Inicio
Valore este contenido
Concepte
- En la modalitat contributiva, és incapacitat permanent la situació de la persona treballadora que, després d’haver estat sotmesa al tractament prescrit, presenta reduccions anatòmiques o funcionals greus, susceptibles de determinació objectiva i previsiblement definitives, que disminueixin o anul·lin la seva capacitat laboral. No obstarà a aquesta qualificació la possibilitat de recuperació de la capacitat laboral de la persona incapacitada, si aquesta possibilitat s’estima mèdicament com a incerta o a llarg termini.
Les reduccions anatòmiques o funcionals existents en la data de l’afiliació de l’interessat a la Seguretat Social no impediran la qualificació de la situació d’incapacitat permanent, quan es tracti de persones amb discapacitat i quan després de l’afiliació aquestes reduccions s’hagin agreujat i provoquin, per si mateixes o per concurrència amb noves lesions o patologies, una disminució o anul·lació de la capacitat laboral que tenia l’interessat en el moment d’afiliar-se.
- En la modalitat no contributiva, podran ser constitutives d’invalidesa les deficiències, previsiblement permanents, de caràcter físic o psíquic, congènites o no, que anul·len o modifiquen la capacitat física, psíquica o sensorial dels qui les pateixen.
- La IP s’haurà de derivar de la situació d’incapacitat temporal, llevat que afecti els qui manquin de protecció quant a aquesta IT, bé per trobar-se en una situació assimilada a la d’alta que no la comprengui, bé en els supòsits d’assimilació a treballadors per compte d’altri en què es doni la mateixa circumstància, o bé en els casos d’accés a la IP des de la situació de no alta.