Naixement del dret / Durada / Pròrroga / Pèrdua o suspensió / Extinció

El subsidi s'abonarà mentre el beneficiari es trobi en situació d'incapacitat temporal (IT) i tindrà una durada de:

• En cas d’accident o malaltia, independentment de la causa, 365 dies prorrogables per 180 dies més quan es presumeixi que, durant aquests dies, el treballador pugui ser donat d’alta mèdica per curació. No obstant això, en la situació especial d’incapacitat temporal a partir de la setmana trenta-novena de gestació, el subsidi s’abonarà fins a la data del part, tret que la treballadora hagués iniciat anteriorment una situació de risc durant l’embaràs, supòsit en el qual seguirà percebent la prestació corresponent a l’esmentada situació mentre aquesta s’hagi de mantenir

• En cas de períodes d'observació per malaltia professional, 180 mesos prorrogables per uns altres 180 quan es consideri necessari per a l'estudi i el diagnòstic de la malaltia.

A l’efecte del període màxim de durada i de la seva possible pròrroga, es computaran els de recaiguda i d’observació, tret dels processos per baixes mèdiques per menstruació incapacitant secundària, en els quals cada procés es considerarà com a nou sense que se’n computi a l’efecte del període màxim de durada de la situació d’incapacitat temporal i de la seva possible pròrroga.

El dret pot ser denegat, anul·lat o suspès per:

• Actuació fraudulenta del beneficiari per obtenir o conservar el subsidi.
• Treballar per compte propi o d'altri.
• Rebutjar o abandonar el tractament sense causa raonable.
• La incompareixença del beneficiari a qualsevol de les convocatòries fetes pels metges adscrits a l'Institut Nacional de la Seguretat Social i a les Mútues Col·laboradores amb la Seguretat Social per a l'examen i reconeixement mèdic produirà la suspensió cautelar del dret, amb la finalitat de comprovar si aquesta incompareixença va ser o no justificada. Reglamentàriament es regularà el procediment de suspensió del dret i els seus efectes.

1. El dret al subsidi s'extingirà:

   • Pel transcurs del termini màxim de 545 dies naturals des de la baixa mèdica.
   • Per alta mèdica per curació o millora que permeti a la persona treballadora exercir el seu treball habitual.
   • Pel fet de ser donat d'alta la persona treballadora, amb declaració d'incapacitat permanent o sense.
   • Pel reconeixement de la pensió de jubilació.
   • Per la incompareixença injustificada del beneficiari a qualsevol de les convocatòries per als exàmens i reconeixements establerts pels metges adscrits a l'Institut Nacional de la Seguretat Social o a la Mútua Col·laboradora amb la Seguretat Social.
   • Per defunció.
   • En el supòsit de la setmana trenta-novena de gestació serà fins a la data del part.

   A l'efecte de determinar la durada del subsidi, es computaran els períodes de recaiguda en un mateix procés. Es considerarà que hi ha recaiguda en un mateix procés quan es produeixi una nova baixa mèdica per la mateixa patologia o per una de similar dins els 180 dies naturals següents a la data d'efecte de l'alta mèdica anterior. En el supòsit de menstruació incapacitant secundària, cada procés es considerarà nou sense que sigui procedent considerar-ho com a recaiguda d’un altre d’anterior.

   
   Quan, iniciat un expedient d'incapacitat permanent abans que haguessin transcorregut els 545 dies naturals de durada del subsidi d'incapacitat temporal, es denegués el dret a la prestació d'incapacitat permanent, l'Institut Nacional de la Seguretat Social, a través de la seva inspecció mèdica, serà l'únic competent per emetre, dins dels 180 dies naturals posteriors a la resolució denegatòria, una nova baixa mèdica per la mateixa patologia o una de similar. En aquests casos, es reprendrà el procés d'incapacitat temporal fins al compliment dels 545 dies, com a màxim.

2. Quan el dret al subsidi s'extingeixi pel transcurs del període de 545 dies naturals fixat en l'apartat anterior, s'examinarà necessàriament, en el termini màxim de 3 mesos, l'estat de la incapacitat a l'efecte de la seva qualificació, en el grau d'incapacitat permanent que correspongui.

   No obstant això, en aquells casos en què, continuant la necessitat de tractament mèdic per l'expectativa de recuperació o la millora de l'estat de la persona treballadora, amb vista a la seva reincorporació laboral, la situació clínica de l'interessat faci aconsellable demorar la qualificació esmentada, es podrà retardar pel període necessari, sense que en cap cas no es puguin ultrapassar els 730 dies naturals, sumats els d'IT i els de prolongació dels seus efectes.

   Durant els períodes previstos en aquest apartat, de 3 mesos i de demora de la qualificació, no subsistirà l'obligació de cotitzar.

3. Extingit el dret a la prestació d'IT pel transcurs del termini de 545 dies naturals de durada, amb o sense declaració d'incapacitat permanent, només es podrà generar dret a la prestació econòmica d'IT per la mateixa patologia o per una de similar, si hi ha un període superior a 180 dies naturals, a comptar des de la resolució de la incapacitat permanent.

   Es tindrà aquest dret nou, sempre que la persona treballadora reuneixi, en la data de la baixa mèdica nova, els requisits exigits per ser beneficiària del subsidi d'IT derivat de malaltia comuna o professional, o d'accident, sia laboral o no. A aquest efecte, per acreditar el període de cotització necessari per accedir al subsidi d'IT derivat d'una malaltia comuna, es computaran exclusivament les cotitzacions efectuades a partir de la resolució de la incapacitat permanent.

   No obstant això, quan es tracti de la mateixa patologia o una de similar i no hagin transcorregut 180 dies naturals des de la denegació de la incapacitat permanent, es podrà iniciar un nou procés d'IT, per una sola vegada, quan l'INSS, a través dels òrgans competents per avaluar, qualificar i revisar la situació d'incapacitat permanent de la persona treballadora, consideri que aquesta pot recuperar la seva capacitat laboral. Per a això, l'INSS acordarà la baixa als efectes exclusius de la prestació econòmica per IT.

4. L’alta mèdica amb proposta d’incapacitat permanent, independentment del moment en què sigui expedida, extingirà la situació d’incapacitat temporal.

5. Quan l’extinció de la incapacitat temporal es produís per alta mèdica amb proposta d’incapacitat permanent, o pel transcurs dels 545 dies naturals, la persona treballadora estigui en la situació de prolongació d’efectes econòmics de la incapacitat temporal fins que es notifiqui la resolució en la qual es qualifiqui la incapacitat permanent.

   En els supòsits a què es refereix el paràgraf anterior, quan es reconegui la prestació d'incapacitat permanent, els seus efectes coincidiran amb la data de la resolució de l'entitat gestora per la qual es reconegui, tret que sigui superior a la que percebia la persona treballadora en concepte de prolongació dels efectes de la incapacitat temporal, i en aquest cas es retrotrauran aquells efectes l'endemà de l’extinció de la incapacitat temporal.

   En el supòsit d'extinció de la IT, anterior a l'esgotament dels 545 dies naturals de durada, sense que hi hagi una declaració d'incapacitat permanent ulterior, subsistirà l'obligació de cotitzar mentre no s'extingeixi la relació laboral o fins a l'extinció de l'esmentat termini de 545 dies naturals, si l'esmentada declaració d'inexistència d'incapacitat permanent es produeix posteriorment.