Incapacitat permanent

• Esta prestació està inclosa dins de l'acció protectora del Règim general de la Seguretat Social i dels Règims especials de treballadors del mar, Treballadors Autònoms i de la Mineria del carbó. Particularitats dels treballadors autònoms:

Han d'estar acollits a la millora voluntària de l'acció protectora derivada de les contingències d'accidents de treball i malalties professionals i a més, prèvia o simultàniament, haver optat per la cobertura de la prestació econòmica per incapacitat temporal.

Han de trobar-se al corrent en el pagament de quotes.

Cal distingir si la incapacitat ve sobrevinguda com a conseqüència d'un accident (laboral o no) o malaltia (comuna o professional):

• En cas d'accident, es considerarà per professió habitual l'exercida normalment pel treballador quan va patir l'accident.
  
• En els casos de malaltia (comuna o professional), és aquella a què el treballador dedicava la seua activitat fonamental, durant el període de 12 mesos anteriors a la data en què s'haguera iniciat la incapacitat temporal de què es derive la incapacitat permanent.
  
  

Quan la incapacitat derive d’accident o malaltia professional, no s’exigix període de cotització, llevat que es tracte d’una incapacitat permanent absoluta o gran incapacitat per accident no laboral i el treballador no es trobara en situació d’alta ni assimilada; en este cas, se li exigirà un període genèric de cotització  de 15 anys i un període específic de cotització de 3 anys cotitzats en els 10 darrers anys.

Per a acreditar el període mínim de cotització exigit, tant genèric com específic, es computaran els “dies quota” (pagues extraordinàries).

La incapacitat permanent només arriba a existir si la constatació de les lesions incapacitants està acompanyada del reconeixement a percebre la prestació, reunint amb això els requisits establits (període de cotització,...).

En conseqüència, no és procedent la declaració d'incapacitat permanent, en cap dels seus graus,  si el treballador no acredita la resta de requisits que causen dret a la prestació econòmica.

Si el treballador no ha esgotat el termini màxim de durada de la IT  (545 dies), s'assimilen a dies cotitzats els que falten per a esgotar el període esmentat, per tal d'acreditar el període mínim de cotització.

El període dels 10 anys, dins dels quals ha d'estar comprès, almenys, una cinquena part del període de cotització exigible, es computarà cap arrere, des de la data en què va cessar l'obligació de cotitzar.

Un dels requisits exigits per a tindre dret a esta pensió és no haver complit l'edat d'accés a la jubilació; no obstant això:

• Si la pensió deriva d'un accident laboral o d'una malaltia professional, sí que es pot reconéixer la pensió d'incapacitat permanent, encara que en la data del fet causant el treballador, complida l'edat d'accés a la jubilació, complisca els altres requisits per a accedir a la pensió de jubilació del sistema de la Seguretat Social.
  
• Si la pensió deriva d'un accident no laboral o d'una malaltia comuna i en la data del fet causant (extinció de la IT, emissió del dictamen de l'EVI o, si s'escau, la sol·licitud) no complix els requisits per a accedir a la pensió de jubilació del sistema, el treballador té dret a la pensió d'incapacitat permanent en una quantia equivalent al resultat d'aplicar a la base reguladora el percentatge que corresponga al període mínim de cotització establit en cada moment per a accedir a pensió de jubilació (50%).

Només seran vàlides, a aquests efectes, les cotitzacions efectuades amb motiu de la realització d'una activitat laboral i/o desocupació contributiu.

Si es formalitza un conveni especial, una vegada dictada la resolució denegatòria inicial, aquestes cotitzacions no es poden computar per a acreditar el període de cotització si la situació clínica del treballador és idèntica a la que va servir de base a la proposta de l'EVI.

El percentatge del 55% de la base reguladora pot incrementar-se en un 20% més, en els casos de treballadors majors de 55 anys, declarats en situació d'incapacitat permanent total, quan es presumisca, per l'edat, falta de preparació general o especialitzada i per les circumstàncies socials i laborals del lloc de residència, que tenen dificultat per a obtenir una ocupació en una activitat diferent de l'habitual.

En el cas dels treballadors per compte propi, s'exigix com a requisit complementari que el pensionista no siga titular d'una explotació agrària o maritimopesquera o d'un establiment mercantil o industrial com a propietari, arrendatari, usufructuari o un altre concepte similar.

A petició del gran incapacitat o dels seus representants legals es podrà autoritzar, sempre que es considere convenient, en benefici seu, la substitució de l’increment pel seu allotjament i atenció en règim d’internat en una institució assistencial pública del sistema de la Seguretat Social, finançada amb càrrec als seus pressupostos (|art. 139.4 de la LGSS ).

Esta autorització serà a càrrec de l’Entitat gestora o Mútua, si escau, que haguera tingut al seu càrrec la protecció de la incapacitat permanent. La petició d’esta substitució la podran formular, en qualsevol moment,  el gran incapacitat o els seus representants legals, els quals podran decidir, en qualsevol moment i amb caràcter vinculant per a l’Entitat gestora o Mútua que haja autoritzat esta substitució, que esta quede sense efecte.

Quan l’internament vinga referit a institucions assistencials, la gestió de les quals es trobe transferida a una comunitat autònoma, no serà procedent la substitució. L’article 69 de la Llei 21/2001 dona una nova redacció a l’article 86 LGSS i es produïx una desvinculació del finançament de les institucions públiques assistencials la gestió de les quals haja estat transferida a les Comunitats Autònomes, per tant, buida de contingut la possibilitat de substitució.

Ambdues pensions són compatibles amb l’exercici d’aquelles activitats, siguen lucratives o no, compatibles amb l’estat de la incapacitat, sempre que no representen un canvi en la capacitat de treball del pensionista que puga donar lloc a revisió per part de l’entitat gestora. Si les activitats realitzades excedixen les condicions establides, seran incompatibles i es podrà suspendre la pensió.

Si es realitzen treballs susceptibles d’inclusió en algun Règim de la Seguretat Social, hi ha obligació d’alta i cotització, i cal comunicar a l’Institut Nacional de la Seguretat Social l’inici de qualsevol treball per compte d’altri o propi, excepte en el cas que derive de malaltia professional, en què serà necessària l’autorització prèvia.

La percepció d'una pensió d'incapacitat permanent total és incompatible amb l'exercici d'un lloc de la mateixa categoria o grup professional, sent compatible amb un altre tipus d'activitat laboral en la mateixa empresa o en una altra distinta.

Ara bé, la percepció de l'increment del 20% de la base reguladora de la incapacitat permanent total és incompatible amb la realització de treballs per compte d'altri o propi, així com amb les prestacions de Seguretat Social que puguen derivar-se d'estos treballs, com són el subsidi d'incapacitat temporal o de maternitat que persisteix més enllà de la relació laboral o l'activitat professional, o les prestacions de desocupació que pogueren correspondre.

La realització de qualsevol treball pel pensionista ha de ser comunicada a l'Institut Nacional de la Seguretat Social, excepte en el cas que derive de malaltia professional, que serà necessària l'autorització prèvia.

En els supòsits en què estant incapacitat, el perceptor d'una incapacitat permanent total perda o se li suspenga un treball compatible amb la seua situació de pensionista, tindrà dret a percebre la prestació o subsidi per desocupació que li corresponga, a més de la pensió.

• És incompatible amb la pensió de jubilació del mateix règim, havent d'optar per una d'elles.
  
  
• La pensió d'incapacitat permanent pot ser compatible amb una pensió de jubilació d'un altre règim distint, excepte que, per a acreditar el dret, o per al perfeccionament d'este s'haja d'acudir al règim que reconega la jubilació (situació d'alta o assimilada, acreditació de la carència, import de la base reguladora), i en este cas, cal  optar per una d'estes.
  
  No obstant això, si les cotitzacions del règim pel qual es reconeix la jubilació van servir únicament per a quantificar l'import de la incapacitat permanent, podent prescindir d'elles per a generar el dret, és possible el reconeixement de dues pensions compatibles entre si i calcular cada una d'elles amb les cotitzacions de cada un dels règims. Per a això, seria necessari recalcular la pensió d'incapacitat, sense tenir en compte les cotitzacions del règim que reconeix la jubilació. 
  
  
• En el cas que es tractara d'una pensió d'incapacitat derivada d'AT  concedida a l'empara de l'antic Reglament d'Accidents de Treball de 22-06-1956, seria compatible amb qualsevol altra pensió.
  

• És incompatible amb les prestacions econòmiques establides per a la incapacitat permanent, llevat que les lesions, mutilacions o deformitats siguen totalment independents de les preses en consideració per a declarar la incapacitat permanent i el seu grau.
  
  
• És compatible amb el treball en la mateixa empresa.

Amb independència de la compatibilitat o incompatibilitat que, si és el cas, puga produir l'exercici d'una activitat, només es requereix, en principi, la comunicació de l'activitat laboral a l'entitat gestora competent.

No obstant això, els pensionistes d'incapacitat permanent derivada de malaltia professional, només podran realitzar treballs per compte d'altri si han obtingut, prèviament, l'autorització de l'INSS.

En els supòsits que el sol·licitant residisca fora del territori nacional,  la competència per a la qualificació i revisions correspondrà a la Direcció Provincial de l'INSS de la província en què el causant acredite o al·legue les últimes cotitzacions.

L'article 1 del Reial Decret 1300/95 estableix que és competència de l'Institut Nacional de la Seguretat Social l'avaluació, qualificació i revisió, siga quina siga l'entitat gestora (INSS o ISM ) o col·laboradora que cobrisca la contingència de què es tracte.

Correspon a l'INSS verificar l'existència d'estes lesions i reconéixer el dret a les prestacions corresponents.

Les empreses, per si mateixes, només estan legitimades per a iniciar el procediment si són col·laboradores en la gestió. En qualsevol altre cas, només estan legitimades, sempre que siguen responsables de les prestacions, per a instar el procediment de la revisió però no el de la declaració inicial.

Les tres vies per a iniciar el dit reconeixement són: d'ofici, a sol·licitud del treballador o el seu representant, i la instada a sol·licitud de les entitats col·laboradores (Mútua d'Accidents de Treball i Malalties Professionals o empresa col·laboradora).

Independentment, a la via exposada com d'ofici es contempla, entre altres supòsits, les peticions raonades de la Inspecció de Treball i Seguretat Social a què l'empresa podria dirigir-se a este efecte.

La renúncia formulada pel propi treballador es considera exclosa de l'àmbit de l'acció protectora de la Seguretat Social, ja que les prestacions econòmiques del sistema tenen la consideració de irrenunciables.

Segons l'Iart.  4 del R.D.  1300/1995, de 21 de juliol, el procediment de la incapacitat laboral és impulsat d'ofici en tots els tràmits fins a la seua terminació.

La incapacitat pot ser revisada sempre que la incapacitat no haja complit l'edat establida per a accedir a la pensió de jubilació (en estos moments 65 anys).

Com a excepció a este principi, l'entitat gestora podrà revisar el grau d'incapacitat permanent i, per tant, la prestació econòmica inicialment reconeguda, en el cas que esta incapacitat derive de malaltia professional, encara que tinga més de 65 anys.