Ingrés Mínim Vital

• Serveis sobre IMV
  
• Beneficiarios
• Requisitos
• Cuantías
• Acreditación de los requisitos
• Pago
• Obligacions de les persones beneficiàries
• Reintegro de prestaciones indebidamente percibidas
• Duración
• Simulador del Ingreso Mínimo Vital
• Preguntas Frecuentes
• Sol·licituds
• Cambio de Cuenta bancaria

1. La identitat, tant de les persones sol·licitadores com d'aquelles que formen la unitat de convivència, s’acredita, en el cas dels espanyols, mitjançant el document nacional d’identitat i, en el cas dels ciutadans estrangers, mitjançant el document nacional d’identitat del seu país d’origen o de procedència, la targeta d’identificació d’estranger o el passaport i, a més, han d’aportar el número personal d’identificació (NIE) si aquest no consta en els documents presentats per acreditar la identitat o la residència legal a Espanya.
   
   El DNI és exigible a tots els espanyols membres de la unitat de convivència, qualsevol que sigui la seva edat, però els menors de 14 anys integrats en una unitat de convivència estan exempts del pagament de taxes d’expedició i renovació del DNI.
   
2. La residència legal a Espanya s’ha d’acreditar mitjançant la inscripció en el registre central d’estrangers, en el cas de nacionals dels Estats membres de la Unió Europea, Espai Econòmic Europeu o la Confederació Suïssa, o amb targeta de familiar de ciutadà de la Unió o autorització de residència, en qualsevol de les seves modalitats, en el cas d’estrangers d’una altra nacionalitat.
   
   Les persones víctimes de tràfic d’éssers humans i d’explotació sexual, així com els seus fills, poden acreditar la residència legal a Espanya amb l’autorització provisional de residència expedida per la Secretaria d’Estat de Seguretat del Ministeri de l’Interior per col·laboració amb les autoritats policials o judicials o expedida per la Secretaria d’Estat de Migracions en consideració a la situació personal de la víctima.
   
   Les dones víctimes de violència de gènere i els seus fills poden acreditar la residència legal a Espanya amb l’autorització provisional de residència expedida per l’autoritat que sigui competent per atorgar l’autorització de residència per circumstàncies excepcionals mentre es resol aquesta última autorització.
3. El domicili a Espanya s’ha d’acreditar amb el certificat d’empadronament.
4. L’existència de la unitat de convivència s’ha d’acreditar mitjançant el llibre de família, certificat del registre civil i amb les dades que consten als padrons municipals relatives als inscrits al mateix habitatge.
   
   Quan no hi hagi coincidència amb les dades que s’hagin fet constar a la sol·licitud de la prestació, se sol·licitarà l’aportació del corresponent certificat d’empadronament, historial i col·lectiu del període requerit en cada supòsit referits als domicilis on resideixen o han residit els membres de la unitat de convivència, expedit per l’Ajuntament.

5. Cal acreditar l'existència de parella de fet mitjançant certificació de la inscripció en un dels registres específics existents a les comunitats autònomes o ajuntaments del lloc de residència o mitjançant document públic on consti la constitució d'aquesta parella. Tant aquesta inscripció com la formalització del document públic corresponent s'han d'haver produït amb una antelació mínima de dos anys respecte de la data de la sol·licitud de la prestació. 

6. L’inici dels tràmits de separació o divorci, o la seva existència, s’acredita amb la presentació de la demanda, amb la corresponent resolució judicial o mitjançant document públic.
7. El fet de no estar unit a una altra persona per vincle matrimonial o parella estable s’acredita mitjançant declaració jurada o afirmació solemne del mateix subjecte que ha de constar en la mateixa sol·licitud de la prestació. L’esmentada declaració jurada o afirmació solemne no impedeix que l’entitat gestora requereixi acreditació addicional en cas de dubte fundat.
8. L’acreditació d’haver viscut de forma independent respecte als progenitors, tutors o acollidors s’efectua mitjançant les dades facilitades per l’Institut Nacional d’Estadística o, si escau, el certificat d’empadronament històric i col·lectiu en què constin totes les persones empadronades al domicili del sol·licitant durant l’esmentat període.
9. Es considera persona sense llar aquella que manca de sostre i resideix habitualment al municipi i s’acredita mitjançant l’empadronament en un domicili fictici en aplicació de les corresponents instruccions tècniques als Ajuntaments sobre la gestió del Padró municipal.
10. La condició de víctima de violència de gènere s'acredita per qualsevol dels mitjans que estableix l’article 23 de la Llei orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de mesures de protecció integral contra la violència de gènere.
11. La condició de víctima de tràfic d’éssers humans i d’explotació sexual s'acredita mitjançant un informe emès pels serveis públics encarregats de l’atenció integral a aquestes víctimes o pels serveis socials. També pot acreditar-se mitjançant un informe emès per entitats socials especialitzades degudament reconegudes per les Administracions Públiques competents en la matèria.
12. La condició de persona d’entre 18 i 22 anys que provingui de centres residencials de protecció de menors s’acredita mitjançant el certificat expedit per l’entitat que hagi tingut l’acollida o tutela de la comunitat autònoma corresponent.
13. La condició de persona amb discapacitat igual o superior al 65 % s’acredita amb certificat de l’òrgan competent de les comunitats autònomes i de l’IMSERSO a Ceuta i Melilla.
14. Els requisits d’ingressos i patrimoni per a l’accés i manteniment de la prestació econòmica d’ingrés mínim vital l’ha de dur a terme l’entitat gestora conforme a la informació que es reculli per mitjans telemàtics de l’Agència Estatal d’Administració Tributària i a les Hisendes Tributàries Forals de Navarra i dels territoris històrics del País Basc.
    
15. No serà exigible al sol·licitant l’acreditació de fets, dades o circumstàncies que l’Administració de la Seguretat Social hagi de conèixer per si mateixa, com la situació del beneficiari en relació amb el sistema de la Seguretat Social o la percepció pels membres de la unitat de convivència d’una altra prestació econòmica que consti en el registre de prestacions socials públiques.

16. Es requereix un certificat expedit pels serveis socials competents o per entitats del tercer sector d’acció social inscrites en el registre de mediadors socials de l’IMV quan calgui per acreditar els següents requisits:

    a) La residència efectiva a Espanya de les persones que a la data de la sol·licitud es trobin empadronades en un domicili fictici d’acord amb les corresponents instruccions tècniques als Ajuntaments sobre la gestió del Padró municipal.
    

    b) El caràcter temporal de la prestació de servei residencial, de caràcter social, sanitari o sociosanitari de la qual sigui usuari el sol·licitant de la prestació d’ingrés mínim vital.

    c) El domicili real de la persona que al·legués que no viu en aquell que consta en l’empadronament.

    d) La inexistència de vincles de parentiu, quan al mateix domicili, a més dels sol·licitants de l’ingrés mínim vital units pels esmentats vincles, es trobin empadronades altres persones amb qui s’al·legui no tenir llaços de parentiu, de consanguinitat o d’afinitat ni haver constituït una parella de fet.

    e) La inexistència de vincles de parentiu entre tots o part dels convivents, quan un d’ells sol·liciti l’ingrés mínim vital.

    f) El compliment dels requisits relatius a l’acreditació d’haver viscut de forma independent a Espanya i a l’acreditació de formar part d’una unitat de convivència durant almenys l’any anterior a la presentació de la sol·licitud.
    

17. En tot cas, es requereix certificat expedit pels serveis socials competents o per entitats del tercer sector d’acció social inscrites en el registre de mediadors socials de l’IMV per acreditar el risc d’exclusió social en els supòsits de convivents sense vincle de parentiu.
    

Determinació de la quantia

La quantia de l’ingrés mínim vital per al beneficiari individual o la unitat de convivència serà la diferència entre la renda garantida i el conjunt de rendes i ingressos d’aquestes persones, sempre que la quantia resultant sigui igual o superior a 10 euros mensuals.

La quantia mensual de la renda garantida en 2022 és:

• Per a un beneficiari individual: el 100 per 100 de l’import anual de les pensions no contributives dividit entre dotze. El 2022 són 491,63 euros. Aquesta quantitat s’incrementa un 22 per 100 si el perceptor té un grau de discapacitat igual o superior al 65 per 100.
• Per a la unitat de convivència, la quantia anterior incrementada en un 30 per 100 per membre addicional a partir del segon, amb un màxim del 220 per 100. Per al 2022 els imports són:
  • 639,12 euros per a una unitat de convivència formada per un adult i un menor o dos adults.
  • 786,61 euros per a una unitat de convivència formada per un adult i dos menors, dos adults i un menor o tres adults.
  • 934,10 euros per a una unitat de convivència formada per un adult i tres menors, dos adults i dos menors o tres adults i un menor o per quatre adults.
  • 1.081,59 euros per a una unitat de convivència formada per un adult i quatre o més menors, dos adults i tres o més menors o tres adults i dos o més menors, o per quatre adults i un menor.
• La quantia esmentada en el punt anterior s’incrementa amb un complement del 22 per 100, quan es tracti d’una unitat de convivència monoparental (un sol adult que convisqui amb un o més descendents, fins al segon grau, menors d’edat sobre els quals tingui la guarda i custòdia exclusiva, o que convisqui amb un o més menors en règim d’acolliment familiar permanent o guarda amb finalitats d’adopció quan es tracti de l’únic acollidor o guardador, o quan l’altre progenitor, guardador o acollidor es trobi ingressat a la presó o en un centre hospitalari per un període ininterromput igual o superior a un any). Per al 2022 els imports mensuals són:
  • 747,28 euros per a una unitat de convivència monoparental formada per un adult i un menor.
  • 894,77 euros per a una unitat de convivència monoparental formada per un adult i dos menors.
  • 1.042,26 euros per a una unitat de convivència monoparental formada per un adult i tres menors.
  • 1.189,75 euros per a una unitat de convivència monoparental formada per un adult i quatre o més menors.
• En el supòsit que els descendents o menors referits en el paràgraf anterior convisquin exclusivament amb els seus progenitors o, si s'escau, amb els seus avis o guardadors o acollidors, es reconeixerà el mateix complement quan un d’aquests tingui reconegut un grau 3 de dependència, la incapacitat permanent absoluta o la gran invalidesa. També s’entendrà com a unitat de convivència monoparental, a l’efecte de la percepció de l’esmentat complement, la formada exclusivament per una dona que ha patit violència de gènere i un o més descendents fins al segon grau, menors d’edat, sobre els quals tingui la guarda i custodia o, si s’escau, un o més menors en règim d’acolliment familiar permanent o guarda amb finalitats d’adopció.
• A la quantia mensual que correspongui a la unitat de convivència se suma un complement equivalent a un 22 per cent en el supòsit que en la unitat de convivència estigui inclosa alguna persona amb un grau de discapacitat reconegut igual o superior al seixanta-cinc per cent.
  

A més de les quanties indicades, s’abona un complement mensual d’ajuda per a la infantesa per cada menor d’edat membre de la unitat de convivència en funció de l’edat complerta el dia 1 de gener del corresponent exercici, d’acord amb els següents trams:

• Menors de tres anys: 100 euros.

• Més grans de tres anys i més petits de sis anys: 70 euros.

• Més grans de sis anys i més petits de 18 anys: 50 euros.
  

Per a la determinació de la quantia, es considera que els fills o menors o majors d'edat que tinguin establertes judicialment mesures de suport per a la presa de decisions que formin part de diferents unitats familiars en supòsits de custòdia compartida establerta judicialment formen part de la unitat on es trobin domiciliats.

En tot cas, i independentment de les rendes i ingressos de l’exercici anterior de la persona que viu sola o de la unitat de convivència, quan el sol·licitant de l’ingrés mínim vital o un o alguns membres de la unitat de convivència, si escau, tinguin reconeguda en la data de la sol·licitud, o els sigui reconeguda abans de la resolució, una o més pensions, contributives o no contributives, del sistema de la Seguretat Social, o un subsidi d’atur per a majors de 52 anys l’import mensual conjunt del qual, inclosa la part proporcional de pagues extraordinàries, sigui inferior a la quantia mensual de renda garantida aplicable, i sigui procedent el reconeixement de l’ingrés mínim vital perquè presenta tots els requisits per a això, l’import mensual d’aquesta prestació no pot ser superior a la diferència entre la referida quantia mensual de la renda garantida i l’import mensual de la pensió o de la suma de les pensions, inclosa, si escau, la part proporcional de les pagues extraordinàries.

Quan el referit import mensual conjunt de les pensions, contributives o no contributives, del sistema de la Seguretat Social, així com, si escau, dels subsidis d’atur per a majors de 52 anys sigui igual o superior a la quantia mensual de la renda garantida aplicable no és procedent reconèixer el dret a l’ingrés mínim vital.

Igualment, el reconeixement d’una pensió contributiva o no contributiva del sistema de la Seguretat Social o un subsidi d’atur per a majors de 52 anys a la persona o persones beneficiàries de la prestació de l’ingrés mínim vital determinarà la minoració o extinció d’aquesta prestació d'acord amb els mateixos criteris que indiquen els paràgrafs anteriors, tenint en compte la suma de totes les pensions de què sigui titular el beneficiari individual o els membres de la unitat de convivència, amb efecte des del primer dia del mes següent al de reconeixement de la pensió o de la seva data d’efecte si aquesta fora posterior.

En cap cas l’actualització de l’import de l’ingrés mínim vital amb efecte de l’1 de gener de cada any no pot donar lloc a la percepció d’una quantitat mensual superior a la diferència entre la renda garantida aplicable d'acord amb aquest article i la quantia que, una vegada actualitzada, tingui en aquesta data la pensió o la suma de les pensions i, si escau, els subsidis d’atur percebuts pel beneficiari individual o qualsevol dels membres de la unitat de convivència.

Les persones beneficiàries de l’ingrés mínim vital es troben exemptes de l’aportació dels usuaris a la prestació farmacèutica ambulatòria.

Així mateix, estan exempts del pagament de taxes d’expedició i renovació de Document Nacional d’Identitat els menors de 14 anys integrats en una unitat de convivència que sol·liciti la prestació d’ingrés mínim vital.

L’Institut Nacional de la Seguretat Social reconeix un increment extraordinari en la prestació d’ingrés mínim vital, en les mensualitats d’abril, el maig i el juny de 2022, que consisteix en l’aplicació d’un percentatge del 15 per 100 a l’import mensual reconegut per als esmentats mesos, incloent-hi els complements mensuals reconeguts i excloent-hi els imports corresponents a períodes previs, així com a altres conceptes de periodicitat no mensual que hagin pogut acumular-se.

Modificació de la quantia

El canvi en les circumstàncies personals de la persona beneficiària de l’ingrés mínim vital o d’algun dels membres de la unitat de convivència pot suposar la modificació de la quantia de la prestació econòmica mitjançant la revisió corresponent per part de l’entitat gestora.

La modificació tindrà efectes a partir del dia primer del mes següent al de la data en què s’hagués produït el fet causant de la modificació.

En tot cas, la quantia de la prestació s’actualitzarà amb efectes del dia 1 de gener de cada any, prenent com a referència els ingressos anuals computables de l’exercici anterior. Quan la variació dels ingressos anuals computables de l’exercici anterior motivés l’extinció de la prestació, aquesta assortirà igualment efectes a partir del dia 1 de gener de l’any següent a aquell al qual corresponguin els ingressos esmentats.

Les persones titulars de l’ingrés mínim vital estaran subjectes durant el temps de percepció de la prestació a les obligacions següents:

1. Proporcionar la documentació i informació necessària per a l’acreditació dels requisits i la conservació de la prestació, així com per garantir la recepció de notificacions i comunicacions.
2. Comunicar qualsevol canvi o situació que pogués donar lloc a la modificació, suspensió o extinció de la prestació, en el termini de trenta dies naturals des que aquests es produeixin.
3. Comunicar qualsevol canvi de domicili o de situació al Padró municipal que afecti personalment els esmentats titulars o qualsevol altre membre que formi part de la unitat de convivència, en el termini de trenta dies naturals des que es produeixin.
   
4. Reintegrar l’import de les prestacions percebudes de manera indeguda.
5. Comunicar a l’entitat gestora amb caràcter previ les sortides a l’estranger del titular i dels membres de la unitat de convivència, per un període, continuat o no, superior a noranta dies naturals cada any natural, així com, si s'escau, justificar l’absència del territori espanyol a causa de malaltia.
6. Presentar anualment declaració corresponent a l’Impost sobre la renda de les persones físiques.
7. En cas de compatibilitzar la prestació de l’ingrés mínim vital amb les rendes del treball o l’activitat econòmica, complir les condicions establertes per a l’accés i manteniment de la compatibilitat esmentada.
8. Participar en les estratègies d’inclusió que promogui el Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions.
9. Qualsevol altra obligació que pugui establir-se reglamentàriament.

Les persones integrants de la unitat de convivència estaran obligades a:

1. Comunicar la mort del titular.
2. Posar en coneixement de l’administració qualsevol fet que distorsioni la finalitat de la prestació atorgada.
3. Presentar anualment declaració corresponent a l’Impost sobre la renda de les persones físiques.
4. Complir les obligacions que l’apartat anterior imposa al titular i aquest, per qualsevol motiu, no duu a terme.
5. En cas de compatibilitzar la prestació de l’ingrés mínim vital amb les rendes del treball o l’activitat econòmica, complir les condicions establertes per a l’accés i manteniment de la compatibilitat esmentada.
6. Participar en les estratègies d’inclusió que promogui el Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions.
7. Complir qualsevol altra obligació que pugui establir-se reglamentàriament.

L’Institut Nacional de la Seguretat Social podrà revisar d’ofici, en perjudici dels beneficiaris, els actes relatius a la prestació d’ingrés mínim vital, sempre que la revisió esmentada s’efectuï dins del termini màxim de quatre anys des que es va dictar la resolució administrativa que no hagués estat impugnada. Així mateix, en tal cas podrà d’ofici declarar i exigir la devolució de les prestacions percebudes de manera indeguda.

L’entitat gestora podrà rectificar en qualsevol moment els errors materials o de fet i els aritmètics, així com les revisions motivades per la constatació d’omissions o inexactituds en les declaracions del beneficiari, i també reclamar les quantitats que, si escau, s’haguessin percebut de manera indeguda per tal motiu.

En supòsits diferents als indicats en els paràgrafs anteriors, la revisió en perjudici dels beneficiaris s’efectuarà de conformitat amb la Llei 36/2011, de 10 d’octubre, Reguladora de la Jurisdicció Social.

Quan mitjançant resolució s’acordi l’extinció o la modificació de la quantia de la prestació com a conseqüència d’un canvi en les circumstàncies que van determinar-ne el càlcul i no existeixi dret a la prestació o l’import a percebre sigui inferior a l’import percebut, els beneficiaris de la prestació estaran obligats a reintegrar les quantitats percebudes de manera indeguda, mitjançant el procediment establert al Reial Decret 148/1996, de 5 de febrer, pel qual es regula el procediment especial per al reintegrament de les prestacions de la Seguretat Social percebudes de manera indeguda i al Reial Decret 1415/2004, d’11 de juny, pel qual s’aprova el Reglament General de Recaptació de la Seguretat Social.

Seran responsables solidaris del reintegrament de les prestacions percebudes de manera indeguda els beneficiaris i totes aquelles persones que en virtut de fets, omissions, negocis o actes jurídics participin en l’obtenció d’una prestació de forma fraudulenta. Als responsables solidaris se’ls podrà exigir el principal, els recàrrecs i els interessos que s’hagin d’exigir al primer responsable, i totes les costes que es generin per al cobrament del deute.

En els supòsits anteriors, transcorregut el termini d’ingrés en període voluntari sense pagament del deute, s’aplicaran els recàrrecs corresponents i començarà la meritació d’interessos de demora, sense perjudici que aquests últims només siguin exigibles respecte del període de recaptació executiva. En els supòsits que es determinin reglamentàriament, l’entitat gestora podrà acordar compensar el deute amb les mensualitats de l’ingrés mínim vital fins a un determinat percentatge màxim de cada mensualitat.

El dret a la prestació neix a partir del primer dia del mes següent al de la data de presentació de la sol·licitud. Es mantindrà mentre subsisteixin els motius que van donar lloc a la seva concessió i es compleixin els requisits i obligacions previstos en la Llei.

Suspensió del dret

El dret a la prestació se suspendrà per les causes següents:

1. Pèrdua temporal d’algun dels requisits exigits per al seu reconeixement.
2. Incompliment temporal per part de la persona beneficiària, del titular o d’algun membre de la seva unitat de convivència de les obligacions assumides en accedir a la prestació.
3. De manera cautelar en cas d’indicis d’incompliment per part de la persona beneficiària, del titular o d’algun membre de la seva unitat de convivència dels requisits establerts o les obligacions assumides en accedir a la prestació, quan així ho resolgui l’entitat gestora.
4. En tot cas, se suspendrà de manera cautelar en el cas de trasllat a l’estranger per un període continuat o no superior a 90 dies naturals a l’any, sense haver-ho comunicat a l’entitat gestora amb antelació ni estar justificat degudament.
5. Cautelarment, en cas que en el termini previst no s’hagués rebut comunicació sobre el manteniment o variació dels certificats expedits pels serveis socials o per entitats del tercer sector d’acció social inscrites en el registre de mediadors socials de l’IMV, en els casos expressament previstos.
   
6. Incompliment de les condicions associades a la compatibilitat de l’ingrés mínim vital amb rendes de treball o activitat econòmica per compte propi.
7. Qualsevol altra causa que es determini reglamentàriament.

En cas d’incompliment de l’obligació de presentar la declaració de l’impost sobre la renda de les persones físiques, en les condicions i terminis que preveu la normativa tributària aplicable, la suspensió té lloc quan les persones que tinguin la condició d’obligats tributaris hagin incomplert durant dos exercicis fiscals seguits l’esmentada obligació.

La suspensió del dret a l’ingrés mínim vital implicarà la suspensió del pagament de la prestació a partir del primer dia del mes següent al que es produeixin les causes de suspensió o al que l’entitat gestora competent tingui coneixement, sens perjudici de l’obligació de reintegrament, de les quantitats indegudament percebudes. La suspensió es mantindrà mentre persisteixin les circumstàncies que l’haguessin causat.

Si la suspensió es manté durant un any, el dret a la prestació quedarà extingit.

Si desapareixen les causes que van motivar la suspensió del dret, es procedirà d’ofici o a instància de part a reprendre el dret sempre que es mantinguin els requisits que van donar lloc al seu reconeixement, i es meritaria la prestació a partir del dia 1 del mes següent a la data en què haguessin decaigut les causes que van motivar-ne la suspensió.

Si les causes de suspensió es mantenen, es procedirà a la modificació o extinció del dret, segons escaigui.

Extinció del dret

El dret a la prestació d’ingrés mínim vital s’extingirà per les causes següents:

1. Mort de la persona titular. No obstant això, quan es tracti d’unitats de convivència, qualsevol altre membre que compleixi els requisits podrà presentar una nova sol·licitud. Si la sol·licitud es presenta en el termini de tres mesos a comptar des de l’endemà de la data de la mort, els efectes econòmics del dret que pugui correspondre a la unitat de convivència en funció de les seves noves circumstàncies es produeixen a partir del dia primer del mes següent a la data de la mort, sempre que se sol·liciti dins del termini assenyalat.
2. Pèrdua definitiva d’algun dels requisits exigits per al manteniment de la prestació.
3. Resolució recaiguda en un procediment sancionador que així ho determini.
4. Sortida del territori nacional sense comunicació ni justificació a l’entitat gestora durant un període, continuat o no, superior a 90 dies naturals a l’any.
5. Renúncia del dret.
6. Suspensió de la prestació per temps superior a un any.
7. Incompliment reiterat de les condicions associades a la compatibilitat de l’ingrés mínim vital amb les rendes del treball o l’activitat econòmica per compte propi.
8. Qualsevol altra causa que es determini reglamentàriament.

L’extinció del dret a la prestació produirà efectes des del primer dia del mes següent a la data en què es presentin les causes extintives.

A Preguntes Freqüents hi ha publicades un seguit de qüestions sobre l’Ingrés mínim vital que podran aclarir els dubtes més comuns sobre aquesta nova prestació. S’aniran actualitzant per incloure els que es vagin produint.

La comunicació del canvi del compte bancari pot realitzar-se per l’entitat financera en nom del titular de l’Ingrés Mínim Vital. Més informació.