Disposicions comunes

El conveni especial es configura com una situació assimilada a l’alta, que deriva d’un acord de voluntats entre el subscriptor i la Tresoreria General de la Seguretat Social, amb obligació del subscriptor d’abonar al seu càrrec exclusiu les quotes que corresponguen a fi de cotitzar i causar dret a les prestacions derivades de les contingències cobertes al conveni especial.

No obstant això, hi ha excepcions com els convenis ERO en els quals la cotització és a càrrec de l’empresa, fins al compliment dels 61/63 anys del treballador inclòs en l’ERO, o els convenis de cuidadors no professionals que actualment són finançats per l’IMSERSO.

El conveni especial és l'instrument jurídic a través del qual, a les persones que estan en les situacions taxades per la normativa vigent, se’ls permet cotitzar voluntàriament a la Seguretat Social a fi de generar, mantindre o ampliar el dret a les prestacions de la Seguretat Social.

Amb caràcter general, en la situació d'alta en conveni especial es cotitza per les contingències següents:

• Jubilació.
• Incapacitat permanent derivada de contingències comunes (malaltia comuna i accident no laboral).
• Mort i supervivència (viudetat, orfandat i altres prestacions en favor de familiars) derivades de contingències comunes.

La persona responsable de complir l'obligació de cotitzar a la Seguretat Social durant la vigència del conveni especial és, com a regla general, la persona que el subscriu. No obstant això, hi ha excepcions com el conveni especial ERO en què la cotització és, exclusivament, a càrrec de l’empresa fins al compliment dels 61/63 anys del treballador inclòs en l’ERO, o bé els convenis especials de cuidadors no professionals que actualment són finançats per l’Administració General de l’Estat.