Ingrés Mínim Vital

Beneficiaris individuals

• Persones d’almenys 23 anys que no siguen beneficiàries de pensió contributiva per jubilació o incapacitat permanent, o de pensió no contributiva per invalidesa o jubilació que, encara que compartisquen domicili amb una unitat de convivència, no s’integren a ella, sempre que:

  • No estiguen casades, llevat que hagen iniciat els tràmits de separació o divorci.
  • No estiguen unides a una altra persona com a parella de fet.
  • No formen part d’una altra unitat de convivència.

  Si es tracta de persones d’entre 23 i 29 anys, han d’haver tingut residència legal i efectiva a Espanya i haver viscut de manera independent durant almenys els tres anys anteriors a la sol·licitud, llevat que hagen abandonat el domicili habitual per ser víctimes de violència de gènere, hagen iniciat tràmits de separació o divorci o altres circumstàncies que es determinen. S’entén que una persona ha viscut de forma independent si acredita que el seu domicili ha sigut diferent al dels seus progenitors, tutors o acollidors durant els tres anys i que en l’esmentat període ha romàs durant almenys dotze mesos, continuats o no, d’alta en la Seguretat Social, Classes Passives de l’Estat o una mutualitat alternativa al Règim Especial de Treballadors per Compte Propi o Autònoms.
  Si es tracta de persones majors de 30 anys, hauran d’acreditar que, durant l’any immediatament anterior a l’esmentada data, el seu domicili a Espanya ha sigut diferent al dels seus progenitors, tutors o acollidors.
  

• Dones majors d’edat víctimes de violència de gènere o víctimes de tràfic d’éssers humans i explotació sexual.
• No tenen dret a la prestació les persones usuàries d’una prestació de servici residencial, de caràcter social, sanitari o sociosanitari, amb caràcter permanent, excepte en el supòsit de dones víctimes de violència de gènere o víctimes de tràfic d’éssers humans i explotació sexual.

Titulars de la unitat de convivència

Els titulars de l’IMV, és a dir, les persones que perceben la prestació en nom de la unitat de convivència i la representen, han de tindre capacitat jurídica i una edat mínima de 23 anys.

També poden ser titulars, sempre que tinguen capacitat jurídica, les persones majors d’edat o menors emancipats, quan tinguen fills o menors en règim de guarda amb finalitats d’adopció o acolliment familiar permanent.

Unitat de convivència

La unitat de convivència està formada per totes les persones que visquen en un mateix domicili, unides per vincle matrimonial o com a parella de fet, i els seus familiars fins al segon grau per consanguinitat o afinitat, adopció, i altres persones amb qui convisquen en virtut de guarda amb finalitats d’adopció o acolliment familiar permanent.

Podran ser beneficiàries de la prestació les persones que, sense integrar-se a la unitat de convivència o integrades a una unitat de convivència independent, residisquen al mateix domicili amb altres amb les quals tinguen algun dels vincles de parentiu assenyalats. Per a açò s’han de trobar en algun d’estos supòsits:

a) Quan una dona, víctima de violència de gènere, haja abandonat el seu domicili familiar habitual acompanyada o no dels seus fills o de menors en règim de guarda amb finalitats d’adopció o acolliment familiar permanent.

b) Quan, amb motiu de l’inici dels tràmits de separació, nul·litat o divorci, o d’haver-se instat a la dissolució de la parella de fet constituïda formalment, una persona haja abandonat el seu domicili familiar habitual acompanyada o no dels seus fills o menors en règim de guarda amb finalitats d’adopció o acolliment familiar permanent. En el supòsit de parelles de fet no formalitzades que hagueren cessat la convivència, la persona que sol·licite la prestació ha d’acreditar, si s’escau, l’inici dels tràmits per a l’atribució de la guarda i custòdia dels menors.

c) Quan s’acredite que s’ha abandonat el domicili per desnonament o perquè este ha quedat inhabitable a causa d’accident o de força major, així com altres supòsits que s’establisquen reglamentàriament.

En els supòsits que preveuen els apartats b) i c) únicament és procedent la consideració com a unitat independent durant els tres anys següents a la data en què s’hagueren produït els fets indicats en cada una d’elles.

Quan convisquen al mateix domicili persones entre les quals no es presenten els vincles de parentiu assenyalats, poden ser titulars de l’ingrés mínim vital aquella o aquelles persones que es troben en risc d’exclusió social, circumstància que ha de ser acreditada pels servicis socials.

Quan es tracte de persones que figuren empadronades en establiments col·lectius, o per mancar de sostre i residir habitualment en un municipi, figuren empadronades en un domicili fictici, la unitat de convivència estarà constituïda per les persones unides entre si per vincle matrimonial, com a parella de fet i, si s'escau, amb els seus descendents menors d’edat fins al primer grau de consanguinitat, afinitat, adopció o en virtut de règim d’acolliment familiar permanent o guarda amb finalitats d’adopció. Els descendents esmentats podran ser-ho fins al segon grau si no estigueren empadronats amb els seus ascendents del primer grau.

La unitat de convivència ha d’estar constituïda de manera continuada durant almenys l’any anterior a la presentació de la sol·licitud.

Es considera que no trenca la convivència la separació transitòria per raó d'estudis, faena, tractament mèdic, rehabilitació o altres circumstàncies similars.

Una mateixa persona no pot formar part de més d’una unitat de convivència.

1. La identitat, tant de les persones sol·licitants com d'aquelles que formen la unitat de convivència, s’acredita, en el cas dels espanyols, mitjançant el document nacional d’identitat i, en el cas dels ciutadans estrangers, mitjançant el document nacional d’identitat del seu país d’origen o de procedència, la targeta d’identificació d’estranger o el passaport i, a més, han d’aportar el número personal d’identificació (NIE) si aquest no consta en els documents presentats per acreditar la identitat o la residència legal a Espanya.
   
   El DNI és exigible a tots els espanyols membres de la unitat de convivència, qualsevol que siga la seua edat, però els menors de 14 anys integrats en una unitat de convivència estan exempts del pagament de taxes d’expedició i renovació del DNI.
   
2. La residència legal a Espanya s’ha d’acreditar mitjançant la inscripció en el registre central d’estrangers, en el cas de nacionals dels Estats membres de la Unió Europea, Espai Econòmic Europeu o la Confederació Suïssa, o amb targeta de familiar de ciutadà de la Unió o autorització de residència, en qualsevol de les seues modalitats, en el cas d’estrangers d’una altra nacionalitat. 
   
   Les persones víctimes de tràfic d’éssers humans i d’explotació sexual, així com els seus fills, poden acreditar la residència legal a Espanya amb l’autorització provisional de residència expedida per la Secretaria d’Estat de Seguretat del Ministeri de l’Interior per col·laboració amb les autoritats policials o judicials o expedida per la Secretaria d’Estat de Migracions en consideració a la situació personal de la víctima. 
   
   Les dones víctimes de violència de gènere i els seus fills poden acreditar la residència legal a Espanya amb l’autorització provisional de residència expedida per l’autoritat que siga competent per atorgar l’autorització de residència per circumstàncies excepcionals mentre es resol aquesta última autorització.                                   
3. El domicili a Espanya s’ha d’acreditar amb el certificat d’empadronament.
4. L’existència de la unitat de convivència s’ha d’acreditar mitjançant el llibre de família, certificat del registre civil i amb les dades que consten als padrons municipals relatives als inscrits al mateix habitatge. 
   
   Quan no hi haja coincidència amb les dades que s’hagen fet constar a la sol·licitud de la prestació, se sol·licitarà l’aportació del corresponent certificat d’empadronament, historial i col·lectiu del període requerit en cada supòsit referits als domicilis on resideixen o han residit els membres de la unitat de convivència, expedit per l’Ajuntament.

5. Cal acreditar l'existència de parella de fet mitjançant certificació de la inscripció en un dels registres específics existents a les comunitats autònomes o ajuntaments del lloc de residència o mitjançant document públic on conste la constitució d'aquesta parella. Tant aquesta inscripció com la formalització del document públic corresponent s'han d'haver produït amb una antelació mínima de dos anys respecte de la data de la sol·licitud de la prestació.   

6. L’inici dels tràmits de separació o divorci, o la seua existència, s’acredita amb la presentació de la demanda, amb la corresponent resolució judicial o mitjançant document públic.
7. El fet de no estar unit a una altra persona per vincle matrimonial o parella estable s’acredita mitjançant declaració jurada o afirmació solemne del mateix subjecte que ha de constar en la mateixa sol·licitud de la prestació. L’esmentada declaració jurada o afirmació solemne no impedeix que l’entitat gestora requerisca acreditació addicional en cas de dubte fundat.
8. L’acreditació d’haver viscut de forma independent respecte als progenitors, tutors o acollidors s’efectua mitjançant les dades facilitades per l’Institut Nacional d’Estadística o, si és el cas, el certificat d’empadronament històric i col·lectiu en què consten totes les persones empadronades al domicili del sol·licitant durant aquest període.
9. Es considera persona sense llar aquella que no té sostre i resideix habitualment al municipi i s’acredita mitjançant l’empadronament en un domicili fictici en aplicació de les corresponents instruccions tècniques als Ajuntaments sobre la gestió del Padró municipal.
10. La condició de víctima de violència de gènere s'acredita per qualsevol dels mitjans que estableix l’article 23 de la Llei orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de mesures de protecció integral contra la violència de gènere.
11. La condició de víctima de tràfic d’éssers humans i d’explotació sexual s'acredita mitjançant un informe emés pels serveis públics encarregats de l’atenció integral a aquestes víctimes o pels serveis socials. També pot acreditar-se mitjançant un informe emés per entitats socials especialitzades degudament reconegudes per les Administracions Públiques competents en la matèria.
12. La condició de persona d’entre 18 i 22 anys que provinga de centres residencials de protecció de menors s’acredita mitjançant el certificat expedit per l’entitat que haja tingut l’acollida o tutela de la comunitat autònoma corresponent.
13. La condició de persona amb discapacitat igual o superior al 65 % s’acredita amb certificat de l’òrgan competent de les comunitats autònomes i de l’IMSERSO a Ceuta i Melilla.
14. Els requisits d’ingressos i patrimoni per a l’accés i manteniment de la prestació econòmica d’ingrés mínim vital l’ha de dur a terme l’entitat gestora conforme a la informació que es recapte per mitjans telemàtics de l’Agència Estatal d’Administració Tributària i a les Hisendes Tributàries Forals de Navarra i dels territoris històrics del País Basc.
    
15. No serà exigible al sol·licitant l’acreditació de fets, dades o circumstàncies que l’Administració de la Seguretat Social haja de conèixer per si mateixa, com la situació del beneficiari en relació amb el sistema de la Seguretat Social o la percepció pels membres de la unitat de convivència d’una altra prestació econòmica que conste en el registre de prestacions socials públiques.

16. Es requereix un certificat expedit pels serveis socials competents o per entitats del tercer sector d’acció social inscrites en el registre de mediadors socials de l’IMV quan siga necessari acreditar els següents requisits:                                                                                                                      

    a) La residència efectiva a Espanya de les persones que a la data de la sol·licitud es troben empadronades en un domicili fictici d’acord amb les corresponents instruccions tècniques als Ajuntaments sobre la gestió del Padró municipal.
    

    b) El caràcter temporal de la prestació de servici residencial, de caràcter social, sanitari o sociosanitari de la qual siga usuari el sol·licitant de la prestació d’ingrés mínim vital.

    c) El domicili real de la persona que al·legara que no viu en aquell que consta en l’empadronament.

    d) La inexistència de vincles de parentiu, quan al mateix domicili, a més dels sol·licitants de l’ingrés mínim vital units pels esmentats vincles, es troben empadronades altres persones amb qui s’al·legue no tindre llaços de parentiu, de consanguinitat o d’afinitat ni haver constituït una parella de fet.

    e) La inexistència de vincles de parentiu entre tots o part dels convivents, quan un d’ells sol·licite l’ingrés mínim vital.

    f) El compliment dels requisits relatius a l’acreditació d’haver viscut de forma independent a Espanya i a l’acreditació de formar part d’una unitat de convivència durant almenys l’any anterior a la presentació de la sol·licitud.
    

17. En tot cas, es requereix certificat expedit pels  serveis socials competents o per entitats del tercer sector d’acció social inscrites en el registre de mediadors socials de l’IMV per acreditar el risc d’exclusió social en els supòsits de convivents sense vincle de parentiu.
    

Les persones titulars de l’ingrés mínim vital estaran subjectes durant el temps de percepció de la prestació a les obligacions següents:

1. Proporcionar la documentació i informació necessària per a acreditar els requisits i la conservació de la prestació, així com per a garantir la recepció de notificacions i comunicacions.
2. Comunicar qualsevol canvi o situació que poguera donar lloc a la modificació, suspensió o extinció de la prestació, en el termini de trenta dies naturals des que estes es produïsquen.
3. Comunicar qualsevol canvi de domicili o de situació al Padró municipal que afecte personalment els esmentats titulars o qualsevol altre membre que forme part de la unitat de convivència, en el termini de trenta dies naturals des que es produïsquen.
   
4. Reintegrar l’import de les prestacions percebudes de manera indeguda.
5. Comunicar a l’entitat gestora amb caràcter previ les eixides a l’estranger del titular i dels membres de la unitat de convivència, per un període, continuat o no, superior a noranta dies naturals cada any natural, així com, si s'escau, justificar l’absència del territori espanyol a causa de malaltia.
6. Presentar anualment declaració corresponent a l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques.
7. En cas de compatibilitzar la prestació de l’ingrés mínim vital amb les rendes del treball o l’activitat econòmica, complir les condicions establides per a l’accés i manteniment de la compatibilitat esmentada.
8. Participar en les estratègies d’inclusió que promoga el Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions.
9. Qualsevol altra obligació que puga establir-se reglamentàriament.

Les persones integrants de la unitat de convivència estaran obligades a:

1. Comunicar la mort del titular.
2. Posar en coneixement de l’Administració qualsevol fet que distorsione la finalitat de la prestació atorgada.
3. Presentar anualment declaració corresponent a l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques.
4. Complir les obligacions que l’apartat anterior imposa al titular i este, per qualsevol motiu, no du a terme.
5. En cas de compatibilitzar la prestació de l’ingrés mínim vital amb les rendes del treball o l’activitat econòmica, complir les condicions establides per a l’accés i manteniment de la compatibilitat esmentada.
6. Participar en les estratègies d’inclusió que promoga el Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions.
7. Complir qualsevol altra obligació que puga establir-se reglamentàriament.

El pagament de la prestació és mensual i s’efectua per transferència bancària a un compte del titular de la prestació.

El dret a la prestació de l’ingrés mínim vital naixerà a partir del primer dia del mes següent al de la data de presentació de la sol·licitud. Si la sol·licitud es presenta abans de l’1 de gener de 2021, els efectes econòmics es retrotrauen al dia 1 de juny de 2020 sempre que, en esta data, s’acrediten tots els requisits per al seu accés. En cas de no complir els requisits en la data esmentada, els efectes econòmics es fixaran el dia primer del mes següent a aquell en què es complisquen els requisits.

L’ingrés mínim vital és intransferible. No es pot oferir en garantia d’obligacions, ni ser objecte de cessió total o parcial, ni de compensació o descompte, ni de retenció o embargament.

El dret a la prestació neix a partir del primer dia del mes següent al de la data de presentació de la sol·licitud. Es mantindrà mentre subsistisquen els motius que van donar lloc a la seua concessió i es complisquen els requisits i obligacions previstos en la Llei.

Suspensió del dret

El dret a la prestació se suspendrà per les causes següents:

1. Pèrdua temporal d’algun dels requisits exigits per al seu reconeixement.
2. Incompliment temporal per part de la persona beneficiària, del titular o d’algun membre de la seua unitat de convivència de les obligacions assumides en accedir a la prestació.
3. De manera cautelar en cas d’indicis d’incompliment per part de la persona beneficiària, del titular o d’algun membre de la seua unitat de convivència dels requisits establits o les obligacions assumides en accedir a la prestació, quan així ho resolga l’entitat gestora.
4. En tot cas, se suspendrà de manera cautelar en el cas de trasllat a l’estranger per un període continuat o no superior a 90 dies naturals a l’any, sense haver-ho comunicat a l’entitat gestora amb antelació ni estar justificat degudament.
5. De manera cautelar en cas que en el termini previst no s’haguera rebut comunicació sobre el manteniment o variació dels certificats expedits pels serveis socials o per entitats del tercer sector d’acció social inscrites en el registre de mediadors socials de l’IMV, en els casos expressament previstos.
   
6. Incompliment de les condicions associades a la compatibilitat de l’ingrés mínim vital amb rendes de treball o activitat econòmica per compte propi.
7. Qualsevol altra causa que es determine reglamentàriament.

En cas d’incompliment de l’obligació de presentar la declaració de l’impost sobre la renda de les persones físiques, en les condicions i terminis que preveu la normativa tributària aplicable, la suspensió té lloc quan les persones que tinguen la condició d’obligats tributaris hagueren incomplit durant dos exercicis fiscals seguits aquesta obligació.

La suspensió del dret a l’ingrés mínim vital implicarà la suspensió del pagament de la prestació a partir del primer dia del mes següent a què es produïsquen les causes de suspensió o al que l’entitat gestora competent tinga coneixement, sense perjudici de l’obligació de reintegrament, de les quantitats indegudament percebudes. La suspensió es mantindrà mentre persistisquen les circumstàncies que l’hagueren causat.

Si la suspensió es manté durant un any, el dret a la prestació quedarà extingit.

Si desapareixen les causes que van motivar la suspensió del dret, es procedirà d’ofici o a instància de part a reprendre el dret sempre que es mantinguen els requisits que van donar lloc al seu reconeixement, i es meritaria la prestació a partir del dia 1 del mes següent a la data en què hagueren decaigut les causes que van motivar-ne la suspensió.

Si les causes de suspensió es mantenen, es procedirà a la modificació o extinció del dret, segons escaiga.

Extinció del dret

El dret a la prestació d’ingrés mínim vital s’extingirà per les causes següents:

1. Mort de la persona titular. No obstant això, quan es tracte d’unitats de convivència, qualsevol altre membre que complisca els requisits podrà presentar una nova sol·licitud. Si la sol·licitud es presenta en el termini de tres mesos a comptar des de l’endemà de la data de la mort, els efectes econòmics del dret que puga correspondre a la unitat de convivència en funció de les seues circumstàncies noves es produeixen a partir del primer dia del mes següent a la data de la mort, sempre que se sol·licite dins del termini assenyalat.
2. Pèrdua definitiva d’algun dels requisits exigits per al manteniment de la prestació.
3. Resolució recaiguda en un procediment sancionador que així ho determine.
4. Eixida del territori nacional sense comunicació ni justificació a l’entitat gestora durant un període, continuat o no, superior a 90 dies naturals a l’any.
5. Renúncia del dret.
6. Suspensió de la prestació per temps superior a un any.
7. Incompliment reiterat de les condicions associades a la compatibilitat de l’ingrés mínim vital amb les rendes del treball o l’activitat econòmica per compte propi.
8. Qualsevol altra causa que es determine reglamentàriament.

L’extinció del dret a la prestació produirà efectes des del primer dia del mes següent a la data en què es presenten les causes extintives.

Este simulador li farà una sèrie de preguntes sobre la seua situació i, segons les respostes, podrà comprovar si complix els requisits per a rebre la prestació de l’Ingrés Mínim Vital i podrà saber l’import aproximat que li correspondria.

El simulador no reconeix el supòsit excepcional que preveu la Disposició transitòria tercera del Reial Decret Llei 20/2020, la qual regula els casos en què, sota certes condicions, i fins al 31 de desembre de 2021, els ingressos considerats per determinar el dret a la prestació són els corresponents a l’any en curs.

Pot accedir al simulador des de l’enllaç següent: simulador de l’Ingrés Mínim Vital.

A Preguntes Freqüents hi ha publicada una sèrie de qüestions sobre l’Ingrés mínim vital que podran aclarir els dubtes més comuns sobre esta nova prestació. S’aniran actualitzant per a incloure els que es vagen produint.

La comunicació del canvi del compte bancari pot realitzar-se per l’entitat financera en nom del titular de l’Ingrés Mínim Vital. Més informació.