaudir de les seves prestacions a qualsevol lloc del territori nacional.

L'obtenció d'aquests objectius també implica la consecució d'altres beneficis molt importants, que poden suposar el compliment de determinacions legals i constitucionals i també exigides pels diferents Tractats de la Unió Europea.

Efectivament, la transcendència de les cotitzacions realitzades a qualsevol territori permet assegurar la llibertat de residència dels espanyols arreu del territori nacional i contribueix a la lliure circulació de treballadors dins l'espai de la Unió Europea.

La identitat del cost de la Seguretat Social, independentment del lloc on es prestin els serveis ajuda a impedir el fraccionament del mercat de treball.

La importància de l'assoliment d'aquests objectius no tan sols es manifesta durant la vida laboral dels treballadors, sinó que es perllonga una vegada s'ha produït la jubilació. L'efecte Florida, és a dir, el fet que molts jubilats triïn durant la vellesa una residència diferent no seria possible sense el principi de la possibilitat d'exportació de les prestacions exigit per les normes comunitàries en la matèria.

Contenido complementario
${loading}