Avís Cookies

Este lloc web utilitza cookies perquè vosté tinga una millor experiència d’usuari. Les cookies no s’utilitzen per a recollir informació de caràcter personal. Per a més informació consulte la nostra política de cookies.

Valore esta pàgina
Valore este contingut

Ingrés Mínim Vital

L’Ingrés Mínim Vital és una prestació dirigida a prevenir el risc de pobresa i exclusió social de les persones que viuen soles o estan integrades en una unitat de convivència i manquen de recursos econòmics bàsics per cobrir les seues necessitats bàsiques.

Es configura com a dret subjectiu a una prestació econòmica, que forma part de l’acció protectora de la Seguretat Social, i garantix un nivell mínim de renda als qui es troben en situació de vulnerabilitat econòmica.  Perseguix garantir una millora real d’oportunitats d’inclusió social i laboral de les persones beneficiàries.

Opera com una xarxa de protecció dirigida a permetre el trànsit des d’una situació d’exclusió a una participació en la societat. Per a això, contindrà en el seu disseny incentius a l’ocupació i a la inclusió, articulats a través de diferents fórmules de cooperació entre administracions.


Beneficiaris

Beneficiaris individuals

  • Persones de 23 anys com a mínim que, encara que compartisquen domicili amb una unitat de convivència, no s’hi integren, sempre que:

    • No estiguen casades, llevat que hagen iniciat els tràmits de separació o divorci.
    • No estiguen unides a una altra persona com a parella de fet.
    • No formen part d’una altra unitat de convivència.

    Si es tracta de persones d’entre 23 i 29 anys, han d’haver tingut residència legal i efectiva a Espanya i haver viscut de manera independent durant almenys els tres anys anteriors a la sol·licitud, llevat que hagen abandonat el domicili habitual per ser víctimes de violència de gènere, hagen iniciat tràmits de separació o divorci o altres circumstàncies que es determinen. S’entén que una persona ha viscut de forma independent si acredita que el seu domicili ha sigut diferent al dels seus progenitors, tutors o acollidors durant els dos anys i que en l’esmentat període ha romàs durant almenys dotze mesos, continuats o no,  d’alta en la Seguretat Social, Classes Passives de l’Estat o una mutualitat alternativa al Règim Especial de Treballadors per Compte Propi o Autònoms.
    Si es tracta de persones majors de 30 anys, han d’acreditar que, durant l’any immediatament anterior a esta data, el seu domicili a Espanya ha sigut diferent del dels seus progenitors, tutors o acollidors, llevat que el cessament de la convivència amb els progenitors, tutors o acollidors s’haja degut a la mort d’estos.    

  • Dones majors d’edat víctimes de violència de gènere o víctimes de tràfic d’éssers humans i explotació sexual.
  • Persones d’entre 18 i 22 anys que provinguen de centres residencials de protecció de menors de les diferents Comunitats Autònomes, havent estat sota la tutela d’Entitats Públiques de protecció de menors dins dels tres anys anteriors a la majoria d’edat, o siguen orfes absoluts, sempre que visquen sols sense integrar-se a una unitat de convivència.
  • Persones sense llar.
  • No tenen dret a la prestació les persones usuàries d’una prestació de servici residencial, de caràcter social, sanitari o sociosanitari, amb caràcter permanent, excepte en el supòsit de dones víctimes de violència de gènere o víctimes de tràfic d’éssers humans i explotació sexual.

Titulars de la unitat de convivència

Els titulars de l’IMV, és a dir, les persones que perceben la prestació en nom de la unitat de convivència i la representen, han de tindre capacitat jurídica i una edat mínima de 23 anys.

També poden ser titulars, sempre que tinguen capacitat jurídica, les persones majors d’edat o menors emancipades, quan tinguen fills o menors en règim de guarda amb finalitats d’adopció o acolliment familiar permanent o els orfes absoluts quan siguen els únics membres de la unitat de convivència i cap no assolisca l’edat de 23 anys.


Unitat de convivència

La unitat de convivència està formada per totes les persones que visquen en un mateix domicili, unides per vincle matrimonial, com a parella de fet o per vincle fins al segon grau per consanguinitat o afinitat, adopció, i altres persones amb qui convisquen en virtut de guarda amb finalitats d’adopció o acolliment familiar permanent.

Es considera parella de fet, a este efecte, la constituïda amb anàloga relació d’afectivitat a la conjugal amb almenys dos anys d’antelació, pels qui, no trobant-se impedits per contreure matrimoni, no tinguen vincle matrimonial amb cap altra persona i hagen conviscut de manera estable i notòria amb caràcter immediat a la sol·licitud de la prestació i amb una durada ininterrompuda no inferior a cinc anys.

Podran ser beneficiàries de la prestació les persones que, sense integrar-se a la unitat de convivència o integrades a una unitat de convivència independent, residisquen al mateix domicili amb altres amb les quals tinguen algun dels vincles de parentiu assenyalats. Per a açò s’han de trobar en algun d’estos supòsits:

a) Quan una dona, víctima de violència de gènere, haja abandonat el seu domicili familiar habitual acompanyada o no dels seus fills o de menors en règim de guarda amb finalitats d’adopció o acolliment familiar permanent.

b) Quan, amb motiu de l’inici dels tràmits de separació, nul·litat o divorci, o d’haver-se instat a la dissolució de la parella de fet constituïda formalment, una persona haja abandonat el seu domicili familiar habitual acompanyada o no dels seus fills o menors en règim de guarda amb finalitats d’adopció o acolliment familiar permanent. En el supòsit de parelles de fet no formalitzades que hagueren cessat la convivència, la persona que sol·licite la prestació ha d’acreditar, si s’escau, l’inici dels tràmits per a l’atribució de la guarda i custòdia dels menors.

c) Quan s’acredite que s’ha abandonat el domicili per desnonament o perquè este ha quedat inhabitable a causa d’accident o de força major, així com altres supòsits que s’establisquen reglamentàriament.

En els supòsits que preveuen els apartats b) i c) únicament és procedent la consideració com a unitat independent durant els tres anys següents a la data en què s’hagueren produït els fets indicats en cada una d’elles.

Quan convisquen al mateix domicili persones entre les quals no es presenten els vincles de parentiu assenyalats, poden ser titulars de l’ingrés mínim vital aquella o aquelles persones que es troben en risc d’exclusió social, circumstància que ha de ser acreditada pels serveis socials o per entitats del tercer sector inscrites en el registre de mediadors socials de l’ingrés mínim vital.

Quan es tracte de persones que figuren empadronades en establiments col·lectius, o per mancar de sostre i residir habitualment en un municipi, figuren empadronades en un domicili fictici, la unitat de convivència estarà constituïda per les persones unides entre si per vincle matrimonial, com a parella de fet i, si s'escau, amb els seus descendents menors d’edat fins al primer grau de consanguinitat, afinitat, adopció o en virtut de règim d’acolliment familiar permanent o guarda amb finalitats d’adopció. Els descendents esmentats podran ser-ho fins al segon grau si no estigueren empadronats amb els seus ascendents del primer grau.

La unitat de convivència ha d’estar constituïda de manera continuada durant almenys els sis mesos anteriors a la presentació de la sol·licitud.

Es considera que no trenca la convivència la separació transitòria per raó d'estudis, faena, tractament mèdic, rehabilitació o altres circumstàncies similars.

Una mateixa persona no pot formar part de més d’una unitat de convivència.

Requisits

Els requisits següents han de complir-se tant en el moment de la presentació de la sol·licitud com de les seues revisions, i mantenir-se en dictar la resolució i durant el temps de la percepció de la prestació:

  1. Tindre residència a Espanya:

    Els beneficiaris individuals o membres d’una unitat de convivència han de tindre residència legal i efectiva a Espanya de manera continuada i ininterrompuda durant almenys l’any anterior a presentar la sol·licitud. No s’exigeix el termini d’un any a:
    • Els menors incorporats a la unitat de convivència per naixement, adopció, reagrupament familiar de fills i filles, guarda amb finalitats d’adopció o acolliment familiar permanent.
    • Les persones víctimes de tràfic d’éssers humans i explotació sexual.
    • Les dones víctimes de violència de gènere.

  2. Estar en situació de vulnerabilitat econòmica:

    Per a determinar la situació de vulnerabilitat econòmica, es pren en consideració la capacitat econòmica de la persona sol·licitadora individual o de la unitat de convivència computant els recursos de tots els seus membres.

    Este requisit es complix quan la mitjana mensual d’ingressos i rendes anuals computables de l’exercici anterior siga inferior almenys en 10 euros a la quantia mensual garantida per l’ingrés mínim vital que corresponga segons la modalitat i el nombre de membres de la unitat de convivència. Computarà com a ingrés l’import de les pensions i prestacions, contributives o no contributives, públiques o privades.

    No es considera en situació de vulnerabilitat econòmica la persona beneficiària individual que siga titular d’un patrimoni, sense incloure la vivenda habitual, valorada en un import igual o superior a tres vegades la quantia corresponent de renda garantida per l’ingrés mínim vital per a una persona beneficiària individual. El 2023 això equival a 20.353,62 euros.

    Quan es tracte d’unitats de convivència, no es considera en situació de vulnerabilitat econòmica quan siguen titulars d’un patrimoni, sense incloure la vivenda habitual, valorat en un import igual o superior al que s’indica en esta taula en funció de la mida i configuració de la unitat de convivència.

    Taula que mostra l’escala d’increments i límit en euros en el patrimoni en relació amb la unitat de convivència
    Unitat de convivència Escala d’Increments Límit d’euros
    Un adult sol 1 20.353,62
    Un adult i un menor 1,40 28.495,07
    Un adult i dos menors 1,80 36.636,52
    Un adult i tres menors 2,20 44.777,96
    Un adult i més de tres menors 2,60 52.919,41
    Dos adults  1,40 28.495,07
    Dos adults i un menor 1,80 36.636,52
    Dos adults i dos menors 2,20 44.777,96
    Dos adults i més de dos menors  2,60 52.919,41
    Tres adults 1,80 36.636,52
    Tres adults i un menor 2,20 44.777,96
    Tres adults i més de dos menors  2,60 52.919,41
    Quatre adults  2,20 44.777,96
    Quatre adults i un menor 2,60 52.919,41
    Altres  2,60 52.919,41

    Quedaran exclosos de l’accés a l’ingrés mínim vital, independentment de la valoració del patrimoni net, les persones beneficiàries individuals o les unitats de convivència que tinguen actius no societaris sense vivenda habitual per un valor superior al que, per a cada configuració de la unitat de convivència, s’indica en aquesta taula:

    Unitat de convivència Escala d’Increments Límit d’euros
    Un adult sol 1 40.707,24
    Un adult i un menor 1,40 56.990,14
    Un adult i dos menors 1,80 73.273,03
    Un adult i tres o menors 2,20 89.555,93
    Un adult i més de tres menors 2,60 105.838,82
    Dos adults  1,40 56.990,14
    Dos adults i un menor 1,80 73.273,03
    Dos adults i dos menors 2,20 89.555,93
    Dos adults i més de dos menors  2,60 105.838,82
    Tres adults  1,80 73.273,03
    Tres adults i un menor 2,20 89.555,93
    Tres adults i més de dos menors  2,60 105.838,82
    Quatre adults  2,20 89.555,93
    Quatre adults i un menor 2,60 105.838,82
    Altres  2,60 105.838,82

    S’estableix un complement d’ajuda per a la infància per a aquelles unitats de convivència que incloguen menors d’edat entre els seus membres. El reconeixement d’aquest complement està subjecte al fet que, en l’exercici immediatament anterior al de la sol·licitud, els ingressos computables siguen inferiors al 300 % de la quantia garantida per l’ingrés mínim vital i el patrimoni net siga inferior al 150 % dels límits assenyalats anteriorment, sempre que es complisquen el límit d’actius no societaris indicat.

    Tampoc no es consideren en situació de vulnerabilitat econòmica, amb independència de la valoració del patrimoni, les persones beneficiàries individuals o les persones que s’integren a una unitat de convivència en la qual qualsevol dels seus membres siga administrador de dret d’una societat mercantil que no haja cessat la seua activitat.

La percepció de la prestació de l’ingrés mínim vital és incompatible amb la percepció de l’assignació econòmica per fill o menor acollit a càrrec, sense discapacitat o amb discapacitat inferior al 33 per 100, quan hi haja identitat de causant o beneficiaris d’aquesta.

En el supòsit que la quantia de la prestació d’ingrés mínim vital siga superior a la de l’assignació econòmica per fill o menor a càrrec, es reconeixerà el dret a la prestació d’ingrés mínim vital. Aquest reconeixement extingirà el dret a l’assignació per fill o menor a càrrec del beneficiari de l’ingrés mínim vital.

En el supòsit que la quantia de la prestació de l’ingrés mínim vital siga inferior a la de l’assignació econòmica per fill o menor a càrrec i l’interessat optara per la primera, el seu reconeixement extingirà el dret a l’assignació econòmica per fill o menor a càrrec del beneficiari de l’ingrés mínim vital. Si optara per l’assignació econòmica per fill o menor a càrrec, es denegarà per aquesta causa la sol·licitud de la prestació d’ingrés mínim vital.

Acreditació dels requisits

  1. La identitat, tant de les persones sol·licitants com d'aquelles que formen la unitat de convivència, s’acredita, en el cas dels espanyols, mitjançant el document nacional d’identitat i, en el cas dels ciutadans estrangers, mitjançant el document nacional d’identitat del seu país d’origen o de procedència, la targeta d’identificació d’estranger o el passaport i, a més, han d’aportar el número personal d’identificació (NIE) si aquest no consta en els documents presentats per acreditar la identitat o la residència legal a Espanya.

    El DNI és exigible a tots els espanyols membres de la unitat de convivència, qualsevol que siga la seua edat, però els menors de 14 anys integrats en una unitat de convivència estan exempts del pagament de taxes d’expedició i renovació del DNI.
  2. La residència legal a Espanya s’ha d’acreditar mitjançant la inscripció en el registre central d’estrangers, en el cas de nacionals dels Estats membres de la Unió Europea, Espai Econòmic Europeu o la Confederació Suïssa, o amb targeta de familiar de ciutadà de la Unió o autorització de residència, en qualsevol de les seues modalitats, en el cas d’estrangers d’una altra nacionalitat. 

    Les persones víctimes de tràfic d’éssers humans i d’explotació sexual, així com els seus fills, poden acreditar la residència legal a Espanya amb l’autorització provisional de residència expedida per la Secretaria d’Estat de Seguretat del Ministeri de l’Interior per col·laboració amb les autoritats policials o judicials o expedida per la Secretaria d’Estat de Migracions en consideració a la situació personal de la víctima. 

    Les dones víctimes de violència de gènere i els seus fills poden acreditar la residència legal a Espanya amb l’autorització provisional de residència expedida per l’autoritat que siga competent per atorgar l’autorització de residència per circumstàncies excepcionals mentre es resol aquesta última autorització.                                   
  3. El domicili a Espanya s’ha d’acreditar amb el certificat d’empadronament.
  4. L’existència de la unitat de convivència s’ha d’acreditar mitjançant el llibre de família, certificat del registre civil i amb les dades que consten als padrons municipals relatives als inscrits al mateix habitatge. 

    Quan no hi haja coincidència amb les dades que s’hagen fet constar a la sol·licitud de la prestació, se sol·licitarà l’aportació del corresponent certificat d’empadronament, historial i col·lectiu del període requerit en cada supòsit referits als domicilis on resideixen o han residit els membres de la unitat de convivència, expedit per l’Ajuntament.
  5. Cal acreditar l'existència de parella de fet mitjançant certificació de la inscripció en un dels registres específics existents a les comunitats autònomes o ajuntaments del lloc de residència o mitjançant document públic on conste la constitució d'aquesta parella. Tant aquesta inscripció com la formalització del document públic corresponent s'han d'haver produït amb una antelació mínima de dos anys respecte de la data de la sol·licitud de la prestació.   

  6. L’inici dels tràmits de separació o divorci, o la seua existència, s’acredita amb la presentació de la demanda, amb la corresponent resolució judicial o mitjançant document públic.
  7. El fet de no estar unit a una altra persona per vincle matrimonial o parella estable s’acredita mitjançant declaració jurada o afirmació solemne del mateix subjecte que ha de constar en la mateixa sol·licitud de la prestació. L’esmentada declaració jurada o afirmació solemne no impedeix que l’entitat gestora requerisca acreditació addicional en cas de dubte fundat.
  8. L’acreditació d’haver viscut de forma independent respecte als progenitors, tutors o acollidors s’efectua mitjançant les dades facilitades per l’Institut Nacional d’Estadística o, si és el cas, el certificat d’empadronament històric i col·lectiu en què consten totes les persones empadronades al domicili del sol·licitant durant aquest període.
  9. Es considera persona sense llar aquella que no té sostre i resideix habitualment al municipi i s’acredita mitjançant l’empadronament en un domicili fictici en aplicació de les corresponents instruccions tècniques als Ajuntaments sobre la gestió del Padró municipal.
  10. La condició de víctima de violència de gènere s'acredita per qualsevol dels mitjans que estableix l’article 23 de la Llei orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de mesures de protecció integral contra la violència de gènere.
  11. La condició de víctima de tràfic d’éssers humans i d’explotació sexual s'acredita mitjançant un informe emés pels serveis públics encarregats de l’atenció integral a aquestes víctimes o pels serveis socials. També pot acreditar-se mitjançant un informe emés per entitats socials especialitzades degudament reconegudes per les Administracions Públiques competents en la matèria.
  12. La condició de persona d’entre 18 i 22 anys que provinga de centres residencials de protecció de menors s’acredita mitjançant el certificat expedit per l’entitat que haja tingut l’acollida o tutela de la comunitat autònoma corresponent.
  13. La condició de persona amb discapacitat igual o superior al 65 % s’acredita amb certificat de l’òrgan competent de les comunitats autònomes i de l’IMSERSO a Ceuta i Melilla.
  14. Els requisits d’ingressos i patrimoni per a l’accés i manteniment de la prestació econòmica d’ingrés mínim vital l’ha de dur a terme l’entitat gestora conforme a la informació que es recapte per mitjans telemàtics de l’Agència Estatal d’Administració Tributària i a les Hisendes Tributàries Forals de Navarra i dels territoris històrics del País Basc.
  15. No serà exigible al sol·licitant l’acreditació de fets, dades o circumstàncies que l’Administració de la Seguretat Social haja de conèixer per si mateixa, com la situació del beneficiari en relació amb el sistema de la Seguretat Social o la percepció pels membres de la unitat de convivència d’una altra prestació econòmica que conste en el registre de prestacions socials públiques.
  16. Es requereix un certificat expedit pels serveis socials competents o per entitats del tercer sector d’acció social inscrites en el registre de mediadors socials de l’IMV quan siga necessari acreditar els següents requisits:                                                                                                                      

    a) La residència efectiva a Espanya de les persones que a la data de la sol·licitud es troben empadronades en un domicili fictici d’acord amb les corresponents instruccions tècniques als Ajuntaments sobre la gestió del Padró municipal.

    b) El caràcter temporal de la prestació de servici residencial, de caràcter social, sanitari o sociosanitari de la qual siga usuari el sol·licitant de la prestació d’ingrés mínim vital.

    c) El domicili real de la persona que al·legara que no viu en aquell que consta en l’empadronament.

    d) La inexistència de vincles de parentiu, quan al mateix domicili, a més dels sol·licitants de l’ingrés mínim vital units pels esmentats vincles, es troben empadronades altres persones amb qui s’al·legue no tindre llaços de parentiu, de consanguinitat o d’afinitat ni haver constituït una parella de fet.

    e) La inexistència de vincles de parentiu entre tots o part dels convivents, quan un d’ells sol·licite l’ingrés mínim vital.

    f) El compliment dels requisits relatius a l’acreditació d’haver viscut de forma independent a Espanya i a l’acreditació de formar part d’una unitat de convivència durant almenys l’any anterior a la presentació de la sol·licitud.

  17. En tot cas, es requereix certificat expedit pels  serveis socials competents o per entitats del tercer sector d’acció social inscrites en el registre de mediadors socials de l’IMV per acreditar el risc d’exclusió social en els supòsits de convivents sense vincle de parentiu.


Quanties

Determinació de la quantia

La quantia de l’ingrés mínim vital per al beneficiari individual o la unitat de convivència serà la diferència entre la renda garantida i el conjunt de rendes i ingressos d’estes persones, sempre que la quantia resultant siga igual o superior a 10 euros mensuals.

La quantia mensual de la renda garantida en 2024 és:

  • Per a un beneficiari individual: el 100 per 100 de l’import anual de les pensions no contributives dividit entre dotze. El 2024 són 604,21 euros. Esta quantitat s’incrementa un 22 per 100 si el perceptor té un grau de discapacitat igual o superior al 65 per 100.
  • Per a la unitat de convivència, la quantia anterior incrementada en un 30 per 100 per membre addicional a partir del segon, amb un màxim del 220 per 100. Per al 2024 els imports són:

    • 785,48 euros per a una unitat de convivència formada per un adult i un menor o dos adults.
    • 966,74 euros per a una unitat de convivència formada per un adult i dos menors, dos adults i un menor o tres adults.
    • 1.148,01 euros per a una unitat de convivència formada per un adult i tres menors, dos adults i dos menors o tres adults i un menor o per quatre adults.
    • 1.329,27 euros per a una unitat de convivència formada per un adult i quatre o més menors, dos adults i tres o més menors o tres adults i dos o més menors, o per quatre adults i un menor.
  • La quantia assenyalada en el punt anterior s’incrementa amb un complement del 22 per 100, quan es tracte d’una unitat de convivència monoparental (un sol adult que convisca amb un o més descendents, fins al segon grau, menors d’edat sobre els quals tinga la guarda i custòdia exclusiva, o que convisca amb un o més menors en règim d’acolliment familiar permanent o guarda amb finalitats d’adopció quan es tracte de l’únic acollidor o guardador, o quan l’altre progenitor, guardador o acollidor es trobe ingressat a la presó o en un centre hospitalari per un període ininterromput igual o superior a un any). Per al 2024 els imports mensuals són:

    • 918,4 euros per a una unitat de convivència monoparental formada per un adult i un menor.
    • 1.099,67 euros per a una unitat de convivència monoparental formada per un adult i dos menors.
    • 1.280,93 euros per a una unitat de convivència monoparental formada per un adult i tres menors.
    • 1.462,20 euros per a una unitat de convivència monoparental formada per un adult i quatre o més menors.
  • En el supòsit que els descendents o menors referits en el paràgraf anterior convisquen exclusivament amb els seus progenitors o, si s’escau, amb els seus avis o guardadors o acollidors, es reconeixerà el mateix complement quan un d’estos tinga reconegut un grau 3 de dependència, la incapacitat permanent absoluta o la gran invalidesa. També s’entendrà com a unitat de convivència monoparental, a l’efecte de la percepció de l’esmentat complement, la formada exclusivament per una dona que ha patit violència de gènere i un o més descendents fins al segon grau, menors d’edat, sobre els quals tinga la guarda i custòdia o, si s’escau, un o més menors en règim d’acolliment familiar permanent o guarda amb finalitats d’adopció.
  • A la quantia mensual que corresponga a la unitat de convivència se suma un complement equivalent a un 22 per cent en el supòsit que en la unitat de convivència estiga inclosa alguna persona amb un grau de discapacitat reconegut igual o superior al seixanta-cinc per cent.

A més de les quanties indicades, s’abona un complement mensual d’ajuda per a la infantesa per cada menor d’edat membre de la unitat de convivència (en la data de la sol·licitud) en funció de l’edat complida el dia 1 de gener del corresponent exercici, d’acord amb els trams següents:

  • Menors de tres anys: 115 euros.
  • Majors de tres anys i menors de sis anys: 80,50 euros.
  • Majors de sis anys i menors de 18 anys: 57,50 euros.

Per a la determinació de la quantia, els fills o menors o majors que tinguen establides judicialment mesurades de suport per a la presa de decisions que formen part de diferents unitats familiars en supòsits de custòdia compartida establida judicialment, es considerarà que formen part de la unitat on es troben domiciliats.

En tot cas, i independentment de les rendes i ingressos de l’exercici anterior de la persona que viu sola o de la unitat de convivència, quan el sol·licitant de l’ingrés mínim vital o un o alguns membres de la unitat de convivència, si escau, tinguen reconeguda en la data de la sol·licitud, o els siga reconeguda abans de la resolució, una o més pensions, contributives o no contributives, del sistema de la Seguretat Social, o un subsidi d’atur per a majors de 52 anys l’import mensual conjunt del qual, inclosa la part proporcional de pagues extraordinàries, fora inferior a la quantia mensual de renda garantida aplicable, i procedira del reconeixement de l’ingrés mínim vital perquè presenta tots els requisits per a això, l’import mensual d’esta prestació no pot ser superior a la diferència entre la referida quantia mensual de la renda garantida i l’import mensual de la pensió o de la suma de les pensions, inclosa, si és el cas, la part proporcional de les pagues extraordinàries.

Quan l’esmentat import mensual conjunt de les pensions, contributives o no contributives, del sistema de la Seguretat Social, així com, si és el cas, dels subsidis per desocupació per a majors de 52 anys fora igual o superior a la quantia mensual de la renda garantida aplicable no és procedent reconèixer el dret a l’ingrés mínim vital.

Igualment, el reconeixement d’una pensió contributiva o no contributiva del sistema de la Seguretat Social o un subsidi per desocupació per a majors de 52 anys a la persona o les persones beneficiàries de la prestació de l’ingrés mínim vital determinarà la minoració o extinció d’esta prestació d’acord amb els mateixos criteris que indiquen els paràgrafs anteriors, tenint en compte la suma de totes les pensions de què siga titular el beneficiari individual o els membres de la unitat de convivència, amb efecte des del primer dia del mes següent al de reconeixement de la pensió o de la seua data d’efecte si esta fora posterior.

En cap cas l’actualització de l’import de l’ingrés mínim vital amb efecte de l’1 de gener de cada any no pot donar lloc a la percepció d’una quantitat mensual superior a la diferència entre la renda garantida aplicable d’acord amb este article i la quantia que, una vegada actualitzada, tinga en esta data la pensió o la suma de les pensions i, si és el cas, els subsidis per desocupació percebuts pel beneficiari individual o qualsevol dels membres de la unitat de convivència.

Les persones beneficiàries de l’ingrés mínim vital es troben exemptes de l’aportació dels usuaris a la prestació farmacèutica ambulatòria.

Així mateix, estan exempts del pagament de taxes d’expedició i renovació de Document Nacional d’Identitat els menors de 14 anys integrats en una unitat de convivència que sol·licite la prestació d’ingrés mínim vital.

Quanties de la renda garantida el 2024. Unitat no monoparental
Unitat de convivència Euros / any Euros / mes
Un adult 7.250,52 604,21
Un adult i un menor 9.425,76 785,48
Un adult i dos menors 11.600,88 966,74
Un adult i tres menors 13.776,12 1.148,01
Un adult i més de tres menors 15.951,24 1.329,27
Dos adults 9.425,76 785,48
Dos adults i un menor 11.600,88 966,74
Dos adults i dos menors 13.776,12 1.148,01
Dos adults i més de dos  menors  15.951,24 1.329,27
Tres adults 11.600,88 966,74
Tres adults i un menor 13.776,12 1.148,01
Tres adults i més de dos menors 15.951,24 1.329,27
Quatre adults 13.776,12 1.148,01
Quatre adults i un menor 15.951,24 1.329,27
Altres  15.951,24 1.329,27
Quanties de la renda garantida el 2024. Unitat monoparental
Unitat de convivència Euros / any Euros / mes
Un adult i un menor 11.020,80 918,40
Un adult i dos menors 13.196,04 1.099,67
Un adult i tres menors 15.371,16 1.280,93
Un adult i quatre o més menors 17.546,40 1.462,20
Quanties de la renda garantida el 2024. Unitat monoparental. Progenitors/avis/guardadors o acollidors, un d’ells tinga reconegut un grau 3 de dependència, la incapacitat permanent absoluta o la gran invalidesa.
Unitat de convivència Euros / any Euros / mes
Dos adults i un menor 12.615,96 1.051,33
Dos adults i dos menors 14.791,20 1.232,60
Dos adults i tres o més de menors 19.141,56 1.595,13

Modificació de la quantia

El canvi en les circumstàncies personals de la persona beneficiària de l’ingrés mínim vital o d’algun dels membres de la unitat de convivència pot suposar la modificació de la quantia de la prestació econòmica mitjançant la revisió corresponent per part de l’entitat gestora.

La modificació tindrà efectes a partir del dia primer del mes següent al de la data en què s’hagués produït el fet causant de la modificació.

En tot cas, la quantia de la prestació s’actualitzarà amb efectes del dia 1 de gener de cada any, prenent com a referència els ingressos anuals computables de l’exercici anterior. Quan la variació dels ingressos anuals computables de l’exercici anterior motivés l’extinció de la prestació, esta assortirà igualment efectes a partir del dia 1 de gener de l’any següent a aquell al qual corresponguen els ingressos esmentats.

Obligacions de les persones beneficiàries

Les persones titulars de l’ingrés mínim vital estaran subjectes durant el temps de percepció de la prestació a les obligacions següents:

  1. Proporcionar la documentació i informació necessària per a acreditar els requisits i la conservació de la prestació, així com per a garantir la recepció de notificacions i comunicacions.
  2. Comunicar qualsevol canvi o situació que poguera donar lloc a la modificació, suspensió o extinció de la prestació, en el termini de trenta dies naturals des que estes es produïsquen.
  3. Comunicar qualsevol canvi de domicili o de situació al Padró municipal que afecte personalment els esmentats titulars o qualsevol altre membre que forme part de la unitat de convivència, en el termini de trenta dies naturals des que es produïsquen.
  4. Reintegrar l’import de les prestacions percebudes de manera indeguda.
  5. Comunicar a l’entitat gestora amb caràcter previ les eixides a l’estranger del titular i dels membres de la unitat de convivència, per un període, continuat o no, superior a noranta dies naturals cada any natural, així com, si s'escau, justificar l’absència del territori espanyol a causa de malaltia.
  6. Presentar anualment declaració corresponent a l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques.
  7. En cas de compatibilitzar la prestació de l’ingrés mínim vital amb les rendes del treball o l’activitat econòmica, complir les condicions establides per a l’accés i manteniment de la compatibilitat esmentada.
  8. Participar en les estratègies d’inclusió que promoga el Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions.
  9. Qualsevol altra obligació que puga establir-se reglamentàriament.

Les persones integrants de la unitat de convivència estaran obligades a:

  1. Comunicar la mort del titular.
  2. Posar en coneixement de l’Administració qualsevol fet que distorsione la finalitat de la prestació atorgada.
  3. Presentar anualment declaració corresponent a l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques.
  4. Complir les obligacions que l’apartat anterior imposa al titular i este, per qualsevol motiu, no du a terme.
  5. En cas de compatibilitzar la prestació de l’ingrés mínim vital amb les rendes del treball o l’activitat econòmica, complir les condicions establides per a l’accés i manteniment de la compatibilitat esmentada.
  6. Participar en les estratègies d’inclusió que promoga el Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions.
  7. Complir qualsevol altra obligació que puga establir-se reglamentàriament.

Reintegrament de prestacions percebudes de manera indeguda

L’Institut Nacional de la Seguretat Social podrà revisar d’ofici, en perjudici dels beneficiaris, els actes relatius a la prestació d’ingrés mínim vital, sempre que la revisió esmentada s’efectue dins del termini màxim de quatre anys des que es va dictar la resolució administrativa que no haguera estat impugnada. Així mateix, en tal cas podrà d’ofici declarar i exigir la devolució de les prestacions percebudes de manera indeguda.

L’entitat gestora podrà rectificar en qualsevol moment els errors materials o de fet i els aritmètics, així com les revisions motivades per la constatació d’omissions o inexactituds en les declaracions del beneficiari, i també reclamar les quantitats que, si escau, s’hagueren percebut de manera indeguda per tal motiu.

En supòsits diferents als indicats en els paràgrafs anteriors, la revisió en perjudici dels beneficiaris s’efectuarà de conformitat amb la Llei 36/2011, de 10 d’octubre, Reguladora de la Jurisdicció Social.

Quan mitjançant resolució s’acorde l’extinció o la modificació de la quantia de la prestació a conseqüència d’un canvi en les circumstàncies que van determinar-ne el càlcul i no existisca dret a la prestació o l’import a percebre siga inferior a l’import percebut, els beneficiaris de la prestació estaran obligats a reintegrar les quantitats percebudes de manera indeguda, mitjançant el procediment establert al Reial Decret 148/1996, de 5 de febrer, pel qual es regula el procediment especial per al reintegrament de les prestacions de la Seguretat Social percebudes de manera indeguda i al Reial Decret 1415/2004, d’11 de juny, pel qual s’aprova el Reglament General de Recaptació de la Seguretat Social.

Seran responsables solidaris del reintegrament de les prestacions percebudes de manera indeguda els beneficiaris i totes aquelles persones que en virtut de fets, omissions, negocis o actes jurídics participen en l’obtenció d’una prestació de forma fraudulenta. Als responsables solidaris se’ls podrà exigir el principal, els recàrrecs i els interessos que s’hagen d’exigir al primer responsable, i totes les costes que es generen per al cobrament del deute.

Per al reintegrament de prestacions que s’hagen percebut, declarat i exigit indegudament a partir del 28 de desembre de 2022, a cada exercici econòmic, no seran exigibles les quantitats que no superen el 65 per cent de la quantia mensual de les pensions no contributives, quan a la unitat de convivència s’hi integre, almenys, un beneficiari menor d’edat. A l’efecte de la consideració de l’existència de menors d’edat en la unitat de convivència es prendrà com a referència la data d’efectes econòmics de la modificació de la quantia o de l’extinció de la prestació.

Només en el cas que l’import indegudament percebut per la unitat de convivència superi el 65 per cent de l’indicador referit, l’Institut Nacional de la Seguretat Social iniciarà el procediment de reintegrament de prestacions indegudament percebudes per exigir la devolució de la diferència entre la quantitat no exigible i l’import indegudament percebut.

En els supòsits anteriors, transcorregut el termini d’ingrés en període voluntari sense pagament del deute, s’aplicaran els recàrrecs corresponents i començarà la meritació d’interessos de demora, sense perjudici que estos últims només siguen exigibles respecte del període de recaptació executiva. En els supòsits que es determinen reglamentàriament, l’entitat gestora podrà acordar compensar el deute amb les mensualitats de l’ingrés mínim vital fins a un determinat percentatge màxim de cada mensualitat.

Pagament

El pagament de la prestació és mensual i s’efectua per transferència bancària a un compte del titular de la prestació.

El dret a la prestació de l’ingrés mínim vital naixerà a partir del primer dia del mes següent al de la data de presentació de la sol·licitud. 

L’ingrés mínim vital és intransferible. No es pot oferir en garantia d’obligacions, ni ser objecte de cessió total o parcial, ni de compensació o descompte, ni de retenció o embargament.

Duració

El dret a la prestació neix a partir del primer dia del mes següent al de la data de presentació de la sol·licitud. Es mantindrà mentre subsistisquen els motius que van donar lloc a la seua concessió i es complisquen els requisits i obligacions previstos en la Llei.

Suspensió del dret

El dret a la prestació se suspendrà per les causes següents:

  1. Pèrdua temporal d’algun dels requisits exigits per al seu reconeixement.
  2. Incompliment temporal per part de la persona beneficiària, del titular o d’algun membre de la seua unitat de convivència de les obligacions assumides en accedir a la prestació.
  3. De manera cautelar en cas d’indicis d’incompliment per part de la persona beneficiària, del titular o d’algun membre de la seua unitat de convivència dels requisits establits o les obligacions assumides en accedir a la prestació, quan així ho resolga l’entitat gestora.
  4. En tot cas, se suspendrà de manera cautelar en el cas de trasllat a l’estranger per un període continuat o no superior a 90 dies naturals a l’any, sense haver-ho comunicat a l’entitat gestora amb antelació ni estar justificat degudament.
  5. De manera cautelar en cas que en el termini previst no s’haguera rebut comunicació sobre el manteniment o variació dels certificats expedits pels serveis socials o per entitats del tercer sector d’acció social inscrites en el registre de mediadors socials de l’IMV, en els casos expressament previstos.
  6. Incompliment de les condicions associades a la compatibilitat de l’ingrés mínim vital amb rendes de treball o activitat econòmica per compte propi.
  7. Qualsevol altra causa que es determine reglamentàriament.

En cas d’incompliment de l’obligació de presentar la declaració de l’impost sobre la renda de les persones físiques, en les condicions i terminis que preveu la normativa tributària aplicable, la suspensió té lloc quan les persones que tinguen la condició d’obligats tributaris hagueren incomplit durant dos exercicis fiscals seguits aquesta obligació.

La suspensió del dret a l’ingrés mínim vital implicarà la suspensió del pagament de la prestació a partir del primer dia del mes següent a què es produïsquen les causes de suspensió o al que l’entitat gestora competent tinga coneixement, sense perjudici de l’obligació de reintegrament, de les quantitats indegudament percebudes. La suspensió es mantindrà mentre persistisquen les circumstàncies que l’hagueren causat.

Si la suspensió es manté durant un any, el dret a la prestació quedarà extingit.

Si desapareixen les causes que van motivar la suspensió del dret, es procedirà d’ofici o a instància de part a reprendre el dret sempre que es mantinguen els requisits que van donar lloc al seu reconeixement, i es meritaria la prestació a partir del dia 1 del mes següent a la data en què hagueren decaigut les causes que van motivar-ne la suspensió.

Si les causes de suspensió es mantenen, es procedirà a la modificació o extinció del dret, segons escaiga.

Extinció del dret

El dret a la prestació d’ingrés mínim vital s’extingirà per les causes següents:

  1. Mort de la persona titular. No obstant això, quan es tracte d’unitats de convivència, qualsevol altre membre que complisca els requisits podrà presentar una nova sol·licitud. Si la sol·licitud es presenta en el termini de tres mesos a comptar des de l’endemà de la data de la mort, els efectes econòmics del dret que puga correspondre a la unitat de convivència en funció de les seues circumstàncies noves es produeixen a partir del primer dia del mes següent a la data de la mort, sempre que se sol·licite dins del termini assenyalat.
  2. Pèrdua definitiva d’algun dels requisits exigits per al manteniment de la prestació.
  3. Resolució recaiguda en un procediment sancionador que així ho determine.
  4. Eixida del territori nacional sense comunicació ni justificació a l’entitat gestora durant un període, continuat o no, superior a 90 dies naturals a l’any.
  5. Renúncia del dret.
  6. Suspensió de la prestació per temps superior a un any.
  7. Incompliment reiterat de les condicions associades a la compatibilitat de l’ingrés mínim vital amb les rendes del treball o l’activitat econòmica per compte propi.
  8. Qualsevol altra causa que es determine reglamentàriament.

L’extinció del dret a la prestació produirà efectes des del primer dia del mes següent a la data en què es presenten les causes extintives.

Simulador de l’Ingrés Mínim Vital

Este simulador li farà una sèrie de preguntes sobre la seua situació i, segons les respostes, podrà comprovar si complix els requisits per a rebre la prestació de l’Ingrés Mínim Vital i podrà saber l’import aproximat que li correspondria.

Pot accedir al simulador a l’enllaç següent: simulador de l’Ingrés Mínim Vital.

Preguntes Freqüents

A Preguntes Freqüents hi ha publicada una sèrie de qüestions sobre l’Ingrés mínim vital que podran aclarir els dubtes més comuns sobre esta nova prestació. S’aniran actualitzant per a incloure els que es vagen produint.

Serveis sobre IMV

En este apartat podrà accedir a un resum dels aspectes més importants de la regulació legal de l’ingrés mínim vital. A més, pot utilitzar els serveis següents sobre esta prestació:

  • En este accés trobarà resposta a les preguntes més freqüents sobre l’ingrés mínim vital.
  • Té a la seua disposició un Simulador de l’ingrés mínim vital amb el qual podrà comprovar si compleix els requisits per rebre la prestació de l’Ingrés Mínim Vital i conèixer l’import aproximat que podria correspondre-li.
  • Per sol·licitar l’ingrés mínim vital i/o el complement d’ajuda per a la infància, accedisca al Servei Ingrés Mínim Vital a la nostra seu electrònica.
  • Disposa d’un telèfon d’informació sobre ingrés mínim vital: 900 20 22 22.


Canvi de Compte bancari

La comunicació del canvi del compte bancari pot realitzar-se per l’entitat financera en nom del titular de l’Ingrés Mínim Vital. Més informació.


Incompatibilitats en l’IMV

  • La percepció de la prestació de l’ingrés mínim vital és incompatible amb la percepció de l’assignació econòmica per fill o menor a càrrec, sense discapacitat o amb discapacitat inferior al 33 %, quan hi haja identitat de causants o beneficiaris d’esta.
  • El complement d’ajuda per a la infantesa és incompatible amb l’assignació econòmica per fill o menor a càrrec sense discapacitat o amb discapacitat inferior al 33 %.
  • En cas que la persona interessada complisca els requisits necessaris per a causar dret a la prestació en favor de familiars i la de l’ingrés mínim vital, se n’ha d’optar per una.
  • Des de l’1 de gener de 2023, la condició de beneficiari de la prestació econòmica de l’IMV és incompatible amb les pensions assistencials que encara es continuen percebent i quedaran extingides quan se’n reconega als beneficiaris, a partir de l’1 de gener de 2023, la prestació de l’IMV.
  • L’extinció de la pensió assistencial tindrà efectes en la mateixa data en què tinga efectes econòmics la prestació econòmica de l’ingrés mínim vital.






Complementary Content
${loading}