Concepte

En la modalitat contributiva, és incapacitat permanent la situació del treballador que, després d'haver estat sotmés al tractament prescrit, presenta reduccions anatòmiques o funcionals greus, susceptibles de determinació objectiva i previsiblement definitives que disminuïsquen o anul·len la seua capacitat laboral. No obstarà a esta qualificació la possibilitat de recuperació de la capacitat laboral de l'invàlid si eixa possibilitat s'estima mèdicament com a incerta o a llarg termini.

Les reduccions anatòmiques o funcionals existents en la data de l'afiliació de l'interessat en la Seguretat Social no impediran la qualificació de la situació d'incapacitat permanent quan es tracte de persones amb discapacitat i després de l'afiliació estes reduccions s'hagen agreujat, de manera que provoquen per elles mateixes o per concurrència amb noves lesions o patologies una disminució o anul·lació de la capacitat laboral que tenia l'interessat en el moment de la seua afiliació.
En la modalitat no contributiva, podran ser constitutives d'invalidesa les deficiències, previsiblement permanents, de caràcter físic o psíquic, congènites o no, que anul·len o modifiquen la capacitat física, psíquica o sensorial dels que les patixen.
La IP s'haurà de derivar de la situació d'incapacitat temporal, llevat que afecte els que manquen de protecció quant a la IT esmentada pel fet de trobar-se en una situació assimilada a la d'alta que no la comprenga, o en els supòsits d'assimilació a treballadors per compte d'altri en els que es done la mateixa circumstància, o en els casos d'accés a la IP des de la situació de no-alta.

Informació relacionada