Categoria:
> Tema:
La unitat de convivència està formada per totes les persones que visquen al mateix domicili, unides per vincle matrimonial, com a parella de fet o per vincle fins al segon grau per consanguinitat, afinitat o adopció o altres persones amb qui convisquen en virtut de guarda amb finalitats d’adopció o acolliment familiar permanent.
Podran ser beneficiàries de la prestació les persones que, sense integrar-se a la unitat de convivència o integrades a una unitat de convivència independent, residisquen al mateix domicili amb altres amb les quals tinguen algun dels vincles de parentiu assenyalats. Per a açò s’han de trobar en algun d’estos supòsits:
a) Quan una dona, víctima de violència de gènere, haja abandonat el seu domicili familiar habitual acompanyada o no dels seus fills o de menors en règim de guarda amb finalitats d’adopció o acolliment familiar permanent.
b) Quan, amb motiu de l’inici dels tràmits de separació, nul·litat o divorci, o d’haver-se instat a la dissolució de la parella de fet constituïda formalment, una persona haja abandonat el seu domicili familiar habitual acompanyada o no dels seus fills o menors en règim de guarda amb finalitats d’adopció o acolliment familiar permanent. En el supòsit de parelles de fet no formalitzades que hagueren cessat la convivència, la persona que sol·licite la prestació ha d’acreditar, si s’escau, l’inici dels tràmits per a l’atribució de la guarda i custòdia dels menors.
c) Quan s’acredite que s’ha abandonat el domicili per desnonament o perquè este ha quedat inhabitable a causa d’accident o de força major, així com altres supòsits que s’establisquen reglamentàriament.
En els supòsits que preveuen els apartats b) i c) únicament és procedent la consideració com a unitat independent durant els tres anys següents a la data en què s’hagueren produït els fets indicats en cada una d’elles.
Quan convisquen al mateix domicili persones entre les quals no es presenten els vincles de parentiu assenyalats, poden ser titulars de l’ingrés mínim vital aquella o aquelles persones que es troben en risc d’exclusió social, circumstància que ha de ser acreditada pels servicis socials.
Les unitats de convivència han d’haver estat constituïdes durant almenys els sis mesos anteriors a la presentació de la sol·licitud, de manera continuada.
Les persones titulars, quan estiguen integrades a una unitat de convivència, han de tindre una edat mínima de 23 anys o ser majors d’edat o menors emancipats en cas de tindre fills o menors en règim de guarda amb finalitats d’adopció o acolliment familiar permanent o orfes absoluts quan siguen els únics membres de la unitat de convivència i cap d’ells arribe a l’edat de 23 anys.