Incapacitat permanent

• Aquesta prestació es troba inclosa dins de l'acció protectora del Règim general de la Seguretat Social i dels Règims especials de treballadors del mar, treballadors autònoms i de la mineria del carbó. Particularitats dels treballadors autònoms:

Han d'estar acollits a la millora voluntària de l'acció protectora derivada de les contingències d'accidents de treball i malalties professionals i, a més, prèviament o simultàniament, han d'haver optat per la cobertura de la prestació econòmica per incapacitat temporal.

Han d'estar al corrent en el pagament de les quotes.

Cal distingir si la incapacitat es produeix com a conseqüència d'un accident (laboral o no) o malaltia (comuna o professional):

• En cas d'accident professional, es considerarà professió habitual la que el treballador exerceixi normalment en el moment de tenir l'accident.
  
• En els casos de malaltia (comuna o professional), es considera professió la ocupació que constituïa l'activitat principal del treballador durant el període de 12 mesos anteriors a la data en què va començar la incapacitat temporal de què deriva la incapacitat permanent.
  
  

Quan la incapacitat derivi d’accident o malaltia professional, no s’exigeix període de cotització, llevat que es tracti d’una incapacitat permanent absoluta o gran incapacitat per accident no laboral i el treballador no es trobés en situació d’alta ni assimilada; en aquest cas, se li exigirà un període genèric de cotització  de 15 anys i un període específic de cotització de 3 anys cotitzats en els 10 darrers anys.

Per acreditar el període mínim de cotització exigit, tant genèric com específic, es computaran els “dies quota” (pagues extraordinàries).

La incapacitat permanent només existeix si la constatació de les lesions incapacitants s'acompanya del reconeixement del dret a percebre la prestació, per la qual cosa cal complir els requisits estipulats (període de cotització, etc.).

Per tant, no es podrà declarar la incapacitat permanent en cap grau si el treballador no acredita la resta de requisits que donen dret a la prestació econòmica.

Si el treballador no ha esgotat el termini màxim de durada de la IT  (545 dies), s'assimilen a dies cotitzats els que falten per esgotar el període esmentat, per tal d'acreditar el període mínim de cotització.

El període de 10 anys, en el qual ha d'estar compresa com a mínim una cinquena part del temps de cotització exigible, es computarà cap enrere, des de la data en què es va acabar l'obligació de cotitzar.

Un dels requisits exigits per tenir dret a aquesta pensió és no haver complert l'edat d'accés a la jubilació; no obstant això:

• Si la pensió deriva d'un accident de treball o d'una malaltia professional, sí que es pot reconèixer la pensió d'incapacitat permanent, encara que en la data del fet causant el treballador, complerta l'edat d'accés a la jubilació, compleixi els altres requisits per accedir a la pensió de jubilació del sistema de la Seguretat Social.
  
• Si la pensió deriva d'un accident no laboral o d'una malaltia comuna i en la data del fet causant (extinció de la IT, emissió del dictamen de l'EVI o, si s'escau, la sol·licitud) no compleix els requisits per accedir a la pensió de jubilació del sistema, el treballador té dret a la pensió d'incapacitat permanent en una quantia equivalent al resultat d'aplicar a la base reguladora el percentatge que correspongui al període mínim de cotització establert en cada moment per accedir a pensió de jubilació (50%).

En aquest cas només seran vàlides les cotitzacions que responguin a una activitat laboral i/o a una desocupació contributiva.

Si es formalitza un conveni especial, un cop dictada la resolució denegatòria inicial, aquestes cotitzacions no es poden computar per acreditar el període de cotització si la situació clínica del treballador és idèntica a la que va servir de base per a la proposta de l'EVI.

El percentatge del 55% de la base reguladora pot incrementar-se en un 20% en el cas dels treballadors de més de 55 anys declarats en situació d'incapacitat permanent total quan es consideri que, per l'edat, la manca de preparació general o especialitzada i per les circumstàncies socials i laborals del lloc de residència, tenen dificultats per aconseguir una feina en una activitat diferent de l'habitual.

En el cas dels treballadors per compte propi, s'exigeix com a requisit complementari que el pensionista no sigui titular d'una explotació agrària o maritimopesquera o d'un establiment mercantil o industrial com a propietari, arrendatari, usufructuari o un altre concepte similar.

A petició del gran incapacitat o dels seus representants legals es podrà autoritzar, sempre que es consideri convenient, en benefici seu, la substitució de l’increment pel seu allotjament i cura en règim d’internat en una institució assistencial pública del sistema de la Seguretat Social, finançada amb càrrec als seus pressupostos (|art. 139.4 de la LGSS ).

Aquesta autorització serà a càrrec de l’Entitat gestora o Mútua, si escau, que hagués tingut al seu càrrec la protecció de la incapacitat permanent. La petició d’aquesta substitució la podran formular, en qualsevol moment,  el gran incapacitat o els seus representants legals, els quals podran decidir, en qualsevol moment i amb caràcter vinculant per a l’Entitat gestora o Mútua que hagi autoritzat aquesta substitució, que aquesta quedi sense efectes.

Quan l’internament vingui referit a institucions assistencials, la gestió de les quals es trobi transferida a una comunitat autònoma, no serà procedent la substitució. L’article 69 de la Llei 21/2001 dona una nova redacció a l’article 86 LGSS i es produeix una desvinculació del finançament de les institucions públiques assistencials la gestió de les quals hagi estat transferida a les Comunitats Autònomes, per tant, buida de contingut la possibilitat de substitució.

Ambdues pensions són compatibles amb l’exercici d’aquelles activitats, siguin lucratives o no, compatibles amb l’estat de la incapacitat, sempre que no representin un canvi en la capacitat de treball del pensionista que pugui donar lloc a revisió per part de l’entitat gestora. Si les activitats realitzades excedeixen les condicions establertes, seran incompatibles i es podrà suspendre la pensió.

Si es realitzen treballs susceptibles d’inclusió en algun Règim de la Seguretat Social, hi ha obligació d’alta i cotització, i cal comunicar a l’Institut Nacional de la Seguretat Social l’inici de qualsevol treball per compte d’altri o propi, excepte en el cas que derivi de malaltia professional, en què serà necessària l’autorització prèvia.

La percepció d'una pensió d'incapacitat permanent total és incompatible amb l'exercici d'una activitat de la mateixa categoria o grup professional, mentre que és compatible amb altres activitats laborals dins de la mateixa empresa o en una altra.

Tanmateix, la percepció de l'increment del 20% de la base reguladora de la incapacitat permanent total és incompatible amb la possibilitat de treballar per compte propi o d'altri, com també amb les prestacions de la Seguretat Social que puguin derivar-se d'aquestes feines, com ara el subsidi d'incapacitat temporal o de maternitat que es prolonguen un cop acabada la relació laboral o l'activitat professional, o les prestacions per desocupació pertinents.

El pensionista ha de comunicar a l'Institut Nacional de la Seguretat Social qualsevol feina que dugui a terme, tret dels casos de malaltia professional, en què és necessària una autorització prèvia.

En els supòsits en què, en una situació d'incapacitat, el perceptor d'una incapacitat permanent total perdi o se li suspengui una feina compatible amb la situació de pensionista té dret a rebre la prestació o subsidi per desocupació que li pertoqui, a més de la pensió.

• És incompatible amb la pensió de jubilació del mateix règim i, per tant, ha de triar-ne una.
  
  
• La pensió d'incapacitat permanent pot ser compatible amb una pensió de jubilació d'un altre règim, tret que per tal d'acreditar el dret o per perfeccionar-lo calgui recórrer al règim que reconegui la jubilació (situació d'alta o assimilada, acreditació de la carència, import de la base reguladora). En aquest cas, s'haurà d'optar per una de les dues pensions.
  
  Tanmateix, si les cotitzacions del règim pel qual es reconeix la jubilació serveixen només per quantificar l'import de la incapacitat permanent i, per tant, se'n pot prescindir per generar el dret, és possible reconèixer dues pensions compatibles entre si, calculant cada pensió amb les cotitzacions de cada règim. Per fer-ho, caldria recalcular la pensió d'incapacitat sense tenir en compte les cotitzacions del règim que reconeix la jubilació. 
  
  
• Si es tracta d'una pensió d'incapacitat derivada d'un AT, concedida en virtut de l'antic Reglament d'Accidents Laborals de 22 de juny de 1956, és compatible amb qualsevol altra pensió.
  

• És incompatible amb les prestacions econòmiques establertes per a la incapacitat permanent, excepte quan les lesions, mutilacions o deformitats siguin totalment independents de les tingudes en compte per declarar la incapacitat permanent i el grau corresponent.
  
  
• És compatible amb treballar a la mateixa empresa.

Independentment de la compatibilitat o incompatibilitat que pugui generar l'exercici d'una activitat, en principi només és obligatori comunicar l'activitat laboral a l'Entitat Gestora competent.

No obstant això, els pensionistes d'incapacitat permanent derivada d'una malaltia professional, només podran treballar per compte d'altri si abans han rebut l'autorització de l'INSS.

En els supòsits en què el sol·licitant visqui fora del territori nacional, la qualificació i les revisions seran competència de la Direcció Provincial de l'INSS de la província on el causant acrediti o al·legui les darreres cotitzacions.

L'article 1 del Reial decret 1300/95 estableix que serà competència de l'Institut Nacional de la Seguretat Social l'avaluació, qualificació i revisió, independentment de quina sigui l'entitat gestora (INSS o ISM ) o col·laboradora que cobreixi la contingència en qüestió.

És responsabilitat de l'INSS comprovar l'existència d'aquestes lesions i reconèixer el dret a les prestacions corresponents.

Les empreses per si soles només estan legitimades per iniciar el procediment si col·laboren en la gestió. En un altre cas, només estan legitimades, sempre que siguin responsables de les prestacions, a instar el procediment de la revisió, però no el de la declaració inicial.

Les tres vies per iniciar el reconeixement són: d'ofici, a petició del mateix treballador o del seu representant i a petició de les Entitats Col·laboradores (Mútua d'Accidents Laborals i Malalties Professionals o una empresa col·laboradora).

Independentment, a la via considerada d'ofici es tenen en compte, entre altres supòsits, les peticions raonades de la Inspecció de Treball i Seguretat Social a la qual l'empresa podria adreçar-se per al cas en qüestió.

La renúncia presentada pel mateix treballador es considera exclosa de l'àmbit de l'acció protectora de la Seguretat Social, ja que les prestacions econòmiques del sistema tenen la consideraciód'irrenunciables.

Segons l'|art.  4 del RD  1300/1995, de 21 de juliol, el procediment relatiu a la incapacitat laboral és impulsat d'ofici en tots els tràmits fins al final.

La incapacitat pot revisar-se en qualsevol moment fins que la persona incapacitada no hagi arribat a l'edat estipulada per accedir a la pensió de jubilació (que en aquests moments és de 65 anys).

Tanmateix, com a excepció a aquest principi, l'Entitat Gestora podrà revisar el grau d'incapacitat permanent i, per tant, la prestació econòmica reconeguda inicialment, en cas que la incapacitat sigui causada per una malaltia professional, encara que la persona tingui més de 65 anys.