Avís Cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui una millor experiència d’usuari. Si continua navegant, està donant el seu consentiment per a l’acceptació de les cookies esmentades i l’acceptació de la nostra política de cookies. Les cookies no s’utilitzen per recollir informació de caràcter personal.

Ingrés Mínim Vital

Resultados de la búsqueda

La pàgina a la que intenta accedir no està disponible en l'idioma seleccionat. Disculpeu les molèsties.
Idiomes disponibles: Castellano

La pàgina a la que intenta accedir no està disponible en l'idioma seleccionat. Disculpeu les molèsties.
Idiomes disponibles: Castellano

L’Ingrés Mínim Vital és una prestació dirigida a prevenir el risc de pobresa i exclusió social de les persones que viuen soles o estan integrades en una unitat de convivència i manquen de recursos econòmics bàsics per cobrir les seves necessitats bàsiques.

Es configura com a dret subjectiu a una prestació econòmica, que forma part de l’acció protectora de la Seguretat Social, i garanteix un nivell mínim de renda als qui es trobin en situació de vulnerabilitat econòmica.  Persegueix garantir una millora real d’oportunitats d’inclusió social i laboral de les persones beneficiàries.

Opera com a una xarxa de protecció dirigida a permetre el trànsit des d’una situació d’exclusió a una participació en la societat. Per a això, contindrà en el seu disseny incentius a l’ocupació i a la inclusió, articulats a través de diferents fórmules de cooperació entre administracions.


Acreditació dels requisits

  1. La identitat, tant de les persones sol·licitadores com d'aquelles que formen la unitat de convivència, s’acredita, en el cas dels espanyols, mitjançant el document nacional d’identitat i, en el cas dels ciutadans estrangers, mitjançant el document nacional d’identitat del seu país d’origen o de procedència, la targeta d’identificació d’estranger o el passaport i, a més, han d’aportar el número personal d’identificació (NIE) si aquest no consta en els documents presentats per acreditar la identitat o la residència legal a Espanya.

    El DNI és exigible a tots els espanyols membres de la unitat de convivència, qualsevol que sigui la seva edat, però els menors de 14 anys integrats en una unitat de convivència estan exempts del pagament de taxes d’expedició i renovació del DNI.
  2. La residència legal a Espanya s’ha d’acreditar mitjançant la inscripció en el registre central d’estrangers, en el cas de nacionals dels Estats membres de la Unió Europea, Espai Econòmic Europeu o la Confederació Suïssa, o amb targeta de familiar de ciutadà de la Unió o autorització de residència, en qualsevol de les seves modalitats, en el cas d’estrangers d’una altra nacionalitat.

    Les persones víctimes de tràfic d’éssers humans i d’explotació sexual, així com els seus fills, poden acreditar la residència legal a Espanya amb l’autorització provisional de residència expedida per la Secretaria d’Estat de Seguretat del Ministeri de l’Interior per col·laboració amb les autoritats policials o judicials o expedida per la Secretaria d’Estat de Migracions en consideració a la situació personal de la víctima.

    Les dones víctimes de violència de gènere i els seus fills poden acreditar la residència legal a Espanya amb l’autorització provisional de residència expedida per l’autoritat que sigui competent per atorgar l’autorització de residència per circumstàncies excepcionals mentre es resol aquesta última autorització.
  3. El domicili a Espanya s’ha d’acreditar amb el certificat d’empadronament.
  4. L’existència de la unitat de convivència s’ha d’acreditar mitjançant el llibre de família, certificat del registre civil i amb les dades que consten als padrons municipals relatives als inscrits al mateix habitatge.

    Quan no hi hagi coincidència amb les dades que s’hagin fet constar a la sol·licitud de la prestació, se sol·licitarà l’aportació del corresponent certificat d’empadronament, historial i col·lectiu del període requerit en cada supòsit referits als domicilis on resideixen o han residit els membres de la unitat de convivència, expedit per l’Ajuntament.
  5. Cal acreditar l'existència de parella de fet mitjançant certificació de la inscripció en un dels registres específics existents a les comunitats autònomes o ajuntaments del lloc de residència o mitjançant document públic on consti la constitució d'aquesta parella. Tant aquesta inscripció com la formalització del document públic corresponent s'han d'haver produït amb una antelació mínima de dos anys respecte de la data de la sol·licitud de la prestació. 

  6. L’inici dels tràmits de separació o divorci, o la seva existència, s’acredita amb la presentació de la demanda, amb la corresponent resolució judicial o mitjançant document públic.
  7. El fet de no estar unit a una altra persona per vincle matrimonial o parella estable s’acredita mitjançant declaració jurada o afirmació solemne del mateix subjecte que ha de constar en la mateixa sol·licitud de la prestació. L’esmentada declaració jurada o afirmació solemne no impedeix que l’entitat gestora requereixi acreditació addicional en cas de dubte fundat.
  8. L’acreditació d’haver viscut de forma independent respecte als progenitors, tutors o acollidors s’efectua mitjançant les dades facilitades per l’Institut Nacional d’Estadística o, si escau, el certificat d’empadronament històric i col·lectiu en què constin totes les persones empadronades al domicili del sol·licitant durant l’esmentat període.
  9. Es considera persona sense llar aquella que manca de sostre i resideix habitualment al municipi i s’acredita mitjançant l’empadronament en un domicili fictici en aplicació de les corresponents instruccions tècniques als Ajuntaments sobre la gestió del Padró municipal.
  10. La condició de víctima de violència de gènere s'acredita per qualsevol dels mitjans que estableix l’article 23 de la Llei orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de mesures de protecció integral contra la violència de gènere.
  11. La condició de víctima de tràfic d’éssers humans i d’explotació sexual s'acredita mitjançant un informe emès pels serveis públics encarregats de l’atenció integral a aquestes víctimes o pels serveis socials. També pot acreditar-se mitjançant un informe emès per entitats socials especialitzades degudament reconegudes per les Administracions Públiques competents en la matèria.
  12. La condició de persona d’entre 18 i 22 anys que provingui de centres residencials de protecció de menors s’acredita mitjançant el certificat expedit per l’entitat que hagi tingut l’acollida o tutela de la comunitat autònoma corresponent.
  13. La condició de persona amb discapacitat igual o superior al 65 % s’acredita amb certificat de l’òrgan competent de les comunitats autònomes i de l’IMSERSO a Ceuta i Melilla.
  14. Els requisits d’ingressos i patrimoni per a l’accés i manteniment de la prestació econòmica d’ingrés mínim vital l’ha de dur a terme l’entitat gestora conforme a la informació que es reculli per mitjans telemàtics de l’Agència Estatal d’Administració Tributària i a les Hisendes Tributàries Forals de Navarra i dels territoris històrics del País Basc.
  15. No serà exigible al sol·licitant l’acreditació de fets, dades o circumstàncies que l’Administració de la Seguretat Social hagi de conèixer per si mateixa, com la situació del beneficiari en relació amb el sistema de la Seguretat Social o la percepció pels membres de la unitat de convivència d’una altra prestació econòmica que consti en el registre de prestacions socials públiques.
  16. Es requereix un certificat expedit pels serveis socials competents o per entitats del tercer sector d’acció social inscrites en el registre de mediadors socials de l’IMV quan calgui per acreditar els següents requisits:

    a) La residència efectiva a Espanya de les persones que a la data de la sol·licitud es trobin empadronades en un domicili fictici d’acord amb les corresponents instruccions tècniques als Ajuntaments sobre la gestió del Padró municipal.

    b) El caràcter temporal de la prestació de servei residencial, de caràcter social, sanitari o sociosanitari de la qual sigui usuari el sol·licitant de la prestació d’ingrés mínim vital.

    c) El domicili real de la persona que al·legués que no viu en aquell que consta en l’empadronament.

    d) La inexistència de vincles de parentiu, quan al mateix domicili, a més dels sol·licitants de l’ingrés mínim vital units pels esmentats vincles, es trobin empadronades altres persones amb qui s’al·legui no tenir llaços de parentiu, de consanguinitat o d’afinitat ni haver constituït una parella de fet.

    e) La inexistència de vincles de parentiu entre tots o part dels convivents, quan un d’ells sol·liciti l’ingrés mínim vital.

    f) El compliment dels requisits relatius a l’acreditació d’haver viscut de forma independent a Espanya i a l’acreditació de formar part d’una unitat de convivència durant almenys l’any anterior a la presentació de la sol·licitud.

  17. En tot cas, es requereix certificat expedit pels serveis socials competents o per entitats del tercer sector d’acció social inscrites en el registre de mediadors socials de l’IMV per acreditar el risc d’exclusió social en els supòsits de convivents sense vincle de parentiu.


Obligacions de les persones beneficiàries

Les persones titulars de l’ingrés mínim vital estaran subjectes durant el temps de percepció de la prestació a les obligacions següents:

  1. Proporcionar la documentació i informació necessària per a l’acreditació dels requisits i la conservació de la prestació, així com per garantir la recepció de notificacions i comunicacions.
  2. Comunicar qualsevol canvi o situació que pogués donar lloc a la modificació, suspensió o extinció de la prestació, en el termini de trenta dies naturals des que aquests es produeixin.
  3. Comunicar qualsevol canvi de domicili o de situació al Padró municipal que afecti personalment els esmentats titulars o qualsevol altre membre que formi part de la unitat de convivència, en el termini de trenta dies naturals des que es produeixin.
  4. Reintegrar l’import de les prestacions percebudes de manera indeguda.
  5. Comunicar a l’entitat gestora amb caràcter previ les sortides a l’estranger del titular i dels membres de la unitat de convivència, per un període, continuat o no, superior a noranta dies naturals cada any natural, així com, si s'escau, justificar l’absència del territori espanyol a causa de malaltia.
  6. Presentar anualment declaració corresponent a l’Impost sobre la renda de les persones físiques.
  7. En cas de compatibilitzar la prestació de l’ingrés mínim vital amb les rendes del treball o l’activitat econòmica, complir les condicions establertes per a l’accés i manteniment de la compatibilitat esmentada.
  8. Participar en les estratègies d’inclusió que promogui el Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions.
  9. Qualsevol altra obligació que pugui establir-se reglamentàriament.

Les persones integrants de la unitat de convivència estaran obligades a:

  1. Comunicar la mort del titular.
  2. Posar en coneixement de l’administració qualsevol fet que distorsioni la finalitat de la prestació atorgada.
  3. Presentar anualment declaració corresponent a l’Impost sobre la renda de les persones físiques.
  4. Complir les obligacions que l’apartat anterior imposa al titular i aquest, per qualsevol motiu, no duu a terme.
  5. En cas de compatibilitzar la prestació de l’ingrés mínim vital amb les rendes del treball o l’activitat econòmica, complir les condicions establertes per a l’accés i manteniment de la compatibilitat esmentada.
  6. Participar en les estratègies d’inclusió que promogui el Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions.
  7. Complir qualsevol altra obligació que pugui establir-se reglamentàriament.

Pagament

El pagament de la prestació és mensual i s’efectua per transferència bancària a un compte del titular de la prestació.

El dret a la prestació de l’ingrés mínim vital naixerà a partir del primer dia del mes següent al de la data de presentació de la sol·licitud. Si la sol·licitud es presenta abans de l’1 de gener de 2021, els efectes econòmics es retrotreuen al dia 1 de juny de 2020 sempre que, en aquesta data, s’acreditin tots els requisits per al seu accés. En cas de no complir els requisits en la data esmentada, els efectes econòmics es fixaran el dia primer del mes següent a aquell en què es compleixin els requisits.

L’ingrés mínim vital és intransferible. No es pot oferir en garantia d’obligacions, ni ser objecte de cessió total o parcial, ni de compensació o descompte, ni de retenció o embargament.

Durada

El dret a la prestació neix a partir del primer dia del mes següent al de la data de presentació de la sol·licitud. Es mantindrà mentre subsisteixin els motius que van donar lloc a la seva concessió i es compleixin els requisits i obligacions previstos en la Llei.

Suspensió del dret

El dret a la prestació se suspendrà per les causes següents:

  1. Pèrdua temporal d’algun dels requisits exigits per al seu reconeixement.
  2. Incompliment temporal per part de la persona beneficiària, del titular o d’algun membre de la seva unitat de convivència de les obligacions assumides en accedir a la prestació.
  3. De manera cautelar en cas d’indicis d’incompliment per part de la persona beneficiària, del titular o d’algun membre de la seva unitat de convivència dels requisits establerts o les obligacions assumides en accedir a la prestació, quan així ho resolgui l’entitat gestora.
  4. En tot cas, se suspendrà de manera cautelar en el cas de trasllat a l’estranger per un període continuat o no superior a 90 dies naturals a l’any, sense haver-ho comunicat a l’entitat gestora amb antelació ni estar justificat degudament.
  5. Cautelarment, en cas que en el termini previst no s’hagués rebut comunicació sobre el manteniment o variació dels certificats expedits pels serveis socials o per entitats del tercer sector d’acció social inscrites en el registre de mediadors socials de l’IMV, en els casos expressament previstos.
  6. Incompliment de les condicions associades a la compatibilitat de l’ingrés mínim vital amb rendes de treball o activitat econòmica per compte propi.
  7. Qualsevol altra causa que es determini reglamentàriament.

En cas d’incompliment de l’obligació de presentar la declaració de l’impost sobre la renda de les persones físiques, en les condicions i terminis que preveu la normativa tributària aplicable, la suspensió té lloc quan les persones que tinguin la condició d’obligats tributaris hagin incomplert durant dos exercicis fiscals seguits l’esmentada obligació.

La suspensió del dret a l’ingrés mínim vital implicarà la suspensió del pagament de la prestació a partir del primer dia del mes següent al que es produeixin les causes de suspensió o al que l’entitat gestora competent tingui coneixement, sens perjudici de l’obligació de reintegrament, de les quantitats indegudament percebudes. La suspensió es mantindrà mentre persisteixin les circumstàncies que l’haguessin causat.

Si la suspensió es manté durant un any, el dret a la prestació quedarà extingit.

Si desapareixen les causes que van motivar la suspensió del dret, es procedirà d’ofici o a instància de part a reprendre el dret sempre que es mantinguin els requisits que van donar lloc al seu reconeixement, i es meritaria la prestació a partir del dia 1 del mes següent a la data en què haguessin decaigut les causes que van motivar-ne la suspensió.

Si les causes de suspensió es mantenen, es procedirà a la modificació o extinció del dret, segons escaigui.

Extinció del dret

El dret a la prestació d’ingrés mínim vital s’extingirà per les causes següents:

  1. Mort de la persona titular. No obstant això, quan es tracti d’unitats de convivència, qualsevol altre membre que compleixi els requisits podrà presentar una nova sol·licitud. Si la sol·licitud es presenta en el termini de tres mesos a comptar des de l’endemà de la data de la mort, els efectes econòmics del dret que pugui correspondre a la unitat de convivència en funció de les seves noves circumstàncies es produeixen a partir del dia primer del mes següent a la data de la mort, sempre que se sol·liciti dins del termini assenyalat.
  2. Pèrdua definitiva d’algun dels requisits exigits per al manteniment de la prestació.
  3. Resolució recaiguda en un procediment sancionador que així ho determini.
  4. Sortida del territori nacional sense comunicació ni justificació a l’entitat gestora durant un període, continuat o no, superior a 90 dies naturals a l’any.
  5. Renúncia del dret.
  6. Suspensió de la prestació per temps superior a un any.
  7. Incompliment reiterat de les condicions associades a la compatibilitat de l’ingrés mínim vital amb les rendes del treball o l’activitat econòmica per compte propi.
  8. Qualsevol altra causa que es determini reglamentàriament.

L’extinció del dret a la prestació produirà efectes des del primer dia del mes següent a la data en què es presentin les causes extintives.

Simulador de l’Ingrés Mínim Vital

Aquest simulador us farà una sèrie de preguntes sobre la vostra situació i, segons les respostes, podreu comprovar si compliu els requisits per rebre la prestació de l’Ingrés Mínim Vital i podreu saber l’import aproximat que us correspondria.

El simulador no reconeix el supòsit excepcional que preveu la Disposició transitòria tercera del Reial Decret Llei 20/2020, la qual regula els casos en què, sota certes condicions, i fins al 31 de desembre de 2021, els ingressos considerats per determinar el dret a la prestació són els corresponents a l’any en curs.

Podeu accedir al simulador des de l’enllaç següent: simulador de l’Ingrés Mínim Vital.

Preguntes Freqüents

A Preguntes Freqüents hi ha publicades un seguit de qüestions sobre l’Ingrés mínim vital que podran aclarir els dubtes més comuns sobre aquesta nova prestació. S’aniran actualitzant per incloure els que es vagin produint.

Canvi de Compte bancari

La comunicació del canvi del compte bancari pot realitzar-se per l’entitat financera en nom del titular de l’Ingrés Mínim Vital. Més informació.


Incompatibilitats en l’IMV

  • La percepció de la prestació de l’ingrés mínim vital és incompatible amb la percepció de l’assignació econòmica per fill o menor a càrrec, sense discapacitat o amb discapacitat inferior al 33 %, quan hi hagi identitat de causants o beneficiaris d’aquesta.
  • El complement d’ajuda per a la infantesa és incompatible amb l’assignació econòmica per fill o menor a càrrec sense discapacitat o amb discapacitat inferior al 33 %.
  • En cas que la persona interessada compleixi els requisits necessaris per causar dret a la prestació en favor de familiars i la de l’ingrés mínim vital, se n’ha d’optar per una.
  • Des de l’1 de gener de 2023, la condició de beneficiari de la prestació econòmica de l’IMV és incompatible amb les pensions assistencials que encara es continuïn percebent i quedaran extingides quan se’n reconeguin als beneficiaris, a partir de l’1 de gener de 2023, la prestació de l’IMV.
  • L’extinció de la pensió assistencial tindrà efectes a la mateixa data en què tingui efectes econòmics la prestació econòmica de l’ingrés mínim vital.






Complementary Content
${loading}