Bestretes del Fons de Garantia d’Aliments

Sol·licitud:

El reconeixement de la bestreta s’iniciarà amb la sol·licitud formulada pel membre de la unitat familiar que tinga la guarda i custòdia del menor beneficiari de la bestreta.

Si es tractara d’un major amb discapacitat però no incapacitat judicialment, ell mateix podrà fer la sol·licitud

Quantia:

100 € mensuals per cada beneficiari, llevat que la resolució judicial fixe una quantitat mensual inferior; en este cas, s’abonarà l’import fixat per la resolució judicial.

Termini màxim de percepció:

18 mesos, ja siga de manera continuada o discontínua.

Efectes econòmics:

Primer dia del mes següent a la sol·licitud.

Perceptor de la bestreta:

La bestreta la percep qui tinga la guarda i custòdia del menor (generalment serà el pare o la mare), llevat que es tractara d’un major amb discapacitat però no incapacitat judicialment; en este cas, la percebrà ell mateix.

Incompatibilitats:

La percepció de la bestreta és incompatible amb la d’altres prestacions o ajudes de la mateixa naturalesa i finalitat reconegudes per les diferents administracions públiques. El titular de la guarda i custòdia del menor beneficiari haurà d’optar per una d’estes.

Obligacions del perceptor de la bestreta:

• Comunicar, en el termini de 30 dies, totes les circumstàncies que puguen tenir incidència en la conservació del dret a la bestreta o en la seua quantia.
  
• Així mateix, s’ha de sotmetre a les actuacions de comprovació que es determinen per verificar les condicions per les quals es va reconèixer la bestreta.
  

Extinció de la bestreta:

• compliment de la majoria d’edat del beneficiari;
  
• percepció de les 18 mensualitats;
  
• compliment voluntari o forçós del pagament d’aliments per l’obligat a estos;
  
• defunció del beneficiari o de l’obligat al pagament;
  
• superació del límit de recursos econòmics per l’alteració dels ingressos de la unitat familiar;
  
• resolució judicial que així ho determine.
  

Reintegrament de la bestreta:

Les bestretes percebudes indegudament hauran de ser reintegrades per qui les haja percebut, segons el procediment establit en el Reglament General de Recaptació, aprovat pel Reial Decret 939/2005, de 29 de juliol. La Direcció General d’Ordenació de la Seguretat Social efectuarà la liquidació de la quantitat percebuda indegudament objecte del reintegrament, comunicant-ne la quantia i iniciant, amb la notificació, el període voluntari de recaptació.

L’Estat se subrogarà de ple dret, fins a l’import total de les bestretes satisfetes a l’interessat, en els drets que l’assistixen davant l’obligat al pagament d’aliments.

Esta subrogació transforma la naturalesa de l’obligació, que passa a ser de naturalesa pública, i el seu cobrament per part de l’Estat s’efectuarà tal com es preveu en la Llei General Pressupostària. Per això, s’informarà l’obligat de l’existència de resolució que reconega la bestreta i, posteriorment, es practicarà i notificarà la liquidació de les quantitats que deu a l’Estat, que haurà d’ingressar al Tresor Públic i, altrament, seran exigides per l’Agència Estatal d’Administració Tributària en període executiu, mitjançant el procediment administratiu de constrenyiment.

Són beneficiaris de les bestretes del Fons:

• els menors d’edat (i majors d’edat amb un grau de discapacitat igual o superior al 65%) espanyols o nacionals d’un Estat membre de la Unió Europea residents a Espanya, titulars d’un dret d’aliments judicialment reconegut i impagat.
  
• els menors d’edat estrangers no nacionals de la Unió Europea que, si són titulars d’un dret d’aliments judicialment reconegut i impagat, complisquen els requisits següents:
  
  • Residir legalment a Espanya durant almenys cinc anys, dels quals dos hauran de ser immediatament anteriors a la data de sol·licitud de la bestreta. Per als menors de cinc anys, estos períodes de residència s’exigiran a qui n’exercisca la guarda i custòdia. No obstant això, si el titular de la guarda i custòdia és espanyol, n’hi ha prou que el menor residisca legalment a Espanya quan se sol·licite la bestreta, sense necessitat d’acreditar cap període previ de residència.
    
  • Ser nacionals d’un altre Estat que, d’acord amb el que es dispose en els tractats, acords o convenis internacionals o en virtut de reciprocitat tàcita o expressa, reconega bestretes anàlogues als espanyols en el seu territori.

Per tindre dret a les bestretes, els recursos econòmics de la unitat familiar en la qual s’integra el menor no podran superar el límit d’ingressos resultant de multiplicar la quantia anual de l’Indicador Públic de Renda d’Efectes Múltiples (IPREM), vigent en el moment de la sol·licitud de la bestreta, pel coeficient que corresponga en funció del nombre de fills menors que integren la unitat familiar.

Este coeficient serà d’1,5 si només hi haguera un fill, i s’incrementarà en 0,25 per cada fill, de la manera següent:

• 1 fill: 1,5 x IPREM (vigent en el moment de la sol·licitud de la bestreta): 10.800 € a l’any en curs de la sol·licitud
  
• 2 fills: 1,75 x IPREM: 12.600 € a l’any en curs de la sol·licitud
  
• 3 fills: 2 x IPREM: 14.400 € a l’any en curs de la sol·licitud
  
• 4 fills: 2,25 x IPREM: 16.200 € a l’any en curs de la sol·licitud
  així successivament
  

Durant el 2025, el valor anual de l’IPREM és:

• des de l’1-1-2025: 7.200,00 euros
  

Es computaran com a rendes i ingressos de la unitat familiar des de l’1 de gener de 2025:

• Els rendiments de treball de tots els membres de la unitat familiar; és a dir, les retribucions dineràries o en espècie derivades del treball, les prestacions reconegudes pels règims de previsió social (tant si es financen amb càrrec a recursos públics o privats) i els altres rendiments qualificats com del treball per la Llei de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF). Exemple: l’ingrés mínim vital, renda activa d’inserció, prestació d’atur, etc.
  
• Els rendiments del capital, en diners o en espècie, que provinguen de béns o drets la titularitat dels quals corresponga a algun dels membres de la unitat familiar i no estiguen afectes a l'exercici d'activitats econòmiques. Exemple: interessos de comptes bancaris, dividends d’accions o cupons de bons, etc.
  
• Els rendiments derivats d’activitats econòmiques, computats en la manera prevista per la Llei de l’IRPF. Exemple: Rendiments d’autònoms.
  
• El saldo net dels guanys i pèrdues patrimonials dels membres de la unitat familiar. Exemple: Variacions en el valor del patrimoni.
  

Per al còmput anual dels ingressos de la unitat familiar es tindran en compte aquells de què dispose o es prevege que disposarà l’any natural en què se sol·licita la bestreta, sempre pel seu import íntegre.

El límit de recursos econòmics s’entendrà acreditat mitjançant la declaració de rendes de la unitat familiar que faça el sol·licitant, sense perjudici de les comprovacions que en puga fer l’òrgan competent.

A l’efecte d’estes bestretes, s’entén per unitat familiar exclusivament la formada pel pare o la mare i aquells fills menors d’edat, titulars d’un dret d’aliments judicialment reconegut i impagat, que es troben al seu càrrec; així com la formada pels menors i la persona física, diferent dels pares, que els tinga al seu càrrec per tindre'n atribuïda la guarda i custòdia.

Els fills discapacitats se’ls considera unitat familiar unipersonal (comptabilitzant-se com a ingressos els propis). A més, queden excloses les prestacions de cures per a l’entorn familiar del còmput de rendes.