Supuestos especiales

El complement per a la reducció de la bretxa de gènere es reconeixerà únicament a les pensions de jubilació o retir de caràcter forçós, o per incapacitat permanent per al servei o inutilitat causades a partir del 4 de febrer de 2021, quan s’hagin tingut un o més fills o filles.

Després de l’aprovació de la Sentència del TJUE del 15 de maig de 2025, i a l’espera que es produeixi una modificació legislativa per adaptar el que s’estableix a la disposició addicional divuitena de la Llei de Classes Passives de l’Estat (DA 18 LCPE) a la referida sentència, aquest complement (CBG) s’ha d’aplicar als homes en els mateixos termes previstos per a les dones, si bé mantenint la configuració unitària de la prestació, conforme a la qual s’ha de reconèixer al progenitor que percebi la pensió de menor quantia.

L’import del complement, per a l’any 2026, és de 36,90 euros mensuals per cada fill o filla. La quantia que es percebrà estarà limitada a quatre vegades aquest import.

A més:

• L’import del complement no es tindrà en compte en l’aplicació del límit màxim de pensions.
• El complement es satisfarà en catorze pagues, juntament amb la pensió que determini el dret a aquesta.
• Cada fill o filla donarà dret únicament al reconeixement d’un complement econòmic.
• Els complements que poguessin ser reconeguts en qualsevol dels règims de Seguretat Social seran incompatibles entre si, i s’abonarà en el règim en què el causant de la pensió tingui més períodes d’alta.

Manteniment transitori del complement per maternitat en les pensions de classes passives.

Els qui estiguessin percebent el complement per maternitat en mantindran la percepció.

La percepció d’aquest complement per maternitat serà incompatible amb el complement per a la reducció de la bretxa de gènere que pugui correspondre pel reconeixement d’una nova pensió pública, de manera que les persones interessades poden optar per l’un o l’altre.

En el supòsit que l’altre progenitor d’algun dels fills o filles que va donar dret al complement per maternitat sol·liciti el complement per a la reducció de la bretxa de gènere i li correspongui, la quantia mensual que se li reconegui es deduirà del complement per maternitat que percebés.

El personal inclòs en l’àmbit subjectiu del Règim de Classes Passives de l’Estat (excepte aquells a què fa referència les lletres i) i j) de l’article 2.1 del Text Refós de Llei de Classes Passives) que perdi la condició de funcionari conservarà els drets passius que per a si o per als seus familiars pogués haver adquirit fins a aquell moment.

No obstant això, aquest personal només causarà dret a pensió ordinària de jubilació o retir per incapacitat/inutilitat permanent quan, abans d’assolir l’edat de jubilació o retir, es trobi incapacitat per complet per a la realització de qualsevol professió o ofici.

El reconeixement dels drets passius causats per aquest personal s’efectuarà sempre a instància de part, un cop hagi acreditat el compliment dels requisits exigits en cada cas, sense que sigui necessària la prèvia declaració de jubilació o retir. A l’efecte d’aquest reconeixement, només es computaran els serveis prestats pel causant fins al moment en què s’hagués produït la pèrdua de la condició de funcionari.

El Reial Decret 432/2000, de 31 de març, regula el còmput en el Règim de Classes Passives de l’Estat dels períodes reconeguts com a cotitzats a la Seguretat Social, en favor dels sacerdots, religiosos o religioses de l’Església Catòlica, així com dels membres laics d’algun dels instituts seculars de l’Església Catòlica que figurin inscrits en el Registre d’Entitats Religioses del Ministeri de Justícia, que, amb data 1 de gener de 1997, estigués secularitzat, hagués cessat en la professió religiosa o com a membre d’aquests instituts seculars.

L'esmentat Reial Decret permet totalitzar aquests períodes, a sol·licitud dels interessats i sempre que no se superposin amb els anys de serveis que s’acreditin en el Règim de Classes Passives de l’Estat, tant per causar el dret a pensió en aquest règim de protecció social com per millorar-ne l’import, sense que en cap cas els anys resultants de la totalització expressada puguin superar el nombre de trenta-cinc.

Els aspectes més rellevants que cal tenir en compte són els següents:

1. La sol·licitud de l’interessat haurà d’acompanyar una certificació en què s’especifiquin els períodes assimilats a cotitzats reconeguts i, si escau, els de cotització efectiva, emesa per la Direcció Provincial de la Tresoreria General de la Seguretat Social del lloc de residència de l’interessat o, en cas de residir a l’estranger, per la corresponent a la localitat on va exercir el ministeri sacerdotal o professió religiosa en el moment de la seva secularització, o com a membre laic d’un institut secular de l’Església Catòlica, en el moment del seu cessament.
2. Per al càlcul de la pensió, els períodes d’exercici del ministeri sacerdotal o professió religiosa, que la Tresoreria General de la Seguretat Social reconegui com a assimilats a cotitzats, s’entendran com de serveis prestats a l’Estat en el subgrup C1.
3. Els interessats estan obligats a pagar exclusivament la part de l’import total de la pensió que correspongui pels anys assimilats a cotitzats que es computin per al reconeixement del dret a pensió o millora de la ja reconeguda. Aquesta part es calcularà aplicant, a l’haver regulador del subgrup C1, el percentatge fixat en l’escala de l’article 31.1 del Text Refós de la Llei de Classes Passives per a un nombre igual d’anys que els que s’han computat com assimilats a cotitzats.
4. L'import que es pagarà es deduirà en les successives mensualitats de pensió que es meritin, incloses les extraordinàries, sense que, en cap cas, la quantitat deduïda mensualment pugui resultar superior a la diferència existent, en la data inicial d’abonament, entre l’import de la pensió abonada (una vegada deduïts els impostos) i la que li hagués correspost sense el còmput dels anys reconeguts com a cotitzats. Aquesta clàusula garanteix que mai es detraurà una quantia superior a aquella en què la seva pensió resulti millorada com a conseqüència del còmput dels anys d’exercici religiós.
5. La quota que es pagarà té la consideració de despesa fiscalment deduïble, inclosa en l’article 19 de la Llei 35/2006, de 28 de novembre, de l’IRPF.

El Reial Decret 691/1991, de 12 d’abril, sobre el còmput recíproc de quotes entre règims de Seguretat Social, permet, a sol·licitud de l’interessat, totalitzar els períodes de cotització successius o alternatius que s’acreditin en el règim de classes passives de l’Estat i en els règims del sistema de la Seguretat Social, tant per a l’adquisició del dret a pensió com per determinar el percentatge aplicable per al càlcul d’aquesta.

La pensió és reconeguda per l’òrgan o entitat gestora del règim al qual hagi efectuat les últimes cotitzacions, aplicant les seves pròpies normes però tenint en compte la totalització de períodes, tret que en aquest règim no complís les condicions exigides per obtenir dret a pensió, cas en què resoldrà l’altre règim. En el supòsit que les últimes cotitzacions fossin simultànies, la competència per a la resolució correspon al règim respecte del qual aquell tingués acreditat un període cotitzat superior.

Quan correspongui el reconeixement de la pensió al règim de classes passives, els períodes de cotització que es totalitzin, acreditats en un altre règim, s’entendran prestats en el grup o categoria que resulti d’aplicar aquesta taula d’equivalències:

A l’efecte d’incorporar els anys de cotització en el Règim de Classes Passives a les pensions de Seguretat Social, en aplicació del còmput recíproc de quotes entre règims de Seguretat Social (Reial Decret 691/1991, de 12 d’abril), l’interessat haurà de sol·licitar la certificació de serveis prestats a l’Estat, que es farà en l’imprès Model CS, expedit pel departament ministerial o per la Comunitat Autònoma on es trobava per última vegada destinat el funcionari.

La pensió de jubilació o retir per incapacitat/inutilitat permanent per al servei es calcula igual que la pensió ordinària de jubilació o retir per edat, amb la particularitat que quan aquella es produeix mentre el funcionari està en servei actiu o situació equiparable, es consideraran com a serveis efectius, a més dels acreditats fins a aquell moment, els anys complets que restin al funcionari per complir l’edat de jubilació o retir forçós, entenent-se aquests com a prestats en el cos, escala, plaça, càrrec o categoria en què figuri adscrit en el moment en què es produeixi el cessament per jubilació o retir.

No obstant això, a partir de l’1 de gener de 2009, quan en el moment de produir-se el fet causant, l’interessat acrediti menys de vint anys de serveis i la incapacitat o inutilitat no l’inhabiliti per a tota professió o ofici, la quantia de la pensió ordinària de jubilació o retir es reduirà en un 5 % per cada any complet de servei que li falti fins a complir els 20 anys de servei, amb un màxim del 25 % per als qui acreditin 15 o menys anys de servei. Si amb posterioritat al reconeixement de la pensió i abans del compliment de l’edat de jubilació o retir forçós, es produís un agreujament de la malaltia o lesions de l’interessat de manera que l’inhabilitessin per a l’acompliment de tota professió o ofici, es podrà incrementar la quantia de la pensió fins al 100 per 100 de la que li hagués correspost.

De conformitat amb la modificació introduïda per la Llei 21/2021, de 28 de desembre, de garantia del poder adquisitiu de les pensions i d’altres mesures de reforç de la sostenibilitat financera i social del sistema públic de pensions, en la disposició addicional dissetena del Text Refós de la Llei de Classes Passives de l’Estat, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 670/1987, de 30 d’abril, a les pensions de jubilació del Règim de Classes Passives de l’Estat que es causin a partir de l’1 de gener de 2022, se’ls aplicarà el que s’estableix en l’apartat 2 de l’article 210 del text refós de la Llei General de la Seguretat Social, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 8/2015, de 30 d’octubre, article modificat pel Reial Decret Llei 11/2024, de 23 de desembre i que va entrar en vigor l’1 d’abril de 2025. En aplicació d’aquest:

• Amb caràcter general, s’aplicarà a les jubilacions que es declarin a una edat superior a l’edat de jubilació forçosa que correspongui al cos de pertinença del funcionari, sempre que en complir aquesta edat es reuneixi el període mínim de carència de 15 anys.
• En el cas de jutges, magistrats, advocats fiscals, fiscals, lletrats de l’Administració de Justícia, docents universitaris i registradors de la propietat, mercantils i de béns mobles, que causin pensió a partir de l’1 de gener de 2015, se’ls exigirà que en el moment de la jubilació tinguin almenys seixanta-cinc anys complerts, així com als magistrats i fiscals del Tribunal Suprem que en la indicada data estiguessin prestant serveis com emèrits.

Es reconeixerà a l’interessat un complement econòmic, per cada any complet de serveis efectius a l’Estat que transcorri des que va reunir els requisits per accedir a aquesta pensió, que s’abonarà d’alguna de les maneres següents, a elecció de l’interessat:

a) Un percentatge addicional del 4 per cent per cada any complet cotitzat entre la data en què va complir l’edat de jubilació forçosa i la del fet causant de la pensió. A partir del segon any complet de demora, per al càlcul del percentatge es podran computar períodes superiors a 6 mesos i inferiors a un any, i correspon a aquests períodes un 2 % addicional. Si la quantia de la pensió amb l’increment superés el límit màxim de percepció de pensions públiques (3.359,60 euros/mes per a l’any 2026), es podrà rebre una quantia addicional que, sumada a la pensió, no podrà ser superior a l’haver regulador del grup/subgrup A1 (3.764,07 euros/mes per a l’any 2025).

3.764,07 euros – 3.359,60 euros = 404,47 euros/mes.

b) Una quantitat a un tant alçat per cada any complet cotitzat entre la data en què va complir l’edat de jubilació forçosa i la del fet causant de la pensió, la quantia de la qual estarà determinada en funció dels anys de serveis efectius a l’Estat acreditats en la primera de les dates indicades; la fórmula de càlcul és la següent:

1r. Si ha cotitzat menys de 44 anys i 6 mesos:

Si ha cotitzat, almenys, 44 anys i 6 mesos la xifra anterior s’augmenta en un 10 %:

2n. A partir del segon any complet de demora, per al càlcul del complement es podran computar períodes superiors a 6 mesos i inferiors a un any, i correspon a aquests períodes el resultat de multiplicar la quantia de la fórmula anterior per 0,5.

c) Una combinació de les solucions anteriors en els termes que es determinin reglamentàriament.

Per això, quan els interessats, a partir del segon any de pròrroga, hagin prestat serveis que comprenguin fraccions d’anys superiors a 6 mesos i inferiors a un any, únicament podran optar per les opcions a) i b).

Tanmateix, per evitar tant com sigui possible que els pensionistes que vulguin acollir-se a l'opció mixta es vegin perjudicats per la demora en l'adaptació de l'actual RD 371/2023, de 16 de maig (BOE 117, de 17/05/2023), es podrà optar per l’opció mixta sempre que el fet causant de la pensió s’hagi produït a partir del 19 de maig de 2023 i els pensionistes hagin demorat l’accés a la jubilació almenys dos anys complets i sense fraccions d’anys addicionals en pròrroga superiors a 6 mesos.

Un cop complertes aquestes condicions, si la persona interessada opta per aquesta modalitat, el complement es calcularà prenent els anys complets de serveis a l’Estat que s’acreditin, si bé les regles de càlcul són diferents en funció de si entre la data de jubilació forçosa i el fet causant de la pensió haguessin transcorregut 10 o més anys:

• Si entre la jubilació forçosa i el fet causant de la pensió haguessin transcorregut entre 2 i 10 anys, s’aplicarà un 4 % addicional per cada any de la meitat d’aquest període, i una quantitat a un tant alçat per la resta.

• Si entre la jubilació forçosa i el fet causant de la pensió haguessin transcorregut 11 anys o més, s’aplicarà una quantitat a un tant alçat per 5 anys d’aquest període, i un 4 % addicional per cadascun dels anys restants.

L’elecció es durà a terme per una sola vegada en el moment en què s’adquireix el dret a percebre el complement econòmic, sense que es pugui modificar posteriorment. Si no s’exerceix aquesta facultat, s’aplicarà el complement previst en la lletra a) (percentatge addicional del 4 %).

El percentatge d’increment obtingut en cap cas té incidència en el càlcul de pensions en favor de familiars.

Com a novetat introduïda per la recent reforma efectuada pel RDL 11/2024, la percepció del complement per demora de l’edat legal de jubilació, en totes les modalitats (percentatge addicional, capital únic i mixt), és compatible amb l’accés a la jubilació activa regulada en l’article 33.2 TRLCPE.

No obstant això, mentre la persona es mantingui en situació de jubilació activa, no es generarà cap increment del complement.

Quan s’han prestat serveis en dos o més cossos o categories amb haver regulador diferent, per calcular la pensió de jubilació o retir es pren en consideració tot l’historial administratiu del funcionari, des del seu ingrés en el primer i successius cossos fins al seu cessament en el servei actiu. A aquest efecte, s’aplica la fórmula següent:

P = R1 x C1 + (R2 - R1) x C2 + (R3 - R2) x C3 + …

En què:

P és la quantia anual de la pensió de jubilació o retir

R1, R2, R3 ... són els havers reguladors corresponents al primer i als successius cossos i escales en què hagués prestat serveis

C1, C2, C3 ... són els percentatges de càlcul corresponents als anys complets de servei efectiu transcorregut des de l’accés al primer cos o escala fins al moment de la jubilació o retir, d’acord amb la taula de percentatges de l’apartat Càlcul de pensió.

Per determinar el percentatge aplicable, les fraccions de temps superiors a l’any es computaran com a temps corresponent als serveis prestats a continuació fins arribar als serveis darrerament prestats, en què l’excés de temps resultant no es computarà.