Beneficiaris
Beneficiaris individuals
-
Persones d’almenys 23 anys que no siguin beneficiàries de pensió contributiva per jubilació o incapacitat permanent, o de pensió no contributiva per invalidesa o jubilació que, encara que comparteixin domicili amb una unitat de convivència, no s’integrin a ella, sempre que:
- No estiguin casades, tret que hagin iniciat els tràmits de separació o divorci.
- No estiguin unides a una altra persona com a parella de fet.
- No formin part d’una altra unitat de convivència.
Si es tracta de persones d’entre 23 i 29 anys, han d’haver tingut residència legal i efectiva a Espanya i haver viscut de manera independent durant almenys els tres anys anteriors a la sol·licitud, tret que hagin abandonat el domicili habitual per ser víctimes de violència de gènere, hagin iniciat tràmits de separació o divorci o altres circumstàncies que es determinin. S’entén que una persona ha viscut de forma independent si acredita que el seu domicili ha estat diferent al dels seus progenitors, tutors o acollidors durant els tres anys i que en l’esmentat període ha romàs durant almenys dotze mesos, continuats o no, d’alta en la Seguretat Social, Classes Passives de l’Estat o una mutualitat alternativa al Règim Especial de Treballadors per Compte Propi o Autònoms.
Si es tracta de persones majors de 30 anys, han d’acreditar que, durant l’any immediatament anterior a l’esmentada data, el seu domicili a Espanya ha estat diferent al dels seus progenitors, tutors o acollidors.
- Dones majors d’edat víctimes de violència de gènere o víctimes de tràfic d’éssers humans i explotació sexual.
- No tenen dret a la prestació les persones usuàries d’una prestació de servei residencial, de caràcter social, sanitari o sociosanitari, amb caràcter permanent, excepte en el supòsit de dones víctimes de violència de gènere o víctimes de tràfic d’éssers humans i explotació sexual.
Titulars de la unitat de convivència
Els titulars de l’IMV, és a dir, les persones que perceben la prestació en nom de la unitat de convivència i la representen, han de tenir capacitat jurídica i una edat mínima de 23 anys.
També poden ser titulars, sempre que tinguin capacitat jurídica, les persones majors d’edat o menors emancipats, quan tinguin fills o menors en règim de guarda amb finalitats d’adopció o acolliment familiar permanent.
Unitat de convivència
La unitat de convivència està formada per totes les persones que visquin en un mateix domicili, unides per vincle matrimonial o com a parella de fet, i els seus familiars fins al segon grau per consanguinitat o afinitat, adopció, i altres persones amb qui convisquin en virtut de guarda amb finalitats d’adopció o acolliment familiar permanent.
Podran ser beneficiàries de la prestació les persones que, sense integrar-se a la unitat de convivència o integrades a una unitat de convivència independent, resideixin al mateix domicili amb altres amb les quals tinguin algun dels vincles de parentiu assenyalats. Per a això s’han de trobar en algun d’aquests supòsits:
a) Quan una dona, víctima de violència de gènere, hagi abandonat el seu domicili familiar habitual acompanyada o no dels seus fills o de menors en règim de guarda amb finalitats d’adopció o acolliment familiar permanent.
b) Quan, amb motiu de l’inici dels tràmits de separació, nul·litat o divorci, o d’haver-se instat la dissolució de la parella de fet constituïda formalment, una persona hagi abandonat el seu domicili familiar habitual acompanyada o no dels seus fills o menors en règim de guarda amb finalitats d’adopció o acolliment familiar permanent. En el supòsit de parelles de fet no formalitzades que haguessin cessat la convivència, la persona que sol·liciti la prestació ha d’acreditar, si s’escau, l’inici dels tràmits per a l’atribució de la guarda i custòdia dels menors.
c) Quan s’acrediti que s’ha abandonat el domicili per desnonament o perquè aquest ha quedat inhabitable a causa d’accident o de força major, així com altres supòsits que s’estableixin reglamentàriament.
En els supòsits que preveuen els apartats b) i c) únicament és procedent la consideració com a unitat independent durant els tres anys següents a la data en què s’haguessin produït els fets indicats en cada una d’elles.
Quan convisquin al mateix domicili persones entre les quals no es presentin els vincles de parentiu assenyalats, poden ser titulars de l’ingrés mínim vital aquella o aquelles persones que es trobin en risc d’exclusió social, circumstància que ha de ser acreditada pels serveis socials.
Quan es tracti de persones que figurin empadronades en establiments col·lectius, o per mancar de sostre i residir habitualment en un municipi, figurin empadronades en un domicili fictici, la unitat de convivència estarà constituïda per les persones unides entre si per vincle matrimonial, com a parella de fet i, si s'escau, amb els seus descendents menors d’edat fins al primer grau de consanguinitat, afinitat, adopció o en virtut de règim d’acolliment familiar permanent o guarda amb finalitats d’adopció. Els descendents esmentats poden ser-ho fins al segon grau si no estiguessin empadronats amb els seus ascendents del primer grau.
La unitat de convivència ha d’estar constituïda de manera continuada durant almenys l’any anterior a la presentació de la sol·licitud.
Es considera que no trenca la convivència la separació transitòria per raó d'estudis, feina, tractament mèdic, rehabilitació o altres circumstàncies similars.
Una mateixa persona no pot formar part de més d’una unitat de convivència.