Naixement del dret / Durada / Pròrroga / Pèrdua o suspensió / Extinció

El subsidi s'abonarà mentre el beneficiari es trobe en situació d'incapacitat temporal (IT) i tindrà una durada de:

• En cas d’accident o malaltia, independentment de la causa, 365 dies prorrogables per 180 dies més quan es presumisca que, durant estos dies, el treballador puga ser donat d’alta mèdica per curació. No obstant això, en la situació especial d’incapacitat temporal a partir de la setmana trenta-novena de gestació, el subsidi s’abonarà fins a la data del part, llevat que la treballadora haguera iniciat anteriorment una situació de risc durant l’embaràs, supòsit en el qual seguirà percebent la prestació corresponent a l’esmentada situació mentre esta s’haja de mantindre

• En cas de períodes d'observació per malaltia professional, 180 mesos prorrogables per uns altres 180 quan es considere necessari per a l'estudi i el diagnòstic de la malaltia.

A l’efecte del període màxim de durada i de la seua possible pròrroga, es computaran els de recaiguda i d’observació, llevat dels processos per baixes mèdiques per menstruació incapacitant secundària, en els quals cada procés es considerarà com a nou sense que se’n compute a l’efecte del període màxim de durada de la situació d’incapacitat temporal i de la seua possible pròrroga.

El dret pot ser denegat, anul·lat o suspés per:

• Actuació fraudulenta del beneficiari per a obtindre o conservar el subsidi.
• Treballar per compte propi o d'altri.
• Rebutjar o abandonar el tractament sense causa raonable.
• La incompareixença del beneficiari a qualsevol de les convocatòries fetes pels metges adscrits a l'Institut Nacional de la Seguretat Social i a les Mútues Col·laboradores amb la Seguretat Social per a l'examen i reconeixement mèdic produirà la suspensió cautelar del dret, amb la finalitat de comprovar si esta incompareixença va ser o no justificada. Reglamentàriament es regularà el procediment de suspensió del dret i els seus efectes.

1. El dret al subsidi s'extingirà:

   • Pel transcurs del termini màxim de 545 dies naturals des de la baixa mèdica.
   • Per alta mèdica per curació o millora que permeta a la persona treballadora exercir el seu treball habitual.
   • Pel fet de ser donat d'alta la persona treballadora, amb declaració d'incapacitat permanent o sense.
   • Pel reconeixement de la pensió de jubilació.
   • Per la incompareixença injustificada del beneficiari a qualsevol de les convocatòries per als exàmens i reconeixements establits pels metges adscrits a l'Institut Nacional de la Seguretat Social o a la Mútua Col·laboradora amb la Seguretat Social.
   • Per defunció.
   • En el supòsit de la setmana trenta-novena de gestació serà fins a la data del part.

   A l'efecte de determinar la duració del subsidi, es computaran els períodes de recaiguda en un mateix procés. Es considerarà que hi ha recaiguda en un mateix procés quan es produïsca una nova baixa mèdica per la mateixa patologia o per una similar en els cent huitanta dies naturals següents a la data d'efecte de l'alta mèdica anterior. En el supòsit de menstruació incapacitant secundària, cada procés es considerarà nou sense que siga procedent considerar-ho com a recaiguda d’un altre d’anterior.

   
   Quan, iniciat un expedient d'incapacitat permanent abans que hagueren transcorregut els 545 dies naturals de duració del subsidi d'incapacitat temporal, es denegara el dret a la prestació d'incapacitat permanent, l'Institut Nacional de la Seguretat Social, a través de la seua inspecció mèdica, serà l'únic competent per a emetre, dins dels 180 dies naturals posteriors a la resolució denegatòria, una nova baixa mèdica per la mateixa patologia o una similar. En estos casos, es reprendrà el procés d'incapacitat temporal fins al compliment dels 545 dies, com a màxim.

2. Quan el dret al subsidi s'extingisca pel transcurs del període de 545 dies naturals fixat en l'apartat anterior, s'examinarà necessàriament, en el termini màxim de 3 mesos, l'estat de la incapacitat a l'efecte de la seua qualificació, en el grau d'incapacitat permanent que corresponga.

   No obstant això, en aquells casos en què, continuant la necessitat de tractament mèdic per l'expectativa de recuperació o la millora de l'estat de la persona treballadora, amb vista a la seua reincorporació laboral, la situació clínica de l'interessat faça aconsellable demorar la qualificació esmentada, es podrà retardar pel període necessari, sense que en cap cas no es puguen excedir els 730 dies naturals, sumats els d'IT i els de prolongació dels seus efectes.

   Durant els períodes previstos en este apartat, de 3 mesos i de demora de la qualificació, no subsistirà l'obligació de cotitzar.

3. Extingit el dret a la prestació d'IT pel transcurs del termini de 545 dies naturals de duració, amb o sense declaració d'incapacitat permanent, només es podrà generar dret a la prestació econòmica d'IT per la mateixa patologia o per una de similar, si hi ha un període superior a 180 dies naturals, comptats des de la resolució de la incapacitat permanent.

   Es tindrà este dret nou, sempre que la persona treballadora reunisca, en la data de la baixa mèdica nova, els requisits exigits per ser beneficiària del subsidi d'IT derivat de malaltia comuna o professional, o d'accident, siga laboral o no. A este efecte, per acreditar el període de cotització necessari per accedir al subsidi d'IT derivat d'una malaltia comuna, es computaran exclusivament les cotitzacions efectuades a partir de la resolució de la incapacitat permanent.

   No obstant això, quan es tracte de la mateixa patologia o una de similar i no hagen transcorregut 180 dies naturals des de la denegació de la incapacitat permanent, es podrà iniciar un nou procés d'IT, per una sola vegada, quan l'INSS, a través dels òrgans competents per a avaluar, qualificar i revisar la situació d'incapacitat permanent de la persona treballadora, considere que esta pot recuperar la seua capacitat laboral. Per a això, l'INSS acordarà la baixa a l'efecte exclusiu de la prestació econòmica per IT.

4. L’alta mèdica amb proposta d’incapacitat permanent, independentment del moment en què siga expedida, extingirà la situació d’incapacitat temporal.

5. Quan l’extinció de la incapacitat temporal es produïra per alta mèdica amb proposta d’incapacitat permanent, o pel transcurs dels cinc-cents quaranta-cinc dies naturals, el treballador estarà en la situació de prolongació d’efectes econòmics de la incapacitat temporal fins que es notifique la resolució en la qual es qualifique la incapacitat permanent.

   En els supòsits a què es referix el paràgraf anterior, quan es reconega la prestació d'incapacitat permanent, els seus efectes coincidiran amb la data de la resolució de l'entitat gestora per la qual es reconega, llevat que siga superior a la que percebia la persona treballadora en concepte de prolongació dels efectes de la incapacitat temporal, i en este cas es retrotrauran aquells efectes l'endemà de l’extinció de la incapacitat temporal.

   En el supòsit d'extinció de la IT, anterior a l'exhauriment dels 545 dies naturals de duració, sense que hi haja una declaració d'incapacitat permanent ulterior, subsistirà l'obligació de cotitzar mentres no s'extingisca la relació laboral o fins a l'extinció del termini esmentat de 545 dies naturals, si eixa declaració d'inexistència d'incapacitat permanent es produïx posteriorment.