Acreditació dels requisits
- La identitat, tant de les persones sol·licitadores com d'aquelles que formen la unitat de convivència, s’acredita, en el cas dels espanyols, mitjançant el document nacional d’identitat i, en el cas dels ciutadans estrangers, mitjançant el document nacional d’identitat del seu país d’origen o de procedència, la targeta d’identificació d’estranger o el passaport i, a més, han d’aportar el número personal d’identificació (NIE) si aquest no consta en els documents presentats per acreditar la identitat o la residència legal a Espanya.
El DNI és exigible a tots els espanyols membres de la unitat de convivència, qualsevol que sigui la seva edat, però els menors de 14 anys integrats en una unitat de convivència estan exempts del pagament de taxes d’expedició i renovació del DNI. - La residència legal a Espanya s’ha d’acreditar mitjançant la inscripció en el registre central d’estrangers, en el cas de nacionals dels Estats membres de la Unió Europea, Espai Econòmic Europeu o la Confederació Suïssa, o amb targeta de familiar de ciutadà de la Unió o autorització de residència, en qualsevol de les seves modalitats, en el cas d’estrangers d’una altra nacionalitat.
Les persones víctimes de tràfic d’éssers humans i d’explotació sexual, així com els seus fills, poden acreditar la residència legal a Espanya amb l’autorització provisional de residència expedida per la Secretaria d’Estat de Seguretat del Ministeri de l’Interior per col·laboració amb les autoritats policials o judicials o expedida per la Secretaria d’Estat de Migracions en consideració a la situació personal de la víctima.
Les dones víctimes de violència de gènere i els seus fills poden acreditar la residència legal a Espanya amb l’autorització provisional de residència expedida per l’autoritat que sigui competent per atorgar l’autorització de residència per circumstàncies excepcionals mentre es resol aquesta última autorització. - El domicili a Espanya s’ha d’acreditar amb el certificat d’empadronament.
- L’existència de la unitat de convivència s’ha d’acreditar mitjançant el llibre de família, certificat del registre civil i amb les dades que consten als padrons municipals relatives als inscrits al mateix habitatge.
Quan no hi hagi coincidència amb les dades que s’hagin fet constar a la sol·licitud de la prestació, se sol·licitarà l’aportació del corresponent certificat d’empadronament, historial i col·lectiu del període requerit en cada supòsit referits als domicilis on resideixen o han residit els membres de la unitat de convivència, expedit per l’Ajuntament. -
Cal acreditar l'existència de parella de fet mitjançant certificació de la inscripció en un dels registres específics existents a les comunitats autònomes o ajuntaments del lloc de residència o mitjançant document públic on consti la constitució d'aquesta parella. Tant aquesta inscripció com la formalització del document públic corresponent s'han d'haver produït amb una antelació mínima de dos anys respecte de la data de la sol·licitud de la prestació.
- L’inici dels tràmits de separació o divorci, o la seva existència, s’acredita amb la presentació de la demanda, amb la corresponent resolució judicial o mitjançant document públic.
- El fet de no estar unit a una altra persona per vincle matrimonial o parella estable s’acredita mitjançant declaració jurada o afirmació solemne del mateix subjecte que ha de constar en la mateixa sol·licitud de la prestació. L’esmentada declaració jurada o afirmació solemne no impedeix que l’entitat gestora requereixi acreditació addicional en cas de dubte fundat.
- L’acreditació d’haver viscut de forma independent respecte als progenitors, tutors o acollidors s’efectua mitjançant les dades facilitades per l’Institut Nacional d’Estadística o, si escau, el certificat d’empadronament històric i col·lectiu en què constin totes les persones empadronades al domicili del sol·licitant durant l’esmentat període.
- Es considera persona sense llar aquella que manca de sostre i resideix habitualment al municipi i s’acredita mitjançant l’empadronament en un domicili fictici en aplicació de les corresponents instruccions tècniques als Ajuntaments sobre la gestió del Padró municipal.
- La condició de víctima de violència de gènere s'acredita per qualsevol dels mitjans que estableix l’article 23 de la Llei orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de mesures de protecció integral contra la violència de gènere.
- La condició de víctima de tràfic d’éssers humans i d’explotació sexual s'acredita mitjançant un informe emès pels serveis públics encarregats de l’atenció integral a aquestes víctimes o pels serveis socials. També pot acreditar-se mitjançant un informe emès per entitats socials especialitzades degudament reconegudes per les Administracions Públiques competents en la matèria.
- La condició de persona d’entre 18 i 22 anys que provingui de centres residencials de protecció de menors s’acredita mitjançant el certificat expedit per l’entitat que hagi tingut l’acollida o tutela de la comunitat autònoma corresponent.
- La condició de persona amb discapacitat igual o superior al 65 % s’acredita amb certificat de l’òrgan competent de les comunitats autònomes i de l’IMSERSO a Ceuta i Melilla.
- Els requisits d’ingressos i patrimoni per a l’accés i manteniment de la prestació econòmica d’ingrés mínim vital l’ha de dur a terme l’entitat gestora conforme a la informació que es reculli per mitjans telemàtics de l’Agència Estatal d’Administració Tributària i a les Hisendes Tributàries Forals de Navarra i dels territoris històrics del País Basc.
- No serà exigible al sol·licitant l’acreditació de fets, dades o circumstàncies que l’Administració de la Seguretat Social hagi de conèixer per si mateixa, com la situació del beneficiari en relació amb el sistema de la Seguretat Social o la percepció pels membres de la unitat de convivència d’una altra prestació econòmica que consti en el registre de prestacions socials públiques.
-
Es requereix un certificat expedit pels serveis socials competents o per entitats del tercer sector d’acció social inscrites en el registre de mediadors socials de l’IMV quan calgui per acreditar els següents requisits:
a) La residència efectiva a Espanya de les persones que a la data de la sol·licitud es trobin empadronades en un domicili fictici d’acord amb les corresponents instruccions tècniques als Ajuntaments sobre la gestió del Padró municipal.
b) El caràcter temporal de la prestació de servei residencial, de caràcter social, sanitari o sociosanitari de la qual sigui usuari el sol·licitant de la prestació d’ingrés mínim vital.
c) El domicili real de la persona que al·legués que no viu en aquell que consta en l’empadronament.
d) La inexistència de vincles de parentiu, quan al mateix domicili, a més dels sol·licitants de l’ingrés mínim vital units pels esmentats vincles, es trobin empadronades altres persones amb qui s’al·legui no tenir llaços de parentiu, de consanguinitat o d’afinitat ni haver constituït una parella de fet.
e) La inexistència de vincles de parentiu entre tots o part dels convivents, quan un d’ells sol·liciti l’ingrés mínim vital.
f) El compliment dels requisits relatius a l’acreditació d’haver viscut de forma independent a Espanya i a l’acreditació de formar part d’una unitat de convivència durant almenys l’any anterior a la presentació de la sol·licitud.
- En tot cas, es requereix certificat expedit pels serveis socials competents o per entitats del tercer sector d’acció social inscrites en el registre de mediadors socials de l’IMV per acreditar el risc d’exclusió social en els supòsits de convivents sense vincle de parentiu.