El col·lectiu dels treballadors del mar es diferencia dels altres sectors productius per un seguit de característiques que es donen, fonamentalment, per la naturalesa del treball en el mar i la del mateix centre on es desenvolupa (el vaixell): mobilitat, aïllament i perillositat.

El vaixell és, des d'un punt de vista sociològic, una institució total, en el sentit que constitueix un àmbit tancat on es desenvolupen totes les activitats personals, laborals i socials de les persones que hi treballen. La seva mobilitat fa que la gent del mar es trobi exposada a canvis continus i dificultats especials, en particular quan es troba a ports estrangers.

D'altra banda, les característiques laborals del col·lectiu maritimopesquer no tan sols afecten els mateixos treballadors, sinó que també condicionen, directament o indirecta, el seu entorn familiar.

L'Institut Social de la Marina (ISM), com a organisme encarregat de la problemàtica social del sector maritimopesquer i per atendre la seva necessitat d'atenció social específica i integral, ofereix un sistema de protecció social global que completa els mecanismes protectors del sistema de Seguretat Social. L'esmentat sistema s'enquadra i s'actualitza dins de les directrius dels Plans d'acció del Ministeri d'Ocupació i Seguretat Social.