• En cas de malaltia comuna o accident no laboral, des del quart dia de la data de baixa al treball.

• En cas d’accident de treball o malaltia professional i de les situacions especials d’IT degudes a la interrupció de l’embaràs o a la gestació de la dona treballadora, des de l’endemà al de la baixa a la feina, de manera que el salari íntegre corresponent al dia de la baixa és a càrrec de l’empresari.

• En cas de situació especial d’IT per menstruació incapacitant secundària, des del primer dia de la baixa.

• El dret al subsidi no naix durant les situacions de vaga o tancament patronal.

El subsidi s'abonarà mentre el beneficiari es trobe en situació d'incapacitat temporal (IT) i tindrà una durada de:

• En cas d’accident o malaltia, independentment de la causa, 365 dies prorrogables per 180 dies més quan es presumisca que, durant estos dies, el treballador puga ser donat d’alta mèdica per curació. No obstant això, en la situació especial d’incapacitat temporal a partir de la setmana trenta-novena de gestació, el subsidi s’abonarà fins a la data del part, llevat que la treballadora haguera iniciat anteriorment una situació de risc durant l’embaràs, supòsit en el qual seguirà percebent la prestació corresponent a l’esmentada situació mentre esta s’haja de mantindre

• En cas de períodes d'observació per malaltia professional, 180 mesos prorrogables per uns altres 180 quan es considere necessari per a l'estudi i el diagnòstic de la malaltia.

A l’efecte del període màxim de durada i de la seua possible pròrroga, es computaran els de recaiguda i d’observació, llevat dels processos per baixes mèdiques per menstruació incapacitant secundària, en els quals cada procés es considerarà com a nou sense que se’n compute a l’efecte del període màxim de durada de la situació d’incapacitat temporal i de la seua possible pròrroga.

Competència per al seu reconeixement

Una vegada esgotat el termini de durada de tres-cents seixanta-cinc dies indicat en l’apartat anterior, la inspecció mèdica de l’Institut Nacional de la Seguretat Social serà l’única competent per emetre l’alta mèdica per curació, per millora que permeta la reincorporació a la feina, amb proposta d’incapacitat permanent o per incompareixença injustificada als reconeixements mèdics convocats per l’esmentada entitat gestora.

La falta d’alta mèdica, una vegada s’haja esgotat el termini esmentat, suposarà que el treballador es troba en la situació de pròrroga d’incapacitat temporal, ja que es presumeix que, dins del període subsegüent de cent vuitanta dies, el treballador pot ser donat d’alta mèdica per curació o millora.

Duració de la pròrroga

Si el termini estimat de curació supera els 180 dies, no serà procedent la pròrroga, però sí que ho serà la iniciació d'un expedient d'IP, encara que les seqüeles invalidants no siguen definitives.

Control durant esta situació

Durant la pròrroga, el treballador és controlat mèdicament per l’INSS a través de la seua Inspecció Mèdica o prèvia proposada de la CEI a Catalunya. Com a conseqüència d'este control, es poden adoptar les decisions següents:

• Alta mèdica: Després del reconeixement mèdic, si la inspecció mèdica de l’INSS considera que el treballador ha recuperat la capacitat laboral, emetrà l’informe d’alta per curació o millora. A Catalunya, serà la CEI qui propose esta situació d’alta a l’INSS, que emetrà la resolució corresponent.
• Continuació de la pròrroga fins a un màxim de 180 dies.
• Alta mèdica amb informe proposta d’incapacitat permanent: quan el metge inspector de l’INSS considere que les lesions que presenta el treballador poden ser constitutives d’IP.
• Proposta d'IP

El dret pot ser denegat, anul·lat o suspés per:

• Actuació fraudulenta del beneficiari per a obtindre o conservar el subsidi.
• Treballar per compte propi o d'altri.
• Rebutjar o abandonar el tractament sense causa raonable.
• La incompareixença del beneficiari a qualsevol de les convocatòries fetes pels metges adscrits a l'Institut Nacional de la Seguretat Social i a les Mútues Col·laboradores amb la Seguretat Social per a l'examen i reconeixement mèdic produirà la suspensió cautelar del dret, amb la finalitat de comprovar si esta incompareixença va ser o no justificada. Reglamentàriament es regularà el procediment de suspensió del dret i els seus efectes.

1. El dret al subsidi s'extingirà:
   • Pel transcurs del termini màxim de 545 dies naturals des de la baixa mèdica.
   • Per alta mèdica per curació o millora que permeta al treballador exercir el seu treball habitual.
   • Pel fet de ser donat d'alta el treballador, amb o sense declaració d'incapacitat permanent.
   • Pel reconeixement de la pensió de jubilació.
   • Per la incompareixença injustificada del beneficiari a qualsevol de les convocatòries per als exàmens i reconeixements establits pels metges adscrits a l'Institut Nacional de la Seguretat Social o a la Mútua Col·laboradora amb la Seguretat Social.
   • Per defunció.
   • En el supòsit de la setmana trenta-novena de gestació serà fins a la data del part.
   Per a determinar la durada del subsidi es computaran els períodes de recaiguda en un mateix procés. Es considerarà que hi ha recaiguda en un mateix procés quan es produïsca una baixa mèdica nova per la mateixa patologia o per una de similar dins dels cent huitanta dies naturals següents a la data d'efecte de l'alta mèdica anterior. En el supòsit de menstruació incapacitant secundària, cada procés es considerarà nou sense que siga procedent considerar-ho com a recaiguda d’un altre d’anterior.

   
   Quan, iniciat un expedient d'incapacitat permanent abans que hagen transcorregut els cinc-cents quaranta-cinc dies naturals de durada del subsidi d'incapacitat temporal, es denegue el dret a la prestació d'incapacitat permanent, l'Institut Nacional de la Seguretat Social serà l'únic competent per emetre, dins els cent vuitanta dies naturals posteriors a la resolució denegatòria, una baixa mèdica nova per la mateixa patologia o per una de similar, a través de la seua inspecció mèdica. En estos casos, es reprendrà el procés d'incapacitat temporal fins al compliment dels cinc-cents quaranta-cinc dies, com a màxim.

2. Quan el dret al subsidi s'extingisca pel transcurs del període de 545 dies naturals fixat en l'apartat anterior, s'examinarà necessàriament, en el termini màxim de 3 mesos, l'estat de la incapacitat a l'efecte de la seua qualificació, en el grau d'incapacitat permanent que corresponga.
   
   No obstant això, en aquells casos en què, continuant la necessitat de tractament mèdic per l'expectativa de recuperació o la millora de l'estat del treballador, amb vista a la seua reincorporació laboral, la situació clínica de l'interessat faça aconsellable demorar la qualificació esmentada, es podrà retardar pel període precís, sense que en cap cas no es puguen ultrapassar els 730 dies naturals, sumats els d'IT i els de prolongació dels seus efectes.
   
   Durant els períodes previstos en este apartat, de 3 mesos i de demora de la qualificació, no subsistirà l'obligació de cotitzar.
   
3. Extingit el dret a la prestació d'IT pel transcurs del termini de 545 dies naturals de durada, amb o sense declaració d'incapacitat permanent, només es podrà generar dret a la prestació econòmica d'IT per la mateixa patologia o per una de similar, si hi ha un període superior a 180 dies naturals, a comptar des de la resolució de la incapacitat permanent.
   
   Es tindrà este dret nou, sempre que el treballador reunisca, en la data de la baixa mèdica nova, els requisits exigits per ser beneficiari del subsidi d'IT derivat de malaltia comuna o professional, o d'accident, siga o no laboral. A este efecte, per acreditar el període de cotització necessari per accedir al subsidi d'IT derivat d'una malaltia comuna, es computaran exclusivament les cotitzacions efectuades a partir de la resolució de la incapacitat permanent.
   
   No obstant això, quan es tracte de la mateixa patologia o d'una de similar i no hagen transcorregut 180 dies naturals des de la denegació de la incapacitat permanent, es podrà iniciar un procés d'IT nou, per una sola vegada, quan l'INSS, a través dels òrgans competents per a avaluar, qualificar i revisar la situació d'incapacitat permanent del treballador, considere que el treballador pot recuperar la seua capacitat laboral. Per a això, l'INSS acordarà la baixa a l'efecte exclusiu de la prestació econòmica per IT.
   
4. L’alta mèdica amb proposta d’incapacitat permanent, independentment del moment en què siga expedida, extingirà la situació d’incapacitat temporal.
   
5. Quan l’extinció de la incapacitat temporal es produïra per alta mèdica amb proposta d’incapacitat permanent, o pel transcurs dels cinc-cents quaranta-cinc dies naturals, el treballador estarà en la situació de prolongació d’efectes econòmics de la incapacitat temporal fins que es notifique la resolució en la qual es qualifique la incapacitat permanent.
   
   En els supòsits a què es refereix el paràgraf anterior, quan es reconega la prestació d’incapacitat permanent, els seus efectes coincidiran amb la data de la resolució de l’entitat gestora per la qual es reconega, llevat que siga superior a la que percebia el treballador en concepte de prolongació dels efectes de la incapacitat temporal i, en este cas, es retrotrauran aquells efectes l’endemà de l’extinció de la incapacitat temporal.
   
   En el supòsit d'extinció de la IT, anterior a l'exhauriment dels 545 dies naturals de duració, sense que hi haja una declaració d'incapacitat permanent ulterior, subsistirà l'obligació de cotitzar mentres no s'extingisca la relació laboral o fins a l'extinció del termini esmentat de 545 dies naturals, si eixa declaració d'inexistència d'incapacitat permanent es produïx posteriorment.