Cadascun dels fills i filles de la causant finada, siga quina siga la naturalesa de la seua filiació (per naturalesa o per adopció), quan:

• La defunció s’haja produït per violència contra la dona, en els termes en què es definisca per la llei o pels instruments internacionals ratificats per Espanya.

• Es trobe en circumstàncies equiparables a una orfandat absoluta:

  • Que el causant de la mort de la dona siga el pare dels orfes.
  • Que el causant de la mort de la dona siga un tercer i la difunta fora la progenitora supervivent, l’únic progenitor conegut o s’acredite l’abandonament de la llar de l’altre progenitor.
• No reunisca els requisits necessaris per a causar una pensió d’orfandat.
• Residisca legalment a Espanya. No s’exigeix que la mare difunta residira a Espanya.

Edat:

• Que tinga menys de 21 anys o, si en té més, que tinga reduïda la capacitat de treball en un percentatge valorat en un grau d'incapacitat permanent absoluta o gran invalidesa.      

• Que tinga més de 21 anys i menys de 25, sempre que en la data de la defunció de la causant fos menor de 25 anys i no realitze un  treball lucratiu per compte d’altri o propi o, si ho fa, que els ingressos que obtinga resulten inferiors en còmput anual a la quantia vigent per al salari mínim interprofessional, també en còmput anual, incloses dues pagues extraordinàries.

Si l'orfe cursa estudis i fa els 25 anys durant el curs escolar, es manté la percepció de la prestació d'orfandat fins al primer dia del mes immediatament posterior al de l'inici del següent al curs acadèmic.