• Les causades per malaltia, comuna o professional, i per accident, sigui o no de feina, mentre el treballador estigui impedit per a la feina i rebi assistència sanitària de la Seguretat Social.

• Els períodes d'observació per malaltia professional en els quals es prescrigui la baixa a la feina durant els esmentats períodes.

Situacions especials d’IT per a dones treballadores. Tindran la consideració de situacions especials d’incapacitat temporal per contingències comunes (En vigor des de l’1 de juny de 2023):

• Aquelles en què es pugui trobar la dona en cas de menstruació incapacitant secundària.

• La que és deguda a la interrupció de l’embaràs, voluntària o, mentre rebi assistència sanitària pel Servei Públic de Salut i estigui impedida per a la feina, sense perjudici d’aquells supòsits en què la interrupció de l’embaràs sigui deguda a accident de treball o malaltia professional; en aquest cas, tindrà la consideració de situació d’incapacitat temporal per contingències professionals.

• La de gestació de la dona treballadora des del dia primer de la setmana trenta-novena.

Les persones integrades en el Règim General que reuneixin els següents requisits:

• Ser afiliades i estar en alta o en situació assimilada a la de l'alta en la data del fet causant, mentre rebin assistència sanitària de la Seguretat Social i estiguin impedides per a la feina.
  

Quan derivi d’accident de treball o malaltia professional, els treballadors es consideraran de ple dret afiliats i en situació d’alta, encara que l’empresari hagi incomplert les seves obligacions.

Per als professionals taurins, la inclusió en el seu cens d’actius equival a la situació d’alta.

Es considera situació d'alta especial la vaga legal o el tancament patronal.
Es consideren situacions assimilades a la de l'alta:

1. La percepció de la prestació d'atur de nivell contributiu.
2. Trasllat per l'empresa fora del territori nacional.
3. Conveni especial de diputats i senadors i de governants i parlamentaris de Comunitats Autònomes.

• Tenir cobert un període de cotització de:
  • 180 dies dins els 5 anys immediatament anteriors al fet causant, en cas de malaltia comuna.
  • En cas d'accident, sigui o no laboral, i de malaltia professional, no s'exigeix període previ de cotització.
  • No s’exigeix període mínim de cotització en les situacions especials d’incapacitat temporal degudes a la interrupció de l’embaràs o aquelles en què es pugui trobar la dona en cas de menstruació incapacitant secundària.
• En la situació especial de gestació de la dona treballadora des del dia primer de la setmana trenta-novena, s’exigeixen els períodes mínims de cotització següents:
  • Si la persona treballadora té menys de vint-i-un anys d’edat en el moment de l’inici del descans no s’exigirà període mínim de cotització.
  • Si la persona treballadora té els vint-i-un anys d’edat fets i és menor de vint-i-sis en el moment de l’inici del descans, el període mínim de cotització exigit serà de noranta dies cotitzats dins dels set anys immediatament anteriors al moment d’inici del descans. Es considera que es compleix aquest requisit si, alternativament, acredita cent vuitanta dies cotitzats al llarg de la vida laboral, abans de la data indicada.
  • Si la persona treballadora té vint-i-sis anys fets d’edat en la data de l’inici del descans, el període mínim de cotització exigit serà de cent vuitanta dies cotitzats dins dels set anys immediatament anteriors al moment d’inici del descans. Es considera que es compleix aquest requisit si, alternativament, acredita tres-cents seixanta dies cotitzats al llarg de la vida laboral, abans d’aquesta última data.

• En el cas de treballadors contractats a temps parcial:

A partir de l’01/10/2023, d’acord amb el que es disposa en l’art. único.26 del Reial Decret llei 2/2023, de 16 de març, a l’efecte d’acreditar els períodes de cotització necessaris per tenir dret a les prestacions de jubilació, incapacitat permanent, mort i supervivència, incapacitat temporal i naixement i cura de menor es tindran en compte els diferents períodes durant els quals el treballador hagi estat en alta amb un contracte a temps parcial, sigui quina sigui la durada de la jornada realitzada en cadascun d’ells.

Normativa vigent fins al 30/09/2023: Per acreditar el període mínim de cotització exigit, s’aplicaran, a partir del 04-08-2013,  les regles establertes al Reial Decret Llei 11/2013, de 2 d’agost, per a la qual cosa es calcularà el coeficient global de parcialitat sobre els últims 5 anys.  

A aquest efecte, quan es tracti de treballadors inclosos al Sistema especial per a empleats de la llar, des del 2012 fins al 2018, les hores efectivament treballades es determinaran en funció de les bases de cotització a què es refereix la disposició transitòria 16 del Text Refós de la Llei General de la Seguretat Social (TRLGSS), dividides per l'import fixat per a la base mínima horària del Règim General per la LPGE per a cada un dels exercicis esmentats.

Els períodes d'incapacitat temporal, risc durant l'embaràs o descans per maternitat, durant els que pervisqui el contracte a temps parcial, així com els de percepció de la prestació per atur determinats per la suspensió o extinció d'una relació laboral d'aquest tipus, tindran la mateixa consideració,que el període precedent a la baixa mèdica, al descans, a la suspensió o a l'extinció del contracte respectivament.

El còmput dels períodes que legalment s'assimilen a cotitzats, que succeeixin a períodes treballats a temps parcial, es durà a terme de la mateixa manera que la utilitzada en relació amb l'últim període treballat.

Quan es dugui a terme simultàniament més d'una activitat a temps parcial, se sumaran els dies teòrics de cotització acreditats en les diferents activitats, tant en les situacions de pluriocupació com en les de pluriactivitat en les quals s'hagi d'aplicar el còmput recíproc.

En cap cas no es podrà computar un nombre de dies cotitzats superior al que correspondria si la prestació de serveis s'hagués fet a temps complet.