Avís Cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui una millor experiència d’usuari. Les cookies no s’utilitzen per recollir informació de caràcter personal. Per a més informació consulti la nostra política de cookies.

Contenido principal

Fonts

La Seguretat Social espanyola es val d'un sistema mixt de finançament ja que es nudreix de diferents mitjans per reunir els recursos necessaris que permetin atendre les seves obligacions.

Els recursos per al finançament de la Seguretat Social espanyola estan constituïts per:

  • Les aportacions progressives de l'Estat que es consignen amb caràcter permanent en els seus pressupostos generals i les que s'acordin per a atencions especials o que siguin necessàries per exigència de la conjuntura.
  • Les quotes de les persones obligades.
  • Les quantitats recaptades en concepte de recàrrecs, sancions o altres de naturalesa anàloga.
  • Els fruits, rendes o interessos i qualsevol altre producte dels seus recursos patrimonials.
  • Qualssevol altres ingressos, sense perjudici del que es preveu a la disposició addicional vintena segona d'aquesta Llei.

Sobre el contingut i característiques de cada una de les diverses fonts de recursos, es poden efectuar les precisions següents:

El recurs econòmic més important són les cotitzacions o quotes a la Seguretat Social, que consisteixen en una aportació econòmica dels empresaris i dels treballadors, aportació que es defineix sobre un percentatge de les retribucions dels treballadors.

Després de les cotitzacions d'empresaris i treballadors, les segueixen en importància les aportacions de l'Estat per al sosteniment de la Seguretat Social.

Aquestes aportacions de l'Estat representen posar a disposició de la Seguretat Social una part de l'esforç tributari dels ciutadans, de manera que es reprodueixen en aquest sector els efectes que el sistema fiscal produeix amb caràcter general. Així doncs, si els tributs aconsegueixen realment, en cada cas i moment, la redistribució de les rendes dels contribuents, la Seguretat Social en rebre aquestes prestacions i en satisfer les prestacions corresponents, també intervé en aquesta funció redistribuïdora.

La segona característica d'aquestes aportacions de l'Estat és el seu caràcter finalista, de manera que no es destinen al pagament del conjunt de les obligacions de la Seguretat Social sinó només al finançament d'algunes d'elles: l'assistència sanitària, els complements per mínims de les pensions i el pressupost de l'Institut de Gent Gran i Serveis Socials, fonamentalment.

El volum de recursos que canalitza la Seguretat Social, la converteixen per si mateixa en un factor econòmic important que influeix en la competitivitat, la productivitat, el consum i la inflació.

Pel que fa als recàrrecs, sancions o d'altres de naturalesa anàloga, aquests fonts d'ingressos es refereixen als que es produeixen en concepte dels recàrrecs previstos d'interessos de demora, per retard des del compliment del termini reglamentari de l'ingrés del deute i són exigibles en el termini de 15 dies des de la notificació de la providència de constrenyiment, si no s'efectua l'ingrés del deute, i també les que s'obtinguin per aplicació de sancions.

Pel que fa alsfruits, rendes o interessos i qualsevol altre producte dels seus recursos patrimonials constitueixen els conceptes assenyalats una font de finançament que es pot qualificar de marginal.

Quan en aquest apartat es fa referència a "qualssevol altres ingressos" es refereix al llistat contingut en el Reglament general de recaptació, que no es puguin emmarcar en un dels apartats anteriors (aportacions de l'Estat, quotes de la Seguretat Social, etc.).

La LGSS indica que "no tenen la naturalesa de recursos de la Seguretat Social els que resulten de les següents atencions, prestacions i serveis", i descriu determinats ingressos que són conseqüència de la prestació d'assistència sanitària en determinades circumstàncies, i també de la venda de determinats materials, o que procedeixen de convenis, ajudes o donacions, etc.

L'anàlisi de les normes determinants del finançament del pressupost de despeses del sistema de la Seguretat Social, permet efectuar les següents consideracions:

El "nivell contributiu" de protecció, integrat per les prestacions econòmiques dels diferents règims que integren el sistema de la Seguretat Social i les derivades de les contingències d'accidents de treball i malalties professionals, i també "les despeses derivades de la seva gestió i les del funcionament dels serveis corresponents a les funcions d'afiliació, recaptació i gestió economicofinancera i patrimonial", són finançades "bàsicament" amb les quotes, l'import dels recàrrecs i sancions, els fruits, rendes i interessos dels seus recursos patrimonials i el producte d'altres ingressos, que es completa, si cal, amb les aportacions de l'Estat que s'estableixin de manera específica.

En resum, la tendència actual del nostre sistema de Seguretat Social és que els recursos indicats -sense l'aportació de l'Estat- permeten el finançament del nivell contributiu i de les despeses de gestió i administració d'aquest.

El finançament del "nivell no contributiu o assistencial" és a càrrec de l'Estat i són les Lleis de pressupostos respectives de cada any les que fixen el seu finançament, mitjançant aportacions finalistes i, pel que fa als complements a mínims de pensions, també són a càrrec de l'Estat una vegada finalitzi el període transitori assenyalat i, mentrestant, contribueix amb aportacions finalistes fixades cada any a les lleis de pressupostos. El pressupost de la Seguretat Social és el que cobreix la diferència.

El finançament de l'assistència sanitària i els serveis socials la gestió dels quals hagi estat transferit a les comunitats autònomes, s'efectua de conformitat amb el sistema de finançament autonòmic vigent en cada moment.

Per eliminar els dubtes existents sobre la naturalesa "no contributiva" d'alguna prestació, la LGSS indica que tenen la naturalesa següent:

  • Les prestacions i serveis d'"assistència sanitària" incloses en l'acció protectora de la Seguretat Social i els corresponents als "serveis socials", llevat que es derivin d'accidents de treball i malalties professionals.
  • Les pensions no contributives per invalidesa i jubilació.
  • Els complements a mínims de les pensions de la Seguretat Social.
  • Les prestacions familiars regulades a la LGSS.
Contenido complementario
${loading}