MINISTERIO
DE EMPLEO
Y SEGURIDAD SOCIAL

Seguretat Social

Escut d'Espanya i logotip del Ministeri d'Ocupació i Seguretat Social amb un enllaç a la seva pàgina web. Enllaç en una nova finestra. Logotip de la Seguretat Social amb enllaç a la pàgina d'inici
Informació lingüística
Cercador avançat

Treballadors

Causants / Beneficiaris




  • Les persones integrades en el Règim General de la Seguretat Social, afiliades i donades d'alta o en una situació assimilada a la d'alta que compleixin el període mínim de cotització exigit:
    • Si la defunció és a causa d'una malaltia comuna:

      500 dies dins un període ininterromput de 5 anys immediatament anteriors a la defunció o a la data en què va cessar l'obligació de cotitzar, si el causant es trobava en situació d'alta o assimilada sense obligació de cotitzar.

      No obstant això, se suprimeix el requisit de cotització per a les prestacions d'orfandat si en morir el causant, aquest es trobava en situació d'alta o assimilada a la d'alta.

      En el cas dels treballadors amb contractes a temps parcial, per acreditar el període de cotització exigit, a partir del 04-08-2013,  s'aplicaran les regles establertes en el Reial Decret-llei 11/2013, de 2 d'agost.

      A aquest efecte, quan es tracti de treballadors inclosos al Sistema especial per a empleats de la llar, des del 2012 fins al 2018, les hores efectivament treballades es determinaran en funció de les bases de cotització a què es refereix la disposició transitòria setzena de la LGSS, dividides per l'import fixat per a la base mínima horària del Règim General per la LPGEper a cada un dels exercicis esmentats. 
    • Si la defunció és a causa d'un accident, ja sigui laboral o no, o d'una malaltia professional, no s'exigeix cap període previ de cotització.
    • Tampoc no s'exigeix cap període previ de cotització per a l'auxili per defunció.
  • Les persones que, a la data de la defunció, "no es trobin" en situació alta o assimilada a la d'alta, generen dret a pensió sempre que comptin amb un període mínim de cotització de 15 anys. En cap cas no es té dret al cobrament de quantitats corresponents a exercicis anteriors a l'1-01-99.
  • Els perceptors dels subsidis d'incapacitat temporal, risc durant l'embaràs, maternitat, paternitat o risc durant la lactància natural que compleixin el període de cotització estipulat en cada cas.

  • Els pensionistes de jubilació en la seva modalitat contributiva.
  • Els pensionistes d'incapacitat permanent. Es considera mort per accident laboral o malaltia professional la persona que té reconeguda per aquestes contingències una incapacitat permanent absoluta o la condició de gran invàlid.
  • Els treballadors que hagin posat fi a la seva activitat laboral amb dret a pensió de jubilació en la modalitat contributiva i morin sense haver-la sol·licitat.
  • Els treballadors desapareguts a causa d'un accident, ja sigui laboral o no, en circumstàncies que en facin presumible la mort i dels quals no s'hagi tingut cap notícia durant els 90 dies naturals següents al de l'accident. En aquest cas, mai no s'origina dret a l'auxili per defunció.
  • Els treballadors amb dret a pensió per incapacitat permanent total que van optar per la indemnització especial a tant alçat a favor dels menors de 60 anys.


A més a més dels requisits generals (afiliació, alta i cotització) exigits al causant en cada situació, per accedir a la pensió de viduïtat, els beneficiaris hauran d'acreditar uns altres requisits específics en determinades circumstàncies.

  • El cònjuge supervivent, en el supòsit de defunció derivada d'una malaltia comuna anterior al matrimoni, haurà d'acreditar un dels requisits següents:

    • Que hi hagi fills en comú.
    • Que el matrimoni s'hagi celebrat amb un any d'antelació a la defunció. No s'exigirà aquesta durada del vincle matrimonial si en el moment de celebrar el matrimoni s'acredita un període de convivència com a parella de fet amb el causant que, sumat amb el de la durada del matrimoni, superi els dos anys.

Quan el cònjuge no acrediti un d'aquests requisits, podrà accedir a una prestació temporal de viduïtat, sempre que compleixi la resta dels requisits exigits. 

  • Les persones separades judicialment o divorciades, sempre que, en aquest últim cas , no hagin contret nou matrimoni o constituït parella de fet, quan siguin creditors de la pensió compensatòria a què es refereix l'|art. 97 del Codi Civil i aquesta pensió s'extingeixi per la defunció del causant. A partir de l'1-01-2010, si la quantia de la pensió de viduïtat és superior a la pensió compensatòria, la primera es disminuirà fins a arribar a la quantia d'aquesta última.

A l'efecte d'entendre acreditat el requisit de ser creditor de la pensió compensatòria, a qui se supedita l'accés a la pensió de viduïtat en els casos de separació judicial i divorci, només caldrà:

  1. Que el sol·licitant de la pensió de viduïtat, separat o divorciat del difunt figuri com a beneficiari de pensió compensatòria en la corresponent sentència.
  2. Que aquest dret no s'hagi extingit per alguna de les causes establertes en l'article 101 del Codi Civil, o que, si es tracta d'una altra pensió equiparable, continuï vigent en la data del fet causant (s'entendrà acreditat mitjançant la declaració responsable del sol·licitant).
  3. La pensió compensatòria establerta en la sentència i les regles que s'hi hagin fixat seran tingudes en compte a l'efecte de la limitació prevista de la pensió de viduïtat (sobre aquest punt també es pot pronunciar l'interessat mitjançant la declaració responsable, ja que pot existir modificació sobre la quantia i les bases per a la seva actualització).

En tot cas, tindran dret a pensió de viduïtat, encara que no siguin creditores de la pensió compensatòria, les dones que puguin acreditar que eren víctimes de violència de gènere en el moment de la separació judicial o del divorci mitjançant sentència ferma o arxivament de la causa per extinció de la responsabilitat penal per defunció; a falta de sentència, a través de l'ordre de protecció dictada a favor seu o de l'informe del Ministeri Fiscal que indiqui l'existència d'indicis de violència de gènere, així com qualsevol altre mitjà de prova admès en Dret (aplicable a defuncions produïdes a partir de l'1-01-08).

Quan la separació judicial o el divorci sigui anterior a l'1-01-2008, el reconeixement del dret a la pensió no quedarà condicionat al fet que la persona divorciada o separada judicialment sigui creditora d'una pensió compensatòria, sempre que:

  • Entre la data del divorci o la separació judicial i la data de defunció del causant no hagin transcorregut més de 10 anys.
  • El vincle matrimonial hagi tingut una durada mínima de 10 anys.
  • A més, cal complir alguna de les condicions següents: o l'existència de fills comuns del matrimoni; o que el beneficiari tingui una edat superior als 50 anys en la data de la defunció del causant.

La quantia de la pensió resultant es calcula d'acord amb la normativa vigent abans de l'1-01-2008 (entrada en vigor de la Llei 40/2007, de 4 de desembre).

Això també s'aplica a les defuncions produïdes entre l'1-01-2008 i el 31-12-2009, sempre que el divorci o la separació judicial s'hagi produït abans de l'1-01-2008. 

La persona divorciada o separada judicialment que hagi estat deutora de la pensió compensatòria no tindrà dret a pensió de viduïtat.

A partir de l'1-1-2013, també tindran dret a la pensió les persones divorciades o separades judicialment abans de l'1-1-2008 que no hagin estat creditores de la pensió compensatòria, encara que no compleixin els altres requisits exigits en la disposició transitòria 18a (que entre la data de divorci o separació i la defunció del causant no hagin transcorregut més de 10 anys; que el matrimoni hagi durat almenys 10 anys, que tinguin fills comuns), sempre que:

  • Tinguin 65 anys o més,
  • No tinguin dret a cap altra pensió pública i
  • La durada del matrimoni amb el causant de la pensió no hagi estat inferior a 15 anys.
  • El cònjuge supervivent d'un matrimoni declarat nul, a qui se li hagi reconegut el dret a la indemnització prevista en l'|art.  98 del Codi Civil, sempre que no hagi tornat a contraure matrimoni ni hagi constituït una parella de fet degudament acreditada.
  • El cònjuge supervivent de la parella de fet, sempre que acrediti:

    • Que la defunció és posterior a l'1-01-08.
    • La inscripció de la parella de fet en un dels registres específics existents a les Comunitats Autònomes (CA) o als Ajuntaments del lloc de residència o la formalització de document públic en què consti la constitució de la parella, en ambdós casos, amb una antelació mínima de 2 anys respecte de la data de defunció del causant.
    • Convivència estable i notòria amb caràcter immediat a la defunció del causant, amb una durada ininterrompuda no inferior a 5 anys.
    • Que, durant el període de convivència, cap component de la parella estava impedit per contraure matrimoni ni tenia cap vincle matrimonial amb una altra persona.
    • Que els seus ingressos:
      • Durant l'any natural anterior a la defunció, no van arribar al 50% de la suma dels propis ingressos més els del causant en el mateix període, o el 25%  en el cas d'inexistència de fills comuns amb dret a pensió d'orfandat.
      • O alternativament que són inferiors a 1,5 vegades l'import del SMI  vigent en el moment de la defunció, requisit que s'haurà de presentar tant en el moment del fet causant com durant la seva percepció. El límit assenyalat s'incrementarà en 0,5 vegades la quantia del SMI vigent per cada fill comú amb dret a la pensió d'orfandat que convisqui amb el cònjuge supervivent.

Es consideren que són ingressos els rendiments de treball i de capital, i també els de caràcter patrimonial, en els termes en què són computats per al reconeixement dels complements per a mínims de pensions.



Es consideren situacions assimilades a la d'alta a l'efecte d'aquestes prestacions:

  • La situació legal d'atur, total i subsidiat, i la d'atur involuntari una vegada esgotada la prestació contributiva o assistencial, sempre que en aquesta situació es mantingui la inscripció com a aturat a l'oficina d'ocupació.
  • La situació del treballador durant el període corresponent a les vacances anuals retribuïdes i no gaudides abans de finalitzar el contracte.
  • L'excedència forçosa.
  • El període de temps en què el treballador romangui en situació d'excedència per tenir cura d'un fill, d'un menor acollit o d'altres familiars que ultrapassi el període considerat de cotització efectiva en l'article 237 de la LGSS.
  • El trasllat del treballador fora del territori nacional per part de l'empresa.
  • Els períodes d'inactivitat entre treballs de temporada.
  • Els períodes de presó soferts com a conseqüència dels supòsits previstos en la Llei 46/1977, de 15 d'octubre, d'Amnistia, en els termes regulats a la Llei 18/1984, de 8 de juny.
  • Els períodes de percepció de l'ajuda equivalent a la jubilació anticipada i l'ajuda prèvia a la jubilació ordinària.
  • La situació d'incapacitat temporal que subsisteix una vegada extingit el contracte.
  • La situació de maternitat o paternitat que  subsisteix una vegada extingit el contracte de treball o que comença mentre es percep la prestació d'atur.
  • En el cas dels treballadors afectats pel síndrome tòxic que, per aquest motiu, van deixar d'exercir, al seu dia, la seva activitat laboral o professional i no han pogut reprendre'n l'exercici i que hagin estat en situació d'alta en algun dels règims del sistema de la Seguretat Social,  la situació assimilada es considera en relació amb el règim a què pertanyia el treballador quan va deixar d'exercir la seva activitat i també en relació amb les contingències comunes.
  • El període de suspensió del contracte de treball per decisió de la treballadora que es vegi obligada a abandonar el seu lloc de treball com a conseqüència de ser víctima de la violència de gènere. 


Copyright © Seguridad Social 2018. Tots els drets reservats. Avís legal