Avís Cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui una millor experiència d’usuari. Les cookies no s’utilitzen per recollir informació de caràcter personal. Per a més informació consulti la nostra política de cookies.

Valori aquesta pàgina
Valori aquest contingut

Naixement del dret / Durada / Pròrroga / Pèrdua o suspensió / Extinció

Naixement del dret

  • En cas de malaltia comuna o accident no laboral, des del quart dia de la data de baixa a la feina.
  • En cas d’accident de treball o malaltia professional i de les situacions especials d’IT degudes a la interrupció de l’embaràs o a la gestació de la dona treballadora, des de l’endemà al de la baixa a la feina, de manera que el salari íntegre corresponent al dia de la baixa és a càrrec de l’empresari.
  • En cas de situació especial d’IT per menstruació incapacitant secundària, des del primer dia de la baixa.

  • El dret al subsidi no neix durant les situacions de vaga o tancament patronal.

Durada

El subsidi s'abonarà mentre el beneficiari es trobi en situació d'incapacitat temporal (IT) i tindrà una durada de:

  • En cas d’accident o malaltia, independentment de la causa, 365 dies prorrogables per 180 dies més quan es presumeixi que, durant aquests dies, el treballador pugui ser donat d’alta mèdica per curació. No obstant això, en la situació especial d’incapacitat temporal a partir de la setmana trenta-novena de gestació, el subsidi s’abonarà fins a la data del part, tret que la treballadora hagués iniciat anteriorment una situació de risc durant l’embaràs, supòsit en el qual seguirà percebent la prestació corresponent a l’esmentada situació mentre aquesta s’hagi de mantenir
  • En cas de períodes d'observació per malaltia professional, 180 mesos prorrogables per uns altres 180 quan es consideri necessari per a l'estudi i el diagnòstic de la malaltia.

A l’efecte del període màxim de durada i de la seva possible pròrroga, es computaran els de recaiguda i d’observació, tret dels processos per baixes mèdiques per menstruació incapacitant secundària, en els quals cada procés es considerarà com a nou sense que se’n computi a l’efecte del període màxim de durada de la situació d’incapacitat temporal i de la seva possible pròrroga.

Competències sobre els processos d’incapacitat temporal un cop esgotat el termini de durada de tres-cents seixanta-cinc dies. Pròrroga

Competència per al seu reconeixement

Un cop esgotat el termini de durada de tres-cents seixanta-cinc dies indicat en l’apartat anterior, la inspecció mèdica de l’Institut Nacional de la Seguretat Social serà l’única competent per emetre l’alta mèdica per curació, per millora que permeti la reincorporació a la feina, amb proposta d’incapacitat permanent o per incompareixença injustificada als reconeixements mèdics convocats per l’esmentada entitat gestora.

La falta d’alta mèdica, una vegada s’hagi esgotat el termini esmentat, suposarà que el treballador es troba en la situació de pròrroga d’incapacitat temporal, ja que es presumeix que, dins del període subsegüent de cent vuitanta dies, el treballador pot ser donat d’alta mèdica per curació o millora.

Durada de la pròrroga

Si el termini estimat de curació supera els 180 dies, no serà procedent la pròrroga, però sí que ho serà la iniciació d'un expedient d'IP, encara que les seqüeles invalidants no siguin definitives.

Control durant aquesta situació

Durant la pròrroga, el treballador és controlat mèdicament per l’INSS a través de la seva Inspecció Mèdica o prèvia proposada de la CEI a Catalunya. Com a conseqüència d'aquest control, es poden adoptar les decisions següents:

  • Alta mèdica: Després del reconeixement mèdic, si la inspecció mèdica de l’INSS considera que el treballador ha recuperat la capacitat laboral, emetrà l’informe d’alta per curació o millora. A Catalunya, serà la CEI qui proposi aquesta situació d’alta a l’INSS, que emetrà la resolució corresponent.
  • Continuació de la pròrroga fins a un màxim de 180 dies.
  • Alta mèdica amb informe proposta d’incapacitat permanent: quan el metge inspector de l’INSS consideri que les lesions que presenta el treballador poden ser constitutives d’IP.
  • Proposta d'IP

Pèrdua o suspensió del dret

El dret pot ser denegat, anul·lat o suspès per:

  • Actuació fraudulenta del beneficiari per obtenir o conservar el subsidi.
  • Treballar per compte propi o d'altri.
  • Rebutjar o abandonar el tractament sense causa raonable.
  • La incompareixença del beneficiari a qualsevol de les convocatòries fetes pels metges adscrits a l'Institut Nacional de la Seguretat Social i a les Mútues Col·laboradores amb la Seguretat Social per a l'examen i reconeixement mèdic produirà la suspensió cautelar del dret, amb la finalitat de comprovar si aquesta incompareixença va ser o no justificada. Reglamentàriament es regularà el procediment de suspensió del dret i els seus efectes.

Extinció del dret

  1. El dret al subsidi s'extingirà:
    • Pel transcurs del termini màxim de 545 dies naturals des de la baixa mèdica.
    • Per alta mèdica per curació o millora que permeti al treballador exercir el seu treball habitual.
    • Pel fet de ser donat d'alta el treballador, amb o sense declaració d'incapacitat permanent.
    • Pel reconeixement de la pensió de jubilació.
    • Per la incompareixença injustificada del beneficiari a qualsevol de les convocatòries per als exàmens i reconeixements establerts pels metges adscrits a l'Institut Nacional de la Seguretat Social o a la Mútua Col·laboradora amb la Seguretat Social.
    • Per defunció.
    • En el supòsit de la setmana trenta-novena de gestació serà fins a la data del part.
    Per determinar la durada del subsidi, es computaran els períodes de recaiguda en un mateix procés. Es considerarà que hi ha recaiguda en un mateix procés quan es produeixi una baixa mèdica nova per la mateixa patologia o per una de similar dins els cent vuitanta dies naturals següents a la data d'efecte de l'alta mèdica anterior. En el supòsit de menstruació incapacitant secundària, cada procés es considerarà nou sense que sigui procedent considerar-ho com a recaiguda d’un altre d’anterior.


    Quan, iniciat un expedient d'incapacitat permanent abans que hagin transcorregut els cinc-cents quaranta-cinc dies naturals de durada del subsidi d'incapacitat temporal, es denegui el dret a la prestació d'incapacitat permanent, l'Institut Nacional de la Seguretat Social serà l'únic competent per emetre, dins els cent vuitanta dies naturals posteriors a la resolució denegatòria, una baixa mèdica nova per la mateixa patologia o per una de similiar, a través de la seva inspecció mèdica. En aquests casos, es reprendrà el procés d'incapacitat temporal fins al compliment dels cinc-cents quaranta-cinc dies, com a màxim.

  2. Quan el dret al subsidi s'extingeixi pel transcurs del període de 545 dies naturals fixat en l'apartat anterior, s'examinarà necessàriament, en el termini màxim de 3 mesos, l'estat de la incapacitat a l'efecte de la seva qualificació, en el grau d'incapacitat permanent que correspongui.

    No obstant això, en aquells casos en què, continuant la necessitat de tractament mèdic per l'expectativa de recuperació o la millora de l'estat del treballador, amb vista a la seva reincorporació laboral, la situació clínica de l'interessat faci aconsellable demorar la qualificació esmentada, es podrà retardar pel període precís, sense que en cap cas no es puguin ultrapassar els 730 dies naturals, sumats els d'IT i els de prolongació dels seus efectes.

    Durant els períodes previstos en aquest apartat, de 3 mesos i de demora de la qualificació, no subsistirà l'obligació de cotitzar.
  3. Extingit el dret a la prestació d'IT pel transcurs del termini de 545 dies naturals de durada, amb o sense declaració d'incapacitat permanent, només es podrà generar dret a la prestació econòmica d'IT per la mateixa patologia o per una de similar, si hi ha un període superior a 180 dies naturals, a comptar des de la resolució de la incapacitat permanent.

    Es tindrà aquest dret nou, sempre que el treballador reuneixi, en la data de la baixa mèdica nova, els requisits exigits per ser beneficiari del subsidi d'IT derivat de malaltia comuna o professional, o d'accident, sigui o no laboral. A aquest efecte, per acreditar el període de cotització necessari per accedir al subsidi d'IT derivat d'una malaltia comuna, es computaran exclusivament les cotitzacions efectuades a partir de la resolució de la incapacitat permanent.

    No obstant això, quan es tracti de la mateixa patologia o d'una de similar i no hagin transcorregut 180 dies naturals des de la denegació de la incapacitat permanent, es podrà iniciar un procés d'IT nou, per una sola vegada, quan l'INSS, a través dels òrgans competents per avaluar, qualificar i revisar la situació d'incapacitat permanent del treballador, consideri que el treballador pot recuperar la seva capacitat laboral. Per a això, l'INSS acordarà la baixa als efectes exclusius de la prestació econòmica per IT.
  4. L’alta mèdica amb proposta d’incapacitat permanent, independentment del moment en què sigui expedida, extingirà la situació d’incapacitat temporal.
  5. Quan l’extinció de la incapacitat temporal es produís per alta mèdica amb proposta d’incapacitat permanent, o pel transcurs dels cinc-cents quaranta-cinc dies naturals, el treballador estarà en la situació de prolongació d’efectes econòmics de la incapacitat temporal fins que es notifiqui la resolució en la qual es qualifiqui la incapacitat permanent.

    En els supòsits a què es refereix el paràgraf anterior, quan es reconegui la prestació d’incapacitat permanent, els seus efectes coincidiran amb la data de la resolució de l’entitat gestora per la qual es reconegui, tret que sigui superior a la que percebia el treballador en concepte de prolongació dels efectes de la incapacitat temporal i, en aquest cas, es retrotrauran aquells efectes l’endemà de l’extinció de la incapacitat temporal.

    En el supòsit d'extinció de la IT, anterior a l'esgotament dels 545 dies naturals de durada, sense que hi hagi una declaració d'incapacitat permanent ulterior, subsistirà l'obligació de cotitzar mentre no s'extingeixi la relació laboral o fins a l'extinció de l'esmentat termini de 545 dies naturals, si l'esmentada declaració d'inexistència d'incapacitat permanent es produeix posteriorment.
Complementary Content
${loading}