Gestió / Pagament

• En cas de malaltia comuna o accident no laboral:
  
  L'entitat que protegeix la IT en el moment de la recaiguda és la que assumeix el pagament de la prestació, i el subsidi es calcula en funció de les bases de cotització del moment de la recaiguda,  independentment de qui l'hagi protegit en el primer procés.
  
  
• En cas d'AT  o MP:
  
  
  • Si la base reguladora de l'AT inicial és igual o superior a la de la recaiguda: la primera asseguradora abonarà la recaiguda prenent com a base reguladora la de la recaiguda. La segona queda alliberada del pagament.
    
    
  • Si la base reguladora de l'AT inicial és inferior a la de la recaiguda: la primera asseguradora abonarà l'import per la base assegurada en l'AT inicial i la segona pagarà la diferència entre la primera base reguladora i la de la recaiguda.            

Aquest criteri es manté encara que hi hagi més de 180 dies sense activitat laboral, si bé no és un procés acumulable a l'efecte de la durada màxima de la IT. 

Si en el moment de la recaiguda el treballador es troba en atur, l'asseguradora inicial respondrà de la IT en funció de la base reguladora del primer procés o dels salaris de l'accident si en aquell moment no es va produir baixa mèdica. No obstant això, s'aplicaran al pagament les limitacions de l'art. 222 de la LGSS.

Cal presentar a l'entitat amb la qual tingueu concertat el risc, a l'INSS o a la Mútua, si escau, sol·licitud de pagament directe de la prestació d'incapacitat temporal, comunicat de baixa, document acreditatiu d'estar al corrent en el pagament de les quotes a la Seguretat Social, així com declaració d'activitat.

Els treballador per compte propi o autònoms tenen l'obligació de presentar en l'INSS en un termini de 15 dies des de l'inici de la situació d' IT, declaració sobre la persona que gestiona directament l'establiment mercantil, industrial o d'una altra naturalesa o, en el seu cas, de cessament temporal o definitiu de l'activitat a fi que l'Administració pugui verificar la situació en la qual queda l'establiment de què és titular durant la situació de IT.       
   
No obstant això, només procedeix iniciar expedient sancionador si la presentació de la declaració es produeix un cop transcorreguts 45 dies des de la baixa mèdica.    
       
La no presentació de la declaració o la declaració extemporània, es considera una infracció lleu i per consegüent se sanciona amb la pèrdua de la prestació durant un mes.

No és un document preceptiu, sinó obligatori, per la qual cosa es podrà tramitar l'expedient encara que no es disposi de la declaració. Si el treballador reuneix tots els requisits, es resoldrà l'expedient amb la seva aprovació, però no es pagarà el subsidi i es mantindrà la suspensió en el pagament fins que es presenti la declaració.