Prestacions incloses en els Reglaments

1.- Informació general:

S’apliquen a les prestacions de la Seguretat Social següents:

Prestacions de malaltia i de maternitat (assistència sanitària, incapacitat temporal i maternitat).
Prestacions d’incapacitat, compreses les destinades a mantenir o millorar la capacitat de guany
Prestacions de vellesa
Prestacions de supervivència
En cas d’accident de treball i malaltia professional:
Subsidis de defunció
Prestacions per desocupació
Prestacions familiars

Respecte a aquestes prestacions, cal tenir en compte que:

Per adquirir el dret a les prestacions de caràcter contributiu i no contributiu previstes en el Reglament, es poden sumar els períodes d’assegurança, ocupació o residència complerts en qualsevol altre Estat membre de la Unió Europea, Estat part de l’Espai Econòmic Europeu o a Suïssa.

Les pensions de caràcter contributiu, les rendes d’accident de treball i malaltia professional i els subsidis per defunció les pot percebre l’interessat, amb independència d’on resideixi o es trobi dins de la Unió Europea, de l’Espai Econòmic Europeu o a Suïssa.

Les prestacions de caràcter no contributiu a les quals s’apliqui el Reglament només les podrà percebre el beneficiari al territori de l’Estat membre de la Unió Europea, de l’Estat Part de l’Espai Econòmic Europeu o de Suïssa, en el qual resideixi i d’acord amb la legislació de què es tracti.

Cada país abonarà les seves pròpies prestacions directament al beneficiari.

2.- Informació particularitzada sobre les prestacions:

Important: Quan en aquesta informació s’utilitzi el terme “país”, s’entén que pot ser qualsevol Estat Membre de la Unió Europea, Estat Part de l’Espai Econòmic Europeu o Suïssa.

Prestacions de malaltia i maternitat (assistència sanitària, incapacitat temporal i maternitat)

Per al reconeixement de les prestacions derivades d’aquestes contingències, la institució competent del país de què es tracti sumarà, si fos necessari, els períodes d’assegurança, d’ocupació o de residència coberts sota la legislació de qualsevol altre país.

L’assistència sanitària la reconeix, d’acord amb la seva legislació nacional, el país en què estigui assegurat el treballador o, en el cas d’un pensionista, el país responsable de la pensió, i se serveix al país on es trobi o resideixi el beneficiari segons el que estableix la legislació que aquest país apliqui.

Normalment, la prestació d’assistència sanitària la serveix el país que la reconeix. No obstant això, les persones que se citen a continuació, amb dret a prestacions d’assistència sanitària en un país (exemple, Espanya), poden rebre la prestació en els seus desplaçaments a altres països (en estada o en residència, segons escaigui):

Treballadors i familiars que es desplacin a un altre país temporalment (per exemple: vacances).
Treballadors desplaçats per exercir el treball en un altre país (destacats) i familiars.
Treballadors (malalts) que hagin estat autoritzats a traslladar-se a un altre país.
Pensionistes, estudiants (quan es traslladen a un altre país per feres tudis de caràcter oficial), així com els familiars de tots ells, durant la seva estada temporal en un altre país.
Pensionistes i els seus familiars que traslladin la seva residència al territori d’un altre país.

Documentació necessària

El dret a prestacions d’assistència sanitària en un país diferent del competent s’acredita mitjançant el document establert a aquest efecte (Targeta Sanitària Europea o formulari corresponent), expedit per la institució competent. En el cas d’Espanya: Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) —Direccions Provincials i Centres d’Atenció i Informació de la Seguretat Social— i Institut Social de la Marina (ISM)

Prestacions d’incapacitat

El mode de determinació dels drets a pensió d’incapacitat està condicionat per les legislacions en què l’interessat hagi estat assegurat.

Les legislacions en matèria d’invalidesa dels diferents països poden ser de tipus A o de tipus B.

Països amb legislació tipus A:

La quantia de la pensió d’invalidesa no guarda relació amb la durada dels períodes d’assegurança (Bèlgica, Espanya —excepte règims especials de funcionaris—, Estònia, França —excepte règim especial de mines—, Grècia —només règim agrari—, Irlanda, Letònia, Països Baixos i Regne Unit).

Països amb legislació tipus B:

La quantia de la pensió d’invalidesa guarda relació amb la durada dels períodes d’assegurança (Alemanya, Àustria, Bulgària, República Txeca, Xipre, Dinamarca, Eslovàquia, Eslovènia, Espanya —només règims especials de funcionaris—, Finlàndia, França —només règim especial de mines—, Grècia —excepte règim agrari—, Hongria, Islàndia, Itàlia, Liechtenstein, Lituània, Luxemburg, Malta, Noruega, Polònia, Portugal, Romania, Suècia i Suïssa).

Liquidació de les prestacions:

Quan un treballador ha estat subjecte únicament a legislacions d’invalidesa tipus A, la liquidació de les prestacions és a càrrec d’un sol país, aquell la legislació del qual fos aplicable en el moment de materialització del risc. Si fos necessari, la institució competent d’aquest país totalitzarà els períodes d’assegurança i/o de residència, complerts d’acord amb la legislació de qualsevol altre país (sempre tipus A).

Quan un treballador ha estat subjecte a legislacions d’invalidesa tipus A i tipus B, o només tipus B, la liquidació de les prestacions es duu a terme de la mateixa manera que en matèria de pensions de vellesa. Així, la institució competent del país en què estava assegurat el treballador en el moment de materialització del risc calcula la pensió nacional d’acord amb la seva pròpia legislació, tenint en compte, únicament, els períodes d’assegurança acreditats en aquest país.

A més, calcula la quantia de la pensió teòrica a la qual l’interessat pogués tenir dret, totalitzant els períodes d’assegurança i/o residència coberts a l’empara d’altres legislacions, com si tots aquests períodes d’assegurança/residència s’haguessin complert sota la legislació que aquesta institució aplica. A continuació, la institució competent calcula l’import de la pensió prorrata, en funció dels períodes d’assegurança complerts d’acord amb la legislació aplicable.

La institució competent reconeix la quantia més elevada de les pensions a què tingui dret l’interessat (nacional i/o prorrata).

Aquestes actuacions les duen a terme totes les institucions en què l’interessat acrediti períodes d’assegurança.

Per determinar el grau d’invalidesa, les institucions dels diferents països han de tenir en compte els documents i els informes mèdics que els traslladin altres institucions competents. No obstant això, cada institució té la facultat de disposar que un metge que designi reconegui el sol·licitant sempre al seu país de residència.

Prestacions de vellesa i supervivència (pensions)

Quan la legislació d’un país subordini l’adquisició, la conservació o la recuperació del dret a les prestacions al compliment de períodes d’assegurança, la institució competent d’aquest país computarà, en la mesura necessària, qualsevol període d’assegurança complert en un altre país, com si s’haguessin complert sota la seva pròpia legislació, amb normes específiques quan aquests períodes se superposen (totalització).

Quan una persona acredita períodes d’assegurança en diferents països, cada institució competent liquida les prestacions actuant de la manera següent:

Calcula la pensió nacional tenint en compte únicament la seva legislació interna (compliment de períodes d’assegurança o de residència a l’empara d’aquesta i de la resta dels requisits establerts en aquesta legislació).
A continuació, calcula la pensió teòrica prèvia totalització dels períodes d’assegurança o de residència complerts en altres països. Després determina l’import efectiu de la prestació —pensió prorrata—, prorratejant la quantia teòrica abans indicada entre la durada dels períodes d’assegurança o de residència complerts d’acord amb la legislació aplicable, en relació amb la durada total dels períodes d’assegurança o de residència complerts.
Compara, llavors, la quantia de la pensió nacional i la quantia de la pensió prorrata i reconeix la d’import més elevat.

En el reconeixement i càlcul de la pensió teòrica es tindrà en compte el següent:

Compliment del requisit d’alta: La Institució espanyola considerarà que el treballador està en situació d’alta, si aquest treballador està assegurat d’acord amb la legislació d’un altre país o, si no, rep una prestació (pensió) d’acord amb la legislació dels Estats citats pel mateix fet.

Compliment de la carència específica: Si per al reconeixement d’una prestació s’exigeix el compliment d’un període mínim d’assegurança immediatament anterior al fet causant d’aquesta prestació, aquest requisit es considerarà també complert si l’interessat ho acredita en el període immediatament anterior al reconeixement de la prestació en virtut de la legislació d’un altre país.

Determinació de la base reguladora: Si per reconèixer la pensió espanyola ha calgut sumar períodes d’assegurança i de residència acreditats en altres països, el càlcul de la prestació teòrica s’efectuarà sobre les bases de cotització reals de l’assegurat, durant els anys immediatament anteriors al pagament de l’última cotització a la Seguretat Social espanyola. La quantia així obtinguda s’incrementarà segons els revaloraments establerts anualment per a les pensions de la mateixa naturalesa.

El dret a les pensions d’orfandat es reconeixerà i la pensió es liquidarà segons s’ha exposat anteriorment, sempre que el difunt hagués estat subjecte únicament a legislacions de països que protegeixen l’orfandat amb pensió (Alemanya, Àustria, Bulgària, República Txeca, Xipre, Eslovàquia, Eslovènia, Espanya, Estònia, Finlàndia, Grècia, Hongria, Islàndia, Itàlia, Letònia, Liechtenstein, Lituània, Luxemburg, Malta, Noruega, Països Baixos, Polònia, Portugal, Romania, Suècia i Suïssa).
[Els supòsits en què intervinguin legislacions de països que protegeixen l’orfandat amb subsidis o prestacions complementàries figuren en la informació particularitzada sobre prestacions familiars.]

En cas d’accident de treball i malaltia professional:

El dret a les prestacions derivades d’accident de treball o malaltia professional l’ha de determinar el país la legislació del qual fos aplicable al treballador en la data en què es va produir l’accident o contreure la malaltia.

En el cas de la malaltia professional, si el treballador ha estat exposat al risc de contreure la malaltia professional de què es tracti en diversos països, la prestació serà a càrrec exclusiu del país a la legislació del qual hagi estat subjecte en darrer lloc, sempre que s’hi compleixin les condicions exigibles. Si cal, es totalitzen els períodes d’assegurança complerts en altres països per la realització d’activitats durant les quals el treballador va estar exposat a aquest risc.

Subsidi de defunció

Per a l’adquisició del dret als subsidis de defunció es totalitzaran, si cal, els períodes d’assegurança o de residència coberts sota la legislació de qualsevol país com si fossin propis.

Si la persona en qüestió mor en un país diferent del que figura afiliat o del que és pensionista, es considerarà que aquesta defunció ha ocorregut al territori d’aquest darrer país.

Si el difunt és un treballador en actiu o un pensionista, els subsidis els abona la institució de l’Estat en què estigui afiliat l’interessat o responsable de la seva pensió, fins i tot si el difunt residia en un altre país.

En el cas d’un titular de pensions degudes per més d’un país, el subsidi de defunció és a càrrec de la legislació del país on residís en el moment de la defunció, sempre que fos perceptor de pensió a càrrec d’aquest país. Si no és així, el subsidi per defunció serà a càrrec del país on s’acrediti el període d’assegurança o de residència de més durada.

Prestacions familiars

A) Treballadors:

Els treballadors tenen dret, pels membres de la seva família que resideixen al territori d’un altre país, a les prestacions familiars previstes per la legislació del país al qual estigui subjecte el treballador.

En cas que hi hagi dret a prestacions familiars en aplicació de la legislació d’aquest país i en aplicació de la legislació del país en què resideixen els membres de la família, a causa de l’exercici d’una activitat professional en aquest darrer, les prestacions familiars les abona la institució de l’Estat de residència dels fills i a càrrec seu. No obstant això, la legislació del país competent haurà d’abonar un complement en el supòsit que les prestacions familiars previstes en la seva legislació siguin d’import superior al de les prestacions del país de residència dels membres de la família.

B) Pensionistes:

Les prestacions familiars per fills a càrrec de pensionistes, sigui quin sigui el país de residència del titular o dels fills, es concediran d’aquesta manera:

Si el pensionista és titular de pensió d’un sol país, segons la legislació d’aquest.
Si el pensionista és titular de pensions de dos països o més, segons la legislació del país on resideix el pensionista, si tingués, d’acord amb aquesta, dret a prestacions familiars. En cas contrari, les prestacions familiars seran reconegudes, sempre que s’hi tingui dret, d'acord amb la legislació de l’Estat a la qual el pensionista hagués romàs assegurat més temps.

No obstant això, si l’import de les prestacions familiars reconegudes per la legislació del país que resulti competent és inferior al de les prestacions familiars a les quals pogués tenir dret en aplicació de la legislació d’un altre país, el pensionista rebrà de la institució d’aquest darrer país un complement igual a la diferència entre els dos imports.

El dret a les prestacions d’orfandat causades per la mort d’un treballador o d’un pensionista subjecte, en algun moment de la seva vida laboral, a una legislació d’un país que protegeix l’orfandat amb subsidis familiars i no amb pensions (Bèlgica, Dinamarca, França, Irlanda i Regne Unit) es determina de la mateixa manera que el dret a les prestacions familiars.
[Els supòsits en què intervinguin legislacions de països que protegeixen l’orfandat amb pensions figuren en la informació particularitzada sobre prestacions de vellesa i supervivència (pensions).]

3.- Sol·licitud de les prestacions i informació

Per a la presentació de sol·licituds de prestacions, així com per a l’obtenció d’informació, l’interessat s’ha d’adreçar la Institució competent del país de residència.

A Espanya:

Direccions Provincials de l’Institut Nacional de la Seguretat Social i Centres d’Atenció i Informació de la Seguretat Social (CAISS)
Direccions Provincials de l’Institut Social de la Marina , quan es tracti de treballadors inclosos en el Règim Especial de Treballadors del Mar.

A la resta de països, a les institucions competents designades a aquest efecte.