Els/les fills/es majors de 25 anys i els/les germans/es majors de 22 anys, solters, vidus, separats judicialment o divorciats que, sense acreditar les condicions per ser pensionistes, reunisquen els requisits exigits:

• Haver conviscut amb el causant i a càrrec seu des de, com a mínim, dos anys abans de la defunció del causant o des de la mort del familiar amb el qual convisqueren, si esta mort haguera tingut lloc durant el període esmentat.
  
• No tindre dret a pensió pública.
  
• No tindre mitjans de subsistència, perquè els ingressos econòmics de què disposen són iguals o inferiors al salari mínim interprofessional, i no tindre familiars amb l'obligació i la possibilitat de prestar-los aliments.

En aplicació del que establixen els articles 142 i 143 del Codi Civil, estan obligats a "prestar-se aliments", els cònjuges, ascendents i descendents; els germans només es deuen els "auxilis necessaris per a la vida", per la qual cosa queden exclosos de l'obligació de prestar aliments.

• La quantia del subsidi s'obté aplicant un percentatge a la base reguladora.

Percentatge: el 20 % de la base reguladora, calculada de la mateixa manera que en la pensió de viudetat.

• S'abona durant 12 mesos, amb la inclusió de dos pagaments extraordinaris.

• És compatible amb les pensions de viudetat i orfandat causades pel mateix subjecte.

• Serà incompatible amb la percepció per part del titular de qualsevol pensió pública i amb la percepció d'ingressos de qualsevol naturalesa que superen la quantia, en còmput anual, del salari mínim interprofessional vigent a cada moment, també en còmput anual.

• Per exhauriment del període màxim de duració.

• Per defunció.

• Per comprovar-se que no va morir el treballador desaparegut en accident.