Ingrés Mínim Vital

L’Ingrés Mínim Vital és una prestació dirigida a prevenir el risc de pobresa i exclusió social de les persones que viuen soles o estan integrades en una unitat de convivència i manquen de recursos econòmics bàsics per cobrir les seves necessitats bàsiques.

Es configura com a dret subjectiu a una prestació econòmica, que forma part de l’acció protectora de la Seguretat Social, i garanteix un nivell mínim de renda als qui es trobin en situació de vulnerabilitat econòmica.  Persegueix garantir una millora real d’oportunitats d’inclusió social i laboral de les persones beneficiàries.

Opera com una xarxa de protecció dirigida a permetre el trànsit des d’una situació d’exclusió a una participació en la societat. Per a això, contindrà en el seu disseny incentius a l’ocupació i a la inclusió, articulats a través de diferents fórmules de cooperació entre administracions.


Beneficiaris

1. Beneficiaris individuals:

  • Persones d’entre 23 i 65 anys que visquin soles o que, encara que comparteixin domicili amb una unitat de convivència, no s’hi integrin, sempre que:
    • No estiguin casades, tret que hagin iniciat els tràmits de separació o divorci.
    • No estiguin unides a una altra persona com a parella de fet.
    • No formin part d’una altra unitat de convivència.
    • Hagin viscut de manera independent durant almenys els tres anys anteriors a la sol·licitud, tret que hagin abandonat el domicili habitual per ser víctimes de violència de gènere, hagin iniciat tràmits de separació o divorci o altres circumstàncies que es determinin. S’entén que una persona ha viscut de manera independent si ha romàs d’alta en la Seguretat Social almenys dotze mesos, continuats o no, sempre que acrediti domicili diferent del dels seus progenitors, tutors o acollidors durant els tres anys.
  • Dones majors d’edat víctimes de violència de gènere o víctimes de tràfic d’éssers humans i explotació sexual.
  • No tenen dret a la prestació les persones usuàries d’una prestació de servei residencial, de caràcter social, sanitari o sociosanitari, amb caràcter permanent i finançada amb fons públics, excepte en el supòsit de dones víctimes de violència de gènere o víctimes de tràfic d’éssers humans i explotació sexual.

2. Titulars de la unitat de convivència:

Els titulars de l’IMV, és a dir, les persones que perceben la prestació en nom de la unitat de convivència i la representen, han de tenir plena capacitat d’obrar i una edat d’entre 23 i 65 anys.

També en poden ser titulars, sempre que tinguin plena capacitat d’obrar:

  • Les  persones majors d’edat o menors emancipats, quan tinguin fills o menors en règim de guarda amb finalitats d’adopció o acolliment familiar permanent.
  • Els majors de 65 anys si la unitat de convivència està només formada per persones majors de 65 anys i menors d’edat o persones incapacitades judicialment. 

    En tot cas, en un mateix domicili hi pot haver com a màxim dos titulars.  

3. Unitat de convivència:

  • La unitat de convivència està formada per totes les persones que visquin en un mateix domicili, unides per vincle matrimonial o com a parella de fet, i els seus familiars fins al segon grau per consanguinitat o afinitat, adopció, i altres persones amb qui convisquin en virtut de guarda amb finalitats d’adopció o acolliment familiar permanent.
  • També són unitats de convivència:

    • La formada per una persona víctima de violència de gènere que hagi abandonat el domicili familiar habitual acompanyada dels seus fills o menors en règim de guarda amb finalitats d’adopció o acolliment familiar permanent i els seus familiars fins al segon grau per consanguinitat o afinitat
    • La formada per una persona que hagi iniciat els tràmits de separació o divorci i els seus fills o menors en règim de guarda amb finalitats d’adopció o acolliment familiar permanent i els seus familiars fins al segon grau per consanguinitat o afinitat.  
    • La formada per dues o més persones grans d’entre 23 i 65 anys que habitin el mateix domicili sense mantenir entre elles una de les relacions assenyalades als punts anteriors, en els termes que es determinin i sempre que hagin viscut de manera independent almenys els tres anys anteriors a la sol·licitud, tret que hagin abandonat el domicili habitual per ser víctimes de violència de gènere, hagin iniciat tràmits de separació o divorci o altres circumstàncies que es determinin. Aquestes unitats de convivència o una persona beneficiària individual poden compartir habitatge amb una altra unitat de convivència constituïda per membres d’una família o relació anàloga.
  • La unitat de convivència ha d’estar constituïda de manera continuada durant almenys l’any anterior a la presentació de la sol·licitud.
  • No és necessari que la unitat de convivència estigui constituïda amb un any d’antelació a la presentació de la sol·licitud en els supòsits següents:
    • Dones que hagin abandonat el domicili habitual per ser víctimes de violència de gènere, acompanyades dels seus fills o menors en règim de guarda amb finalitats d’adopció o acolliment familiar permanent i els seus familiars fins al segon grau de consanguinitat o afinitat.
    • Persones que hagin iniciat els tràmits de separació i divorci, acompanyades dels seus fills o menors en règim de guarda amb finalitats d’adopció o acolliment familiar permanent i els seus familiars fins al segon grau per consanguinitat o afinitat.
    • Persones víctimes de tràfic d’éssers humans i explotació sexual.
    • En els supòsits en què en la unitat de convivència s’integrin nous membres per naixement, adopció, guarda amb finalitats d’adopció o acolliment familiar permanent.
    • Altres supòsits que es determinin reglamentàriament.

  • Es considera que no trenca la convivència la separació transitòria per raó d'estudis, feina, tractament mèdic, rehabilitació o altres circumstàncies similars.
  • Una mateixa persona no pot formar part de més d’una unitat de convivència.

Requisits

Els requisits següents han de complir-se tant en el moment de la presentació de la sol·licitud com de les seves revisions, i mantenir-se en dictar la resolució i durant el temps de la percepció de la prestació:

1. Tenir residència a Espanya:

Els beneficiaris individuals o membres d’una unitat de convivència han de tenir residència legal i efectiva a Espanya de manera continuada i ininterrompuda durant almenys l’any anterior a presentar la sol·licitud, a excepció de:

  • Les persones incorporades a la unitat de convivència per naixement, adopció, guarda amb finalitats d’adopció o acolliment familiar permanent.  
  • Les persones víctimes de tràfic d’éssers humans i d’explotació sexual, circumstància que acreditaran mitjançant un informe emès pels serveis públics encarregats de l’atenció integral a aquestes víctimes o pels serveis socials.
  • Les dones víctima de violència de gènere acreditada per qualsevol dels mitjans establerts a l’article 23 de la Llei Orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de Mesures de Protecció Integral contra la Violència de Gènere.

2. Estar en situació de vulnerabilitat econòmica:     

Per determinar la situació de vulnerabilitat econòmica es pren en consideració la capacitat econòmica de la persona sol·licitadora individual o de la unitat de convivència, computant els recursos de tots els seus membres.

Aquest requisit es compleix quan la mitjana mensual d’ingressos i rendes anuals computables de l’exercici anterior sigui inferior almenys en 10 euros a la quantia mensual garantida per l’ingrés mínim vital que correspongui segons la modalitat i el nombre de membres de la unitat de convivència.
No computa com a ingrés els salaris socials, les rendes mínimes d'inserció o els ajuts anàlegs d'assistència social concedits per les comunitats autònomes.

No es considera en situació de vulnerabilitat econòmica la persona beneficiària individual que sigui titular d’un patrimoni, sense incloure l’habitatge habitual, valorat en un import igual o superior a tres vegades la quantia corresponent de renda garantida per l’ingrés mínim vital per a una persona beneficiària individual. El 2020 això equival a 16.614 euros.

Quan es tracti d’unitats de convivència, no es considera en situació de vulnerabilitat econòmica quan siguin titulars d’un patrimoni, sense incloure l’habitatge habitual, valorat en un import igual o superior al que s’indica en aquesta taula en funció de la mida i configuració de la unitat de convivència.

                                                       
Escala d’Increments

Límit d’euros

Un adult sol
16.614 16.614,00
Un adult i un menor 1,4
23.259,60
Un adult i dos menors
1,8
29.905,20
Un adult i tres o més de menors
2,2
36.550,80
Dos adults
1,4
23.259,60
Dos adults i un menor
1,8
29.905,20
Dos adults i dos menors
2,2
36.550,80
Dos adults i tres o més de menors
2,6
43.196,40
Tres adults
1,8
29.905,20
Tres adults i un menor
2,2
36.550,80
Tres adults i dos o més menors 2,6
43.196,40
Quatre adults
2,2
36.550,80
Quatre adults i un menor
2,6
43.196,40
Altres
2,6
43.196,40

Tampoc no es consideren en situació de vulnerabilitat econòmica, amb independència de la valoració del patrimoni, les persones beneficiàries individuals o les persones que s’integrin a una unitat de convivència en la qual qualsevol dels seus membres sigui administrador de dret d’una societat mercantil.

3. Haver sol·licitat les pensions i prestacions a què pugui tenir dret, en els termes que es fixin. Se n’exceptuen els salaris socials, les rendes mínimes d'inserció o els ajuts anàlegs d'assistència social, concedits per les diferents comunitats autònomes.

4. Figurar inscrits com a demandants d’ocupació, quan es tracti de persones majors d’edat o menors emancipats, si no estan treballant.

La percepció de la prestació de l’ingrés mínim vital serà incompatible amb la percepció de l’assignació econòmica per fill o menor acollit a càrrec, sense discapacitat o amb discapacitat inferior al 33 per 100, quan existeixi identitat de causant o beneficiaris d’aquesta prestació, sense perjudici de la possibilitat d’exercir el dret d’opció per una d’elles.

Acreditació dels requisits

1. La identitat tant de les persones sol·licitadores com de les que formen la unitat de convivència s’ha d’acreditar mitjançant el document nacional d’identitat en el cas dels espanyols, o el llibre de família o certificat literal de naixement, en el cas dels menors de 14 anys que no tinguin document nacional d’identitat, i mitjançant el document d’identitat del seu país d’origen o de procedència, o el passaport, en el cas dels ciutadans estrangers.

2. La residència legal a Espanya s’ha d’acreditar mitjançant la inscripció en el registre central d’estrangers, en el cas de nacionals dels Estats membres de la Unió Europea, Espai Econòmic Europeu o la Confederació Suïssa, o amb targeta de familiar de ciutadà de la Unió o autorització de residència, en qualsevol de les seves modalitats, en el cas d’estrangers d’una altra nacionalitat.

3. El domicili a Espanya s’ha d’acreditar amb el certificat d’empadronament.

4. L’existència de la unitat de convivència  s’ha d’acreditar mitjançant el  llibre de família, certificat del registre civil, inscripció en un registre de parelles de fet i certificat d’empadronament al mateix habitatge.

5. L’existència dels següents tipus d’unitat de convivència s’ha d’acreditar amb el certificat d’empadronament on constin totes les persones empadronades al domicili del sol·licitant:  

    • La formada per una persona víctima de violència de gènere que hagi abandonat el seu domicili familiar acompanyada dels seus fills o menors en règim de guarda amb finalitats d’adopció o acolliment familiar permanent i els seus familiars fins al segon grau per consanguinitat o afinitat. Aquesta circumstància s’ha d’acreditar per qualsevol dels mitjans establerts a l’article 23 de la Llei Orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de Mesures de protecció Integral contra la Violència de Gènere.    
    • La formada per una persona que hagi iniciat els tràmits de separació o divorci i els seus fills o menors en règim de guarda amb finalitats d’adopció o acolliment familiar permanent i els seus familiars fins al segon grau per consanguinitat o afinitat. En aquest cas, s’ha d’acreditar, a més, amb la presentació de la demanda o resolució judicial.
    • La formada per dos o més persones majors de 23 anys o menors de 65 que habitin al mateix domicili sense mantenir entre elles una de les relacions assenyalades als punts anteriors, en els termes que es determinin i sempre que hagin viscut de manera independent almenys els tres anys anteriors a la sol·licitud, tret que hagin abandonat el domicili habitual per ser víctimes de violència de gènere, hagin iniciat tràmits de separació o divorci o altres circumstàncies que es determinin.    

6. La verificació del compliment dels requisits d’ingressos i patrimoni per a l’accés i manteniment de la prestació econòmica d’ingrés mínim vital l’ha de dur a terme l’entitat gestora conforme a la informació que es reculli per mitjans telemàtics de l’Agència Estatal d’Administració Tributària i a les Hisendes Tributàries Forals de Navarra i dels territoris històrics del País Basc. A aquest efecte, es prendrà com a referència la informació que consti en aquestes Hisendes Públiques respecte de l’exercici anterior a aquell en què es realitza aquesta activitat de reconeixement o control o, si no n’hi ha, la informació que consti més actualitzada en les Administracions públiques esmentades.

A la sol·licitud, cada interessat ha d’autoritzar expressament l’administració que li tramita la sol·licitud perquè obtingui les seves dades tributàries de l’Agència Estatal d’Administració Tributària, de les Administracions Tributàries de les Comunitats Autònomes, de la Hisenda Foral de Navarra o Diputacions Forals del País Basc i de la Direcció General del Cadastre Immobiliari.

7. La situació de demandant d’ocupació queda acreditada amb el document expedit a l’efecte per l’administració competent o mitjançant accés electrònic per part de l’entitat gestora.

8. No serà exigible al sol·licitant l’acreditació de fets, dades o circumstàncies que l’Administració de la Seguretat Social hagi de conèixer per si mateixa, com la situació del beneficiari en relació amb el sistema de la Seguretat Social o la percepció pels membres de la unitat de convivència d’una altra prestació econòmica que consti en el registre de prestacions socials públiques.  

Quanties

    1. Determinació de la quantia

La quantia de l’ingrés mínim vital per al beneficiari individual o la unitat de convivència serà la diferència entre la renda garantida i el conjunt de rendes i ingressos d’aquestes persones, sempre que la quantia resultant sigui igual o superior a 10 euros mensuals.

La quantia mensual de la renda garantida és:

  • Per a un beneficiari individual: el 100 per 100 de l’import anual de les pensions no contributives dividit entre dotze. El 2020 són 461,53 euros.  
  • Per a la unitat de convivència, la quantia anterior incrementada en un 30 per 100 per membre addicional a partir del segon, amb un màxim del 220 per 100. Per al 2020 els imports són:

    • 599,99 euros per a una unitat de convivència formada per dos adults.         
    • 738,45 euros per a una unitat de convivència formada per dos adults i un menor o tres adults.
    • 876,91 euros per a una unitat de convivència formada per dos adults i dos menors o tres adults i un menor o per quatre adults.  
    • 1.015,37 euros per a una unitat de convivència formada per dos adults i tres o més menors o tres adults i dos o més menors o per quatre adults i un menor.

  • La quantia assenyalada en el punt anterior s’incrementa amb un complement del 22 per 100 de l’import anual de les pensions no contributives dividit entre dotze, quan es tracti d’una unitat de convivència monoparental (un sol adult amb un o més fills menors amb qui convisqui, o un o més menors en règim d’acolliment familiar permanent o guarda amb finalitats d’adopció al seu càrrec, quan sigui el sustentador únic de la unitat de convivència). Per al 2020 els imports són:

    • 701,53 euros per a una unitat de convivència monoparental formada per un adult i un menor.
    • 839,98 euros per a una unitat de convivència monoparental formada per un adult i dos menors.
    • 978,44 euros per a una unitat de convivència monoparental formada per un adult i tres o més menors.

Per a la determinació de la quantia, es considerarà que els fills o menors o majors d'edat amb discapacitat que formin part de diferents unitats familiars en supòsits de custòdia compartida establerta judicialment formen part de la unitat on es trobin domiciliats.

Les persones beneficiàries de l’ingrés mínim vital es troben exemptes de l’aportació dels usuaris a la prestació farmacèutica ambulatòria.

QUANTIES DE LA RENDA GARANTIDA EL 2020
                                                         
Euros any
Un adult
5.538
Un adult i un menor
8.417,76
Un adult i dos menors
10.079,16
Un adult i tres o més menors
11.740,56
Dos adults
7.199,4
Dos adults i un menor
8.860,8
Dos adults i dos menors
10.522,2
Dos adults i tres o més menors
12.183,6
Tres adults
8.860,8
Tres adults i un menor
10.522,2
Tres adults i dos o més menors
12.183,6
Quatre adults
10.522,2
Quatre adults i un menor
12.183,6
Altres
12.183,6

2. Modificació de la quantia

El canvi en les circumstàncies personals, econòmiques o patrimonials de la persona beneficiària de l’ingrés mínim vital, o d’algun dels membres de la unitat de convivència, podrà suposar la modificació de la quantia de la prestació econòmica mitjançant la revisió corresponent per part de l’entitat gestora.

La modificació tindrà efectes a partir del dia primer del mes següent al de la data en què s’hagués produït el fet causant de la modificació.

En tot cas, la quantia de la prestació s’actualitzarà amb efectes del dia 1 de gener de cada any, prenent com a referència els ingressos anuals computables de l’exercici anterior. Quan la variació dels ingressos anuals computables de l’exercici anterior motivés l’extinció de la prestació, aquesta assortirà igualment efectes a partir del dia 1 de gener de l’any següent a aquell al qual corresponguin els ingressos esmentats.

Obligacions de les persones beneficiàries

  1. Les persones titulars de l’ingrés mínim vital estaran subjectes durant el temps de percepció de la prestació a les obligacions següents:

      a) Proporcionar la documentació i informació necessària per a l’acreditació dels requisits i la conservació de la prestació, així com per garantir la recepció de notificacions i comunicacions.

      b) Comunicar qualsevol canvi o situació que pogués donar lloc a la modificació, suspensió o extinció de la prestació, en el termini de trenta dies naturals des que aquests es produeixin.

      c) Reintegrar l’import de les prestacions percebudes de manera indeguda.

      d) Comunicar a l’entitat gestora amb antelació les sortides a l’estranger tant del titular com dels membres de la unitat de convivència, fent constar la durada previsible de la mateixa.

    1. No tindrà consideració d’estada ni de trasllat de residència la sortida a l’estranger per temps no superior a quinze dies naturals per una sola vegada cada any.

    2. La sortida i estada a l’estranger de qualsevol dels membres d’una unitat de convivència per un període, continuat o no, de fins a noranta dies naturals com a màxim durant cada any natural, haurà de ser comunicada i justificada amb antelació.     

      e) Presentar anualment declaració corresponent a l’Impost sobre la renda de les persones físiques.

      f) Figurar inscrites com a demandants d’ocupació, les persones majors d’edat o menors emancipades que no estiguin treballant tret dels supòsits que es determinin reglamentàriament.

      g) En cas de compatibilitzar la prestació de l’ingrés mínim vital amb les rendes del treball o l’activitat econòmica, complir les condicions establertes per a l’accés i manteniment de la compatibilitat esmentada.

    3. h) Participar en les estratègies d’inclusió que promogui el Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions.

    4. i) Qualsevol altra obligació que pugui establir-se reglamentàriament.

  2. Les persones integrants de la unitat de convivència estaran obligades a:

      a) Comunicar la mort del titular.

      b) Posar en coneixement de l’administració qualsevol fet que distorsioni la finalitat de la prestació atorgada.

      c) Presentar anualment declaració corresponent a l’Impost sobre la renda de les persones físiques.

      d) Complir les obligacions que l’apartat anterior imposa al titular i aquest, per qualsevol motiu, no duu a terme.

      e) Figurar inscrites com a demandants d’ocupació, les persones majors d’edat o menors emancipades que no estiguin treballant, tret dels supòsits que es determinin reglamentàriament.

      f) En cas de compatibilitzar la prestació de l’ingrés mínim vital amb les rendes del treball o l’activitat econòmica, complir les condicions establertes per a l’accés i manteniment de la compatibilitat esmentada.

    1. g) Participar en les estratègies d’inclusió que promogui el Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions.

    2. h) Complir qualsevol altra obligació que pugui establir-se reglamentàriament.

Reintegrament de pensions percebudes de manera indeguda

L’Institut Nacional de la Seguretat Social podrà revisar d’ofici, en perjudici dels beneficiaris, els actes relatius a la prestació d’ingrés mínim vital, sempre que la revisió esmentada s’efectuï dins del termini màxim de quatre anys des que es va dictar la resolució administrativa que no hagués estat impugnada. Així mateix, en tal cas podrà d’ofici declarar i exigir la devolució de les prestacions percebudes de manera indeguda.

L’entitat gestora podrà rectificar en qualsevol moment els errors materials o de fet i els aritmètics, així com les revisions motivades per la constatació d’omissions o inexactituds en les declaracions del beneficiari, i també reclamar les quantitats que, si escau, s’haguessin percebut de manera indeguda per tal motiu.

En supòsits diferents als indicats en els paràgrafs anteriors, la revisió en perjudici dels beneficiaris s’efectuarà de conformitat amb la Llei 36/2011, de 10 d’octubre, Reguladora de la Jurisdicció Social.

Quan mitjançant resolució s’acordi l’extinció o la modificació de la quantia de la prestació com a conseqüència d’un canvi en les circumstàncies que van determinar-ne el càlcul i no existeixi dret a la prestació o l’import a percebre sigui inferior a l’import percebut, els beneficiaris de la prestació estaran obligats a reintegrar les quantitats percebudes de manera indeguda, mitjançant el procediment establert al Reial Decret 148/1996, de 5 de febrer, pel qual es regula el procediment especial per al reintegrament de les prestacions de la Seguretat Social percebudes de manera indeguda i al Reial Decret 1415/2004, d’11 de juny, pel qual s’aprova el Reglament General de Recaptació de la Seguretat Social.

Seran responsables solidaris del reintegrament de les prestacions percebudes de manera indeguda els beneficiaris i totes aquelles persones que en virtut de fets, omissions, negocis o actes jurídics participin en l’obtenció d’una prestació de forma fraudulenta. Als responsables solidaris se’ls podrà exigir el principal, els recàrrecs i els interessos que s’hagin d’exigir al primer responsable, i totes les costes que es generin per al cobrament del deute.

En els supòsits anteriors, transcorregut el termini d’ingrés en període voluntari sense pagament del deute, s’aplicaran els recàrrecs corresponents i començarà la meritació d’interessos de demora, sense perjudici que aquests últims només siguin exigibles respecte del període de recaptació executiva. En els supòsits que es determinin reglamentàriament, l’entitat gestora podrà acordar compensar el deute amb les mensualitats de l’ingrés mínim vital fins a un determinat percentatge màxim de cada mensualitat.

Pagament

El pagament de la prestació és mensual i s’efectua per transferència bancària a un compte del titular de la prestació.

El dret a la prestació de l’ingrés mínim vital naixerà a partir del primer dia del mes següent al de la data de presentació de la sol·licitud.

L’ingrés mínim vital és intransferible. No es pot oferir en garantia d’obligacions, ni ser objecte de cessió total o parcial, ni de compensació o descompte, ni de retenció o embargament.

Durada

El dret a la prestació neix a partir del primer dia del mes següent al de la data de presentació de la sol·licitud.
Es mantindrà mentre subsisteixin els motius que van donar lloc a la seva concessió i es compleixin els requisits i obligacions previstos en la Llei.

  • Suspensió del dret

El dret a la prestació se suspendrà per les causes següents:

a) Pèrdua temporal d’algun dels requisits exigits per al seu reconeixement.

b) Incompliment temporal per part de la persona beneficiària, del titular o d’algun membre de la seva unitat de convivència de les obligacions assumides en accedir a la prestació.

c) De manera cautelar en cas d’indicis d’incompliment per part de la persona beneficiària, del titular o d’algun membre de la seva unitat de convivència dels requisits establerts o les obligacions assumides en accedir a la prestació, quan així ho resolgui l’entitat gestora.

En tot cas, se suspendrà de manera cautelar en el cas de trasllat a l’estranger per un període continuat o no superior a 90 dies naturals a l’any, sense haver-ho comunicat a l’entitat gestora amb antelació ni estar justificat degudament.

d) Incompliment de les condicions associades a la compatibilitat de l’ingrés mínim vital amb rendes de treball o activitat econòmica per compte propi.

e) Qualsevol altra causa que es determini reglamentàriament.

La suspensió del dret a l’ingrés mínim vital implicarà la suspensió del pagament de la prestació a partir del primer dia del mes següent al que es produeixin les causes de suspensió o al que l’entitat gestora competent tingui coneixement, sense perjudici de l’obligació de reintegrament, de les quantitats indegudament percebudes. La suspensió es mantindrà mentre persisteixin les circumstàncies que l’haguessin causat.

Si la suspensió es manté durant un any, el dret a la prestació quedarà extingit.

Si desapareixen les causes que van motivar la suspensió del dret, es procedirà d’ofici o a instància de part a reprendre el dret sempre que es mantinguin els requisits que van donar lloc al seu reconeixement, i es meritaria la prestació a partir del dia 1 del mes següent a la data en què haguessin decaigut les causes que van motivar-ne la suspensió.

Si les causes de suspensió es mantenen, es procedirà a la modificació o extinció del dret, segons escaigui.

  • Extinció del dret

El dret a la prestació d’ingrés mínim vital s’extingirà per les causes següents:

a) Mort de la persona titular. No obstant això, quan es tracti d’unitats de convivència, qualsevol altre membre que compleixi els requisits podrà presentar una nova sol·licitud. Si la sol·licitud es presenta  en el termini de tres mesos a comptar des de l’endemà a la data de la mort, els efectes econòmics del dret que pugui correspondre a la unitat de convivència en funció de les seves noves circumstàncies es produiran a partir del dia primer del mes següent a la data de la mort, sempre que se sol·liciti dins del termini assenyalat.    

b) Pèrdua definitiva d’algun dels requisits exigits per al manteniment de la prestació.

c) Resolució recaiguda en un procediment sancionador que així ho determini.      

d) Sortida del territori nacional sense comunicació ni justificació a l’entitat gestora durant un període, continuat o no, superior a 90 dies naturals a l’any.

e) Renúncia del dret.

f) Suspensió de la prestació per temps superior a un any.

g) Incompliment reiterat de les condicions associades a la compatibilitat de l’ingrés mínim vital amb les rendes del treball o l’activitat econòmica per compte propi.

h) Qualsevol altra causa que es determini reglamentàriament.

L’extinció del dret a la prestació produirà efectes des del primer dia del mes següent a la data en què es presentin les causes extintives.

Simulador de l’Ingrés Mínim Vital

Aquest simulador us farà una sèrie de preguntes sobre la vostra situació i, segons les respostes, podreu comprovar si compliu els requisits per rebre la prestació de l’Ingrés Mínim Vital i podreu saber l’import aproximat que us correspondria.

Tingueu en compte que aquesta simulació no tramita la prestació, i el resultat només té valor informatiu.

Podeu accedir al simulador des de l’enllaç següent: simulador de l’Ingrés Mínim Vital.


Preguntes Freqüents

A Preguntes Freqüents hi ha publicades un seguit de qüestions sobre l’Ingrés mínim vital que podran aclarir els dubtes més comuns sobre aquesta nova prestació. S’aniran actualitzant per incloure els que es vagin produint.

Complementary Content
${loading}