Relacions consulars

El Conveni sobre Relacions Consulars va ser firmat a Viena el 24 d'abril de 1963 i va entrar en vigor per a Espanya el 5 de març de 1970. Publicat en el Butlletí Oficial de l'Estat de 6 de març de 1970.

Este Conveni només és aplicable als treballadors que exerceixen la seua activitat en els organismes espanyols en l'estranger, que depenen del Consolat, en països amb els quals Espanya no ha subscrit conveni de Seguretat Social o fa referència a este Conveni.

Norma general

Els membres de l'oficina consular i els membres de la seua família que visquen en sa casa estaran exempts, quant als servicis que presten a l'Estat que envia, de les disposicions sobre Seguretat Social que estiguen vigents en l'Estat receptor.

També estan exempts de les disposicions sobre Seguretat Social vigents en l'Estat receptor els membres del personal privat que estiguen al servici exclusiu dels membres de l'oficina consular sempre que:

• No siguen nacionals o residents permanents de l'Estat receptor; i
• Estiguen protegits per les normes sobre Seguretat Social en vigor en l'Estat que envia o en un tercer Estat.

Els membres de l'oficina consular que col·loquen persones a qui no s'aplique l'exempció prevista en l'apartat anterior, hauran de complir les obligacions que les disposicions sobre seguretat social de l'Estat receptor imposen als ocupadors.

L'exempció prevista en els apartats anteriors no impedirà la participació voluntària en el règim de seguretat social del país receptor, sempre que siga permesa per aquest Estat.

Tramitació de sol·licituds

La Subdirecció General d'Afiliació i Procediments Especials expedirà, a sol·licitud dels interessats, el model de certificat E/R.CONS (Cert.) en el qual s'acredita que el treballador està sotmés a la legislació espanyola de Seguretat Social, sense límit de temps.

Assistència sanitària

Quant a la prestació de l'assistència sanitària en el país receptor s'aplica el que estableix l'article 3 del Reial Decret 2234/1981, de 20 d'agost, pel qual es regula la Seguretat Social del personal al servici de l'Administració pública en l'estranger.

"|Art.  3 del Reial Decret 2234/81":

La dispensació de l'assistència sanitària es durà a terme per les entitats assistencials del país de residència, preferentment en centres assistencials oficials o de la Seguretat Social.

L'entitat gestora compensarà a l'assegurat les despeses d'assistència sanitària segons el que estableix aquest mateix article.