Avís Cookies

Este lloc web utilitza cookies perquè vosté tinga una millor experiència d’usuari. Les cookies no s’utilitzen per a recollir informació de caràcter personal. Per a més informació consulte la nostra política de cookies.

Valore esta página
Valore este contenido

Beneficiarios y requisitos de nacionalidad

El concepte de beneficiari atén a considerar com a víctimes tant a qui patix directament les lesions corporals o danys en la seua salut com les persones que depenguen del mort en els supòsits amb resultat de mort.

La protecció s’estén a les víctimes d’altres països pels delictes violents i dolosos comesos a Espanya.

Podran accedir a les ajudes a títol de víctimes directes:

  • Els espanyols o els nacionals d’algun altre Estat membre de la Unió Europea.
  • Els que, tot i no reunir els requisits anteriors, residisquen habitualment a Espanya.
  • Els nacionals d’un altre Estat que reconega ajudes anàlogues als espanyols en el seu territori, encara que no residisquen habitualment a Espanya.
  • Així mateix, podran accedir a les ajudes les dones nacionals de qualsevol altre Estat que es troben a Espanya, independentment de la seua situació administrativa, quan l’afectada siga víctima de violències sexuals en el sentit de la Llei Orgànica de garantia integral de la llibertat sexual, incloses les víctimes d’homicidi subsegüent a un delicte contra la llibertat sexual, o víctima de violència de gènere en els termes previstos en la Llei Orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de mesures de protecció integral contra la Violència de Gènere.

En casos de defunció, els requisits de nacionalitat s’exigiran respecte de les víctimes indirectes, independentment de la condició personal del mort.

Els beneficiaris de les ajudes previstes en la Llei 35/1995 poden ser-ho en qualitat de:

  • Víctimes directes: els qui patisquen lesions corporals greus o danys greus en la seua salut física o mental com a conseqüència directa del delicte.
  • Víctimes indirectes: en els delictes dolosos amb resultat de mort, tenen dret a les ajudes per defunció:
    1. El cònjuge del mort, si no estiguera separat legalment, o la persona que haguera conviscut amb el mort de manera permanent amb anàloga relació d’afectivitat a la de cònjuge, amb independència de la seua orientació sexual, durant almenys els dos anys anteriors al moment de la seua defunció, llevat que hagueren tingut descendència en comú; en este cas, n’hi haurà prou amb la mera convivència.
    2. Els fills del mort que en depengueren econòmicament, amb independència de la seua filiació o de la seua condició de pòstums. Es presumirà econòmicament dependents del mort els fills menors d’edat i majors incapacitats.
    3. Els fills del cònjuge o de la persona que convisquera amb el mort, sempre que depenguen econòmicament d’este últim.
    4. En cas d’absència de les persones anteriors, els pares de la persona morta, si en depengueren econòmicament.

La dependència econòmica dels fills i, si escau, dels pares s’apreciarà quan el beneficiari convisquera amb el mort i a càrrec d’este, i no tinguera ingressos propis superiors a certs límits establits reglamentàriament.

  • En el cas de l’ajuda per despeses funeràries, seran beneficiaris a títol de víctimes indirectes els pares o tutors del menor o major d’edat incapacitat que mora a conseqüència directa del delicte.
Complementary Content
${loading}