Supuestos especiales

El complement per a la reducció de la bretxa de gènere es reconeixerà únicament a les pensions de jubilació o retir de caràcter forçós, o per incapacitat permanent per al servici o inutilitat causades a partir del 4 de febrer de 2021, quan s’hagen tingut un o més fills o filles.

Després de l’aprovació de la Sentència del TJUE del 15 de maig de 2025, i a l’espera que es produïsca una modificació legislativa per adaptar el que s’establix a la disposició addicional divuitena de la Llei de Classes Passives de l’Estat (DA 18 LCPE) a la referida sentència, este complement (CBG) s’ha d’aplicar als homes en els mateixos termes previstos per a les dones, si bé mantenint la configuració unitària de la prestació, conforme a la qual s’ha de reconèixer al progenitor que percebia la pensió de menor quantia.

L’import del complement, per a l’any 2026, és de 36,90 euros mensuals per cada fill o filla. La quantia que es percebrà estarà limitada a quatre vegades este import.

A més:

• L’import del complement no es tindrà en compte en l’aplicació del límit màxim de pensions.
• El complement es satisfarà en catorze pagues, juntament amb la pensió que determine el dret a esta.
• Cada fill o filla donarà dret únicament al reconeixement d’un complement econòmic.
• Els complements que pogueren ser reconeguts en qualsevol dels règims de Seguretat Social seran incompatibles entre si, i s’abonarà en el règim en què el causant de la pensió tinga més períodes d’alta.

Manteniment transitori del complement per maternitat en les pensions de classes passives.

Les qui estigueren percebent el complement per maternitat en mantindran la percepció.

La percepció d’este complement per maternitat serà incompatible amb el complement per a la reducció de la bretxa de gènere que puga correspondre pel reconeixement d’una nova pensió pública, de manera que les persones interessades poden optar per l’un o l’altre.

En el supòsit que l’altre progenitor d’algun dels fills o filles que va donar dret al complement per maternitat sol·licite el complement per a la reducció de la bretxa de gènere i li corresponga, la quantia mensual que se li reconega es deduirà del complement per maternitat que percebera.

Com a conseqüència de la Sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea de 12 de desembre de 2019, aplicable a la disposició addicional 18a TRLCPE en la seua redacció anterior al Reial decret llei 3/2021, a partir de l’1 de gener de 2016, tots dos progenitors, amb independència del seu gènere, poden accedir al dret al reconeixement del complement per maternitat, sempre que hagen tingut fills naturals o adoptats i siguen beneficiàries d’una pensió de jubilació o retir forçós o per incapacitat/inutilitat permanent per al servici, amb subjecció a la condició que el complement objecte de reconeixement ha de ser únic, de manera que només pot ser-ne beneficiari un dels progenitors, i no tots dos.

Se’ls reconeixerà un complement de pensió per import equivalent al resultat d’aplicar a la pensió de jubilació o retir que li corresponga un percentatge en funció del nombre de fills nascuts o adoptats amb anterioritat al fet causant de la pensió, segons l’escala següent:

• En el cas de 2 fills: 5 per 100.
• En el cas de 3 fills: 10 per 100.

• En el cas de 4 o més fills: 15 per 100.
  

Este complement per maternitat en cap cas formarà part de la pensió de jubilació o retir a l’efecte de la determinació de la base reguladora en el reconeixement de pensions en favor dels familiars.

A més:
a. Si en la pensió que es complementarà es totalitzen períodes en aplicació de normativa internacional, el complement es calcularà sobre la pensió teòrica, que en cap cas podrà superar el límit màxim de les pensions públiques.

b. Si la quantia de la pensió objecte de reconeixement és igual o superior al límit de pensió màxima, només s’abonarà el 50 per 100 del complement, fins i tot en el cas que hi haja concurrència de pensions públiques.

c. Si la pensió objecte de reconeixement no assolix la quantia de pensió mínima i la interessada sol·licita i reunix els requisits per percebre el complement per mínim, s’hi sumarà el complement per maternitat.

d. Si hi ha concurrència de pensions públiques, amb independència del règim en el qual es causen, s’abonarà un sol complement per maternitat d’acord amb les regles següents:

- Si és de més d’una pensió de jubilació o retir, s’abonarà el complement de major quantia.
- Si ho és d’una pensió de jubilació o retir i viudetat, s’abonarà el corresponent a la pensió de jubilació o retir.

El personal inclòs en l’àmbit subjectiu del Règim de Classes Passives de l’Estat (excepte aquells a què fa referència les lletres i) i j) de l’article 2.1 del Text Refós de Llei de Classes Passives) que perdi la condició de funcionari conservarà els drets passius que per a si o per als seus familiars poguera haver adquirit fins a aquell moment.

No obstant això, este personal només causarà dret a pensió ordinària de jubilació o retir per incapacitat/inutilitat permanent quan, abans d’assolir l’edat de jubilació o retir, es trobe incapacitat per complet per a la realització de qualsevol professió o ofici.

El reconeixement dels drets passius causats per este personal s’efectuarà sempre a instància de part, un cop haja acreditat el compliment dels requisits exigits en cada cas, sense que siga necessària la prèvia declaració de jubilació o retir. A l’efecte d’este reconeixement, només es computaran els servicis prestats pel causant fins al moment en què s’haguera produït la pèrdua de la condició de funcionari.

El Reial decret 432/2000, de 31 de març, regula el còmput en el Règim de Classes Passives de l’Estat dels períodes reconeguts com a cotitzats a la Seguretat Social, en favor dels sacerdots, religiosos o religioses de l’Església Catòlica, així com dels membres laics d’algun dels instituts seculars de l’Església Catòlica que figuren inscrits en el Registre d’Entitats Religioses del Ministeri de Justícia, que, amb data 1 de gener de 1997, estiguera secularitzat, haguera cessat en la professió religiosa o com a membre d’estos instituts seculars.

L'esmentat Reial decret permet totalitzar estos períodes, a sol·licitud dels interessats i sempre que no se superposen amb els anys de servicis que s’acrediten en el Règim de Classes Passives de l’Estat, tant per causar el dret a pensió en este règim de protecció social com per millorar-ne l’import, sense que en cap cas els anys resultants de la totalització expressada puguen superar el nombre de trenta-cinc.

Els aspectes més rellevants que cal tindre en compte són els següents:

1. La sol·licitud de l’interessat haurà d’acompanyar una certificació en què s’especifiquen els períodes assimilats a cotitzats reconeguts i, si escau, els de cotització efectiva, emesa per la Direcció Provincial de la Tresoreria General de la Seguretat Social del lloc de residència de l’interessat o, en cas de residir a l’estranger, per la corresponent a la localitat on va exercir el ministeri sacerdotal o professió religiosa en el moment de la seua secularització, o com a membre laic d’un institut secular de l’Església Catòlica, en el moment del seu cessament.
2. Per al càlcul de la pensió, els períodes d’exercici del ministeri sacerdotal o professió religiosa, que la Tresoreria General de la Seguretat Social reconega com a assimilats a cotitzats, s’entendran com de servicis prestats a l’Estat en el subgrup C1.
3. Els interessats estan obligats a pagar exclusivament la part de l’import total de la pensió que corresponga pels anys assimilats a cotitzats que es computen per al reconeixement del dret a pensió o millora de la ja reconeguda. Esta part es calcularà aplicant, a l’haver regulador del subgrup C1, el percentatge fixat en l’escala de l’article 31.1 del Text Refós de la Llei de Classes Passives per a un nombre igual d’anys que els que s’han computat com assimilats a cotitzats.
4. L'import que es pagarà es deduirà en les successives mensualitats de pensió que es meriten, incloses les extraordinàries, sense que, en cap cas, la quantitat deduïda mensualment puga resultar superior a la diferència existent, en la data inicial d’abonament, entre l’import de la pensió abonada (una vegada deduïts els impostos) i la que li haguera correspost sense el còmput dels anys reconeguts com a cotitzats. Esta clàusula garantix que mai es detraurà una quantia superior a aquella en què la seua pensió resulti millorada com a conseqüència del còmput dels anys d’exercici religiós.
5. La quota que es pagarà té la consideració de despesa fiscalment deduïble, inclosa en l’article 19 de la Llei 35/2006, de 28 de novembre, de l’IRPF.

El Reial decret 691/1991, de 12 d’abril, sobre el còmput recíproc de quotes entre règims de Seguretat Social, permet, a sol·licitud de l’interessat, totalitzar els períodes de cotització successius o alternatius que s’acrediten en el règim de classes passives de l’Estat i en els règims del sistema de la Seguretat Social, tant per a l’adquisició del dret a pensió com per determinar el percentatge aplicable per al càlcul d’esta.

La pensió és reconeguda per l’òrgan o entitat gestora del règim al qual haja efectuat les últimes cotitzacions, aplicant les seues pròpies normes però tenint en compte la totalització de períodes, llevat que en este règim no complisca les condicions exigides per obtindre dret a pensió, cas en què resoldrà l’altre règim. En el supòsit que les últimes cotitzacions foren simultànies, la competència per a la resolució correspon al règim respecte del qual aquell tinguera acreditat un període cotitzat superior.

Quan corresponga el reconeixement de la pensió al règim de classes passives, els períodes de cotització que es totalitzen, acreditats en un altre règim, s’entendran prestats en el grup o categoria que resulte d’aplicar esta taula d’equivalències:

A l’efecte d’incorporar els anys de cotització en el Règim de Classes Passives a les pensions de Seguretat Social, en aplicació del còmput recíproc de quotes entre règims de Seguretat Social (Reial decret 691/1991, de 12 d’abril), l’interessat haurà de sol·licitar la certificació de servicis prestats a l’Estat, que es farà en l’imprés Model CS, expedit pel departament ministerial o per la Comunitat Autònoma on es trobava per última vegada destinat el funcionari.

A l’efecte de drets passius, el servici militar obligatori, la prestació social equivalent i el servici social femení obligatori (hui suprimits) únicament es tenen en compte, per a la determinació de les pensions dels funcionaris, quan s’hagueren complit després del seu ingrés en la Funció Pública.

En el cas que s’hagen prestat abans d’adquirir la condició de funcionari, només es computa el temps que excedisca del servici militar obligatori i del servici social femení obligatori.

La pensió de jubilació o retir per incapacitat/inutilitat permanent per al servcii es calcula igual que la pensió ordinària de jubilació o retir per edat, amb la particularitat que quan aquella es produïx mentre el funcionari està en servici actiu o situació equiparable, es consideraran com a servicis efectius, a més dels acreditats fins a aquell moment, els anys complits que resten al funcionari per complir l’edat de jubilació o retir forçós, entenent-se estos com a prestats en el cos, escala, plaça, càrrec o categoria en què figure adscrit en el moment en què es produïsca el cessament per jubilació o retir.

No obstant això, a partir de l’1 de gener de 2009, quan en el moment de produir-se el fet causant, l’interessat acredite menys de vint anys de servicis i la incapacitat o inutilitat no l’inhabilite per a tota professió o ofici, la quantia de la pensió ordinària de jubilació o retir es reduirà en un 5 % per cada any complet de servici que li falte fins a complir els 20 anys de servici, amb un màxim del 25 % per als qui acrediten 15 o menys anys de servici. Si amb posterioritat al reconeixement de la pensió i abans del compliment de l’edat de jubilació o retir forçós, es produïsca un agreujament de la malaltia o lesions de l’interessat de manera que l’inhabilitaren per a l’acompliment de tota professió o ofici, es podrà incrementar la quantia de la pensió fins al 100 per 100 de la que li haguera correspost.

De conformitat amb la modificació introduïda per la Llei 21/2021, de 28 de desembre, de garantia del poder adquisitiu de les pensions i d’altres mesures de reforç de la sostenibilitat financera i social del sistema públic de pensions, en la disposició addicional dissetena del Text Refós de la Llei de Classes Passives de l’Estat, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 670/1987, de 30 d’abril, a les pensions de jubilació del Règim de Classes Passives de l’Estat que es causen a partir de l’1 de gener de 2022, se’ls aplicarà el que s’establix en l’apartat 2 de l’article 210 del text refós de la Llei General de la Seguretat Social, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 8/2015, de 30 d’octubre, article modificat pel Reial Decret Llei 11/2024, de 23 de desembre i que va entrar en vigor l’1 d’abril de 2025. En aplicació d’este:

• Amb caràcter general, s’aplicarà a les jubilacions que es declaren a una edat superior a l’edat de jubilació forçosa que corresponga al cos de pertinença del funcionari, sempre que en complir esta edat es reunisca el període mínim de carència de 15 anys.
• En el cas de jutges, magistrats, advocats fiscals, fiscals, lletrats de l’Administració de Justícia, docents universitaris i registradors de la propietat, mercantils i de béns mobles, que causen pensió a partir de l’1 de gener de 2015, se’ls exigirà que en el moment de la jubilació tinguen almenys seixanta-cinc anys complits, així com als magistrats i fiscals del Tribunal Suprem que en la indicada data estigueren prestant servicis com emèrits.

Es reconeixerà a l’interessat un complement econòmic, per cada any complet de servicis efectius a l’Estat que transcorrega des que va reunir els requisits per accedir a esta pensió, que s’abonarà d’alguna de les maneres següents, a elecció de l’interessat:

a) Un percentatge addicional del 4 per cent per cada any complet cotitzat entre la data en què va complir l’edat de jubilació forçosa i la del fet causant de la pensió. A partir del segon any complet de demora, per al càlcul del percentatge es podran computar períodes superiors a 6 mesos i inferiors a un any, i correspon a estos períodes un 2 % addicional. Si la quantia de la pensió amb l’increment superara el límit màxim de percepció de pensions públiques (3.359,60 euros/mes per a l’any 2026), es podrà rebre una quantia addicional que, sumada a la pensió, no podrà ser superior a l’haver regulador del grup/subgrup A1 (3.764,07 euros/mes per a l’any 2025).

3.764,07 euros – 3.359,60 euros = 404,47 euros/mes.

b) Una quantitat a un tant alçat per cada any complet cotitzat entre la data en què va complir l’edat de jubilació forçosa i la del fet causant de la pensió, la quantia de la qual estarà determinada en funció dels anys de serveis efectius a l’Estat acreditats en la primera de les dates indicades; la fórmula de càlcul és la següent:

1r. Si ha cotitzat menys de 44 anys i 6 mesos:

Si ha cotitzat, almenys, 44 anys i 6 mesos la xifra anterior s’augmenta en un 10%:

2n. A partir del segon any complet de demora, per al càlcul del complement es podran computar períodes superiors a 6 mesos i inferiors a un any, i correspon a estos períodes el resultat de multiplicar la quantia de la fórmula anterior per 0,5.

c) Una combinació de les solucions anteriors en els termes que es determinen reglamentàriament.

Per això, quan els interessats, a partir del segon any de pròrroga, hagen prestat servicis que comprenguen fraccions d’anys superiors a 6 mesos i inferiors a un any, únicament podran optar per les opcions a) i b).

Tanmateix, per evitar tant com siga possible que els pensionistes que vulguen acollir-se a l'opció mixta es vegen perjudicats per la demora en l'adaptació de l'actual RD 371/2023, de 16 de maig (BOE 117, de 17/05/2023), es podrà optar per l’opció mixta sempre que el fet causant de la pensió s’haja produït a partir del 19 de maig de 2023 i els pensionistes hagen demorat l’accés a la jubilació almenys dos anys complets i sense fraccions d’anys addicionals en pròrroga superiors a 6 mesos.

Un cop complides estes condicions, si la persona interessada opta per esta modalitat, el complement es calcularà prenent els anys complets de servicis a l’Estat que s’acrediten, si bé les regles de càlcul són diferents en funció de si entre la data de jubilació forçosa i el fet causant de la pensió hagueren transcorregut 10 o més anys:

• Si entre la jubilació forçosa i el fet causant de la pensió hagueren transcorregut entre 2 i 10 anys, s’aplicarà un 4 % addicional per cada any de la meitat d’este període, i una quantitat a un tant alçat per la resta.

• Si entre la jubilació forçosa i el fet causant de la pensió hagueren transcorregut 11 anys o més, s’aplicarà una quantitat a un tant alçat per 5 anys d’este període, i un 4 % addicional per cadascun dels anys restants.

L’elecció es durà a terme per una sola vegada en el moment en què s’adquirix el dret a percebre el complement econòmic, sense que es puga modificar posteriorment. Si no s’exercix esta facultat, s’aplicarà el complement previst en la lletra a) (percentatge addicional del 4 %).

El percentatge d’increment obtingut en cap cas té incidència en el càlcul de pensions en favor de familiars.

Com a novetat introduïda per la recent reforma efectuada pel RDL 11/2024, la percepció del complement per demora de l’edat legal de jubilació, en totes les modalitats (percentatge addicional, capital únic i mixt), és compatible amb l’accés a la jubilació activa regulada en l’article 33.2 TRLCPE.

No obstant això, mentre la persona es mantinga en situació de jubilació activa, no es generarà cap increment del complement.

Quan s’han prestat servicis en dos o més cossos o categories amb haver regulador diferent, per calcular la pensió de jubilació o retir es pren en consideració tot l’historial administratiu del funcionari, des del seu ingrés en el primer i successius cossos fins al seu cessament en el servici actiu. A este efecte, s’aplica la fórmula següent:

P = R1 x C1 + (R2 - R1) x C2 + (R3 - R2) x C3 + …

En què:

P és la quantia anual de la pensió de jubilació o retir

R1, R2, R3 ... són els havers reguladors corresponents al primer i als successius cossos i escales en què haguera prestat servicis

C1, C2, C3 ... són els percentatges de càlcul corresponents als anys complets de servici efectiu transcorregut des de l’accés al primer cos o escala fins al moment de la jubilació o retir, d’acord amb la taula de percentatges de l’apartat Càlcul de pensió.

Per determinar el percentatge aplicable, les fraccions de temps superiors a l’any es computaran com a temps corresponent als servicis prestats a continuació fins arribar als servicis darrerament prestats, en què l’excés de temps resultant no es computarà.