Situació protegida
Es considera situació protegida la reducció de la jornada de treball de, com a mínim, un 50 per cent, amb la reducció proporcional del salari, que duguin a terme els progenitors, guardadors amb finalitats d’adopció o acollidors de caràcter permanent, quan ambdós treballin, o quan només hi hagi un progenitor per tractar-se de famílies monoparentals, per a la cura directa, contínua i permanent d’un menor a càrrec seu afectat per càncer (tumors malignes, melanomes o carcinomes) o per qualsevol altra malaltia greu de les incloses a la llista de l’annex del Reial Decret 1148/2011, de 29 de juliol, que requereixi ingrés hospitalari de llarga durada, durant el temps d’hospitalització i tractament continuat de la malaltia.
Un cop assolida la majoria d’edat, si persisteix el patiment del càncer o la malaltia greu diagnosticada abans d’assolir la majoria d’edat i subsisteix la necessitat d’hospitalització, tractament i cura durant aquest període, es mantindrà la prestació econòmica fins als 23 anys d’edat.
No obstant això, un cop s’han fet els 18 anys, es pot reconèixer la prestació fins que el causant compleixi els 23 anys en els supòsits de patiment de càncer o de malaltia greu diagnosticada abans d’assolir la majoria d’edat, sempre que en el moment de la sol·licitud s’acreditin els requisits que estableixen els apartats anteriors, tret de l’edat.
Així mateix, es manté la prestació econòmica fins que el causant compleixi els 26 anys si abans d’assolir els 23 anys acredités, a més, un grau de discapacitat igual o superior al 65 per cent.
Es considera ingrés hospitalari de llarga durada quan, després del diagnòstic i l’hospitalització per la malaltia greu, és necessària la continuació del tractament mèdic o la cura del causant al seu domicili.
L’acreditació del patiment del càncer o una altra malaltia greu, així com de la necessitat d’hospitalització i tractament, i de cura durant aquest període, s’ha d’efectuar, fins i tot en els casos que l’atenció i el diagnòstic els hagin dut a terme serveis mèdics privats, mitjançant declaració del facultatiu del Servei Públic de Salut o l’òrgan administratiu sanitari de la comunitat autònoma corresponent. Quan el diagnòstic i el tractament del càncer o malaltia greu del menor s’hagi efectuat a través dels serveis mèdics privats, s’exigeix que la declaració l’empleni, a més a més, el metge del centre responsable de l’atenció del menor.
Així mateix, es considera situació protegida, en els mateixos termes indicats abans, la constitució de tutela sobre el menor per designació de persona física, quan el tutor és un familiar que, d’acord amb la legislació civil, no pot adoptar el menor.
Quan hi ha recaiguda pel càncer o la mateixa malaltia greu, no cal un nou ingrés hospitalari, si bé s’ha d’acreditar, mitjançant una nova declaració mèdica, la necessitat de la continuació del tractament mèdic, i també de l’assistència directa, continuada i permanent del causant per part del progenitor, guardador o acollidor, cònjuge o parella de fet.