Avís Cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui una millor experiència d’usuari. Les cookies no s’utilitzen per recollir informació de caràcter personal. Per a més informació consulti la nostra política de cookies.

Valore esta página
Valore este contenido

Beneficiarios y requisitos de nacionalidad

El concepte de beneficiari atén a considerar com a víctimes tant a qui pateix directament les lesions corporals o danys en la seva salut com les persones que depenguin del mort en els supòsits amb resultat de mort.

La protecció s’estén a les víctimes d’altres països pels delictes violents i dolosos comesos a Espanya.

Podran accedir als ajuts a títol de víctimes directes:

  • Els espanyols o els nacionals d’algun altre Estat membre de la Unió Europea.
  • Els que, tot i no reunir els requisits anteriors, resideixin habitualment a Espanya.
  • Els nacionals d’un altre Estat que reconegui ajuts anàlegs als espanyols en el seu territori, encara que no resideixin habitualment a Espanya.
  • Així mateix, podran accedir als ajuts les dones nacionals de qualsevol altre Estat que es trobin a Espanya, independentment de la seva situació administrativa, quan l’afectada sigui víctima de violències sexuals en el sentit de la Llei Orgànica de garantia integral de la llibertat sexual, incloses les víctimes d’homicidi subsegüent a un delicte contra la llibertat sexual, o víctima de violència de gènere en els termes previstos en la Llei Orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de mesures de protecció integral contra la Violència de Gènere.

En casos de defunció, els requisits de nacionalitat s’exigiran respecte de les víctimes indirectes, independentment de la condició personal del mort.

Els beneficiaris dels ajuts previstos en la Llei 35/1995 poden ser-ho en qualitat de:

  • Víctimes directes: els qui pateixin lesions corporals greus o danys greus en la seva salut física o mental com a conseqüència directa del delicte.
  • Víctimes indirectes: en els delictes dolosos amb resultat de mort, tenen dret als ajuts per defunció:
    1. El cònjuge del mort, si no estigués separat legalment, o la persona que hagués conviscut amb el mort de manera permanent amb anàloga relació d’afectivitat a la de cònjuge, amb independència de la seva orientació sexual, durant almenys els dos anys anteriors al moment de la seva defunció, llevat que haguessin tingut descendència en comú; en aquest cas, n’hi haurà prou amb la mera convivència.
    2. Els fills del mort que en depenguessin econòmicament, amb independència de la seva filiació o de la seva condició de pòstums. Es presumirà econòmicament dependents del mort els fills menors d’edat i majors incapacitats.
    3. Els fills del cònjuge o de la persona que convisqués amb el mort, sempre que depenguin econòmicament d’aquest últim.
    4. En cas d’absència de les persones anteriors, els pares de la persona morta, si en depenguessin econòmicament.

La dependència econòmica dels fills i, si escau, dels pares s’apreciarà quan el beneficiari convisqués amb el mort i a càrrec d’aquest, i no tingués ingressos propis superiors a certs límits establerts reglamentàriament.

  • En el cas de l’ajut per despeses funeràries, seran beneficiaris a títol de víctimes indirectes els pares o tutors del menor o major d’edat incapacitat que mori a conseqüència directa del delicte.
Complementary Content
${loading}