Límit Màxim

Les normes de revalorament establixen anualment un límit màxim de percepció per a les pensions públiques, que no pot ser superat per la pensió o la suma de les pensions públiques que perceba un mateix beneficiari.

Únicament estan excloses de l’aplicació d’este límit les pensions derivades d’actes de terrorisme, així com la prestació complementària que atorga tant el mutualisme administratiu (MUFACE, MUGEJU i ISFAS) com la Seguretat Social, en concepte de "gran incapacitat" (50% de la pensió).

Per a les pensions obtingudes abans de l’1 de gener de 2025, esta quantia ascendix a 3.263,94 euros íntegres en còmput mensual quan este titular tinga dret a percebre 14 mensualitats l’any o, en un altre supòsit, de 45.695,16 euros en còmput anual.

El límit màxim de percepció de les pensions públiques que s’obtinguen el 2025, encara que es perceben soles o amb d’altres, serà durant el 2025:

• 3.267,60 euros mensuals, sense perjuí de les pagues extraordinàries que puguen correspondre al titular, la quantia de les quals està afectada, també, pel límit esmentat.
  
• 45.746,40 euros anuals.
  

A este efecte, l’article 42 de la Llei 37/1988, de 28 de desembre, establix que:

Tenen la consideració de pensions públiques:

1. Les abonades pel Règim de Classes Passives de l’Estat i, en general, les abonades amb càrrec a crèdits de la Secció 07 del Pressupost de Despeses de l’Estat.
2. Les abonades pel règim general i els règims especials de la Seguretat Social, les de la modalitat no contributiva de la Seguretat Social, les prestacions econòmiques per ancianitat i incapacitat a favor dels espanyols residents a l’exterior i les pensions assistencials per ancianitat per a espanyols d’origen retornats.
3. Les abonades pels Fons Especials de la Mutualitat General de Funcionaris Civils de l’Estat, de l’Institut Social de les Forces Armades i de la Mutualitat General Judicial o per les mutualitats esmentades, així com les abonades pel Fons Especial de l’Institut Nacional de la Seguretat Social.
4. Les abonades pels sistemes o règims de previsió de les comunitats autònomes i de les corporacions locals i pels propis ens.
5. Les abonades per les mutualitats, societats mútues o entitats de previsió social que es financen totalment o parcialment amb recursos públics.
6. Les abonades per empreses o societats amb participació majoritària, directa o indirecta, en el seu capital de l’Estat, de les comunitats autònomes o de les corporacions locals o dels organismes autònoms d’un i d’altres, bé directament o mitjançant la subscripció de la corresponent pòlissa d’assegurança amb una institució diferent, siga quina siga la naturalesa jurídica d’esta o bé per les mutualitats o entitats de previsió d’aquelles, en què les aportacions directes dels causants de la pensió es complementen amb recursos públics, inclosos els de la pròpia empresa o societat.
7. Les abonades per l’Administració de l’Estat o per les comunitats autònomes en virtut de la Llei de 21 de juliol de 1960 i del Reial decret 2620/1981, de 24 de juliol, així com els subsidis econòmics de garantia d’ingressos mínims i d’ajuda per tercera persona que preveu la Llei 13/1982, de 7 d’abril, d’integració social de minusvàlids.
8. Qualssevol altres que no s’hagen enumerat en les lletres anteriors, que s’abonen totalment o parcialment amb càrrec a recursos públics.

No tenen la consideració de pensions públiques les que s’abonen mitjançant plans de pensions d’ocupació o contractes d’assegurança col·lectiva, inclosos els que han formalitzat les mutualitats de previsió social empresarial, promoguts per les administracions, organismes, entitats i empreses, a què es referix la disposició final segona del text refós de la Llei de regulació dels plans i fons de pensions, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/2002, de 29 de novembre, i en els termes que s’hi expressen.