Prestacions incloses en els Reglaments

1- Informació general:

S’apliquen a les prestacions de la Seguretat Social següents:

Prestacions de malaltia i de maternitat (assistència sanitària, incapacitat temporal i maternitat).
Prestacions d’incapacitat, compreses les destinades a mantindre o millorar la capacitat de guany
Prestacions de vellesa
Prestacions de supervivència
En cas d’accident de treball i malaltia professional:
Subsidis de defunció
Prestacions per desocupació
Prestacions familiars

Respecte d'estes prestacions cal tindre en compte que:

Per a adquirir el dret a les prestacions de caràcter contributiu i no contributiu previstes en el Reglament, es poden sumar els períodes d’assegurança, ocupació o residència complits en qualsevol altre Estat membre de la Unió Europea, Estat part de l’Espai Econòmic Europeu o a Suïssa.

L'interessat podrà percebre les pensions de caràcter contributiu, les rendes d'accident laboral i malaltia professional i els subsidis per defunció, independentment d'on residisca o es trobe dins de la Unió Europea, l'Espai Econòmic Europeu o a Suïssa.

Les prestacions de caràcter no contributiu a les quals s’aplique el Reglament només les podrà percebre el beneficiari al territori de l’Estat membre de la Unió Europea, de l’Estat Part de l’Espai Econòmic Europeu o de Suïssa, en el qual residisca i d’acord amb la legislació de què es tracte.

Cada país abonarà les seues pròpies prestacions directament al beneficiari.

2- Informació particularitzada sobre les prestacions:

Important: Quan en esta informació s'utilitze el terme "país", s'entén que pot ser qualsevol estat membre de la Unió Europea, estat part de l'Espai Econòmic Europeu o Suïssa.

Prestacions de malaltia i maternitat (assistència sanitària, incapacitat temporal i maternitat)

Per al reconeixement de les prestacions derivades d'estes contingències, la institució competent del país de què es tracte sumarà, si cal, els períodes d'assegurança, d'ocupació o de residència coberts per la legislació de qualsevol altre país.

L'assistència sanitària és reconeguda, d'acord amb la seua legislació nacional, pel país on estiga assegurat el treballador o, en el cas d'un pensionista, pel país responsable de la pensió, i se servix al país on es trobe o residisca el beneficiari segons el que establix la legislació aplicable del país esmentat.

Normalment, el país que reconeix la prestació d'assistència sanitària és el que la servix. No obstant això, les persones que se citen a continuació, amb dret a prestacions d’assistència sanitària en un país (exemple, Espanya), poden rebre la prestació en els seus desplaçaments a altres països (en estada o en residència, segons escaiga):

Treballadors i familiars que es desplacen a un altre país temporalment (per exemple: vacances).
Treballadors desplaçats per a exercir el treball en un altre país (destacats) i familiars.
Treballadors (malalts) que hagen estat autoritzats a traslladar-se a un altre país.
Pensionistes, estudiants (quan es traslladen a un altre país per a fer estudis de caràcter oficial), així com els familiars de tots ells, durant la seua estada temporal en un altre país.
Pensionistes i els seus familiars que traslladen la seua residència al territori d’un altre país.

Documentació necessària

El dret a prestacions d’assistència sanitària en un país diferent del competent s’acredita mitjançant el document establit a este efecte (Targeta Sanitària Europea o formulari corresponent), expedit per la institució competent. En el cas d'Espanya: Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) —Direccions Provincials i Centres d’Atenció i Informació de la Seguretat Social— i Institut Social de la Marina (ISM)

Prestacions d’incapacitat

El mode de determinació dels drets a pensió d’incapacitat està condicionat per les legislacions en què l’interessat haja estat assegurat.

Les legislacions en matèria d’invalidesa dels diferents països poden ser de tipus A o de tipus B.

Països amb legislació tipus A:

La quantia de la pensió d’invalidesa no guarda relació amb la duració dels períodes d’assegurança (Bèlgica, Espanya —excepte règims especials de funcionaris—, Estònia, França —excepte règim especial de mines—, Grècia —només règim agrari—, Irlanda, Letònia, Països Baixos i Regne Unit).

Països amb legislació tipus B:

La quantia de la pensió d’invalidesa guarda relació amb la duració dels períodes d’assegurança (Alemanya, Àustria, Bulgària, República Txeca, Xipre, Dinamarca, Eslovàquia, Eslovènia, Espanya —només règims especials de funcionaris—, Finlàndia, França —només règim especial de mines—, Grècia —excepte règim agrari—, Hongria, Islàndia, Itàlia, Liechtenstein, Lituània, Luxemburg, Malta, Noruega, Polònia, Portugal, Romania, Suècia i Suïssa).

Liquidació de les prestacions:

Quan un treballador ha estat subjecte únicament a legislacions d’invalidesa tipus A, la liquidació de les prestacions és a càrrec d’un sol país, aquell la legislació del qual fora aplicable en el moment de materialització del risc. Si fora necessari, la institució competent d’este país totalitzarà els períodes d’assegurança i/o de residència, complits d’acord amb la legislació de qualsevol altre país (sempre tipus A).

Quan un treballador ha estat subjecte a legislacions d’invalidesa tipus A i tipus B, o només tipus B, la liquidació de les prestacions es duu a terme de la mateixa manera que en matèria de pensions de vellesa. Així, la institució competent del país en què estava assegurat el treballador en el moment de materialització del risc calcula la pensió nacional d’acord amb la seua pròpia legislació, tenint en compte, únicament, els períodes d’assegurança acreditats en este país.

A més, calcula la quantia de la pensió teòrica a la qual l’interessat poguera tindre dret, totalitzant els períodes d’assegurança i/o residència coberts a l’empara d’altres legislacions, com si tots estos períodes d’assegurança/residència s’hagueren complit sota la legislació que esta institució aplica. A continuació, la institució competent calcula l’import de la pensió prorrata, en funció dels períodes d’assegurança complits d’acord amb la legislació aplicable.

La institució competent reconeix la quantia més elevada de les pensions a què tinga dret l’interessat (nacional i/o prorrata).

Aquestes actuacions les duen a terme totes les institucions en què l’interessat acredite períodes d’assegurança.

Per a determinar el grau d’invalidesa, les institucions dels diferents països han de tindre en compte els documents i els informes mèdics que els traslladen altres institucions competents. No obstant això, cada institució té la facultat de disposar que un metge que designe reconega el sol·licitant sempre al seu país de residència.

Prestacions de vellesa i supervivència (pensions)

Quan la legislació d’un país subordine l’adquisició, la conservació o la recuperació del dret a les prestacions al compliment de períodes d’assegurança, la institució competent d’este país computarà, en la mesura necessària, qualsevol període d’assegurança complit en un altre país, com si s’hagueren complit sota la seua pròpia legislació, amb normes específiques quan estos períodes se superposen (totalització).

Quan una persona acredita períodes d’assegurança en diferents països, cada institució competent liquida les prestacions actuant de la manera següent:

Calcula la pensió nacional tenint en compte únicament la seua legislació interna (compliment de períodes d’assegurança o de residència a l’empara d’esta i de la resta dels requisits establits en esta legislació).
A continuació, calcula la pensió teòrica prèvia totalització dels períodes d’assegurança o de residència complits en altres països. Després determina l’import efectiu de la prestació —pensió prorrata—, prorratejant la quantia teòrica abans indicada entre la duració dels períodes d’assegurança o de residència complits d’acord amb la legislació aplicable, en relació amb la duració total dels períodes d’assegurança o de residència complits.
Compara, llavors, la quantia de la pensió nacional i la quantia de la pensió prorrata i reconeix la d’import més elevat.

En el reconeixement i càlcul de la pensió teòrica es tindrà en compte el següent:

Compliment del requisit d’alta: La Institució espanyola considerarà que el treballador està en situació d’alta, si este treballador està assegurat d’acord amb la legislació d’un altre país o, si no, rep una prestació (pensió) d’acord amb la legislació dels Estats citats pel mateix fet.

Compliment de la carència específica: Si per al reconeixement d’una prestació s’exigix el compliment d’un període mínim d’assegurança immediatament anterior al fet causant d’esta prestació, este requisit es considerarà també complit si l’interessat ho acredita en el període immediatament anterior al reconeixement de la prestació en virtut de la legislació d’un altre país.

Determinació de la base reguladora: Si per a reconèixer la pensió espanyola ha calgut sumar períodes d’assegurança i de residència acreditats en altres països, el càlcul de la prestació teòrica s’efectuarà sobre les bases de cotització reals de l’assegurat, durant els anys immediatament anteriors al pagament de l’última cotització a la Seguretat Social espanyola. La quantia així obtinguda s’incrementarà segons els revaloraments establits anualment per a les pensions de la mateixa naturalesa.

El dret a les pensions d’orfandat es reconeixerà i la pensió es liquidarà segons s’ha exposat anteriorment, sempre que el difunt haguera estat subjecte únicament a legislacions de països que protegixen l’orfandat amb pensió (Alemanya, Àustria, Bulgària, República Txeca, Xipre, Eslovàquia, Eslovènia, Espanya, Estònia, Finlàndia, Grècia, Hongria, Islàndia, Itàlia, Letònia, Liechtenstein, Lituània, Luxemburg, Malta, Noruega, Països Baixos, Polònia, Portugal, Romania, Suècia i Suïssa).
[Els supòsits en què intervinguen legislacions de països que protegixen l’orfandat amb subsidis o prestacions complementàries figuren en la informació particularitzada sobre prestacions familiars.]

Prestacions d'accident laboral i malaltia professional

El dret a les prestacions derivades d'accident laboral o malaltia professional serà determinat pel país la legislació del qual siga aplicable al treballador en la data en què es produïsca l'accident o es contraga la malaltia.

En el cas de la malaltia professional, si el treballador ha estat exposat al risc de contraure la malaltia professional de què es tracte en diversos països, la prestació serà a càrrec exclusiu del país a la legislació del qual haja estat subjecte en últim lloc, sempre que s'hi complisquen les condicions exigibles. Si cal, es totalitzen els períodes d'assegurança complits en altres països per la realització d'activitats durant les quals el treballador va estar exposat al risc esmentat.

Subsidi de defunció

Per a l’adquisició del dret als subsidis de defunció es totalitzaran, si cal, els períodes d’assegurança o de residència coberts per la legislació de qualsevol país com si foren propis.

Si la persona en qüestió mor en un país diferent del que figura afiliat o del que és pensionista, es considerarà que esta defunció ha ocorregut al territori d’este darrer país.

Si el difunt és un treballador en actiu o un pensionista, els subsidis els abona la institució de l’Estat en què estiga afiliat l’interessat o responsable de la seua pensió, fins i tot si el difunt residia en un altre país.

En el cas d’un titular de pensions degudes per més d’un país, el subsidi de defunció és a càrrec de la legislació del país on residira en el moment de la defunció, sempre que fora perceptor de pensió a càrrec d’este país. Si no és així, el subsidi per defunció serà a càrrec del país on s’acredite el període d’assegurança o de residència de més duració.

Prestacions familiars

A) Treballadors:

Els treballadors tenen dret, pels membres de la seua família que residixen al territori d’un altre país, a les prestacions familiars previstes per la legislació del país al qual estiga subjecte el treballador.

En cas que hi haja dret a prestacions familiars en aplicació de la legislació d’este país i en aplicació de la legislació del país en què residixen els membres de la família, a causa de l’exercici d’una activitat professional en este darrer, les prestacions familiars les abona la institució de l’Estat de residència dels fills i a càrrec seu. No obstant això, la legislació del país competent ha d’abonar un complement en el supòsit que les prestacions familiars previstes en la seua legislació siguen d’import superior al de les prestacions del país de residència dels membres de la família.

B) Pensionistes:

Les prestacions familiars per fills a càrrec de pensionistes, siga quin siga el país de residència del titular o dels fills, es concediran d’esta manera:

Si el pensionista és titular de pensió d’un sol país, segons la legislació d’este.
Si el pensionista és titular de pensions de dos països o més, segons la legislació del país on residix el pensionista, si tinguera, d’acord amb esta, dret a prestacions familiars. En cas contrari, les prestacions familiars seran reconegudes, sempre que s’hi tinga dret, d'acord amb la legislació de l’Estat a la qual el pensionista haguera romàs assegurat més temps.

No obstant això, si l’import de les prestacions familiars reconegudes per la legislació del país que resulte competent és inferior al de les prestacions familiars a les quals poguera tindre dret en aplicació de la legislació d’un altre país, el pensionista rebrà de la institució d’este darrer país un complement igual a la diferència entre els dos imports.

El dret a les prestacions d'orfandat causades per la defunció d'un treballador o d'un pensionista subjecte, en algun moment de la seua vida laboral, a una legislació d'un país que protegix l'orfandat amb subsidis familiars i no amb pensions (Bèlgica, Dinamarca, França, Irlanda i Regne Unit), es determina de la mateixa manera que el dret a les prestacions familiars.
[Els supòsits en què intervinguen legislacions de països que protegixen l’orfandat amb pensions figuren en la informació particularitzada sobre prestacions de vellesa i supervivència (pensions).]

3.- Sol·licitud de les prestacions i informació

Per a la presentació de sol·licituds de prestacions, així com per a l’obtenció d’informació, l’interessat s’ha d’adreçar a la Institució competent del país de residència.

A Espanya:

Direccions Provincials de l’Institut Nacional de la Seguretat Social i Centres d’Atenció i Informació de la Seguretat Social (CAISS)
Direccions Provincials de l’Institut Social de la Marina , quan es tracte de treballadors inclosos en el Règim Especial de Treballadors del Mar.

Als altres països, a les institucions competents designades a este efecte.