Contingut

El contingut de la cartera comuna de serveis del Sistema Nacional de Salut (SNS) està regulat a la Llei 16/2003, de 28 de maig i a l'art. 2 del  RD  1030/2006, de 15 de setembre.

La cartera comuna de serveis del SNS és el conjunt de tècniques, tecnologies o procediments, i es consideren com a tals cada un dels mètodes, activitats i recursos basats en el coneixement i experimentació científica, mitjançant els quals es fan efectives les prestacions sanitàries. S'articula entorn de les següents modalitats:

a) La cartera comuna bàsica de serveis assistencials del SNS comprèn totes les activitats assistencials de prevenció, diagnòstic, tractament i rehabilitació que es duguin a terme en centres sanitaris o sociosanitaris, i també el transport sanitari urgent, coberts totalment pel finançament públic.

La prestació d'aquests serveis es fa de manera que garanteixi la continuïtat assistencial, amb un enfocament multidisciplinar centrat en el pacient, tot garantint la màxima qualitat i seguretat en la seva prestació, i també les condicions d'accessibilitat i equitat per a tota la població coberta.

b) La cartera comuna suplementària del SNS inclou totes les prestacions la provisió de les quals es realitza mitjançant la dispensació ambulatòria i estan subjectes a aportació de l'usuari: prestació farmacèutica, prestació ortoprotèsica, prestació amb productes dietètics i el transport sanitari no urgent, subjecte a prescripció facultativa, per raons clíniques i amb un nivell d'aportació de l'usuari d'acord amb el determinat per a la prestació farmacèutica.

El percentatge d'aportació de l'usuari es regeix per les mateixes normes que regulen la prestació farmacèutica, i es pren com a base de càlcul el preu final del producte i sense que s'apliqui el mateix límit de quantia a aquesta aportació.

c) Cartera comuna de serveis accessoris del SNS inclou totes aquelles activitats, serveis o tècniques, sense caràcter de prestació, que no es consideren essencials i/o que són coadjuvants o de suport per a la millora de la patologia de caràcter crònic i estan subjectes a aportació i/o reembossament per part de l'usuari.

L'aportació de l'usuari o, si escau, el reembossament, es regeix per les mateixes normes que regulen la prestació farmacèutica i es pren com a referència el preu final de facturació que es decideixi per al SNS.

Cartera de serveis complementària de les comunitats autònomes (CCAA):

Les comunitats autònomes (CCAA), en l'àmbit de les seves competències, poden aprovar les seves carteres de serveis respectives, que cal que incloguin, com a mínim, la cartera comuna de serveis del SNS, en les modalitats bàsica de serveis assistencials, suplementària i de serveis accessoris, la qual s'ha de garantir a tots els seus usuaris.

Les CCAA poden incorporar a les seves carteres de serveis, una tècnica, tecnologia o procediment no contemplat a la cartera comuna de serveis del SNS, per a la qual cosa cal que estableixin els recursos addicionals necessaris.

En tot cas, aquests serveis complementaris no s'inclouen en el finançament general de les prestacions del SNS. Les CCAA assumeixen, amb càrrec als seus propis pressupostos, totes els costos d'aplicació de la cartera de serveis complementària a les persones que tenen la condició d'assegurat o de beneficiari d'aquest.

Salut pública

La prestació de salut pública és el conjunt d'iniciatives organitzades per les administracions públiques per preservar, protegir i promoure la salut de la població. És una combinació de ciències, habilitats i activitats dirigides al manteniment i la millora de la salut de totes les persones a través d'accions col·lectives o socials.

Les prestacions de salut pública s'exerceixen amb caràcter d'integritat, a partir de les estructures de salut pública de les administracions i de la infraestructura d'atenció primària del SNS.

La prestació de salut pública comprèn les següents actuacions:

  • La informació i vigilància en salut pública i els sistemes d'alerta epidemiològica i resposta ràpida a emergències en salut pública.
  • La defensa de les finalitats i objectius de la salut pública que és la combinació d'accions individuals i socials destinades a obtenir compromisos polítics, suport per a les polítiques de salut, acceptació social i recolzament per a uns objectius o programes de salut determinats.
  • La promoció de la salut, a través de programes intersectorials i transversals.
  • La prevenció de les malalties, discapacitats i lesions.
  • La protecció de la salut, tot evitant els efectes negatius que diversos elements del medi poden tenir sobre la salut i el benestar de les persones.
  • La protecció i promoció de la sanitat ambiental.
  • La protecció i promoció de la seguretat alimentària.
  • La protecció i promoció de la salut laboral.
  • L'avaluació d'impacte en salut.
  • La vigilància i control dels possibles riscos per a la salut derivats de la importació, exportació o trànsit de béns i del trànsit internacional de viatgers.
  • La prevenció i detecció precoç de les malalties rares, i també el suport a les persones que les presenten i les seves famílies.
  • La prestació de salut pública inclou també, totes les actuacions singulars o mesures especials que, en matèria de salut pública, calgui adoptar per les autoritats sanitàries de les diferents administracions públiques, dins l'àmbit de les competències respectives, quan circumstàncies sanitàries de caràcter extraordinari o situacions d'especial urgència o necessitat ho exigeixin i l'evidència científica disponible les justifiqui.

Atenció primària

L'atenció primària és el nivell bàsic i inicial d'atenció, que garanteix la globalitat i continuïtat de l'atenció al llarg de tota la vida del pacient, i actua com a gestor i coordinador de casos i com a regulador de fluxos. Comprèn activitats de promoció de la salut, educació sanitària, prevenció de la malaltia, assistència sanitària, manteniment i recuperació de la salut, i també la rehabilitació física i el treball social.

L'atenció primària, que inclou l'abordatge dels problemes de la salut i els factors i conductes de risc, comprèn les prestacions següents:

  • Assistència sanitària a petició, programada i urgent tant en consulta com en el domicili del malalt.
  • Indicació o prescripció i realització, si escau, de procediments diagnòstics i terapèutics.
  • Activitats en matèria de prevenció, promoció de la salut, atenció familiar i atenció comunitària.
  • Activitats d'informació i vigilància en la protecció de la salut.
  • Rehabilitació bàsica.
  • Atencions i serveis específics relatius a les dones, que específicament inclouen la detecció i tractament de les situacions de violència de gènere, la infància, l'adolescència, els adults, la tercera edat, els grups de risc i els malalts crònics.
  • Atenció pal·liativa a malalts terminals.
  • Atenció a la salut mental en coordinació amb els serveis d'atenció especialitzada.
  • Atenció a la salut bucodental.

Atenció especialitzada

L'atenció especialitzada comprèn les activitats assistencials, diagnòstiques, terapèutiques, de rehabilitació i cures, i les de promoció de la salut, educació sanitària i prevenció de la malaltia, la naturalesa de les quals aconsella que es facin a aquest nivell. L'atenció especialitzada cal que garanteixi la continuïtat de l'atenció integral del pacient, un cop superades les possibilitats de l'atenció primària i fins que el pacient es pugui reintegrar en aquest nivell.

L'atenció especialitzada es presta, sempre que les condicions del pacient ho permetin, a les consultes externes i a l'hospital de dia, i inclou:

  • Assistència especialitzada a les consultes.
  • L'assistència especialitzada a l'hospital de dia, mèdic i quirúrgic.
  • L'hospitalització en règim d'internament.
  • El suport a l'atenció primària en l'alta hospitalària precoç i, si escau, l'hospitalització a domicili.
  • La indicació o prescripció i realització, si escau, de procediments diagnòstics i terapèutics.
  • L'atenció pal·liativa a malalts terminals.
  • L'atenció a la salut mental.
  • La rehabilitació en pacients de dèficit funcional recuperable.

Atenció d'urgència

L'atenció d'urgència és la que es presta al pacient en els casos en què la seva situació clínica obliga a una atenció sanitària immediata. Es dispensa tant en centres sanitaris com externament, incloent-hi el domicili del pacient i l'atenció in situ, les 24 hores del dia, mitjançant l'atenció mèdica i d'infermeria, i amb la col·laboració d'altres professionals.

La cartera de serveis comuns de la prestació d'atenció d'urgència comprén:

  • L'atenció telefònica, a través dels centres coordinadors d'urgències sanitàries, que inclou la regulació mèdica de la demanda assistencial amb l'assignació de la resposta més adient a cada urgència sanitària, i també la informació, orientació o consell sanitari.
  • L'avaluació inicial i immediata dels pacients per determinar els riscos per a la salut i la seva vida i, en cas que sigui necessària, la seva classificació per prioritzar l'assistència sanitària que requereixin. L'avaluació es pot completar derivant els pacients a un centre assistencial si és necessari, per a la realització d'exploracions i procediments diagnòstics necessaris per establir la naturalesa i l'abast del procés i determinar les actuacions immediates que cal seguir per atendre la situació d'urgència.
  • La realització dels procediments diagnòstics que calgui i dels procediments terapèutics medicoquirúrgics necessaris per atendre adequadament cada situació d'urgència sanitària.
  • La monitorització, observació i reavaluació dels pacients, quan la seva situació així ho requereixi.
  • El transport sanitari, terrestre, aeri o marítim, assistit o no assistit, segons ho requereixi la situació clínica dels pacients, en els casos en què sigui necessari per al seu trasllat adequat al centre sanitari que pugui atendre de la millor manera possible la situació d'urgència.
  • La informació i assessorament als pacients o, si escau, acompanyants, sobre l'atenció prestada i les mesures que cal adoptar en acabar aquesta atenció, d'acord amb la legislació vigent.
  • Una vegada s'ha atès la situació d'urgència, es procedeix a l'alta dels pacients o a la seva derivació al nivell assistencial més adient i, quan la gravetat de la situació així ho requereixi, a l'internament hospitalari amb els informes clínics pertinents per garantir la continuïtat assistencial.
  • La comunicació a les autoritats competents d'aquelles situacions que ho requereixin, especialment en cas de sospita de violència de gènere o de maltractaments a menors, gent gran i persones amb discapacitat.

Prestacions farmacèutiques

Aportació dels beneficiaris a la prestació farmacèutica ambulatòria:

S'entén per prestació farmacèutica ambulatòria la que es dispensa al pacient amb recepta mèdica o ordre de dispensació hospitalària, a través d' oficines o serveis de farmàcia.

La prestació farmacèutica ambulatòria està subjecta a aportació de l'usuari i es fa efectiva en el moment de la dispensació del medicament o producte sanitari i és proporcional al nivell de renda que s'actualitza, com a màxim, amb caràcter anual.

Amb caràcter general, el percentatge d'aportació de l'usuari segueix l'esquema següent:

  1. Un 60% del PVP per als usuaris i els seus beneficiaris la renda dels quals sigui igual o superior a 100.000 euros consignada a la casella de base liquidable general i de l'estalvi de la declaració de l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF).
  2. Un 50% del PVP per a les persones que tinguin la condició d'assegurat actiu i els seus beneficiaris la renda dels quals és igual o superior a 18.000 euros i inferior a 100.000 euros, consignada a la casella de la base liquidable general i de l'estalvi de la declaració de l'IRPF.
  3. Un 40% per a les persones que tinguin la condició d'assegurat actiu i els seus beneficiaris i no estiguin inclosos en els apartats a. o b. anteriors.
  4. Un 10% del PVP per a les persones que tinguin la condició d'assegurat com a pensionistes de la Seguretat Social, llevat de les persones incloses en l'apartat a.

Per garantir la continuïtat dels tractaments de caràcter crònic i assegurar un alt nivell d'equitat als pacients pensionistes amb tractaments de llarga durada, els percentatges generals estan subjectes a límits màxims d'aportació en els supòsits següents:

  1. A un 10% del PVP en els medicaments pertanyents als grups ATC d'aportació reduïda (annex III del |R.D. 1348/2003, de 31 d'octubre), amb una aportació màxima de 4,24 euros per envàs, a partir de l'1-01-2015. Aquesta aportació màxima s'actualitzarà de manera automàtica cada mes de gener d'acord amb l'evolució de l'IPC.

    A partir de l'1-10-2013 s'estableix la consideració d'aportació reduïda per als medicaments recollits a l'annex 1 de la Resolució de 10-09-2013 i la seva dispensació es limita als pacients no hospitalitzats en els serveis de farmàcia dels hospitals. L'aportació reduïda serà la que estableix el paràgraf anterior; no obstant això, quan la dispensació dels medicaments per part dels serveis de farmàcia hospitalària no s'ajusti a l'envàs comercial, el càlcul de l'aportació es farà de manera proporcional a la medicació dispensada sobre l'aportació que correspongui.
  2. Per a les persones que tinguin la condició d'assegurades com a pensionistes de la Seguretat Social i els seus beneficiaris la renda dels quals sigui inferior a 18.000 euros consignada en la casella de base liquidable general i de l'estalvi de la declaració de l'IRPF o que no estiguin incloses en els següents apartats c. o d., fins a un límit màxim d'aportació mensual de 8,23 euros, a partir de l'01-01-2015.
  3. Per a les persones que tinguin la condició d'assegurades com a pensionistes de la Seguretat Social i els seus beneficiaris la renda dels quals sigui igual o superior a 18.000 euros i inferior a 100.000 consignada en la casella de base liquidable general i de l'estalvi de la declaració de l'IRPF, fins a un límit màxim d'aportació mensual de 18,52 euros, a partir de l'01-01-2015.
  4. Per a les persones que tinguin la condició d'assegurades com a pensionistes de la Seguretat Social i els seus beneficiaris la renda dels quals sigui superior a 100.000 euros consignada en la casella de base liquidable general i de l'estalvi de la declaració de l'IRPF, fins a un límit màxim d'aportació mensual de 61,75 euros, a partir de l'01-01-2015.

L'import de les aportacions que superin aquestes quantitats serà objecte de reintegrament per la comunitat autònoma corresponent, amb una periodicitat màxima semestral.

Estan exempts d'aportació, els usuaris i els seus beneficiaris que pertanyin a una de les següents categories:

  1. Afectats de síndrome tòxica i persones amb discapacitat en els supòsits contemplats a la seva normativa específica.
  2. Persones perceptores de rendes d'integració social.
  3. Persones perceptores de pensions no contributives.
  4. Aturats que han perdut el dret a percebre el subsidi de desocupació mentre subsisteixi la seva situació.
  5. Els tractaments derivats d'accidents de treball i malalties professionals.

El nivell d'aportació dels mutualistes i classes passives de la Mutualitat General de Funcionaris Civils de l'Estat, de l'Institut Social de les Forces Armades i la Mutualitat General Judicial és del 30%.

Prestació ortoprotètica

La prestació ortoprotètica consisteix en la utilització de productes sanitaris, implantables o no, la finalitat dels quals és substituir, totalment o parcialment, una estructura corporal, o bé modificar, corregir o facilitar la seva funció. Inclourà els elements precisos per millorar la qualitat de vida i autonomia del pacient.

Aquesta prestació serà facilitada pels |SPS o donarà lloc a ajuts econòmics, en els casos i d'acord amb les normes que s'estableixin reglamentàriament per part de les administracions sanitàries competents.

La prestació ortoprotèsica comprèn els implants quirúrgics, les pròtesis externes, les cadires de rodes, les ortesis i les ortopròtesis especials.

Aportació de l'usuari:

  1. Amb caràcter general, la cartera suplementària de prestació ortoprotèsica està subjecta a aportació de l'usuari, amb un esquema similar al de la prestació farmacèutica, i espren com a base de càlcul el preu d'oferta del producte. 
  2. El percentatge d'aportació de l'usuari es regeix per les mateixes normes que regulen la prestació farmacèutica  i sense aplicar el mateix límit de quantia a aquesta aportació,  és el següent:
    1. Un 60 % del preu d'Oferta del producte per als usuaris i els seus beneficiaris la renda consignada a les caselles de la base liquidable general i de l'estalvi de la declaració de l'IRPF dels quals sigui igual o superior a 100.000 euros.
    2. Un 50% del preu d'Oferta del producte per a les persones que tinguin la condició d'assegurat actiu i els seus beneficiaris la renda dels quals és igual o superior a 18.000 euros i inferior a 100.000 euros, consignada a les caselles de la base liquidable general i de l'estalvi de la declaració de l'IRPF.
    3. Un 40% del preu d'Oferta del producte per a les persones que tinguin la condició d'assegurat actiu i els seus beneficiaris i no estiguin inclosos en els apartats a) o b) anteriors.
    4. Un 10% del preu d'Oferta del producte per a les persones que tinguin la condició d'assegurat com a pensionistes de la Seguretat Social i els seus beneficiaris, llevat de les persones incloses en l'apartat a).
    5. Un 10% del preu d'Oferta del producte en els productes que pertanyen als subgrups d'aportació reduïda que apareixen a l'annex del RD 1506/2012, de 2 de novembre.
  3. Per ordre de la persona titular del Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat, previ informe del Consell Interterritorial, s'estableix el límit màxim de l'aportació que han d'abonar els usuaris a què es refereixen els apartats anteriors b), c), d) i e).
  4. Estan exempts d'aportació, els usuaris i els seus beneficiaris que en el moment de la dispensació pertanyin a una de les següents categories:
    1. Afectats per la síndrome tòxica.
    2. Persones amb discapacitat que siguin beneficiàries del sistema especial de prestacions socials i econòmiques, previst a l'article 12 de la Llei 13/1982, de 7 d'abril, d'integració social de persones amb discapacitat i les persones amb discapacitat que també es trobin en supòsits d'exempció contemplats en la seva normativa específica.
    3. Persones perceptores de rendes d'integració social.
    4. Persones perceptores de pensions no contributives.
    5. Aturats que han perdut el dret a percebre el subsidi de desocupació mentre subsisteixi la seva situació.
    6. Persones que requereixin tractaments derivats d'un accident de treball o una malaltia professional, si bé el finançament serà a càrrec de la corresponent Mútua Col·laboradora amb la Seguretat Social, de l'INSS o de l'ISM. 
  5. Les persones titulars o beneficiàries dels règims especials de la Seguretat Social gestionats per les mutualitats de funcionaris aporten el 30% amb el límit que es fixi per als usuaris de l'apartat 2. c), excepte per als productes que pertanyen als subgrups d'aportació reduïda, en què s'aplica allò que es disposa a l'apartat 2. e) i per als tractaments derivats d'accident en acte de servei o malaltia professional, que estan exempts d'aportació.

Productes dietètics

La prestació amb productes dietètics comprèn la dispensació dels tractaments dietoteràpics a les persones que pateixen determinats trastorns metabòlics congènits i la nutrició enteral domiciliària per a pacients a qui no els és possible cobrir les seves necessitats nutricionals, a causa de la seva situació clínica, amb aliments de consum ordinari.

Aquesta prestació es facilita pels serveis de salut i dóna lloc a ajudes econòmiques, en els casos i d'acord amb les normes que reglamentàriament s'estableixin.

Transport sanitari

El transport sanitari, que cal que sigui accessible a les persones amb discapacitat, consisteix en el desplaçament de malalts per causes exclusivament clíniques, i la situació dels quals els impedeix desplaçar-se en el mitjans ordinaris de transport. Aquesta prestació es facilita:

  • Si el transport sanitari és urgent, es cobreix completament amb finançament públic.
  • Si no és urgent, està subjecte a prescripció facultativa, per raons clíniques, i amb un nivell d'aportació de l'usuari d'acord amb el que es determina per a la prestació farmacèutica. 

La cartera de serveis comuns de transport sanitari inclou el transport sanitari no assistit, que és l'iniciat per al trasllat especial de malalts o accidentats que requereixen assistència tecnicosanitària en ruta.


Trasllat de pacients entre |CA:

Quan una comunitat autònoma decideix traslladar a un pacient a una altra comunitat per prestar-li assistència sanitària que no és possible facilitar amb els seus propis mitjans, proporciona el transport sanitari al pacient que ho requereixi, tant per al seu desplaçament al centre sanitari com per tornar al seu domicili si persisteixen les causes que justifiquen la necessitat d'aquesta prestació. En cas que es faci servir el transport aeri o marítim, la comunitat receptora es fa càrrec del trasllat del pacient des de l'aeroport, heliport o port fins el centre sanitari, i també de la tornada des d'aquest a l'aeroport, heliport o port si continuen les causes que motiven la necessitat de transport sanitari.

En el cas de pacients sotmesos a tractaments periòdics, com la diàlisi o la rehabilitació, que es desplacen a una altra comunitat autònoma durant un període de temps, és aquesta comunitat la que, aplicant els criteris que fa servir per autoritzar l'ús del transport sanitari en el seu àmbit, es fa càrrec de facilitar aquesta prestació de manera que els usuaris que ho necessiten per causes estrictament mèdiques rebin aquests tractaments.

Quan un pacient desplaçat transitòriament a una altra comunitat autònoma ha rebut assistència sanitària urgent, la comunitat d'origen del pacient és la que es fa càrrec del transport sanitari que li calgui per causes estrictament mèdiques per al seu trasllat a la comunitat d'origen, sia al seu domicili sia a un altre centre sanitari.

Serveis d'informació i documentació sanitària

Les persones que rebin prestacions de la cartera de serveis comuns, tenen dret a la informació i documentació sanitària i assistencial, d'acord amb la Llei 41/2002, de 14 de novembre, bàsica reguladora de l'autonomia del pacient i de drets i obligacions en matèria d'informació i documentació clínica, i la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal.

Així mateix, els usuaris del SNS tenen dret a:

  • La informació i, si escau, a la tramitació dels procediments administratius necessaris per garantir la continuïtat de l'atenció sanitària.
  • L'expedició dels comunicats de baixa, confirmació, alta i altres informes o documents clínics per a la valoració de la incapacitat o altres efectes.
  • La documentació o certificació mèdica de naixement, defunció i altres extrems per al Registre Civil.

Accidents laborals i malalties professionals

Les prestacions sanitàries en cas de contingències professionals, es presten de la manera més completa, tenen el mateix contingut que el derivat de causes no professionals i, a més a més (art.  11 Decret 2766/1967, de 16 novembre):

  • El subministrament i renovació dels aparells de pròtesi i ortopèdia necessaris i també els vehicles per a minusvàlids.
  • La cirurgia plàstica i reparadora adient, quan un cop curades les lesions per accidents de treballs hagin quedat deformitats o mutilacions que produeixin una alteració important de l'aspecte físic de l'accidentat o dificultin la seva recuperació funcional per ocupar un lloc de treball més tard.
  • Durant el període d'assistència sanitària caldrà fer, com a part d'aquesta, el tractament de rehabilitació necessari per aconseguir una guarició més completa i en el termini més curt o obtenir una major aptitud per al treball.
  • Aquest tractament també es pot efectuar després de l'alta amb seqüeles o sense, i sempre que permeti la recuperació més completa de la capacitat per al treball en relació amb els serveis socials corresponents.
  • Les prestacions farmacèutiques es dispensen de forma gratuïta.
  • Subministrament a les empreses de farmacioles com a material de primers auxilis en cas d'accident de treball, sempre que assumeixin respecte als seus treballadors la protecció per les contingències professionals.

Quan les contingències professionals es protegeixen per l'INSS , aqust Institut ha de pagar als SPS de les CCAA, les prestacions sanitàries, farmacèutiques i recuperadores derivades de contingències professionals que hagin patit els afiliats amb cobertura per aquesta contingència en aquesta entitat gestora (disposició addicional 59a de la Llei 30/2005, de 29 de desembre, de pressupostos generals de l'Estat per a 2006, desenvolupada per l'Ordre TAS  131/2006, de 26 de gener).

Complementary Content
${loading}