Ingrés Mínim Vital

Resultados de la búsqueda

La pàgina a la que intenta accedir no està disponible en l'idioma seleccionat. Disculpeu les molèsties.
Idiomes disponibles: Castellano

La pàgina a la que intenta accedir no està disponible en l'idioma seleccionat. Disculpeu les molèsties.
Idiomes disponibles: Castellano

Beneficiaris

1. Beneficiaris individuals:

  • Persones d’entre 23 i 65 anys que visquen soles o que, encara que compartisquen domicili amb una unitat de convivència, no s’hi integren, sempre que:
    • No estiguen casades, tret que hagen iniciat els tràmits de separació o divorci.
    • No estiguen unides a una altra persona com a parella de fet.
    • No formen part d’una altra unitat de convivència.
    • Hagen viscut de manera independent durant almenys els tres anys anteriors a la sol·licitud, tret que hagen abandonat el domicili habitual per ser víctimes de violència de gènere, hagen iniciat tràmits de separació o divorci o altres circumstàncies que es determinen. S’entén que una persona ha viscut de manera independent si ha romàs d’alta en la Seguretat Social almenys dotze mesos, continuats o no, sempre que acredite domicili diferent del dels seus progenitors, tutors o acollidors durant els tres anys.
  • Dones majors d’edat víctimes de violència de gènere o víctimes de tràfic d’éssers humans i explotació sexual.
  • No tenen dret a la prestació les persones usuàries d’una prestació de servici residencial, de caràcter social, sanitari o sociosanitari, amb caràcter permanent i finançada amb fons públics, excepte en el supòsit de dones víctimes de violència de gènere o víctimes de tràfic de d'éssers humans i explotació sexual.

2. Titulars de la unitat de convivència:

Els titulars de l’IMV, és a dir, les persones que perceben la prestació en nom de la unitat de convivència i la representen, han de tindre plena capacitat d’obrar i una edat d’entre 23 i 65 anys.

També en poden ser titulars, sempre que tinguen plena capacitat d’obrar:

  • Les  persones majors d’edat o menors emancipats, quan tinguen fills o menors en règim de guarda amb finalitats d’adopció o acolliment familiar permanent.
  • Els majors de 65 anys si la unitat de convivència està només formada per persones majors de 65 anys i menors d’edat o persones incapacitades judicialment. 

    En tot cas, en un mateix domicili hi pot haver com a màxim dos titulars.  

3. Unitat de convivència:

  • La unitat de convivència està formada per totes les persones que visquen en un mateix domicili, unides per vincle matrimonial o com a parella de fet, i els seus familiars fins al segon grau per consanguinitat o afinitat, adopció, i altres persones amb qui convisquen en virtut de guarda amb finalitats d’adopció o acolliment familiar permanent.
  • També són unitats de convivència:

    • La formada per una persona víctima de violència de gènere que haja abandonat el seu domicili familiar acompanyada dels seus fills o menors en règim de guarda amb finalitats d’adopció o acolliment familiar permanent i els seus familiars fins al segon grau per consanguinitat o afinitat.
    • La formada per una persona que haja iniciat els tràmits de separació o divorci i els seus fills o menors en règim de guarda amb finalitats d’adopció o acolliment familiar permanent i els seus familiars fins al segon grau per consanguinitat o afinitat.  
    • La formada per dues o més persones grans d’entre 23 i 65 anys que habiten el mateix domicili sense mantindre entre elles una de les relacions assenyalades als punts anteriors, en els termes que es determinen i sempre que hagen viscut de manera independent almenys els tres anys anteriors a la sol·licitud, tret que hagen abandonat el domicili habitual per ser víctimes de violència de gènere, hagen iniciat tràmits de separació o divorci o altres circumstàncies que es determinen. Estes unitats de convivència o una persona beneficiària individual poden compartir vivenda amb una altra unitat de convivència constituïda per membres d’una família o relació anàloga.
  • La unitat de convivència ha d’estar constituïda de manera continuada durant almenys l’any anterior a la presentació de la sol·licitud.
  • No cal que la unitat de convivència estiga constituïda amb un any d’antelació a la presentació de la sol·licitud en els supòsits següents:
    • Dones que hagen abandonat el domicili habitual per ser víctimes de violència de gènere, acompanyades dels seus fills o menors en règim de guarda amb finalitats d’adopció o acolliment familiar permanent i els seus familiars fins al segon grau de consanguinitat o afinitat.
    • Persones que hagen iniciat els tràmits de separació i divorci, acompanyades dels seus fills o menors en règim de guarda amb finalitats d’adopció o acolliment familiar permanent i els seus familiars fins al segon grau per consanguinitat o afinitat.
    • Persones víctimes de tràfic d’éssers humans i explotació sexual.
    • En els supòsits en què en la unitat de convivència s’integren nous membres per naixement, adopció, guarda amb finalitats d’adopció o acolliment familiar permanent.
    • Altres supòsits que es determinen reglamentàriament.

  • Es considera que no trenca la convivència la separació transitòria per raó d'estudis, feina, tractament mèdic, rehabilitació o altres circumstàncies similars.
  • Una mateixa persona no pot formar part de més d’una unitat de convivència.

Requisits

Els requisits següents han de complir-se tant en el moment de la presentació de la sol·licitud com de les seues revisions, i mantenir-se en dictar la resolució i durant el temps de la percepció de la prestació:

1. Tindre residència a Espanya:

Els beneficiaris individuals o membres d’una unitat de convivència han de tindre residència legal i efectiva a Espanya de manera continuada i ininterrompuda durant almenys l’any anterior a presentar la sol·licitud, a excepció de:

  • Les persones incorporades a la unitat de convivència per naixement, adopció, guarda amb finalitats d’adopció o acolliment familiar permanent.  
  • Les persones víctimes de tràfic d’éssers humans i d’explotació sexual, circumstància que acreditaran mitjançant un informe emés pels servicis públics encarregats de l’atenció integral a estes víctimes o pels servicis socials.
  • Les dones víctima de violència de gènere acreditada per qualsevol dels mitjans establerts a l’article 23 de la Llei Orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de Mesures de Protecció Integral contra la Violència de Gènere.

2. Estar en situació de vulnerabilitat econòmica:     

Per a determinar la situació de vulnerabilitat econòmica es pren en consideració la capacitat econòmica de la persona sol·licitadora individual o de la unitat de convivència, computant els recursos de tots els seus membres.

Este requisit es complix quan la mitjana mensual d’ingressos i rendes anuals computables de l’exercici anterior siga inferior almenys en 10 euros a la quantia mensual garantida per l’ingrés mínim vital que corresponga segons la modalitat i el nombre de membres de la unitat de convivència.
No computa com a ingrés els salaris socials, les rendes mínimes d'inserció o els ajuts anàlegs d'assistència social concedits per les comunitats autònomes.

No es considera en situació de vulnerabilitat econòmica la persona beneficiària individual que siga titular d’un patrimoni, sense incloure la vivenda habitual, valorat en un import igual o superior a tres vegades la quantia corresponent de renda garantida per l’ingrés mínim vital per a una persona beneficiària individual. El 2020 això equival a 16.614 euros.

Quan es tracte d’unitats de convivència, no es considera en situació de vulnerabilitat econòmica quan siguen titulars d’un patrimoni, sense incloure la vivenda habitual, valorat en un import igual o superior al que s’indica en esta taula en funció de la mida i configuració de la unitat de convivència.

                                                       
Escala d’Increments

Límit d’euros

Un adult sol
16.614 16.614,00
Un adult i un menor 1,4
23.259,60
Un adult i dos menors
1,8
29.905,20
Un adult i tres o més de menors
2,2
36.550,80
Dos adults
1,4
23.259,60
Dos adults i un menor
1,8
29.905,20
Dos adults i dos menors
2,2
36.550,80
Dos adults i tres o més de menors
2,6
43.196,40
Tres adults
1,8
29.905,20
Tres adults i un menor
2,2
36.550,80
Tres adults i dos o més menors 2,6
43.196,40
Quatre adults
2,2
36.550,80
Quatre adults i un menor
2,6
43.196,40
Altres
2,6
43.196,40

Tampoc no es consideren en situació de vulnerabilitat econòmica, amb independència de la valoració del patrimoni, les persones beneficiàries individuals o les persones que s’integren a una unitat de convivència en la qual qualsevol dels seus membres siga administrador de dret d’una societat mercantil.

3. Haver sol·licitat les pensions i prestacions a què puga tenir dret, en els termes que es fixen. Se n’exceptuen els salaris socials, les rendes mínimes d'inserció o els ajuts anàlegs d'assistència social, concedits per les diferents comunitats autònomes.

4. Figurar inscrits com a demandants d’ocupació, quan es tracte de persones majors d’edat o menors emancipats, si no estan treballant.

La percepció de la prestació de l’ingrés mínim vital serà incompatible amb la percepció de l’assignació econòmica per fill o menor acollit a càrrec, sense discapacitat o amb discapacitat inferior al 33 per 100, quan existisca identitat de causant o beneficiaris d’esta prestació, sense perjudici de la possibilitat d’exercir el dret d’opció per una d’elles.

Acreditació dels requisits

1. La identitat tant de les persones sol·licitadores com de les que formen la unitat de convivència s’ha d’acreditar mitjançant el document nacional d’identitat en el cas dels espanyols, o el llibre de família o certificat literal de naixement, en el cas dels menors de 14 anys que no tinguen document nacional d’identitat, i mitjançant el document d’identitat del seu país d’origen o de procedència, o el passaport, en el cas dels ciutadans estrangers.

2. La residència legal a Espanya s’ha d’acreditar mitjançant la inscripció en el registre central d’estrangers, en el cas de nacionals dels Estats membres de la Unió Europea, Espai Econòmic Europeu o la Confederació Suïssa, o amb targeta de familiar de ciutadà de la Unió o autorització de residència, en qualsevol de les seues modalitats, en el cas d’estrangers d’una altra nacionalitat.

3. El domicili a Espanya s’ha d’acreditar amb el certificat d’empadronament.

4. L’existència de la unitat de convivència  s’ha d’acreditar mitjançant el  llibre de família, certificat del registre civil, inscripció en un registre de parelles de fet i certificat d’empadronament a la mateixa vivenda.

5. L’existència dels següents tipus d’unitat de convivència s’ha d’acreditar amb el certificat d’empadronament on consten totes les persones empadronades al domicili del sol·licitant:  

    • La formada per una persona víctima de violència de gènere que haja abandonat el seu domicili familiar acompanyada dels seus fills o menors en règim de guarda amb finalitats d’adopció o acolliment familiar permanent i els seus familiars fins al segon grau per consanguinitat o afinitat. Esta circumstància s’ha d’acreditar per qualsevol dels mitjans establits a l’article 23 de la Llei Orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de Mesures de protecció Integral contra la Violència de Gènere.    
    • La formada per una persona que haja iniciat els tràmits de separació o divorci i els seus fills o menors en règim de guarda amb finalitats d’adopció o acolliment familiar permanent i els seus familiars fins al segon grau per consanguinitat o afinitat. En este cas, s’ha d’acreditar, a més, amb la presentació de la demanda o resolució judicial.
    • La formada per dos o més persones majors de 23 anys o menors de 65 que habiten al mateix domicili sense mantindre entre elles una de les relacions assenyalades als punts anteriors, en els termes que es determinen i sempre que hagen viscut de manera independent almenys els tres anys anteriors a la sol·licitud, llevat que hagen abandonat el domicili habitual per ser víctimes de violència de gènere, hagen iniciat tràmits de separació o divorci o altres circumstàncies que es determinen.    

6. La verificació del compliment dels requisits d’ingressos i patrimoni per a l’accés i manteniment de la prestació econòmica d’ingrés mínim vital l’ha de dur a terme l’entitat gestora conforme a la informació que s’obtinga per mitjans telemàtics de l’Agència Estatal d’Administració Tributària i a les Hisendes Tributàries Forals de Navarra i dels territoris històrics del País Basc. A este efecte, es prendrà com a referència la informació que conste en eixes Hisendes Públiques respecte de l’exercici anterior a aquell en què es realitza eixa activitat de reconeixement o control o, si no n’hi ha, la informació que conste més actualitzada en les Administracions públiques esmentades.

A la sol·licitud, cada interessat ha d’autoritzar expressament l’administració que li tramita la sol·licitud perquè obtinga les seues dades tributàries de l’Agència Estatal d’Administració Tributària, de les Administracions Tributàries de les Comunitats Autònomes, de la Hisenda Foral de Navarra o Diputacions Forals del País Basc i de la Direcció General del Cadastre Immobiliari.

7. La situació de demandant d’ocupació queda acreditada amb el document expedit a l’efecte per l’administració competent o mitjançant accés electrònic per part de l’entitat gestora.

8. No serà exigible al sol·licitant l’acreditació de fets, dades o circumstàncies que l’Administració de la Seguretat Social haja de conéixer per si mateixa, com la situació del beneficiari en relació amb el sistema de la Seguretat Social o la percepció pels membres de la unitat de convivència d’una altra prestació econòmica que conste en el registre de prestacions socials públiques.  

Quanties

    1. Determinació de la quantia

La quantia de l’ingrés mínim vital per al beneficiari individual o la unitat de convivència serà la diferència entre la renda garantida i el conjunt de rendes i ingressos d’estes persones, sempre que la quantia resultant siga igual o superior a 10 euros mensuals.

La quantia mensual de la renda garantida és:

  • Per a un beneficiari individual: el 100 per 100 de l’import anual de les pensions no contributives dividit entre dotze. El 2020 són 461,53 euros.  
  • Per a la unitat de convivència, la quantia anterior incrementada en un 30 per 100 per membre addicional a partir del segon, amb un màxim del 220 per 100. Per al 2020 els imports són:

    • 599,99 euros per a una unitat de convivència formada per dos adults.         
    • 738,45 euros per a una unitat de convivència formada per dos adults i un menor o tres adults.
    • 876,91 euros per a una unitat de convivència formada per dos adults i dos menors o tres adults i un menor o per quatre adults.  
    • 1.015,37 euros per a una unitat de convivència formada per dos adults i tres o més menors o tres adults i dos o més menors o per quatre adults i un menor.

  • La quantia assenyalada en el punt anterior s’incrementa amb un complement del 22 per 100 de l’import anual de les pensions no contributives dividit entre dotze, quan es tracte d’una unitat de convivència monoparental (un sol adult amb un o més fills menors amb qui convisca, o un o més menors en règim d’acolliment familiar permanent o guarda amb finalitats d’adopció al seu càrrec, quan siga el sustentador únic de la unitat de convivència). Per al 2020 els imports són:

    • 701,53 euros per a una unitat de convivència monoparental formada per un adult i un menor.
    • 839,98 euros per a una unitat de convivència monoparental formada per un adult i dos menors.
    • 978,44 euros per a una unitat de convivència monoparental formada per un adult i tres o més menors.

Per a la determinació de la quantia, es considerarà que els fills o menors o majors d'edat amb discapacitat que formen part de diferents unitats familiars en supòsits de custòdia compartida establerta judicialment formen part de la unitat on es troben domiciliats.

Les persones beneficiàries de l’ingrés mínim vital es troben exemptes de l’aportació dels usuaris a la prestació farmacèutica ambulatòria.

QUANTIES DE LA RENDA GARANTIDA EL 2020
                                                         
Euros any
Un adult
5.538
Un adult i un menor
8.417,76
Un adult i dos menors
10.079,16
Un adult i tres o més menors
11.740,56
Dos adults
7.199,4
Dos adults i un menor
8.860,8
Dos adults i dos menors
10.522,2
Dos adults i tres o més menors
12.183,6
Tres adults
8.860,8
Tres adults i un menor
10.522,2
Tres adults i dos o més menors
12.183,6
Quatre adults
10.522,2
Quatre adults i un menor
12.183,6
Altres
12.183,6

2. Modificació de la quantia

El canvi en les circumstàncies personals, econòmiques o patrimonials de la persona beneficiària de l’ingrés mínim vital, o d’algun dels membres de la unitat de convivència, podrà suposar la modificació de la quantia de la prestació econòmica mitjançant la revisió corresponent per part de l’entitat gestora.

La modificació tindrà efectes a partir del dia primer del mes següent al de la data en què s’hagués produït el fet causant de la modificació.

En tot cas, la quantia de la prestació s’actualitzarà amb efectes del dia 1 de gener de cada any, prenent com a referència els ingressos anuals computables de l’exercici anterior. Quan la variació dels ingressos anuals computables de l’exercici anterior motivés l’extinció de la prestació, esta assortirà igualment efectes a partir del dia 1 de gener de l’any següent a aquell al qual corresponguen els ingressos esmentats.

Obligacions de les persones beneficiàries

  1. Les persones titulars de l’ingrés mínim vital estaran subjectes durant el temps de percepció de la prestació a les obligacions següents:

      a) Proporcionar la documentació i informació necessària per a l’acreditació dels requisits i la conservació de la prestació, així com per garantir la recepció de notificacions i comunicacions.

      b) Comunicar qualsevol canvi o situació que pogués donar lloc a la modificació, suspensió o extinció de la prestació, en el termini de trenta dies naturals des que estos es produisquen.

      c) Reintegrar l’import de les prestacions percebudes de manera indeguda.

      d) Comunicar a l’entitat gestora amb antelació les eixides a l’estranger tant del titular com dels membres de la unitat de convivència, fent constar la durada previsible de la mateixa.

    1. No tindrà consideració d’estada ni de trasllat de residència l'eixida a l’estranger per temps no superior a quinze dies naturals per una sola vegada cada any.

    2. L'eixida i estada a l’estranger de qualsevol dels membres d’una unitat de convivència per un període, continuat o no, de fins a noranta dies naturals com a màxim durant cada any natural, haurà de ser comunicada i justificada amb antelació.     

      e) Presentar anualment declaració corresponent a l’Impost sobre la renda de les persones físiques.

      f) Figurar inscrites com a demandants d’ocupació, les persones majors d’edat o menors emancipades que no estiguen treballant tret dels supòsits que es determinen reglamentàriament.

      g) En cas de compatibilitzar la prestació de l’ingrés mínim vital amb les rendes del treball o l’activitat econòmica, complir les condicions establertes per a l’accés i manteniment de la compatibilitat esmentada.

    3. h) Participar en les estratègies d’inclusió que promoga el Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions.

    4. i) Qualsevol altra obligació que puga establir-se reglamentàriament.

  2. Les persones integrants de la unitat de convivència estaran obligades a:

      a) Comunicar la mort del titular.

      b) Posar en coneixement de l’administració qualsevol fet que distorsione la finalitat de la prestació atorgada.

      c) Presentar anualment declaració corresponent a l’Impost sobre la renda de les persones físiques.

      d) Complir les obligacions que l’apartat anterior imposa al titular i este, per qualsevol motiu, no duu a terme.

      e) Figurar inscrites com a demandants d’ocupació, les persones majors d’edat o menors emancipades que no estiguen treballant, tret dels supòsits que es determinen reglamentàriament.

      f) En cas de compatibilitzar la prestació de l’ingrés mínim vital amb les rendes del treball o l’activitat econòmica, complir les condicions establertes per a l’accés i manteniment de la compatibilitat esmentada.

    1. g) Participar en les estratègies d’inclusió que promoga el Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions.

    2. h) Complir qualsevol altra obligació que puga establir-se reglamentàriament.

Reintegrament de prestacions indegudament percebudes

L’Institut Nacional de la Seguretat Social podrà revisar d’ofici, en perjudici dels beneficiaris, els actes relatius a la prestació d’ingrés mínim vital, sempre que la revisió esmentada s’efectue dins del termini màxim de quatre anys des que es va dictar la resolució administrativa que no haguera estat impugnada. Així mateix, en tal cas podrà d’ofici declarar i exigir la devolució de les prestacions percebudes de manera indeguda.

L’entitat gestora podrà rectificar en qualsevol moment els errors materials o de fet i els aritmètics, així com les revisions motivades per la constatació d’omissions o inexactituds en les declaracions del beneficiari, i també reclamar les quantitats que, si escau, s’hagueren percebut de manera indeguda per tal motiu.

En supòsits diferents als indicats en els paràgrafs anteriors, la revisió en perjudici dels beneficiaris s’efectuarà de conformitat amb la Llei 36/2011, de 10 d’octubre, Reguladora de la Jurisdicció Social.

Quan mitjançant resolució s’acorde l’extinció o la modificació de la quantia de la prestació a conseqüència d’un canvi en les circumstàncies que van determinar-ne el càlcul i no existisca dret a la prestació o l’import a percebre siga inferior a l’import percebut, els beneficiaris de la prestació estaran obligats a reintegrar les quantitats percebudes de manera indeguda, mitjançant el procediment establert al Reial Decret 148/1996, de 5 de febrer, pel qual es regula el procediment especial per al reintegrament de les prestacions de la Seguretat Social percebudes de manera indeguda i al Reial Decret 1415/2004, d’11 de juny, pel qual s’aprova el Reglament General de Recaptació de la Seguretat Social.

Seran responsables solidaris del reintegrament de les prestacions percebudes de manera indeguda els beneficiaris i totes aquelles persones que en virtut de fets, omissions, negocis o actes jurídics participen en l’obtenció d’una prestació de forma fraudulenta. Als responsables solidaris se’ls podrà exigir el principal, els recàrrecs i els interessos que s’hagen d’exigir al primer responsable, i totes les costes que es generen per al cobrament del deute.

En els supòsits anteriors, transcorregut el termini d’ingrés en període voluntari sense pagament del deute, s’aplicaran els recàrrecs corresponents i començarà la meritació d’interessos de demora, sense perjudici que estos últims només siguen exigibles respecte del període de recaptació executiva. En els supòsits que es determinen reglamentàriament, l’entitat gestora podrà acordar compensar el deute amb les mensualitats de l’ingrés mínim vital fins a un determinat percentatge màxim de cada mensualitat.

Pagament

El pagament de la prestació és mensual i s’efectua per transferència bancària a un compte del titular de la prestació.

El dret a la prestació de l’ingrés mínim vital naixerà a partir del primer dia del mes següent al de la data de presentació de la sol·licitud.

L’ingrés mínim vital és intransferible. No es pot oferir en garantia d’obligacions, ni ser objecte de cessió total o parcial, ni de compensació o descompte, ni de retenció o embargament.

Duració

El dret a la prestació neix a partir del primer dia del mes següent al de la data de presentació de la sol·licitud.
Es mantindrà mentre subsistisquen els motius que van donar lloc a la seua concessió i es complisquen els requisits i obligacions previstos en la Llei.

  • Suspensió del dret

El dret a la prestació se suspendrà per les causes següents:

a) Pèrdua temporal d’algun dels requisits exigits per al seu reconeixement.

b) Incompliment temporal per part de la persona beneficiària, del titular o d’algun membre de la seua unitat de convivència de les obligacions assumides en accedir a la prestació.

c) De manera cautelar en cas d’indicis d’incompliment per part de la persona beneficiària, del titular o d’algun membre de la seua unitat de convivència dels requisits establerts o les obligacions assumides en accedir a la prestació, quan així ho resolga l’entitat gestora.

En tot cas, se suspendrà de manera cautelar en el cas de trasllat a l’estranger per un període continuat o no superior a 90 dies naturals a l’any, sense haver-ho comunicat a l’entitat gestora amb antelació ni estar justificat degudament.

d) Incompliment de les condicions associades a la compatibilitat de l’ingrés mínim vital amb rendes de treball o activitat econòmica per compte propi.

e) Qualsevol altra causa que es determine reglamentàriament.

La suspensió del dret a l’ingrés mínim vital implicarà la suspensió del pagament de la prestació a partir del primer dia del mes següent a què es produïsquen les causes de suspensió o al que l’entitat gestora competent tinga coneixement, sense perjudici de l’obligació de reintegrament, de les quantitats indegudament percebudes. La suspensió es mantindrà mentre persistisquen les circumstàncies que l’hagueren causat.

Si la suspensió es manté durant un any, el dret a la prestació quedarà extingit.

Si desapareixen les causes que van motivar la suspensió del dret, es procedirà d’ofici o a instància de part a reprendre el dret sempre que es mantinguen els requisits que van donar lloc al seu reconeixement, i es meritaria la prestació a partir del dia 1 del mes següent a la data en què hagueren decaigut les causes que van motivar-ne la suspensió.

Si les causes de suspensió es mantenen, es procedirà a la modificació o extinció del dret, segons escaiga.

  • Extinció del dret

El dret a la prestació d’ingrés mínim vital s’extingirà per les causes següents:

a) Mort de la persona titular. No obstant això, quan es tracte d’unitats de convivència, qualsevol altre membre que complisca els requisits podrà presentar una nova sol·licitud. Si la sol·licitud es presenta  en el termini de tres mesos a comptar des de l’endemà a la data de la mort, els efectes econòmics del dret que puga correspondre a la unitat de convivència en funció de les seues noves circumstàncies es produiran a partir del dia primer del mes següent a la data de la mort, sempre que se sol·licite dins del termini assenyalat.    

b) Pèrdua definitiva d’algun dels requisits exigits per al manteniment de la prestació.

c) Resolució recaiguda en un procediment sancionador que així ho determine.      

d) Sortida del territori nacional sense comunicació ni justificació a l’entitat gestora durant un període, continuat o no, superior a 90 dies naturals a l’any.

e) Renúncia del dret.

f) Suspensió de la prestació per temps superior a un any.

g) Incompliment reiterat de les condicions associades a la compatibilitat de l’ingrés mínim vital amb les rendes del treball o l’activitat econòmica per compte propi.

h) Qualsevol altra causa que es determine reglamentàriament.

L’extinció del dret a la prestació produirà efectes des del primer dia del mes següent a la data en què es presenten les causes extintives.

Preguntes Freqüents

A Preguntes Freqüents hi ha publicada una sèrie de qüestions sobre l’Ingrés mínim vital que podran aclarir els dubtes més comuns sobre esta nova prestació. S’aniran actualitzant per a incloure els que es vagen produint.

Complementary Content
${loading}