Beneficiaris
Beneficiaris individuals
-
Persones d’almenys 23 anys que no siguen beneficiàries de pensió contributiva per jubilació o incapacitat permanent, o de pensió no contributiva per invalidesa o jubilació que, encara que compartisquen domicili amb una unitat de convivència, no s’integren a ella, sempre que:
- No estiguen casades, llevat que hagen iniciat els tràmits de separació o divorci.
- No estiguen unides a una altra persona com a parella de fet.
- No formen part d’una altra unitat de convivència.
Si es tracta de persones d’entre 23 i 29 anys, han d’haver tingut residència legal i efectiva a Espanya i haver viscut de manera independent durant almenys els tres anys anteriors a la sol·licitud, llevat que hagen abandonat el domicili habitual per ser víctimes de violència de gènere, hagen iniciat tràmits de separació o divorci o altres circumstàncies que es determinen. S’entén que una persona ha viscut de forma independent si acredita que el seu domicili ha sigut diferent al dels seus progenitors, tutors o acollidors durant els tres anys i que en l’esmentat període ha romàs durant almenys dotze mesos, continuats o no, d’alta en la Seguretat Social, Classes Passives de l’Estat o una mutualitat alternativa al Règim Especial de Treballadors per Compte Propi o Autònoms.
Si es tracta de persones majors de 30 anys, hauran d’acreditar que, durant l’any immediatament anterior a l’esmentada data, el seu domicili a Espanya ha sigut diferent al dels seus progenitors, tutors o acollidors.
- Dones majors d’edat víctimes de violència de gènere o víctimes de tràfic d’éssers humans i explotació sexual.
- No tenen dret a la prestació les persones usuàries d’una prestació de servici residencial, de caràcter social, sanitari o sociosanitari, amb caràcter permanent, excepte en el supòsit de dones víctimes de violència de gènere o víctimes de tràfic d’éssers humans i explotació sexual.
Titulars de la unitat de convivència
Els titulars de l’IMV, és a dir, les persones que perceben la prestació en nom de la unitat de convivència i la representen, han de tindre capacitat jurídica i una edat mínima de 23 anys.
També poden ser titulars, sempre que tinguen capacitat jurídica, les persones majors d’edat o menors emancipats, quan tinguen fills o menors en règim de guarda amb finalitats d’adopció o acolliment familiar permanent.
Unitat de convivència
La unitat de convivència està formada per totes les persones que visquen en un mateix domicili, unides per vincle matrimonial o com a parella de fet, i els seus familiars fins al segon grau per consanguinitat o afinitat, adopció, i altres persones amb qui convisquen en virtut de guarda amb finalitats d’adopció o acolliment familiar permanent.
Podran ser beneficiàries de la prestació les persones que, sense integrar-se a la unitat de convivència o integrades a una unitat de convivència independent, residisquen al mateix domicili amb altres amb les quals tinguen algun dels vincles de parentiu assenyalats. Per a açò s’han de trobar en algun d’estos supòsits:
a) Quan una dona, víctima de violència de gènere, haja abandonat el seu domicili familiar habitual acompanyada o no dels seus fills o de menors en règim de guarda amb finalitats d’adopció o acolliment familiar permanent.
b) Quan, amb motiu de l’inici dels tràmits de separació, nul·litat o divorci, o d’haver-se instat a la dissolució de la parella de fet constituïda formalment, una persona haja abandonat el seu domicili familiar habitual acompanyada o no dels seus fills o menors en règim de guarda amb finalitats d’adopció o acolliment familiar permanent. En el supòsit de parelles de fet no formalitzades que hagueren cessat la convivència, la persona que sol·licite la prestació ha d’acreditar, si s’escau, l’inici dels tràmits per a l’atribució de la guarda i custòdia dels menors.
c) Quan s’acredite que s’ha abandonat el domicili per desnonament o perquè este ha quedat inhabitable a causa d’accident o de força major, així com altres supòsits que s’establisquen reglamentàriament.
En els supòsits que preveuen els apartats b) i c) únicament és procedent la consideració com a unitat independent durant els tres anys següents a la data en què s’hagueren produït els fets indicats en cada una d’elles.
Quan convisquen al mateix domicili persones entre les quals no es presenten els vincles de parentiu assenyalats, poden ser titulars de l’ingrés mínim vital aquella o aquelles persones que es troben en risc d’exclusió social, circumstància que ha de ser acreditada pels servicis socials.
Quan es tracte de persones que figuren empadronades en establiments col·lectius, o per mancar de sostre i residir habitualment en un municipi, figuren empadronades en un domicili fictici, la unitat de convivència estarà constituïda per les persones unides entre si per vincle matrimonial, com a parella de fet i, si s'escau, amb els seus descendents menors d’edat fins al primer grau de consanguinitat, afinitat, adopció o en virtut de règim d’acolliment familiar permanent o guarda amb finalitats d’adopció. Els descendents esmentats podran ser-ho fins al segon grau si no estigueren empadronats amb els seus ascendents del primer grau.
La unitat de convivència ha d’estar constituïda de manera continuada durant almenys l’any anterior a la presentació de la sol·licitud.
Es considera que no trenca la convivència la separació transitòria per raó d'estudis, faena, tractament mèdic, rehabilitació o altres circumstàncies similars.
Una mateixa persona no pot formar part de més d’una unitat de convivència.