A més dels requisits generals (afiliació, alta i cotització) exigits al causant en cada situació, per a accedir a la pensió de viudetat, els beneficiaris hauran d'acreditar uns altres requisits específics en determinades circumstàncies.
- El cònjuge supervivent, en el supòsit de defunció derivat de malaltia comú anterior al matrimoni, haurà d'acreditar un dels següents requisits:
- Que hi haja fills en comú.
- Que el matrimoni s'haja celebrat amb un any d'antelació a la defunció. No s'exigirà esta durada del vincle matrimonial si en el moment de celebrar el matrimoni s'acredita un període de convivència com a parella de fet amb el causant que, sumat amb el de la durada del matrimoni, supere els dos anys.
Quan el cònjuge no acredite un d'estos requisits, podrà accedir a una prestació temporal de viudetat, sempre que reunisca la resta dels requisits exigits.
- Els separats judicialment o divorciats, sempre que en este últim cas no hagen contret nou matrimoni o constituït una parella de fet, quan siguen creditors de la pensió compensatòria a què es refereix l'|art. 97 del Codi Civil i esta pensió quede extingida per la defunció del causant. A partir del 01-01-2010, en el supòsit que la quantia de la pensió de viudetat fora superior a la pensió compensatòria, eixa es disminuirà fins a arribar a la quantia d'esta última.
A l'efecte d'entendre acreditat el requisit de ser creditor de la pensió compensatòria, a qui se supedita l'accés a la pensió de viudetat en els casos de separació judicial i divorci, només caldrà:
- Que el sol·licitant de la pensió de viudetat, separat o divorciat del difunt figure com a beneficiari de pensió compensatòria en la sentència corresponent.
- Que este dret no s'haja extingit per alguna de les causes establides en l'article 101 del Codi Civil o que, si es tracta d'una altra pensió equiparable, continue vigent en la data del fet causant (s'entendrà acreditat mitjançant la declaració responsable del sol·licitant).
- La pensió compensatòria establida en la sentència i les regles que s'hi hagen fixat seran tingudes en compte a l'efecte de la limitació prevista de la pensió de viudetat (sobre este punt també es pot pronunciar l'interessat mitjançant la declaració responsable, ja que pot existir modificació sobre la quantia i les bases per a la seua actualització).
En tot cas, tenen dret a pensió de viudetat, tot i no ser creditores de la pensió compensatòria, les dones que puguen acreditar que eren víctimes de violència de gènere en el moment de la separació judicial o el divorci mitjançant sentència ferma, o arxiu de la causa per extinció de la responsabilitat penal per defunció; a falta de sentència, a través de l'ordre de protecció dictada a favor seu o informe del Ministeri Fiscal que indique l'existència d'indicis de violència de gènere, i també qualsevol altre mitjà de prova admés en Dret (aplicable a defuncions produïdes a partir de l'1-1-08).
Quan la separació judicial o el divorci siga anterior a l'1-1-2008, el reconeixement del dret a la pensió no està condicionat al fet que la persona divorciada o separada judicialment siga creditora de pensió compensatòria, sempre que:
- Entre la data del divorci o la separació judicial i la data de defunció del causant no hagen transcorregut més de 10 anys.
- El vincle matrimonial haja tingut una durada mínima de 10 anys.
- A més, cal complir alguna de les condicions següents: o l'existència de fills comuns del matrimoni; o que el beneficiari tinga una edat superior als 50 anys en la data de la defunció del causant.
La quantia de la pensió resultant es calcularà d'acord amb la normativa vigent abans de l'01-01-2008 (entrada en vigor de la Llei 40/2007, del 4 de desembre).
Allò que es disposa anteriorment s'aplica també a les defuncions produïdes entre l'1-1-2008 i el 31-12-2009, sempre que el divorci o separació judicial s'haja produït abans de l'1-1-2008.
La persona divorciada o separada judicialment que haja sigut deutora de la pensió compensatòria no té dret a pensió de viudetat.
A partir de l’1-1-2013, també tindran dret a la pensió les persones divorciades o separades judicialment abans de l’1-1-2008, que no foren creditores de la pensió compensatòria, encara que no reunisquen els altres requisits exigits en la disposició transitòria 18a (que entre la data del divorci o separació i la mort de causant no hagen transcorregut més de 10 anys; que el matrimoni haja durat almenys 10 anys, que tingueren fills comuns), sempre que:
- Tinguen 65 anys o més,
- No tinguen dret a cap altra pensió pública i
- La durada del matrimoni amb el causant de la pensió no haja sigut inferior a 15 anys.
- El supervivent el matrimoni del qual haja sigut declarat nul, al qual s'haja reconegut el dret a la indemnització prevista en l'|art. 98 del Codi Civil, sempre que no haja contret noves núpcies o constituït una parella de fet degudament acreditada.
- El supervivent de la parella de fet, en els termes següents:
- Morts posteriors al 31 de desembre de 2021.
Té dret a la pensió de viudetat qui estiga unit al causant com a parella de fet en el moment de la mort, sempre que acredite:
- La inscripció de la parella de fet en un dels registres específics existents a les comunitats autònomes o als ajuntaments del lloc de residència o la formalització de document públic en què conste la constitució de la parella, en tots dos casos, amb una antelació mínima de 2 anys respecte de la data de defunció del causant.
- Que, en la data de la mort i durant el període de 2 anys a què es refereix el paràgraf anterior, cap component de la parella no tenia cap impediment per contreure matrimoni ni tenia vincle matrimonial ni havia constituït parella de fet amb cap altra persona.
- Convivència estable i notòria amb caràcter immediat a la defunció del causant, amb una durada ininterrompuda no inferior a 5 anys. Este requisit no és exigible si hi ha fills comuns.
També té dret a la pensió de viudetat qui haja format part d’una parella de fet que, constituïda en els termes indicats anteriorment, s’haja extingit per voluntat d’un o dels dos convivents abans de la mort del causant, quan acredite:
- No haver constituït una nova parella de fet, en els termes esmentats, ni contret matrimoni.
- Ser creditor d’una pensió compensatòria i que esta s’extingisca amb motiu de la mort del causant.
La pensió compensatòria ha de ser determinada judicialment o mitjançant conveni o pacte regulador atorgat en document públic, i per fixar-ne la quantia cal haver tingut en compte que el seu perceptor presente les mateixes circumstàncies previstes a l’article 97 del Codi civil.
Si la quantia de la pensió de viudetat és superior a la pensió compensatòria, la primera es disminuirà fins a arribar a la quantia d'esta última.
En tot cas, tenen dret a pensió de viudetat, tot i no ser creditores de la pensió compensatòria, les dones que puguen acreditar que eren víctimes de violència de gènere en el moment de l'extinció de la parella de fet mitjançant sentència ferma, o arxivament de la causa per extinció de la responsabilitat penal per defunció; a falta de sentència, a través de l'ordre de protecció dictada a favor seu o informe del Ministeri Fiscal que indique l'existència d'indicis de violència de gènere, i també qualsevol altre mitjà de prova admés en Dret.
- Morts anteriors a l'1 de gener de 2022.
Amb caràcter general, per ser beneficiari de la pensió de viudetat, s’exigeix:
- Que la defunció siga posterior a l'1-1-2008.
- La inscripció de la parella de fet en un dels registres específics existents a les Comunitats Autònomes (CA) o Ajuntaments del lloc de residència o la formalització de document públic on conste la constitució de la parella, en tots dos casos, amb una antelació mínima de 2 anys respecte a la data de defunció del causant.
- Convivència estable i notòria amb caràcter immediat a la defunció del causant, amb una durada ininterrompuda no inferior a 5 anys.
- Que, durant el període de convivència, cap component de la parella estava impedit per a contraure matrimoni ni tenia cap vincle matrimonial amb una altra persona.
- Que els seus ingressos:
- Durant l'any natural anterior a la defunció, no van assolir el 50% de la suma dels propis més els del causant haguts en el mateix període, o el 25% en el cas d'inexistència de fills comuns amb dret a pensió d'orfandat.
- O alternativament que són inferiors a 1,5 vegades l'import de l'SMI vigent en el moment de la defunció, requisit que s'haurà de presentar tant en el moment del fet causant com durant la seua percepció. El límit assenyalat s'incrementarà en 0,5 vegades la quantia del SMI vigent per cada fill comú amb dret a la pensió d'orfandat que convisca amb el cònjuge sobrevivent.
Es consideren que són ingressos els rendiments de treball i de capital, i també els de caràcter patrimonial, en els termes en què són computats per al reconeixement dels complements per a mínims de pensions.
No obstant això, excepcionalment es reconeixerà el dret a la pensió de viudetat, amb efecte des del primer dia del mes següent al de la sol·licitud, a qui forme part d’una parella de fet en la data de la mort del causant, quan es presenten les circumstàncies següents:
- Que en el moment de la defunció del causant, en situació d'alta i al corrent de les obligacions de cotització, el beneficiari no puga tindre dret a la pensió de viudetat.
- Que acredite l’existència de la parella de fet en el moment de la mort del causant en els termes següents:
- La inscripció de la parella de fet en un dels registres específics existents a les comunitats autònomes o als ajuntaments del lloc de residència o la formalització de document públic en què conste la constitució de la parella, en tots dos casos, amb una antelació mínima de 2 anys respecte de la data de defunció del causant.
- Que, en la data de la mort i durant el període de 2 anys a què es refereix el paràgraf anterior, cap component de la parella no tenia cap impediment per contreure matrimoni ni tenia vincle matrimonial ni havia constituït parella de fet amb cap altra persona.
- Convivència estable i notòria amb caràcter immediat a la defunció del causant, amb una durada ininterrompuda no inferior a 5 anys. Este requisit no és exigible si hi ha fills comuns.
- Que el beneficiari no tinga reconegut dret a pensió contributiva de la Seguretat Social.
- Que presente la sol·licitud dins de l’any natural de 2022.