Contingut

El contingut de la cartera comuna de servicis del Sistema Nacional de Salut (SNS) està regulat en la Llei 16/2003, de 28 de maig, i l'art. 2 del  RD  1030/2006, de 15 de setembre.

La cartera comú de servicis del SNS és el conjunt de tècniques, tecnologies o procediments, és a dir, cada un dels mètodes, activitats i recursos basats en el coneixement i experimentació científica, mitjançant els que fan efectives les prestacions sanitàries. S'articula al voltant de les modalitats següents:

a) La cartera comuna bàsica de servicis assistencials del SNS comprèn totes les activitats assistencials de prevenció, diagnòstic, tractament i rehabilitació que es realitzen en centres sanitaris o sociosanitaris, així com el transport sanitari urgent, coberts de forma completa per finançament públic.

La prestació d'estos servicis es farà de manera que es garantisca la continuïtat assistencial, amb un enfocament multidisciplinari, centrat en el pacient, garantint la màxima qualitat i seguretat en seua prestació, així com les condicions d'accessibilitat i equitat per a tota la població coberta.

b) La cartera comuna suplementària del SNS inclou totes les prestacions la provisió de la qual es realitza mitjançant dispensació ambulatòria i estan subjectes a aportació de l'usuari: prestació farmacèutica, prestació ortoprotètica, prestació amb productes dietètics i el transport sanitari no urgent, subjecte a prescripció facultativa, per raons clíniques i amb un nivell d'aportació de l'usuari d'acord a allò que determina la prestació farmacèutica.

El percentatge d'aportació de l'usuari es regirà per les mateixes normes que regulen la prestació farmacèutica, prenent com a base de càlcul el preu final del producte i sense que s'aplique el mateix límit de quantia a esta aportació.

c) Cartera comú de servicis accessoris del SNS inclou totes les activitats, servicis o tècniques, sense caràcter de prestació, que no es consideren essencials i que són coadjuvants o de suport per a la millora d'una patologia de caràcter crònic. Estan subjectes a aportació i reemborsament per part de l'usuari.

L'aportació de l'usuari o, si escau, el reemborsament, es regirà per les mateixes normes que regulen la prestació farmacèutica, prenent com a referència el preu final de facturació que es decidisca per al SNS.

Cartera de servicis complementària de les comunitats autònomes (CCAA):

Les CCAA, en l'àmbit de les seues competències, podran aprovar les seues respectives carteres de servicis, que inclouran, com a mínim, la cartera de servicis del SNS, en les modalitats bàsiques de servicis assistencials, suplementària i de servicis accessoris, la qual s'ha de garantir a tots els seus usuaris.

Les CCAA podran incorporar en les seues carteres de servicis, una tècnica, tecnologia o procediment no contemplat en la cartera comuna de servicis del SNS, per a la qual cosa establiran els recursos addicionals necessaris.

En tot cas, aquestos serveis complementaris no estaran inclosos en la finançament general de les prestacions de l'SNS. Les CCAA assumiran, a càrrec dels seus propis pressupostos, tots els costos d'aplicació de la cartera de servicis complementària a les persones que tinguen la condició d'assegurat o de beneficiari d'este.

Salut pública

La prestació de salut pública és el conjunt d'iniciatives organitzades per les administracions públiques per preservar, protegir i promoure la salut de la població. És una combinació de ciències, habilitats i activitats dirigides al manteniment i millora de la salut de totes les persones a través d'accions col·lectives o socials.

Les prestacions de salut pública s'exerciran amb un caràcter d'integritat, des de les estructures de salut pública de les administracions i de la infraestructura d'atenció primària del SNS.

La prestació de salut pública comprèn les següents actuacions:

  • La informació i la vigilància en salut pública i els sistemes d'alerta epidemiològica i resposta ràpida en emergències de salut pública.
  • La defensa dels fins i objectius de la salut pública que és la combinació d'accions individuals i socials destinades a obtindre compromisos polítics, suport per a les polítiques de salut, acceptació social i suport per a uns objectius o programes de salut determinats.
  • La promoció de la salut, a través de programes intersectorials i transversals.
  • La prevenció de les malalties, discapacitats i lesions.
  • La protecció de la salut, evitant els efectes negatius que diversos elements del medi poden tindre sobre la salut i el benestar de les persones.
  • La protecció i promoció de la sanitat ambiental.
  • La protecció i promoció de la seguretat alimentària.
  • La protecció i promoció de la salut laboral.
  • L'avaluació d'impacte en salut.
  • La vigilància i el control dels possibles riscos per a la salut que deriven de la importació, exportació o trànsit de béns i del trànsit internacional de viatgers.
  • La prevenció i detecció precoç de les malalties rares, així com el suport a les persones que les tenen i a les seues famílies.
  • Així mateix, la prestació de salut pública inclourà totes les actuacions singulars o mesures especials que, en matèria de salut pública, les autoritats sanitàries de les diferents administracions públiques han d'adoptar, dins l'àmbit de les seues competències, quan circumstàncies sanitàries de caràcter extraordinari o situacions d'especial urgència o necessitat així ho exigisquen i l'evidència científica disponible les justifique.

Atenció primària

L'atenció primària és el nivell bàsic i inicial d'atenció que garanteix la globalitat i continuïtat de l'atenció al llarg de tota la vida del pacient, actuant com a gestor i coordinador de cascs i regulador de fluxos. Comprendrà activitats de promoció de la salut, educació sanitària, prevenció de la malaltia, assistència sanitària, manteniment i recuperació de la salut, així com la rehabilitació física i el treball social.

L'atenció primària, que inclou l'abordatge dels problemes de salut i factors i conductes de risc, comprén les prestacions següents:

  • Atenció sanitària a demanda, programada i urgent tant en consulta com en el domicili del malalt.
  • La indicació o prescripció i la realització, si escau, de procediment diagnòstics i terapèutics.
  • Activitats en matèria de prevenció, promoció de la salut, atenció familiar i atenció comunitària.
  • Activitats d'informació i vigilància en la protecció de la salut.
  • Rehabilitació bàsica.
  • Atencions i servicis específics sobre les dones, que específicament inclouen la detecció i tractament de les situacions de violència de gènere, la infància, l'adolescència, els adults, la tercera edat, els grups de risc i els malalts crònics.
  • Atenció pal·liativa a malalts terminals.
  • Atenció a la salut mental en coordinació amb els serveis d'atenció especialitzada.
  • Atenció a la salut bucodental.

Atenció especialitzada.

L'atenció especialitzada comprén les activitats assistencials, diagnòstiques, terapèutiques i de rehabilitació i atencions, així com eixes de promoció de la salut, educació sanitària i prevenció de la malaltia, la naturalesa de la qual aconsella que es realitzen a aquest nivell. La atención especializada garantizará la continuidad de la atención integral al paciente, una vez superadas las posibilidades de la atención primaria y hasta que aquél pueda reintegrarse en dicho nivel.

La atención especializada se presta, siempre que las condiciones del paciente lo permitan, en consultas externas y en hospital de día y comprende.

  • Assistència especialitzada en consultes.
  • L'assistència especialitzada en hospital de dia, metge i quirúrgic.
  • L'hospitalització en règim d'internament.
  • El suport a l'atenció primària en l'alta hospitalària precoç i, si escau, l'hospitalització a domicili.
  • La indicació o prescripció i la realització, si escau, de procediment diagnòstics i terapèutics.
  • La atención paliativa a enfermos terminales.
  • L'atenció a la salut mental.
  • La rehabilitació en pacients de dèficit funcional recuperable.

Atenció d'urgència

L'atenció d'urgència és la que es presta al pacient en els casos en què la seua situació clínica obliga a una atenció sanitària immediata. Es dispensarà tant en centres sanitaris com fora, inclòs el domicili del pacient i l'atenció in situ, durant les 24 hores del dia, mitjançant l'atenció mèdica i d'infermeria i amb la col·laboració d'altres professionals.

La cartera de servicis comuns de la prestació d'atenció d'urgència compren:

  • L'atenció telefònica, a través dels centres coordinadors d'urgències sanitàries, que inclou la regulació mèdica de la demanda assistencial que assigna la resposta més adequada a cada urgència sanitària, la informació i l'orientació o consell sanitari.
  • L'avaluació inicial i immediata dels pacients per determinar els riscos per la salut i la seua vida i,si escau, la classificació per prioritzar l'assistència sanitària que necessiten. L'avaluació pot completar-se derivant als pacient a un centre assistencial, si escau, per a la realització de les exploracions i procediments diagnòstics necessaris per establir la naturalesa i l'abast del procés i determinar les actuacions immediates a seguir per atendre la situació d'urgència.
  • La realització dels procediments diagnòstics necessaris i dels procediments terapèutics mèdic-quirúrgics necessaris per atendre adequadament cada situació d'urgència sanitària.
  • La monitorització, l'observació i la reavaluació dels pacients, quan la seua situació així ho requerisca.
  • El transport sanitari, terrestre, aeri o marítim, assistit o no, segons ho requerista la situació clínica dels pacients, en els casos en que siga necessari per al seu trasllat adequat al centre sanitari que puga atendre de manera òptima la situació d'urgència.
  • La informació i assessorament als pacients o, si escau, acompanyants, sobre l'atenció prestada i les mesures que cal adoptar en finalitzar eixa atenció, d'acord amb la legislació vigent.
  • Una vegada s'ha atés la situació d'urgència, es procedirà a l'alta dels pacients o a la seua derivació al nivell assistencial més adequat i, quan la gravetat de la situació així ho requerisca, a l'internament hospitalari, amb els informes clínics pertinents per garantir la continuïtat assistencial.
  • La comunicació a les autoritats competents d'aquelles situacions que ho requerisquen, especialment en cas de sospita de violència de gènere o de maltractaments a menors, majors o persones amb discapacitat.

Prestacions farmacèutiques

Aportació dels beneficiaris en la prestació farmacèutica ambulatòria:

S'entén per prestació farmacèutica ambulatòria la que es dispensa al pacient mitjançant recepta mèdica o ordre de dispensació hospitalària, a través d'oficines o servicis de farmàcia.

La prestació farmacèutica ambulatòria estarà subjecta a aportació de l'usuari, que es farà efectiva en el moment de la dispensació del medicament o producte sanitari i serà proporcional al nivell de renda que s'actualitzarà, com a màxim, anualment.

Amb caràcter general, el percentatge d'aportació de l'usuari seguirà el següent esquema:

  1. Un 60% del PVP per als usuaris i els seus beneficiaris la renda dels quals siga igual o superior a 100.000 euros consignada a la casella de base liquidable general i de l'estalvi de la declaració de l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF).
  2. Un 50% del PVP per les persones que tinguen la condició d'assegurat actiu i els seus beneficiaris la renda dels quals siga igual o superior a 18.000 euros i inferior a 100.000 euros consignada a la casella de base liquidable general i de l'estalvi de la declaració de l'IRPF.
  3. Un 40% per a les persones que tinguen la condició d'assegurat actiu i els seus beneficiaris i no es estiguen inclosos en els apartats a. o b. anteriors.
  4. Un 10% del PVP per a les persones que tinguen la condició d'assegurat com a pensionistes de la Seguretat Social, excepte les persones incloses en l'apartat a.

Per garantir la continuïtat dels tractaments de caràcter crònic i assegurar un alt nivell d'equitat als pacients pensionistes amb tractaments de llarga durada, els percentatges generals estaran subjectes a límits màxims d'aportació en els casos següents:

  1. A un 10% del PVP en els medicaments pertanyents als grups ATC d'aportació reduïda (annex III del |R.D. 1348/2003, de 31 d'octubre), amb una aportació màxima de 4,24 euros per envàs, a partir de l'1-01-2015. Esta aportació màxima s'actualitzarà de manera automàtica cada mes de gener d'acord amb l'evolució de l'IPC.

    A partir de l'1-10-2013, s'establix la consideració d'aportació reduïda per als medicaments recollits a l'annex 1 de la Resolució de 10-09-2013 i la seua dispensació es limita als pacients no hospitalitzats en els servicis de farmàcia dels hospitals. L'aportació reduïda serà la que establix el paràgraf anterior; no obstant això, quan la dispensació dels medicaments per part dels servicis de farmàcia hospitalària no s'ajuste a l'envàs comercial, el càlcul de l'aportació es farà de manera proporcional a la medicació dispensada sobre l'aportació que corresponga.
  2. Per a les persones que tinguen la condició d'assegurades com a pensionistes de la Seguretat Social i els seus beneficiaris la renda de les quals siga inferior a 18.000 euros consignada en la casella de base liquidable general i de l'estalvi de la declaració de l'IRPF o que no estiguen incloses en els següents apartats c. o d., fins a un límit màxim d'aportació mensual de 8,23 euros, a partir de l'01-01-2015.
  3. Per a les persones que tinguen la condició d'assegurades com a pensionistes de la Seguretat Social i els seus beneficiaris la renda de les quals siga igual o superior a 18.000 euros i inferior a 100.000 consignada en la casella de base liquidable general i de l'estalvi de la declaració de l'IRPF, fins a un límit màxim d'aportació mensual de 18,52 euros, a partir de l'01-01-2015.
  4. Per a les persones que tinguen la condició d'assegurades com a pensionistes de la Seguretat Social i els seus beneficiaris la renda de les quals siga superior a 100.000 euros consignada en la casella de base liquidable general i de l'estalvi de la declaració de l'IRPF, fins a un límit màxim d'aportació mensual de 61,75 euros, a partir de l'01-01-2015.

L'import de les aportacions que excedisquen estes sumes serà objecte de reintegrament per la comunitat autònoma corresponent, amb una periodicitat màxima semestral.

Estaran exempts d'aportació, els usuaris i els seus beneficiaris que pertanyen a una de les següents categories:

  1. Afectats de síndrome tòxica i persones amb discapacitat en els casos que preveu la seua normativa específica.
  2. Persones perceptores de rendes d'integració social.
  3. Persones perceptores de pensions no contributives.
  4. Aturats que han perdut el dret a percebre el subsidi d'atur mentre subsistisca la situació.
  5. Els tractaments derivats d'accident de treball i malaltia professional.

El nivell d'aportació dels mutualistes i classes passives de la Mutualitat General de Funcionaris Civils de l'Estat, de l'Institut Social de les Forces Armades i de la Mutualitat General Judicial serà del 30%.

Prestació ortoprotèsica

La prestació ortoprotèsica consisteix en l'ús de productes sanitaris, implantables o no, la finalitat dels quals és substituir total o parcialment una estructura corporal, o bé, modificar, corregir o facilitar la seua funció. Comprendrà els elements precisos per millorar la qualitat de vida i autonomia del pacient.

Esta prestació serà facilitada pels |SPS o donarà lloc a ajudes econòmiques, en els casos i d'acord amb les normes que s'establisquen reglamentàriament per part de les administracions sanitàries competents.

La prestació ortoprotèsica compren els implants quirúrgics, les pròtesis externes, les cadires de rodes, los ortesis i les ortopròtesis especials.

Aportació de l'usuari:

  1. Amb caràcter general, la cartera suplementària de prestació ortoprotètica està subjecta a aportació de l'usuari, amb un esquema similar al de la prestació farmacèutica. Es pren com a base de càlcul el preu d'Oferta del producte. 
  2. El percentatge d'aportació de l'usuari es regirà per les mateixes normes que regulen la prestació farmacèutica i sense que s'aplique el mateix límit de quantia a esta aportació, serà el següent:
    1. Un 60 % del preu d'Oferta del producte per als usuaris i els seus beneficiaris amb una renda consignada a les caselles de la base liquidable general i de l'estalvi de la declaració de l'IRPF igual o superior a 100.000 euros.
    2. Un 50% per cent del preu d'Oferta del producte per a les persones que tinguen la condició d'assegurat actiu i els seus beneficiaris la renda consignada en les caselles de la base liquidable general i de l'estalvi de la declaració de l'IRPF dels quals siga igual o superior a 18.000 euros i inferior a 100.000 euros.
    3. Un 40% del preu de l'Oferta del producte per a les persones que tinguen la condició d'assegurat actiu i els seus beneficiaris i no es estiguen inclosos en els apartats a) o b).
    4. Un 10% del preu d'Oferta del producte per a les persones que tinguen la condició d'assegurat com a pensionistes de la Seguretat Social i els seus beneficiaris, excepte les persones incloses en l'apartat a).
    5. Un 10% del preu d'Oferta del producte en els productes pertanyents als subgrups d'aportació reduïda que apareixen a l'annex del RD 1506 / 2012, de 2 de novembre.
  3. Per ordre de la persona titular del Ministeri de Sanitat, Servicis Socials i Igualtat, previ informe del Consell Interterritorial, s'ha d'establir el límit màxim de l'aportació que han d'abonar els usuaris a la qual es refereixen els anteriors apartats b), c), d) i e).
  4. Estaran exempts d'aportació, els usuaris i els seus beneficiaris que en el moment de la dispensació pertanyen a una de les següents categories:
    1. Afectats de síndrome tòxica.
    2. Persones amb discapacitat que siguen beneficiàries del sistema especial de prestacions socials i econòmiques, que preveu l'article 12 de la Llei 13/1982, de 7 d'abril, d'integració social de persones amb discapacitat, i aquelles altres persones amb discapacitat que igualment es troben en casos d'exempció que preveu la seua normativa específica.
    3. Persones perceptores de rendes d'integració social.
    4. Persones perceptores de pensions no contributives.
    5. Aturats que han perdut el dret a percebre el subsidi d'atur mentre subsistisca la situació.
    6. Persones que requerisquen tractaments derivats d'un accident laboral o una malaltia professional, si bé el finançament serà a càrrec de la corresponent Mútua Col·laboradora amb la Seguretat Social, de l'INSS o de l'ISM. 
  5. Les persones titulars o beneficiàries dels règims especials de la Seguretat Social gestionats per les mutualitats de funcionaris aportaran el 30% amb el límit que es fixa per als usuaris de l'apartat 2. c), excepte per als productes que pertanyen als subgrups d'aportació reduïda, en què és aplicable el que disposa l'apartat 2. e), i per als tractaments derivats d'accident en acte de servici o malaltia professional, que estaran exempts d'aportació.

Productes dietètics

La prestació amb productes dietètics comprén la dispensació dels tractaments dietoteràpics a les persones que patisquen determinats trastorns metabòlics congènits i la nutrició enteral domiciliaria per a pacients que no poden cobrir les seues necessitats nutricionals, a causa de la seua situació clínica, amb aliments de consum ordinari.

Aquesta prestació la facilitaran els servicis de salut o donarà lloc a ajudes econòmiques, si escau, d'acord amb les normes que reglamentàriament s'establisquen.

Transport sanitari

El transport sanitari, que necessàriament haurà de ser accessible a les persones amb discapacitat, consisteix en el desplaçament de malalts per causes exclusivament clíniques, la situació dels quals els impedisca desplaçar-se en els medis ordinaris de transport. Esta prestació es facilitarà:

  • Si el transport sanitari és urgent, ho cobrirà totalment el finançament públic.
  • Si no urgent, subjecte a prescripció facultativa, per raons clíniques, i amb un nivell d'aportació de l'usuari d'acord a allò que determina la prestació farmacèutica. 

La cartera de servicis comuns de transport sanitari inclou el transport sanitari no assistit, que és el que s'indica per al trasllat especial de malalts o accidentats que requerisquen assistència tècnic sanitària en ruta.


Trasllat de pacients entre |CCAA:

Quan una comunitat autònoma decidisca traslladar un pacient a altra comunitat, amb la finalitat de prestar-le assistència sanitària que no es pot facilitar amb els seus propis medis, proporcionarà el transport sanitari al pacient que ho necessite, tant per al seu desplaçament al centre sanitari, com per al retorn al seu domicili si persisteixen les causes que justifiquen la necessitat d'esta prestació. En cas d'utilitzar transport aeri o marítim, la comunitat receptora es farà càrrec del trasllat del pacient des de l'aeroport, heliport o port fins al centre sanitari, així com del retorn des d'este fins a l'aeroport, heliport o port, si persisteixen les causes que motiven la necessitat de transport sanitari.

En el cas de pacients sotmesos a tractaments periòdics, com diàlisis o rehabilitació, que es desplacen a altra comunitat autònoma durant un període de temps, esta comunitat és la que, aplicant els criteris que fa servir per autoritzar l'ús de transport sanitari en el seu àmbit, es fa càrrec de facilitar esta prestació per rebre els tractaments, als usuaris que així ho requerisquen, per causes estrictament mèdiques.

Quan un pacient desplaçat transitòriament a altra comunitat autònoma ha rebut assistència sanitària urgent, la comunitat d'origen del pacient és la que es fa càrrec del transport sanitari que necessite per causes estrictament mèdiques per al seu trasllat a la comunitat d'origen, ja siga al seu domicili o a un altre centre sanitari.

Servicis d'informació i documentació sanitària

Les persones que reben prestacions de la cartera de servicis comuns, tindran dret a la informació i documentació sanitària i assistencial, d'acord amb la Llei 41/2002, de 14 de novembre, bàsica reguladora de l'autonomia del pacient i de drets i obligacions en matèria d'informació i documentació clínica, i la Llei Orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal.

Així mateix, els usuaris de l'SNS tindran dret a:

  • La informació i, si escau, tramitació dels procediments administratius necessaris per garantir la continuïtat de l'atenció sanitària.
  • L'expedició dels parts de baixa, confirmació, alta i demés informes o documents clínics per a la valoració de la incapacitat o altres efectes.
  • La documentació o certificació mèdica de naixement, defunció i demés extrems per al Registre Civil.

Accidents de treball i malalties professionals

Les prestacions sanitàries en cas de contingències professionals, es prestaran de la forma més completa, tenen el mateix contingut que el derivat de causes no professionals i, a més (art.  11 Decret 2766/1967, de 16 novembre):

  • El subministrament i renovació dels aparells de pròtesi i ortopèdia necessaris i els vehicles per a invàlids.
  • La cirurgia plàstica i reparadora adequada, quan una vegada curades les lesions per accidents de treball hagueren quedat deformitats o mutilacions que produïsquen alteració important en l'aspecte físic de l'accidentat o dificulten la seua recuperació funcional per a la feina posterior.
  • Durant el període d'assistència sanitària haurà de realitzar-se, com a part d'aquesta, el tractament de rehabilitació necessari per a aconseguir una curació més completa i en un termini més curt o obtindre major aptitud per al treball.
  • Este tractament podrà efectuar-se també després de l'alta amb seqüeles o sense elles, i sempre que permeta la recuperació més completa de la capacitat per al treball amb relació als Servicis Socials corresponents.
  • Les prestacions farmacèutiques es dispensen de forma gratuïta.
  • Subministrament a les empreses de farmacioles com a material de primers auxilis en cas d'accident de treball, sempre que assumisquen respecte als seus treballadors la protecció per les contingències professionals.

Quan les contingències professionals es protegeixen per l'INSS , aquest Institut ha de pagar als SPS de les CCAA, les prestacions sanitàries, farmacèutiques i recuperadores derivades de contingències professionals sofrides pels afiliats amb cobertura per l'esmentada contingència en esta entitat gestora (disposició addicional 59ena de la Llei 30/2005, de 29 de desembre, de Pressuposts Generals de l'Estat per a 2006, desenvolupada per l'Ordre TAS  131/2006, de 26 de gener).

Complementary Content
${loading}