Seguretat Social

Causants/requisits

• Les persones integrades en el règim general de la Seguretat Social, afiliades i donades d'alta o en situació assimilada a la de l'alta que compleixin el període mínim de cotització exigit:
  
  • Si la defunció és a causa d'una malaltia comuna:
    
    500 dies d'un període ininterromput de cinc anys immediatament anteriors a la defunció o a la data en què va finalitzar l'obligació de cotitzar, si el causant es troba en situació d'alta o assimilada sense obligació de cotitzar.
    
    No obstant això, se suprimeix el requisit de cotització per accedir a les prestacions d'orfandat si quan va morir el causant aquest es trobava en situació d'alta o assimilada a la d'alta.
    
    En el cas dels treballadors amb contractes a temps parcial, de relleu i fix discontinu, per acreditar els períodes de cotització, es computen únicament les cotitzacions realitzades en funció de les hores treballades, tant ordinàries com complementàries, i es calcula l'equivalència en dies teòrics de cotització:
    
    
    • El nombre d'hores treballades efectivament es divideix per 5, equivalent diari del còmput de 1.826 hores anuals.
    • El període de 5 anys, dins del qual s'han d'incloure els 500 dies, s'incrementa en la mateixa proporció en què es redueixi la jornada efectivament treballada respecte a la jornada habitual en l'activitat corresponent.
    • La fracció de dia, si escau, s'assimila a un dia complet.

    A aquests efectes, quan es tracti de treballadors inclosos en el sistema especial per a empleats de la llar, des del 2012 fins al 2018, les hores treballades efectivament en aquest sistema es determinen en funció de les bases de cotització a què es refereixen els números 1r, 2n i 3r de l'apartat 2.a) de la disposició addicional 39 de la Llei 27/2011, dividides per l'import fixat per a la base mínima horària del règim general per la LPGEper a cada un d'aquests exercicis. 

  • Si la defunció és a causa d'un accident, ja sigui laboral o no, o d'una malaltia professional, no s'exigeix període previ de cotització:
    
  • Tampoc no s'exigeix cap període previ de cotització per percebre l'auxili per defunció.

• Els perceptors dels subsidis d'incapacitat temporal, risc durant l'embaràs, maternitat, paternitat o risc durant la lactància natural que compleixin el període de cotització estipulat en cada cas.

• Els pensionistes de jubilació en la modalitat contributiva.

• Els pensionistes d'incapacitat permanent. Es considera mort per accident de treball o malaltia professional la persona que té reconeguda per aquestes contingències una incapacitat permanent absoluta o la condició de gran invàlid.

• Els treballadors que hagin cessat en el seu treball amb dret a pensió de jubilació en la modalitat contributiva i morin sense haver-la sol·licitat.

• Els treballadors desapareguts a causa d'un accident, ja sigui laboral o no, en circumstàncies que en facin presumible la mort i dels quals no s'hagi tingut cap notícia durant els 90 dies naturals següents al de l'accident. En aquest cas, no s'origina mai dret a l'auxili per defunció.

• Els treballadors amb dret a pensió per incapacitat permanent total que van optar per la indemnització especial a tant alçat a favor dels menors de 60 anys.

PUJAR

Beneficiaris/requisits

A més a més dels requisits generals (afiliació, alta i cotització) exigits al causant en cada situació, per accedir a la pensió de viduïtat, els beneficiaris cal que acreditin uns altres requisits específics en determinades circumstàncies.

• El cònjuge supervivent, en el supòsit de defunció derivada de malaltia comuna anterior al matrimoni, ha d'acreditar un dels requisits següents:
  
  
  • Que hi hagi fills en comú.
  • Que el matrimoni s'hagi celebrat amb un any d'antelació a la defunció. No s'exigeix aquesta durada del vincle matrimonial si en el moment de celebrar el matrimoni s'acredita un període de convivència com a parella de fet amb el causant que, sumat amb el de la durada del matrimoni, superi els dos anys.

Quan el cònjuge no acrediti un d'aquests requisits, pot accedir a una prestació temporal de viduïtat, sempre que compleixi la resta de requisits exigits. 

• Les persones separades judicialment o divorciades sempre que, en aquest últim cas , no hagin contret nou matrimoni o constituït parella de fet, quan siguin creditors de la pensió compensatòria a què es refereix l'|art. 97 del Codi civil i aquesta s'extingeix per la defunció del causant. A partir de 01-01-2010, si la quantia de la pensió de viduïtat és superior a la pensió compensatòria, es disminueix fins assolir la quantia d'aquesta darrera.
  
  En tots cas, tenen dret a pensió de viduïtat, encara que no siguin creditores de la pensió compensatòria, les dones que puguin acreditar que eren víctimes de la violència de gènere en el moment de la separació judicial o el divorci mitjançant sentència ferma, o arxiu de la causa per extinció de la responsabilitat penal per defunció; si no hi ha sentència, a través de l'ordre de protecció dictada a favor seu o informe del ministeri fiscal que indiqui l'existència d'indicis de violència de gènere, i també qualsevol altre mitjà de prova admès en dret (aplicable a defuncions produïdes a partir de 01-01-08).
  
  Quan la separació judicial o divorci s'hagi produït abans de 01-01-2008, el reconeixement del dret a la pensió no queda condicionat al fet que la persona divorciada o separada judicialment sigui creditora de pensió compensatòria, sempre que:
  • Entre la data del divorci o la separació judicial i la data de defunció del causant, no hagin transcorregut més de 10 anys.
  • El vincle matrimonial hagi tingut una durada mínima de 10 anys.
  • I, a més a més, es compleixi una de les condicions següents: o l'existència de fills comuns del matrimoni; o que el beneficiari tingui una edat superior als 50 anys en la data de la defunció del causant.
  La quantia de la pensió resultant es calcula d'acord amb la normativa vigent abans del 01-01-2008 (entrada en vigor de la Llei 40/2007, de 4 de desembre).
  
  Allò que es disposa més amunt s'aplica també a les defuncions produïdes entre 01-01-2008 i el 31-12-2009, sempre que el divorci o separació judicial s'hagi produït abans de 01-01-2008. 
  
  La persona divorciada o separada judicialment que hagi estat debitora de la pensió compensatòria no té dret a pensió de viduïtat.
  
• El cònjuge supervivent d'un matrimoni declarat nul, a qui se li hagi reconegut el dret a la indemnització prevista a l'|art.  98 del Codi civil, sempre que no hagi tornat a contraure matrimoni ni hagi constituït una parella de fet degudament acreditada.
  
• El cònjuge supervivent de la parella de fet, sempre que acrediti:
  
  
  • Que la defunció és posterior a 01-01-08.
  • La inscripció de la parella de fet en un dels registres específics existents a les comunitats autònomes (CCAA) o ajuntaments del lloc de residència o la formalització de document públic on consti la constitució de la parella, en tots dos casos, amb una antelació mínima de 2 anys respecte a la data de defunció del causant.

  A les CCAA amb Dret civil propi, la consideració de parella de fet i la seva acreditació s'efectua d'acord amb la seva legislació específica, i cal complir el requisit de convivència.

  • Convivència estable i notòria amb caràcter immediat a la defunció del causant, amb una durada ininterrompuda no inferior a 5 anys.
  • Que, durant el període de convivència, cap component de la parella estava impedit per contraure matrimoni ni tenia cap vincle matrimonial amb una altra persona.
  • Que els seus ingressos:
    • Durant l'any natural anterior a la defunció, no van assolir el 50% de la suma dels propis més els del causant haguts en el mateix període, o el 25%  en el cas d'inexistència de fills comuns amb dret a pensió d'orfandat.
    • O, alternativament, que són inferiors a 1,5 vegades l'import del SMI  vigent en el moment de la defunció, requisit que haurà de concórrer tant en el moment del fet causant com durant la seva percepció. El límit assenyalat s'incrementa en 0,5 vegades la quantia del SMI vigent per cada fill comú amb dret a la pensió d'orfandat que convisqui amb el cònjuge sobrevivent.

Es consideren que són ingressos els rendiments de treball i de capital, i també els de caràcter patrimonial, en els termes en què són computats per al reconeixement dels complements per a mínims de pensions.

PUJAR

Situacions assimilades a la de l'alta

Es consideren situacions assimilades a la de l'alta a l'efecte d'aquestes prestacions:

• La situació legal de desocupació, total i subsidiat, i la d'atur involuntari un cop esgotada la prestació contributiva o assistencial, sempre que la persona continuï inscrita com a persona que és a l'atur a l'oficina d'ocupació.

• La situació del treballador durant el període corresponent a les vacances anuals retribuïdes de què no hagi gaudit abans de la fi del contracte.

• L'excedència forçosa.

• El període de temps durant el qual el treballador es troba en situació d'excedència per tenir cura d'un fill, un menor acollit o d'altres familiars, que superi el període considerat de cotització efectiva a l'article 180 de la LGSS.

• El trasllat del treballador fora del territori nacional per part de l'empresa.

• La subscripció d'un conveni especial  dels diferents tipus estipulats.

• Els períodes d'inactivitat entre feines de temporada.

• Els períodes de presó conseqüència dels supòsits previstos a la Llei 46/1977, de 15 d'octubre, d'amnistia, d'acord amb les condicions regulades a la Llei 18/1984, de 8 de juny.

• Els períodes de percepció de l'ajuda equivalent a la jubilació anticipada i l'ajuda prèvia a la jubilació ordinària.

• La situació d'incapacitat temporal que subsisteix una vegada extingit el contracte.

• La situació de pròrroga d'efectes  de la incapacitat temporal.

• En el cas  dels treballadors afectats pel síndrome tòxic que, per aquest motiu, van deixar d'exercir, al seu dia, la seva activitat laboral o professional i no han pogut reprendre'n l'exercici, i que hagin estat en situació d'alta en algun dels règims del sistema de la Seguretat Social,  la situació assimilada es considera en relació amb el règim a què pertanyia el treballador quan va deixar d'exercir la seva activitat i també en relació amb les contingències comunes.

• El període de suspensió del contracte de treball per decisió de la treballadora que es vegi obligada a abandonar el seu lloc de treball com a conseqüència de ser víctima de la violència de gènere. 

PUJAR