Pensión de Viudedad

La quantia de la pensió de viudetat és el 50 per 100 de la base reguladora, o el 25 per 100 en el supòsit que el causant dels drets haguera mort després d’haver estat declarat inutilitzat en acte de servici o com a conseqüència d’este i d’haver-se assenyalat en favor seu la corresponent pensió extraordinària.

No obstant això, el percentatge serà del 58 per 100 o el 29 per 100 quan en la persona beneficiària concórreguen simultàniament i en tot moment els requisits següents:

a. Haver complit una edat igual o superior als 65 anys.

b. No tindre dret a una altra pensió pública, espanyola o estrangera. L’increment esmentat serà compatible amb les pensions públiques, espanyoles o estrangeres, la quantia de les quals no excedisca l’import d’este. En estos supòsits, l’increment de la pensió de viudetat s’abonarà exclusivament per la diferència entre la quantia d’este i la de la pensió percebuda pel beneficiari.

c. No perceba ingressos per la realització d’un treball per compte d’altri o per compte propi.

d. No percebre rendiments del capital, d’activitats econòmiques o guanys patrimonials, d’acord amb el concepte que establix a estes rendes l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques, que en còmput anual superen el límit d’ingressos que establix la corresponent Llei de Pressupostos Generals de l’Estat per a ser beneficiari de la pensió mínima de viudetat.

En els casos en què hi haja hagut divorci i concórreguen diversos beneficiaris amb dret a pensió, esta serà reconeguda en quantia proporcional al temps de convivència de cadascun amb el causant, i es garantirà el 40 per cent al cònjuge supervivent o a la parella de fet del causant.

En cas de nul·litat matrimonial, el dret a pensió serà reconegut en quantia proporcional al temps viscut amb el causant, tant si hi ha altres beneficiaris amb dret a pensió com si no, sense perjuí de la garantia del 40% a favor del cònjuge supervivent o de la parella de fet.

Per la seua banda, les persones divorciades o separades judicialment que accedisquen a partir de l’1 de gener de 2010 a pensió de viudetat en veuran reduïda la quantia, o la quantia de la prestació temporal que corresponguera, si fora superior a la pensió compensatòria fins a assolir la quantia d’esta darrera.

No és procedent la minoració en els supòsits acreditats de víctimes de violència de gènere en el moment de la separació judicial o el divorci.

Complement per maternitat en pensions de viudetat causades des de l’1 de gener de 2016 fins al 3 de febrer de 2021

Com a conseqüència de la Sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, de 12 de desembre de 2019, aplicable a la disposició addicional 18a del TRLCPE en la seua redacció anterior al Reial decret llei 3/2021, a partir de l’1 de gener de 2016 ambdós progenitors, amb independència del seu gènere, poden accedir al dret al reconeixement del complement de maternitat, sempre que hagen tingut fills naturals o adoptats i siguen beneficiaris d’una pensió de viudetat.

Se’ls reconeixerà un complement de pensió per un import equivalent al resultat d’aplicar a la pensió que corresponga reconèixer un percentatge en funció del nombre de fills nascuts o adoptats amb anterioritat al fet causant de la pensió, segons l’escala següent:

• En el cas de 2 fills: 5 per 100.
  
• En el cas de 3 fills: 10 per 100.
  
• En el cas de 4 o més fills: 15 per 100.
  

En tot cas, l’abonament del complement s’ajustarà a les condicions següents:

a. Si la quantia de la pensió objecte de reconeixement és igual o superior al límit de pensió màxima, només s’abonarà el 50 per 100 del complement, fins i tot en el cas que hi haja concurrència de pensions públiques.

b. Si la pensió objecte de reconeixement no assolix la quantia de pensió mínima i la interessada sol·licita i reunix els requisits per a percebre el complement per mínim, s’hi sumarà el complement per maternitat.

c. En el cas de concurrència de pensions públiques de viudetat i de jubilació o retir, amb independència del règim en què es causen, s’abonarà el complement per maternitat corresponent a la pensió de jubilació o retir.

Complement per a la reducció de la bretxa de gènere.

El complement per a la reducció la bretxa de gènere es reconeixerà únicament a les pensions causades a partir del 4 de febrer de 2021.

Amb anterioritat a la sentència del 15 de maig de 2025 del TJUE, les dones que hagen tingut un fill o filla o més i que siguen beneficiàries d’una pensió de viudetat en el Règim de Classes Passives tindran dret a un complement per cada fill o filla. De la mateixa manera, perquè els homes puguen tindre dret al reconeixement del complement han de complir el requisit de causar una pensió de viudetat per defunció de l’altre progenitor pels fills o filles en comú, sempre que algun d’ells tinga dret a percebre una pensió d’orfandat.

Tanmateix, a partir de la sentència esmentada, s’establix que el complement per bretxa de gènere s’ha d’aplicar als homes en els mateixos termes previstos per a les dones, si bé mantenint la configuració unitària de la prestació, conforme a la qual s’ha de reconèixer el progenitor que perceba la pensió de menys quantia.

L’import del complement, per a l’any 2026, és de 36,90 euros mensuals per cada fill o filla. La quantia que es percebrà estarà limitada a quatre vegades este import.

A més:

• L’import del complement no es tindrà en compte en l’aplicació del límit màxim de pensions.
  
• El complement es satisfarà en catorze pagues, juntament amb la pensió que determine el dret a esta.
  
• Cada fill o filla donarà dret únicament al reconeixement d’un complement econòmic.
  
• Els complements que pogueren ser reconeguts en qualsevol dels règims de Seguretat Social seran incompatibles entre si, i s’abonarà en el règim en què el causant de la pensió tinga més períodes d’alta.

Manteniment transitori del complement per maternitat en les pensions de classes passives.

Les qui estigueren percebent el complement per maternitat en mantindran la percepció.

La percepció d’este complement per maternitat serà incompatible amb el complement per a la reducció de la bretxa de gènere que puga correspondre pel reconeixement d’una nova pensió pública, de manera que les persones interessades poden optar per l’un o l’altre.

El dret a pensió de viudetat s’extingirà quan el beneficiari contraga matrimoni o constituïsca una parella de fet o, en cas que s’haja fixat una pensió compensatòria temporal, a la mateixa data en què ho haguera fet la pensió compensatòria.

Tanmateix, els qui van contraure matrimoni a partir de l’1 de gener del 2002 podran mantindre la percepció de la pensió de viudetat sempre que concórreguen tots i cadascun dels requisits que es relacionen tot seguit:

• El titular de la pensió és major de 61 anys o, malgrat ser menor d’esta edat, té reconeguda una incapacitat permanent que l’inhabilita per a tota professió o ofici.
• La pensió de viudetat constituïx la principal font d’ingressos del pensionista (ha de suposar, com a mínim, el 75 per 100 dels seus ingressos).
• Els ingressos totals del nou matrimoni no superen en còmput anual el doble del salari mínim interprofessional vigent en cada moment.
  

En tot cas, qui fora condemnat, amb una sentència ferma, per la comissió d’un delicte dolós d’homicidi en qualsevol de les seues formes o de lesions, perdrà la condició de beneficiari de la pensió de viudetat quan la víctima d’estos delictes siga la causant de la pensió, llevat que, si escau, hi haja reconciliació entre ells.

A) PENSIÓ DE VIUDETAT
1.1 Té dret a pensió de viudetat qui siga i qui haja sigut cònjuge legítim del causant dels drets passius, sempre que no haja contret un altre matrimoni o haja constituït una parella de fet.

En els casos de separació, divorci o nul·litat, l’accés a pensió es condiciona al fet que, tenint dret a la pensió compensatòria o a la indemnització referides, respectivament, als articles 97 i 98 del Codi Civil, esta quedara extingida per defunció del causant. El dret a pensió de viudetat no queda condicionat al requisit de ser creditor de pensió compensatòria quan el beneficiari acredite estar comprés en un dels supòsits següents:

• ser víctima de violència de gènere en el moment de la separació judicial o divorci, o

• tindre una edat superior als 50 anys en la data de la defunció del causant de la pensió o bé l’existència de fills comuns en el matrimoni, sempre que es complisquen els requisits següents:
  • El divorci o la separació judicial s’ha produït abans de l’1 de gener de 2008.
  • Entre les dates del divorci o separació i de la defunció del causant de la pensió de viudetat ha transcorregut un període de temps no superior a deu anys.
  • El vincle matrimonial ha tingut una duració mínima de deu anys.

1.2 Té dret a pensió de viudetat qui estiguera unit al causant en el moment de la seua defunció, com a parella de fet, sempre que concórreguen els requisits següents:

- Que causant i beneficiari:

• Tinguen una relació d’afectivitat anàloga a la conjugal.
• No hi haja vincle matrimonial amb una altra persona, ni estiguen impedits per a contraure matrimoni entre ells.
• S’acredite, mitjançant el corresponent certificat d’empadronament, una convivència estable, notòria, ininterrompuda i immediata a la defunció del causant no inferior a cinc anys.

• Hi haja una formalització pública de la condició de parella de fet, que s’acredite per:
  
  • certificat d’inscripció en algun dels registres específics existents a les comunitats autònomes o ajuntaments del lloc de residència, o
  • mitjançant document públic en el qual conste la constitució d’esta parella.

En tots dos casos, la formalització s’haurà d’haver produït amb una antelació de dos anys respecte a la data de la defunció.

B) PRESTACIÓ TEMPORAL DE VIUDETAT
Es concedirà una prestació temporal de viudetat, durant dos anys, de la mateixa quantia que la pensió de viudetat que haguera correspost, als qui, en els supòsits de defunció del causant per una malaltia comuna (alteracions de la salut que no tinguen la condició d’accidents de treball ni de malalties professionals), no sobrevinguda després del vincle matrimonial, no acreditaren un període mínim d’un any de matrimoni per a causar pensió de viudetat, llevat que:

• hi haja fills comuns o
• s’acredite un període de convivència, inclosa l’acreditada com a parella de fet, superior a dos anys.

La prestació temporal de viudetat, en el cas que s’haja fixat una pensió compensatòria temporal, s’extingirà en la mateixa data en què ho haguera fet la pensió compensatòria.