Contenido principal

La Seguretat Social espanyola es val d'un sistema mixt de finançament ja que es nodreix de molt diferents mitjans per reunir els recursos necessaris que permeten atendre les seues obligacions.

Els recursos per al finançament de la Seguretat Social espanyola estaran constituïts per:

• Les aportacions progressives de l'Estat, que es consignaran amb caràcter permanent en els seus Pressupostos Generals, i les que s'acorden per a atencions especials o siguen precises per exigència de la conjuntura.
• Les quotes de les persones obligades.
• Les quantitats recaptades en concepte de recàrrecs, sancions o d'altres de naturalesa anàloga.
• Els fruits, rendes o interessos i qualsevol altre producte dels seus recursos patrimonials.
• Qualssevol altre ingrès, deixant de banda allò previst en la disposició addicional vint-i-dos d'esta Llei.

Sobre el contingut i característiques de cada una de les diverses fonts de recursos, es poden efectuar les següents precisions:

El recurs econòmic més important són les cotitzacions o quotes a la Seguretat Social, que consisteixen en una aportació econòmica dels empresaris i dels treballadors, aportació que es defineix sobre un percentatge de les retribucions dels treballadors.

Després de les cotitzacions d'empresaris i treballadors, segueixen en importància les aportacions de l'Estat per al sosteniment de la Seguretat Social.

Estes aportacions de l'Estat suposen posar a disposició de la Seguretat Social part de l'esforç tributari dels ciutadans, de manera que es reprodueixen en este sector, els efectes que el sistema fiscal estiga produint amb caràcter general. Així, si els tributs aconsegueixen realment, en cada cas i moment, la redistribució de les rendes dels contribuents, la Seguretat Social, que rep estes prestacions i satisfà les corresponents prestacions, també intervindria en esta funció redistribuïdora.

La segona característica d'estes aportacions de l'Estat és el seu caràcter finalista, de manera que no es dediquen al pagament del conjunt de les obligacions de la Seguretat Social, sinó solament al finançament d'alguna d'elles; l'assistència sanitària, els complements per a mínims de les pensions i el pressupost de l'Institut de Persones majors i Servicis Socials, fonamentalment.

El volum de recursos que canalitza la Seguretat Social, la converteixen per si mateixa en un important factor econòmic amb influència en la competitivitat, productivitat, consum i inflació.

En relació amb els recàrrecs, sancions o d'altres de naturalesa anàloga, es refereix esta font d'ingressos a aquells que es produeixen en concepte dels recàrrecs previstos d'interessos de demora, per retard des del compliment del termini reglamentari de l'ingrés del deute i es fan exigibles transcorreguts 15 dies des de la notificació de la providència de constrenyiment, si no s'efectua l'ingrés d'allò que es deu), així com les que s'obtinguen per aplicació de sancions.

Sobre els fruts, rendes o interessos i qualsevol altre producte dels seus recursos patrimonials constitueixen els conceptes indicats una font de finançament que es pot qualificar de marginal.

La menció que este apartat fa a "qualsevol altre ingrés" es refereix a la llista continguda en el Reglament General de Recaptació, que no puga enquadrar-se en qualsevol dels apartats anteriors (aportacions de l'Estat, quotes de la Seguretat Social, etc).

La LGSS indica que "no tindran la naturalesa de recursos de la Seguretat Social els que resulten de les següents atencions, prestacions i servicis", descrivint determinats ingressos que són conseqüència de la prestació d'assistència sanitària en determinades circumstàncies, així com de la venda de determinats materials, o procedisquen de convenis, ajudes o donacions, etc.

L'anàlisi de les normes determinants del finançament del pressupost de despeses del sistema de la Seguretat Social, permeten efectuar les següents consideracions:

El"nivell contributiu"de protecció, integrat per les prestacions econòmiques dels diferents Règims que integren el sistema de la Seguretat Social i les derivades de les contingències d'accidents de treball i malalties professionals, així com"les despeses derivades de la seua gestió i els de funcionament dels servicis corresponents a les funcions d'afiliació, recaptació i gestió econòmic-financera i patrimonial"seran finançades"bàsicament"amb les quotes, l'import dels recàrrecs i sancions, els fruits, rendes i interessos dels seus recursos patrimonials i el producte d'altres ingressos, completant-se, si escau, amb les aportacions de l'Estat que puguen establir-se de forma específica.

En resum, la tendència actual del nostre sistema de Seguretat Social és que els recursos indicats -sense l'aportació de l'Estat- permeten el finançament del nivell contributiu i de les despeses de gestió i la seua administració.

El finançament del"nivell no contributiu o assistencial"estarà a càrrec de l'Estat, fixant el seu finançament les respectives Lleis de Pressupostos per a cada any, mitjançant aportacions finalistes i, pel que fa als complements a mínims de pensions, també estan a càrrec de l'Estat una vegada concloga el període transitori indicat i, mentre, contribuirà amb aportacions finalistes fixades cada any en les Lleis de Pressuposts, cobrint el Pressupost de la Seguretat Social la diferència.

L'assistència sanitària i els servicis socials la gestió de la qual estiga transferida a les Comunitats Autònomes, el finançament s'efectuarà segons el sistema de finançament autonòmic vigent en cada moment.

Per eliminar els dubtes existents sobre la naturalesa"no contributiva"d'alguna prestació, laLGSS indica que tenen esta naturalesa:

• Les prestacions i servicis d'"assistència sanitària" incloses en l'acció protectora de la Seguretat Social i els corresponents als "servicis socials", llevat que es deriven d'accidents de treball i malalties professionals.
• Les pensions no contributives per invalidesa i jubilació.
• Els complements a mínims de les pensions de la Seguretat Social.
• Les prestacions familiars regulades en la LGSS.