Categoria:
> Tema:
La unitat de convivència està formada per totes les persones que visquin al mateix domicili, unides per vincle matrimonial, com a parella de fet o per vincle fins al segon grau per consanguinitat, afinitat o adopció o altres persones amb qui convisquin en virtut de guarda amb finalitats d’adopció o acolliment familiar permanent.
Podran ser beneficiàries de la prestació les persones que, sense integrar-se a la unitat de convivència o integrades a una unitat de convivència independent, resideixin al mateix domicili amb altres amb les quals tinguin algun dels vincles de parentiu assenyalats. Per a això s’han de trobar en algun d’aquests supòsits:
a) Quan una dona, víctima de violència de gènere, hagi abandonat el seu domicili familiar habitual acompanyada o no dels seus fills o de menors en règim de guarda amb finalitats d’adopció o acolliment familiar permanent.
b) Quan, amb motiu de l’inici dels tràmits de separació, nul·litat o divorci, o d’haver-se instat la dissolució de la parella de fet constituïda formalment, una persona hagi abandonat el seu domicili familiar habitual acompanyada o no dels seus fills o menors en règim de guarda amb finalitats d’adopció o acolliment familiar permanent. En el supòsit de parelles de fet no formalitzades que haguessin cessat la convivència, la persona que sol·liciti la prestació ha d’acreditar, si s’escau, l’inici dels tràmits per a l’atribució de la guarda i custòdia dels menors.
c) Quan s’acrediti que s’ha abandonat el domicili per desnonament o perquè aquest ha quedat inhabitable a causa d’accident o de força major, així com altres supòsits que s’estableixin reglamentàriament.
En els supòsits que preveuen els apartats b) i c) únicament és procedent la consideració com a unitat independent durant els tres anys següents a la data en què s’haguessin produït els fets indicats en cada una d’elles.
Quan convisquin al mateix domicili persones entre les quals no es presentin els vincles de parentiu assenyalats, poden ser titulars de l’ingrés mínim vital aquella o aquelles persones que es trobin en risc d’exclusió social, circumstància que ha de ser acreditada pels serveis socials.
Les unitats de convivència han d’haver estat constituïdes durant almenys els sis mesos anteriors a la presentació de la sol·licitud, de manera continuada.
Les persones titulars, quan estiguin integrades a una unitat de convivència, han de tenir una edat mínima de 23 anys o ser majors d’edat o menors emancipats en cas de tenir fills o menors en règim de guarda amb finalitats d’adopció o acolliment familiar permanent o orfes absoluts quan siguin els únics membres de la unitat de convivència i cap d’ells arribi a l’edat de 23 anys.